{"id":62719,"date":"2016-01-14T18:52:58","date_gmt":"2016-01-14T17:52:58","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/"},"modified":"2016-01-14T18:52:58","modified_gmt":"2016-01-14T17:52:58","slug":"cent-anys-de-feminisme-mexica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/","title":{"rendered":"Cent anys de feminisme mexic\u00e0"},"content":{"rendered":"<div style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">\u00a0<\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: left;\">\u00a0<\/div>\n<div style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\"><\/span><\/div>\n<div style=\"text-align: left;\">\u00a0<\/div>\n<p style=\"text-align: left;\"><strong><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Entre el 13 i 16 de gener de 1916, es va celebrar a la ciutat de M\u00e8rida, Yucat\u00e1n el Primer Congr\u00e9s Feminista que va aglutinar a m\u00e9s de cinc-centes dones, conservadores i radicals; revolucion\u00e0ries i tradicionals.<\/span><\/strong><\/p>\n<p><!--more--><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Aquest congr\u00e9s va formular la primera agenda de reivindicacions femenines en la hist\u00f2ria de M\u00e8xic i va establir les bases de di\u00e0leg amb l&#8217;Estat.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Convocat pel general sinaloense <strong>Salvador Alvarado Rubio<\/strong>, la seva realitzaci\u00f3 va ser possible pel context de Yucat\u00e1n, on hi havia arrels de protesta femenina i el constitucionalisme que va obrir espais a dones que volien que la Revoluci\u00f3 els assegur\u00e9s drets.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Es va fer quan el pa\u00eds que vivia les seq\u00fceles dram\u00e0tiques de la revoluci\u00f3 i intentava una nova i moderna construcci\u00f3, un nou pacte social i per tant una nova constituci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Durant molt temps es va creure que nom\u00e9s havia estat celebrat <span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">aquest congr\u00e9s<\/span> al teatre <strong>Jos\u00e9 Pe\u00f3<\/strong> <strong>Contreras<\/strong>, per\u00f2 les historiografia feminista va descobrir que el 23 de novembre va iniciar el Segon Congr\u00e9s Feminista mateix que va concloure el 2 de desembre, tamb\u00e9 de 1916. Tots dos congressos de manera &#8220;formal&#8221; assentaren les bases del feminisme mexic\u00e0.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Va ser el principi del di\u00e0leg entre les dones que es repetir\u00e0 al llarg del segle xx. All\u00e0 al 1921 les mexicanes ja tenien relacions interamericanas, van realitzar alguna trobada internacional a M\u00e8xic i altres van assistir a diversos pa\u00efsos; despr\u00e9s del 16, hi va haver tres congressos obrer camperols, entre 1931 i 1934; el 1935 es va crear el Front Pro Drets de la Dona. Reunions multitudin\u00e0ries i plurals que seran replicades a partir dels anys setanta fins a la data.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Aquest recorregut s&#8217;analitzar\u00e0 aquesta setmana a M\u00e8rida, entre activistes i acad\u00e8miques, per commemorar el centenari i fer un balan\u00e7 del feminisme a M\u00e8xic, despr\u00e9s d&#8217;un segle del que es diu formalitat. On, a m\u00e9s, el Congr\u00e9so de Yucat\u00e1n, despr\u00e9s d&#8217;aprovar la decisi\u00f3 per unanimitat, posar\u00e0 la inscripci\u00f3 &#8220;<strong>Elvia Carrillo Puerto<\/strong>, promotora del Reconocimiento de los Derechos de la Mujer&#8221;, en lletres daurades al Mur d&#8217;Honor.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">\u00a0<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><strong><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Un centenari<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">El 12 de gener de 2016\u00a0 celebra el primer centenari del feminisme mexic\u00e0, en el qual les dones van poder &#8220;establir un di\u00e0leg amb l&#8217;Estat, en el que les seves demandes fossin preses en compte i es tradu\u00efssin en accions concretes&#8221;, assenyala <strong>Martha Eva Rocha<\/strong>, investigadora de la Direcci\u00f3 d&#8217;Estudis Hist\u00f2rics de l&#8217;Institut Nacional d&#8217;Antropologia i Hist\u00f2ria (INAH) en el cap\u00edtol Feminismo y Revoluci\u00f3n, del llibre <em>Un Fantasma Recorre el Siglo<\/em>, coordinat per <strong>Gisela Espinosa Dami\u00e1n<\/strong> i<strong> Ana Lau Jaiven<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">El Primer Congr\u00e9s Feminista de Yucat\u00e1n &#8220;no es va tractar all\u00e0 d&#8217;un torneig literari m\u00e9s o menys brillant: ser un aferrissat i potent combat d&#8217;idees&#8221;, com s&#8217;estableix en els &#8220;Anals d&#8217;aquesta Memorable Assemblea&#8221;, que havia estat convocada des del 28 d&#8217;octubre de 1915 pel governador d&#8217;aquella entitat, el general constitucionalista <strong>Salvador Alvarado Rubio<\/strong> (1880-1924), per la qual cosa va nomenar un comit\u00e8 organitzador integrat per brillants ex alumnes de l&#8217;escola per a nenes la Siempreviva, que el 1870 havia fundat la poetessa <strong>Rita Cetina de Guti\u00e9rrez<\/strong>, es tractava de les joves <strong>Consuelo Zavala<\/strong> <strong>Castillo i<\/strong><strong> Dominga<\/strong> <strong>Cant<\/strong> i <strong>Pastrana<\/strong>, serien part de les integrants del comit\u00e8 organitzador, la primera com a presidenta.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">A m\u00e9s, conformaven aquest grup <strong>Dominga Cant<\/strong>,<strong> Adolfina Val\u00e8ncia<\/strong>,<strong> Mar\u00eda Luisa Flora<\/strong>,<strong> Beatriz Peniche<\/strong>,<strong> Amalia G\u00f3mez<\/strong>,<strong> Piedad Carrillo Gil<\/strong>,<strong> Isolina P\u00e9rez Castillo<\/strong>,<strong> Elena Osorio<\/strong>,<strong> Fidelia Gonz\u00e1lez<\/strong>,<strong> Candelaria Villanueva<\/strong>,<strong> Lucrecia Vadillo<\/strong>,<strong> Adriana Vadillo<\/strong>,<strong> Rosina Maga\u00f1a <\/strong>i<strong> Consuelo Andrade<\/strong>. Altres s&#8217;unirien com a propagandistes, algunes m\u00e9s deixarien l&#8217;encomanat. Abans del Congr\u00e9s es van reunir en diverses assemblees entre el 13 de novembre de 1915 i el 9 gener 1916.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\" size-full wp-image-31709\" style=\"display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;\" src=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/SWem_Mexico_2.jpg\" alt=\"SWem Mexico 2\" width=\"381\" height=\"285\" \/><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Alvarado Rubio a qui\u00a0 Carranza, va enviar a Yucat\u00e1n a provar el projecte constitucionalista sostenia: &#8220;jo sempre he cregut, que mentre no elevem a la dona, ens ser\u00e0 impossible fer p\u00e0tria&#8221;, (<strong>Aurora Cortina G<\/strong>. <strong>Quijano<\/strong> \/<em>Los Congresos\u00a0 Feministas de Yucat\u00e1n en 1916<\/em> <em>i su influencia en la Legislaci\u00f3n Local y Federal<\/em>).<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">D&#8217;acord amb els Anals, durant el Primer <em>Congr\u00e9so Feminista de Yucat\u00e1n<\/em> les congressistes havien de respondre a cinc preguntes:<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">\u00a0\u00bfQuins s\u00f3n els mitjans socials que cal emprar per alliberar la dona del jou de les tradicions?, Quin \u00e9s el paper de l&#8217;escola prim\u00e0ria, en la reivindicaci\u00f3 femenina?, Quines s\u00f3n les arts i ocupacions que ha de fomentar i sostenir l&#8217;Estat, i la tend\u00e8ncia sigui preparar la dona per a la vida intensa del progr\u00e9s? i Quines s\u00f3n les funcions p\u00fabliques que pot i ha d&#8217;exercir la dona?<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Les historiadores destaquen el treball que les organitzadores van haver de fer perqu\u00e8 arribessin 617 dones, segons els Anales, en tant que hi ha qui sosten que van ser m\u00e9s de 700, la majoria d&#8217;elles mestres nascudes a Yucat\u00e1n.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">&#8220;Pel tren de les vuit del mat\u00ed, procedent de la ciutat d&#8217;Izamal, van arribar a aquesta ciutat les primeres senyores i senyoretes que han de prendre part al Congr\u00e9s. De tots els pobles, viles i ciutats de l&#8217;Estat, i per tots els trens que van arribar en tot el dia, van seguir arribant les congressistes &#8220;, com s&#8217;indica en la mateixa font.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">L&#8217;inter\u00e8s del governador Alvarado Rubio va fer que es facilit\u00e9s el transport, via ferrocarril per la qual cosa cadascuna va rebre un pase, a m\u00e9s de 10 pesos diaris de dietes i es va organitzar l&#8217;allotjament en les pr\u00f2pies institucions d&#8217;educaci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">En el primer dia, al teatre Jos\u00e9 Pe\u00f3 Contreras, &#8220;elegant coliseu del carrer seixanta&#8221;, Zavala i Castillo\u00a0 va declinar, per raons de salut, ser la presidenta de la Junta Directiva que havia de presidir el Congr\u00e9s, la votaci\u00f3 va recaure <strong>Adolfina Val\u00e8ncia de \u00c0vila<\/strong>, com a presidenta, i en<strong> Matilde Acevedo de Paullada<\/strong>, com a vicepresidenta. La declaratoria inaugural fou a c\u00e0rrec del governador Alvarado Rubio, qui es trobava indisposat, de manera que la declaraci\u00f3 del Primer Congr\u00e9so Feminista de la Rep\u00fablica va ser feta pel <strong>Coronel Rafael Aguirre Colorado<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\"><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><strong><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">La dona del futur<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Celebri, sens dubte, va ser l&#8217;enrenou que va causar la lectura del discurs de <strong>Hermila Galindo Acosta<\/strong>, L<em>a Mujer del Porvenir<\/em>, per part de <strong>C\u00e8sar A<\/strong>.<strong> Gonz\u00e1lez<\/strong>, funcionari del Departamento de Educaci\u00f3n, que va explicar que aquesta depend\u00e8ncia l&#8217;havia convidat i com que no hi havia pogut anar, ell mateix s&#8217;encarregaria de llegir-lo.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\"><strong>Anna Mac\u00edas<\/strong>, autora de <em>Contra Viento y Marea<\/em>, resumeix part d&#8217;aquell memorable discurs de qui al seu parer representava l&#8217;ala radical del Primer Congr\u00e9s: &#8220;El p\u00fablic va quedar estupefacte davant la insist\u00e8ncia de Galindo en qu\u00e8 les dones tenien impulsos sexuals tan forts com els homes i que necessitaven classes de fisiologia, anatomia i higiene per a comprendre i controlar els seus propis cossos. A m\u00e9s, la seva apologia del divorci, les seves declaracions clarament contr\u00e0ries a la religi\u00f3 i els seus atacs al masclisme mexic\u00e0 van sacsejar a les discretes professores &#8230; &#8220;.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\"><strong>Isolina P\u00e9rez<\/strong> va ser la primera a protestar i opinar que hauria de ser destru\u00eft. La seva intervenci\u00f3 va deslligar una s\u00e8rie d&#8217;intervencions entre sorolloses exclamacions i en altres d&#8217;aplaudiments. Dues participacions posaren &#8220;fi&#8221; a la discussi\u00f3, almenys per aquest dia. Una de <strong>Candelaria Ruz<\/strong>, que sostingu\u00e9 que les protestes al discurs de Galindo no va ser espont\u00e0nies, sin\u00f3 orquestrades. Una altra de <strong>Candelaria Gil<\/strong> <strong>de<\/strong> <strong>Carrillo<\/strong> que afirma que el treball \u00e9s moral en el fons i repta a Isolina P\u00e9rez al fet que provi el contrari.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\"><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\"><strong>Les discussions sobre el discurs La Mujer del Porvenir es van prolongar fins a la seg\u00fcent sessi\u00f3<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Per<strong> Mac\u00edas<\/strong> l&#8217;ala m\u00e9s conservadora estaria representada per <strong>Francisca Garc\u00eda Ortiz<\/strong>, que d&#8217;acord als Anals: &#8220;&#8230; Va dir, que potser la dona no necessita tanta educaci\u00f3 com se li vol donar, sin\u00f3 m\u00e9s aviat la necess\u00e0ria per dirigir la seva llar &#8230; Les professores no es casen! &#8230; que els coneixements enciclop\u00e8dics semblen ser una tanca per a la felicitat! &#8230; Si les opinions radicals triomfen, les dones ploraran sobre els seus encants trepitjats per elles mateixes&#8221;.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Durant aquests tres dies es van establir les bases del que seria, i segueix sent l&#8217;agenda feminista mexicana en abordar el dret a una educaci\u00f3 laica i cient\u00edfica, els drets laborals de les dones i els seus drets pol\u00edtics i ciutadans.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Sobre aquest \u00faltim tema, llavors com ara, les m\u00e9s conservadores sostenien que les dones no estaven capacitades per votar o per ser votades, premissa objectada per<strong> Amparo Mach\u00edn<\/strong>; <strong>Francisca Ascanio que es<\/strong> preguntava: Que potser els homes poden tots, per la seva il\u00b7lustraci\u00f3 i cultura? Mach\u00edn insistia que el vot hauria de postergar-se, Ascanio assenyalava que no i com altres considerava que almenys havien de decidir el dest\u00ed dels governs municipals.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Entre els seus arguments Amparo Mach\u00edn va preguntar: Quina \u00e9s la dona que a Yucat\u00e1n pugui ser governadora de l&#8217;Estat? Potser, si hagu\u00e9s viscut, Mach\u00edn no ho hagu\u00e9s cregut quan de forma interina aquesta entitat va tenir una governadora amb <strong>Dulce Mar\u00eda Sauri Riancho<\/strong> el 1988.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Enfront de l&#8217;acord final almenys 31 congressistes van expressar en un document que diferien de la conclusi\u00f3 final sobre el sufragi femen\u00ed.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Finalment, el Primer Congr\u00e9so Feminista va acabar amb la clausura del Coronel Jos\u00e9 D. Ram\u00edrez Garrido. <strong>Rosa Torre<\/strong> (qui uns anys m\u00e9s tard seria la primera regidora de M\u00e8rida i tamb\u00e9 del pa\u00eds) va demanar un aplaudiment per al governador de l&#8217;Estat, per al Comit\u00e8 i per a l&#8217;assemblea.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">I com assenyalen els Anals: &#8220;La seva obra en el Primer Congr\u00e9so Feminista constitueix un etern triomf &#8230; La q\u00fcesti\u00f3 de la dona, aquesta insigne q\u00fcesti\u00f3 social que ha de transformar el m\u00f3n, \u00e9s una for\u00e7a que ja est\u00e0 en marxa vulgui D\u00e9u o no vulgui&#8221; .<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\"><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><strong><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">Les conclusions<\/span><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">A la primera pregunta van concloure: l&#8217;exercici d&#8217;activitats fins ara realitzades nom\u00e9s per a homes; la modificaci\u00f3 de la legislaci\u00f3 vigent, atorgant-li a la dona m\u00e9s llibertat i m\u00e9s drets; l&#8217;efectivitat en l&#8217;ensenyament laic; evitar l&#8217;ensenyament de les religions a menors de 18 anys; impulsar a la dona cap a ideals de lliure pensament; espantar la por a un D\u00e9u venjatiu i iracund; que tingui un ofici que li permeti guanyar-se el manteniment necessari; educar la dona intel\u00b7lectualment perqu\u00e8 l&#8217;home trobi en ella a un \u00e9sser igual a ell; que al casar-se s\u00e0piga a on va i quins s\u00f3n els seus deures i obligacions, que no tingui mai un altre confessor que la seva consci\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">A la segona pregunta van proposar l&#8217;escola d&#8217;educaci\u00f3 racional.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">A la tercera pregunta proposaven el foment a les arts. L&#8217;estudi de la medicina i farm\u00e0cia. L&#8217;afici\u00f3 a la literatura i llibres d&#8217;higiene.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\"><span style=\"font-size: 10pt; font-family: trebuchet ms,geneva;\">I finalment a la quarta pregunta van respondre: obrir a la dona les portes de tots els camps d&#8217;acci\u00f3 en qu\u00e8 l&#8217;home lliura di\u00e0riament la lluita per la vida; pot la dona del porvenir exercir qualsevol c\u00e0rrec p\u00fablic que no exigeixi vigorosa constituci\u00f3 f\u00edsica, ja que no hi ha cap difer\u00e8ncia entre el seu estat intel\u00b7lectual i el de l&#8217;home, \u00e9s tan capa\u00e7, com aquest, de ser element dirigent de la societat.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0 \u00a0 \u00a0 Entre el 13 i 16 de gener de 1916, es va celebrar a la ciutat de M\u00e8rida, Yucat\u00e1n el Primer Congr\u00e9s Feminista que va aglutinar a m\u00e9s de cinc-centes dones, conservadores i radicals; revolucion\u00e0ries i tradicionals.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":31708,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26524],"tags":[],"class_list":["post-62719","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-memoria-historica"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v28.8 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>Cent anys de feminisme mexic\u00e0 | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Entre el 13 i 16 de gener de 1916, es va celebrar a la ciutat de M\u00e8rida, Yucat\u00e1n el Primer Congr\u00e9s Feminista que va aglutinar a m\u00e9s de cinc-centes dones, conservadores i radicals; revolucion\u00e0ries i tradicionals.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Cent anys de feminisme mexic\u00e0 | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Entre el 13 i 16 de gener de 1916, es va celebrar a la ciutat de M\u00e8rida, Yucat\u00e1n el Primer Congr\u00e9s Feminista que va aglutinar a m\u00e9s de cinc-centes dones, conservadores i radicals; revolucion\u00e0ries i tradicionals.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2016-01-14T17:52:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/Sem_Mexico_1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"300\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"211\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Amada Santos\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Amada Santos\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Amada Santos\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c0bbc88d6bb99ffe6206fec7daa8d5f1\"},\"headline\":\"Cent anys de feminisme mexic\u00e0\",\"datePublished\":\"2016-01-14T17:52:58+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/\"},\"wordCount\":1961,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2016\\\/01\\\/Sem_Mexico_1.jpg\",\"articleSection\":[\"Mem\u00f2ria hist\u00f2rica\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/\",\"name\":\"Cent anys de feminisme mexic\u00e0 | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2016\\\/01\\\/Sem_Mexico_1.jpg\",\"datePublished\":\"2016-01-14T17:52:58+00:00\",\"description\":\"Entre el 13 i 16 de gener de 1916, es va celebrar a la ciutat de M\u00e8rida, Yucat\u00e1n el Primer Congr\u00e9s Feminista que va aglutinar a m\u00e9s de cinc-centes dones, conservadores i radicals; revolucion\u00e0ries i tradicionals.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2016\\\/01\\\/Sem_Mexico_1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2016\\\/01\\\/Sem_Mexico_1.jpg\",\"width\":300,\"height\":211},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/cent-anys-de-feminisme-mexica\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Memory\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/tema\\\/memory\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Historical memory\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/tema\\\/memory\\\/historical-memory\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"Cent anys de feminisme mexic\u00e0\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c0bbc88d6bb99ffe6206fec7daa8d5f1\",\"name\":\"Amada Santos\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/1896265a0edbec4a080c4fb277b4594c.jpg?ver=1793809999\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/1896265a0edbec4a080c4fb277b4594c.jpg?ver=1793809999\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/litespeed\\\/avatar\\\/1896265a0edbec4a080c4fb277b4594c.jpg?ver=1793809999\",\"caption\":\"Amada Santos\"},\"description\":\"Fotoperiodista i Soci\u00f3loga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/amada-santos\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Cent anys de feminisme mexic\u00e0 | La Independent","description":"Entre el 13 i 16 de gener de 1916, es va celebrar a la ciutat de M\u00e8rida, Yucat\u00e1n el Primer Congr\u00e9s Feminista que va aglutinar a m\u00e9s de cinc-centes dones, conservadores i radicals; revolucion\u00e0ries i tradicionals.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Cent anys de feminisme mexic\u00e0 | La Independent","og_description":"Entre el 13 i 16 de gener de 1916, es va celebrar a la ciutat de M\u00e8rida, Yucat\u00e1n el Primer Congr\u00e9s Feminista que va aglutinar a m\u00e9s de cinc-centes dones, conservadores i radicals; revolucion\u00e0ries i tradicionals.","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2016-01-14T17:52:58+00:00","og_image":[{"width":300,"height":211,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/Sem_Mexico_1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Amada Santos","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"Amada Santos","Est. reading time":"9 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/"},"author":{"name":"Amada Santos","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c0bbc88d6bb99ffe6206fec7daa8d5f1"},"headline":"Cent anys de feminisme mexic\u00e0","datePublished":"2016-01-14T17:52:58+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/"},"wordCount":1961,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/Sem_Mexico_1.jpg","articleSection":["Mem\u00f2ria hist\u00f2rica"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/","name":"Cent anys de feminisme mexic\u00e0 | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/Sem_Mexico_1.jpg","datePublished":"2016-01-14T17:52:58+00:00","description":"Entre el 13 i 16 de gener de 1916, es va celebrar a la ciutat de M\u00e8rida, Yucat\u00e1n el Primer Congr\u00e9s Feminista que va aglutinar a m\u00e9s de cinc-centes dones, conservadores i radicals; revolucion\u00e0ries i tradicionals.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/Sem_Mexico_1.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/Sem_Mexico_1.jpg","width":300,"height":211},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/cent-anys-de-feminisme-mexica\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Memory","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/tema\/memory\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Historical memory","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/tema\/memory\/historical-memory\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"Cent anys de feminisme mexic\u00e0"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c0bbc88d6bb99ffe6206fec7daa8d5f1","name":"Amada Santos","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/1896265a0edbec4a080c4fb277b4594c.jpg?ver=1793809999","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/1896265a0edbec4a080c4fb277b4594c.jpg?ver=1793809999","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/litespeed\/avatar\/1896265a0edbec4a080c4fb277b4594c.jpg?ver=1793809999","caption":"Amada Santos"},"description":"Fotoperiodista i Soci\u00f3loga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/amada-santos\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/62719","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/94"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=62719"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/62719\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31708"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=62719"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=62719"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=62719"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}