\u00a0<\/p>\n
Sobre “Viatge a Aviny\u00f3. Versos dibuixats”, de Rosa Roig i Manola Roig. Ed. Petit Editor, 2015<\/strong><\/span><\/p>\n D\u00e9u es f\u00e9u home<\/em><\/span> <\/p>\n El 12 de desembre, a la meravellosa llibreria Arts de Sueca \u2013si no la coneixeu, remeieu-ho tan aviat com pugueu, que no us en penedireu\u2013, vaig tindre l’honor d’assistir a la presentaci\u00f3 del darrer fa\u00efment a quatre mans de les germanes Roig<\/strong>, Viatge a Aviny\u00f3, i, entre glop i mos, m’esbala\u00efren dos detalls: el laberint pedrenc de la portada del llibre i la bosseta de pedres amb qu\u00e8 ens regalaren a totes i tots els presents.<\/span><\/p>\n L’1 de gener, durant una estada per cap d’any a l’Alentejo, vaig poder visitar per fi l’inefable cromlec dels Almendres, al districte d’\u00c8vora \u2013els cromlecs s\u00f3n el\u00b7lipses o cercles megal\u00edtics constru\u00efts amb grans pedres clavades a terra que moltes veus s\u00e0vies associen, aix\u00ed com els menhirs, amb els ritus del culte ancestral a la Dea primig\u00e8nia de les societats prepatriarcals. Dos actes sense relaci\u00f3, aparentment, tret de la m\u00e0gia.<\/span><\/p>\n Vaig con\u00e9ixer Rosa Roig<\/strong>, la poeta, de vista, en unes quantes cues rapsodaires, i de fet, en la cinquena edici\u00f3 d’Escriptores al terrat, el 7 de mar\u00e7 de 2013 \u2013una iniciativa de la tamb\u00e9 poeta i llavors vocal de l’AELC, Isabel Robles<\/strong>\u2013, i els seus versos i la seua veu em colpiren de deb\u00f2; per la frescor, pel comprom\u00eds i tamb\u00e9 per l’ardidesa. De Manola Roig<\/strong>, l’artista pl\u00e0stica, en vaig fer coneixen\u00e7a el 13 de desembre de 2014, en la III Mostra del llibre i del disc en valenci\u00e0 de Benimaclet. I de llavors en\u00e7\u00e0, sorpresa rere sorpresa: Joc de dos<\/em> (2012), Animals de s\u00e9quia<\/em> (2013), La dona que es rigu\u00e9 de Talleyrand<\/em> (2014), un munt d’articles en llurs blogs, diverses performances i mix…, i, ara, Viatge a Aviny\u00f3<\/em>. I de ben segur que en vindran m\u00e9s.<\/span> Viatge a Aviny\u00f3<\/em> \u00e9s un poemari dibuixat que et reconcilia amb la mort, la ‘inevitable’ per llei de vida, s\u00ed; una obra que en una primera lectura, ja des del magn\u00edfic pr\u00f2leg de Vicenta Llorca<\/strong>, “t’ataranta, t’atabuixa i et fa perdre l’esma”, com deia Enric Valor<\/strong> en una rondalla referint-se a la boira, i molt conv\u00e9, perqu\u00e8 mal senyal seria que un llibre que parla de mort i de vida et deixara indiferent. Viatge a Aviny\u00f3 \u00e9s un llibre que et sorpr\u00e9n i que t’enamora, un cam\u00ed d’anada i tornada, dels extrems al centre, fent voltes per tortuoses senderes fins a pervenir-ne a les entranyes, al dedins de la caverna; un corprenedor viatge cat\u00e0rtic del buit al renaixement, amb una privilegiada escorta: un gavadal de records cisellats en la pedra feta lletra, en la lletra feta pedra.<\/span><\/p>\n Quan mor alg\u00fa que t’estimes, pots fer-ne el dol per la p\u00e8rdua a casa, en bona companyia, o pegar a fugir.<\/span><\/p>\n Jo he fet les dues coses, i pel que es llig i es veu, Rosa Roig i Manola Roig, tamb\u00e9, i ho han fet donant-hi veu i forma al rastre del pesar: en cada edifici, en cada paisatge, en cada silueta…, en una aranya de ferro, en l’olor d’una figuera…, del roig al negre, passant pel blau i pel verd.<\/span><\/p>\n Matar la mort a for\u00e7a de riures, fins que la boca se’t clevilla i solseix la carn viva que et cou al bell mig del cor. S\u00ed, no puc negar-ho: em reconec en el t\u00edtol, en la veu, en els dibuixos…, i en el plany que se t’arrapa tant a la gola que sembla escanyar-te. Per\u00f2, en arribar al v\u00f2rtex, les paraules trenquen la corretja que t’arrossegava irremeiablement al fons i et converteixen en pedra; no en una pedra qualsevol, sin\u00f3 en una pedra prenyada, una pedra d’\u00e0guila \u2013etites\u2013 alliberadora, i per fi s’esdev\u00e9 la desclosa, i al capdavall assumeixes que “La pedra que llances a la mar, la mar la llepa i te la torna”, multiplicada. La pedra, l’\u00e9sser essencial, l’\u00e0nima…, sojorn dels morts i dadora de vida. ‘Dones de frontera’.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed \u00e9s, amb dotze poemes i una prosa curta, com evitant el tretz\u00e9 \u2013el nombre m\u00e0gic i temut per excel\u00b7l\u00e8ncia, que antany es corresponia amb un signe horosc\u00f2pic gaireb\u00e9 perdut en la mem\u00f2ria\u2013, Rosa Roig s’hi despulla, mot a mot, et corpr\u00e9n i et ven\u00e7, s\u00f2bria en sintaxi, pedra a pedra, vers a vers. I aix\u00ed, intu\u00eftivament, p\u00e0gina rere p\u00e0gina, navegant de conversa, la poeta et fa rec\u00f3rrer les espirals del laberint regenerador de la Mare Terra, les galeries de la cova-\u00fater, i fa seus \u2013potser, sense pretendre-ho, o s\u00ed; v\u00e9s a saber, i per conseg\u00fcent, teus\u2013, els s\u00edmbols de la Gran Dea que anul\u2022len el pas del temps (aigua, serp, nuc, meandre, teranyina…), tothora amb un as sota la m\u00e0nega: les il\u2022lustracions que acompanyen el deix del seu verb. Tra\u00e7 a tra\u00e7, empremta rere empremta, Manola Roig hi posa la m\u00fasica i el color, t’acoquina amb la silent cal\u00b7ligrafia de paleta ombr\u00edvola que dibuixa el cos de dona que il\u2022lustra cada poema, cada estaci\u00f3 del recorregut real que ha fet sa germana. Fembres del nord i del sud, fembres de sol i de lluna, fembres de ponent. Dones despullades hier\u00e0tiques i sedents, dones que es mouen no-res movent. Venus abans de la Venus hel\u2022l\u00e8nica en cada pinzellada, sense rostre perqu\u00e8 totes s\u00f3n una. Sororitat.<\/span><\/p>\n M’hi resistisc tant com s\u00e9; per\u00f2, al capdavall, no puc evitar la temptaci\u00f3 d’empedrar-me amb les l\u00ednies i amb les lletres, ser-hi una tamb\u00e9, i ho faig.<\/span><\/p>\n Pedres verges i esmolades, humides i seques, redones i tallades, fogueres i pinyonenques, oblongues i allargades, xarraires i queques, llises i rasposes…, pedres de tota color i factura. Pedres que et fan un trau al front i pedres que et fan esclafir en plors. Llambordes, moles, cudols…, pedres de tota grand\u00e0ria i textura.<\/span><\/p>\n Pedres que basteixen o que destrossen; pedres que s\u00f3n llit o que l’escalfen; pedres que guareixen o que escorxen; pedres que maten o que emparen; pedres que amaseguen o que desnonen; pedres que rossolen…, pedres acr\u00f2bates.<\/span><\/p>\n A\u00e7\u00f2 i m\u00e9s, molt m\u00e9s, ha sigut aquest Viatge per a mi. I des d’ac\u00ed us emplace a fer-hi el vostre, soliuament o en companyia. ‘Vida per vida’.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Sobre “Viatge a Aviny\u00f3. Versos dibuixats”, de Rosa Roig i Manola Roig. Ed. Petit Editor, 2015 D\u00e9u es f\u00e9u homei el masclisme habit\u00e0 entre nosaltres.E. SANT-CELONI<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31790,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-62887","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n
i el masclisme habit\u00e0 entre nosaltres.<\/em><\/span>
E. SANT-CELONI<\/em><\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n