\n
Diu la sinopsi oficial: “Djalal Banchs estava obsessionat amb els jocs de guerra abans de comen\u00e7ar a caminar. Criat com a fill \u00fanic en una fam\u00edlia catalana de classe mitjana, els seus pares li van permetre tots els capricis. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Tenia tot tipus d’armes de joguina per jugar a fer el soldat i, a mesura que creixia, els seus jocs es van fer m\u00e9s i m\u00e9s sofisticats. Va comen\u00e7ar a gravar ell mateix en v\u00eddeo, recreant operacions militars, i a pujar els seus v\u00eddeos a Youtube, construint una identitat cibern\u00e8tica, Lord_Sex, amb milers de seguidors . Seguint aquest somni fins a l’extrem, es va allistar per anar al front afgan\u00e8s amb l’ex\u00e8rcit espanyol. Per\u00f2 la guerra no va resultar tan emocionant com semblava a les pel\u00b7l\u00edcules.<\/span><\/p>\n Djalal torna a casa dels seus pares desencantat, despr\u00e9s d’un temps de soldat per adonar-se que tot ha canviat. La crisi econ\u00f2mica ha castigat molt la fam\u00edlia, i es veu obligat a prendre decisions. El joc ha acabat “.<\/span><\/p>\n Game Over, \u00e9s un bon\u00edssim esc\u00e0ner sobre un estat biogr\u00e0fic i social dins d’un model cultural i familiar associat tamb\u00e9 a un urbanisme extensiu impropi, amb piscina i taula de billar al sal\u00f3. Una mirada desafectada sobre la bombolla d’un m\u00f3n constru\u00eft sobre l’engany que amb joc brut i diners defensava que tot era possible, un m\u00f3n que ha acabat esclatant posant al descobert la seva pr\u00f2pia destrucci\u00f3. Un m\u00f3n que encara no ha expressat en tota la seva dimensi\u00f3, ni amb tota la seva for\u00e7a, el dolor i el risc del seu desconcert.<\/span><\/p>\n Personatges que acaben en una solitud extrema dins d’escenaris desolats, que han perdut la tramoia que els sostenia per quedar finalment amb un grapat de cendres a les mans i sense cap tipus d’\u00e0nima ni de pulsi\u00f3 vital. Totalment aculturalizats. Vides que transcorren en espais aspres com s\u00f3n les gasolineres i les cases que s’han de buidar per la impossibilitat de mantenir un ritme de vida associat a un model que no nom\u00e9s ha encobert maltractament i desatenci\u00f3, sin\u00f3 que ha fet el cant del cigne davant de cada dificultat familiar, comprant i consentint capritxos, en una espiral legitimada per uns imaginaris falsaris.<\/span><\/p>\n Les v\u00edctimes, un ni-ni, Djalal, un noi que no sap com sortir de la pantalla vital en qu\u00e8 s’ha instal\u00b7lat, que no sap ni com ni on trobar-se. Un Djalal que mant\u00e9 una lluita que endevinem est\u00e8ril, per estar nodrida en el seu nucli matricial per la inoculaci\u00f3 narc\u00f2tica de les pantalles i els videojocs. Una companya \/ decorat abstreta i incapa\u00e7 de res m\u00e9s que l’assentiment i el consentiment, i que simplement actua de mirall, retornant amb la mirada o amb el registre digital que la substitueix, una imatge que sembla resistir l’avorriment d’o real amb el virtual . Impressiona l’atenci\u00f3 desafectada de la seva mirada sobre les vel\u00b7le\u00eftats de Djalal.<\/span><\/p>\n La viol\u00e8ncia i les armes com a decorat d’una exist\u00e8ncia que se sost\u00e9 per una fortalesa plasm\u00e0tica o electr\u00f2nica que s’ha superposat per sobre del di\u00e0leg amb l’entorn especialment amb els seus inquietants pare, mare i altres cong\u00e8neres. Quan la pantalla est\u00e0 en off o es trepitja la realitat del front afgan\u00e8s nom\u00e9s queda el buit d’un tedi extens i g\u00e8lid. S’han substitu\u00eft els aprenentatges pels salts de pantalles.<\/span><\/p>\n El film compta amb un \u00fas de la c\u00e0mera que suma perspectives o capes gr\u00e0cies a una posada en forma que permet apreciar diferents capes d’una intrigant mirada tamb\u00e9 robotitzada, que gaireb\u00e9 imm\u00f2bil, que sembla estar tamb\u00e9 posse\u00efda pel mateix desert emocional que registra.<\/span> Un espl\u00e8ndid film documental constru\u00eft a partir de la conflu\u00e8ncia de tres dones, Marta Figueras<\/strong>, en la producci\u00f3, Isa Campo<\/strong>, en el gui\u00f3 i Alba Sotorra<\/strong>, en la direcci\u00f3 que, ben merescudament, han aconseguit el reconeixement de l’Acad\u00e8mia del Cinema Catal\u00e0, amb el premi al millor documental concedit en la recent edici\u00f3 dels premis Gaud\u00ed. Enhorabona per tot aix\u00f2!<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n *Directora: ALBA SOTORRA; Producci\u00f3: CARLOS PASTOR, MARTA FIGUERAS, DIRK Manthey; Guionista: ISA CAMP; O Direcci\u00f3 de Fotografia: JIMMY GIMFERRER; M\u00fasica Original: MICHAEL FAKESCH; So: ALEJANDRO CASTELL; Muntatge: CRIST\u00d3BAL FERN\u00c1NDEZ.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Diu la sinopsi oficial: “Djalal Banchs estava obsessionat amb els jocs de guerra abans de comen\u00e7ar a caminar. Criat com a fill \u00fanic en una fam\u00edlia catalana de classe mitjana, els seus pares li van permetre tots els capricis.<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31791,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26506],"tags":[],"class_list":["post-62889","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n