“Alguna gente cree que una novela de mujeres es cualquier cosa que no contenga pol\u00edtica. Algunos piensan que es cualquier cosa que hable de relaciones personales. Algunos piensan que es cualquier cosa que contenga muchas operaciones, operaciones m\u00e9dicas, quiero decir. <\/p>\n Algunos creen que es cualquier cosa que no te d\u00e9 una perspectiva amplia y panor\u00e1mica de nuestra fascinante \u00e9poca”.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n No s\u00e9 si cal afegir res m\u00e9s a aquest fragment d’un altre llibre seu, del glori\u00f3s Asesinato en la oscuridad<\/em> (1999), per ressenyar el regal de Nada se acaba<\/em>.<\/span><\/p>\n El llibre \u00e9s la refinada descripci\u00f3 –\u00e9s proverbial l’acurada i aguda mirada d’entom\u00f2loga d’Atwood<\/strong> sobre persones i relacions, sobre qualsevol cosa o esdeveniment–, durant el per\u00edode que va de l’octubre del 1976 a l’agost del 1978, d’un triangle amor\u00f3s que es fractalitza perqu\u00e8, al seu torn, en produeix d’altres.<\/span><\/p>\n Desmenteix la brama que si una novel\u00b7la \u00e9s obra d’una escriptora ha d’estar necess\u00e0riament curulla d’operacions (m\u00e8diques, vull dir): no n’hi ha ni una. Tamb\u00e9 desmunta la tesi que no siguin capaces de descriure un tros d’Hist\u00f2ria. En efecte, un dels fascinants rerefons del llibre \u00e9s el proc\u00e9s electoral de Quebec (novembre del 1976), eleccions que va guanyar l’independentista Ren\u00e9 L\u00e9vesque<\/strong> i que d\u00f3na peu a l’autora a mostrar no tan sols les reaccions durant la nit electoral davant una vict\u00f2ria inesperada, sin\u00f3 a novel\u00b7litzar els perqu\u00e8 de les opinions a favor i en contra, a aprofundir en les difer\u00e8ncies culturals canadenques o a parlar de pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica. Aquest context \u00e9s tan \u00fatil per situar acci\u00f3 i \u00e8poca com que un dels personatges usi m\u00e0quina d’escriure i paper carb\u00f3.<\/span><\/p>\n Cinc mesos despr\u00e9s, en un magistral fragment, un altre dels personatges va embolicant les seves eines en trossos de paper de diaris endarrerits en marxar de casa; recurs que permet fer un rep\u00e0s dels principals esdeveniments de tot tipus al pa\u00eds; \u00e9s a dir, donar una perspectiva amplament panor\u00e0mica. \u00c9s alli\u00e7onador i especialment pertinent fer constar que un dels fragments amb qu\u00e8 ensopega \u00e9s un editorial que parla alarmat de la balcanitzaci\u00f3 del Canad\u00e0. En prenguin nota Aznar<\/strong>, la FAES i companyia abans de parlar amb alegria i satisfacci\u00f3 de la pretesa balcanitzaci\u00f3 de Catalunya.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Foto:koratai.com<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fa mal\u00edcia que la traducci\u00f3 d’una obra tan bellament escrita, tan plena de detalls, sigui tan poc acurada, fins i tot tan grollera.<\/span><\/span><\/p>\n Una bona novel\u00b7a no tan sols explica fefaentment el passat sin\u00f3 que fins i tot pot ser mirall del present o tranquil\u00b7litzar respecte al futur i pot descriure comportaments, pol\u00edtics o no, universals. En efecte, en un altre fragment –que fa trontollar s\u00f2lids partits presos d’una part de la poblaci\u00f3 del Canad\u00e0– es diu que la Policia Muntada \u00e9s corrupta: en un cas ben obscur, alguns dels seus elements s’han fet passar per terroristes separatistes.<\/span><\/p>\n La novel\u00b7la cont\u00e9, sens dubte, un munt de relacions personals entre personatges ben variats d’or\u00edgens diversos, \u00bfquina bona novel\u00b7la les bandeja? Aqu\u00ed la intel\u00b7igent mirada d’Atwood esdev\u00e9 m\u00e9s anal\u00edtica que mai i les presenta tamb\u00e9 com una conseq\u00fc\u00e8ncia i un producte del temps que ha tocat viure als personatges, triomfa a l’hora de mostrar que les relacions privades sempre, sempre, tenen un vessant pol\u00edtic. Entendridora, presenta una galeria de variats personatges: la mare progressista, una mica llauna i que fa deu anys que duu les mateixes sabatilles, que obliga el fill a participar en campanyes o a qui de petit prohibia barallar-se al pati del col\u00b7legi; la tia transmutada en madrastra en el pitjor sentit de la paraula; el deambular, les raons i passions dels diversos components dels triangles; l’actuaci\u00f3 de la rastellera d’amigues i col\u00b7legues; els menjars, vestuari i costums.<\/span><\/p>\n En transcendeix la pura an\u00e8cdota i, a partir de la n\u00edtida descripci\u00f3 del que, per a b\u00e9 de la novel\u00b7la, en principi s\u00f3n nom\u00e9s comportaments personals i intransferibles, generalitza. Aix\u00ed, mostra aquella veritat universal que la relaci\u00f3 d’una persona varia radicalment segons si l’estableix amb el fill o amb les n\u00e9tes: l’\u00e0via progressista no les intenta polititzar, els riu bromes gens progressistes o fins i tot incorrectes, les malcria. En la mateixa deriva, la despietada tia-madrastra \u00e9s per a les nenes, per a la seg\u00fcent generaci\u00f3, no una pesant i inamovible llosa sin\u00f3 una curiositat pintoresca, gaireb\u00e9 graciosa.<\/span><\/p>\n La novel\u00b7la \u00e9s capa\u00e7 de transmetre tamb\u00e9 que, malgrat tot, som filles i fills del que mamem, que el que aprenem durant la inf\u00e0ncia marca a ferro i foc, ens configura. A pesar de les diverg\u00e8ncies, una de les millors caracter\u00edstiques del fill de la mare progre \u00e9s un llegat seu. O que hi ha ensenyaments que no per provenir d’una odiada tia-madrastra no siguin ben \u00fatils i s’hagin d’agrair molt.<\/span><\/p>\n I detalls de les relacions de parella, \u00e9s clar. L’estupor d’adonar-se durant l’encontre amb un antic amor que ja tota passi\u00f3 \u00e9s apagada, que tot \u00e9s fora, fins al punt de no comprendre d’on podia sorgir. Les sucoses converses entre dones sobre homes. La r\u00e0bia d’un personatge quan constata que la n\u00f2via a qui va deixar, ho ha superat for\u00e7a r\u00e0pidament i feli\u00e7, que ja no sent res per ell. La ironia d’Atwood \u00e9s tan proverbial com la capacitat de disseccionar amb bistur\u00ed.<\/span><\/p>\n Per tot aix\u00f2 fa mal\u00edcia que la traducci\u00f3 d’una obra tan bellament escrita, tan plena de detalls, sigui tan poc acurada, fins i tot tan grollera. Fa pena que el traductor no s\u00e0piga que fins i tot la paquid\u00e8rmica Real Academia s’ha hagut de rendir a l’evid\u00e8ncia que el femen\u00ed \u00abm\u00e9dica\u00bb existeix. Revolta que dues dones discuteixin quina de totes dues \u00e9s \u00abdue\u00f1o\u00bb de l’home en litigi. Fa pena veure com les dues nenes de la parella protagonista de les quals nom\u00e9s unes p\u00e0gines abans s’ha parlat i que tenen for\u00e7a pres\u00e8ncia al llibre, es transvesteixen en uns impossibles \u00abhijos\u00bb; suposo que en angl\u00e8s devien ser \u00abchildren\u00bb o \u00abkids\u00bb.<\/span><\/p>\n Life before man<\/em> s’ha tradu\u00eft arbitr\u00e0riament amb el t\u00edtol Nada se acaba<\/em>. L’\u00fanic consol \u00e9s que el t\u00edtol en castell\u00e0 remet, ni que sigui involunt\u00e0riament, a la feli\u00e7ment prol\u00edfica, f\u00e8rtil, poli\u00e8drica i sempre excel.lent obra de Margaret Atwood. Llibres que ho comprenen tot, novel.la, poesia, contes, ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, hist\u00f2ria-ficci\u00f3, assaig, conte infantil, cr\u00edtica… No us l’acabareu mai.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n *Article publicat al Huffington Post<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Fragment: “Alguna gente cree que una novela de mujeres es cualquier cosa que no contenga pol\u00edtica. Algunos piensan que es cualquier cosa que hable de relaciones personales. Algunos piensan que es cualquier cosa que contenga muchas operaciones, operaciones m\u00e9dicas, […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":31751,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-62813","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/strong><\/p>\n![\"margaretatwood\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/margaretatwood.jpg\")
<\/span><\/strong>
<\/span><\/p>\n