<\/p>\n
Jordi Cascales<\/strong> \u00e9s membre del Grup d’Homes en Tropell, situat a Val\u00e8ncia, tamb\u00e9 col\u00b7labora com a membre en el grup Homes Valencians per la Igualtat, \u00e9s tamb\u00e9 educador Social i doctorant en Estudis de g\u00e8nere i pol\u00edtiques d’igualtat de la Universitat de Val\u00e8ncia. Cascales ens explica en aquesta entrevista el seu cam\u00ed com a activista cap al feminisme i la igualtat. En primer lloc es va replantejar les exig\u00e8ncies que “el fet de posseir un cos mascul\u00ed” generaven i analitzava cr\u00edticamente les viv\u00e8ncies de desigualtat en ambients polititzats com “escoltar dir a companys de milit\u00e0ncia “que vinguen dones i aix\u00ed hi haur\u00e0 homes” per despr\u00e9s “a m\u00e9s, deixar les seues aportacions en segon pla”. Tot a\u00e7\u00f2 li va portar preguntar-se com “on estan els homes o qu\u00e8 estem fent els homes davant aquestes i moltes altres situacions” i afegeix, conven\u00e7ut, que “el feminisme em va ser donant moltes de les respostes que no entenia com a home”.<\/span> <\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 els homes necessiten un canvi cap a la igualtat?<\/span><\/strong> Quan un amic se su\u00efcida probablement per la sensaci\u00f3 de frac\u00e0s personal, per la pressi\u00f3 i les obligacions que li exigeix la societat hem d’adonar-nos que alguna cosa est\u00e0 passant. Quan un amic cau d’una bastida per no posar-se el casc i l’arn\u00e9s. Quan t’assabentes que un amic teu est\u00e0 denunciat per colpejar a alg\u00fa per gelosia o per colpejar a la seua parella. Quan tens amics que moren en accidents de tr\u00e0nsit o queden incapacitats per reptar al perill. Quan tens amics els quals a uns els veus entrar a la pres\u00f3 i a uns altres els veus anar degradant-se a poc a poc pels excessos de les drogues i l’alcohol, et preguntes qu\u00e8 ens est\u00e0 passant?<\/span> <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com a professional, com a investigador i com a home preocupat pels problemes de g\u00e8nere, estic conven\u00e7ut que el canvi passa per modificar els valors socials atribu\u00efts per q\u00fcestions de g\u00e8nere. L’exemple m\u00e9s clar \u00e9s el canvi mascul\u00ed cap a les emocions que trenca all\u00f2 de “els homes no ploren”. A\u00e7\u00f2 ens permet establir una millor relaci\u00f3 amb la parella, amb els fills i filles i amb l’entorn. D’altra banda, el deixar de ser violents, el deixar d’exercir poder, l’abandonar la pose de fort, segur, s\u00f2lid… produeix, com a molts estudis i programes anoten, un desenvolupament de capacitats alternatives que generen una millor gesti\u00f3 de la realitat que vivim. Compartir, parlar els problemes, acceptar la limitacions que posse\u00efm, delegar les obligacions que ens corresponen pel simple fet de ser homes i adquirir unes altres complement\u00e0riament genera que la conviv\u00e8ncia es convertesca en una gran for\u00e7a social m\u00e9s potent que l’exercici de poder individual.<\/span> <\/span><\/p>\n Hi ha un cam\u00ed propi per part dels homes en el feminisme?<\/span><\/strong> El debat dels homes en el feminisme \u00e9s complex. Al meu entendre el feminisme ha de ser liderat per les dones. La situaci\u00f3 de les dones en el patriarcat \u00e9s de dominaci\u00f3 a difer\u00e8ncia de la dels homes que \u00e9s de privilegi i amb a\u00e7\u00f2 d’opressi\u00f3 (directa o indirecta). No obstant a\u00e7\u00f2, he de recon\u00e8ixer que els estudis de g\u00e8nere, entre ells els estudis feministes, em van ajudar i em segueixen ajudant a descobrir la realitat del dany que produeixen les desigualtats de g\u00e8nere pel simple fet de ser home. El feminisme, com a estrat\u00e8gia pol\u00edtica cap a la igualtat parteix de la recerca d’un m\u00f3n m\u00e9s just i equitatiu, un m\u00f3n que millore les relacions entre homes i dones, un espai que no solament siga m\u00e9s positiu per a elles que pateixen la desigualtat, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a nosaltres.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Els homes, des dels estudis de masculinitat i el moviment d’homes en conflu\u00e8ncia amb les teories feministes, tenim encara molt que parlar i exposar: tenim encara molt que parlar i escriure entre nosaltres, i al mateix temps molt que parlar i escriure entre homes i dones de forma conjunta. No obstant a\u00e7\u00f2, per a ser home feminista, pro-feminista o igualitari, al meu entendre, les accions hauran de parlar m\u00e9s del que som i no tant les etiquetes que ens puguem adjudicar o la pose que pretenguem adoptar.<\/span><\/p>\n Com va sorgir el Grup d’Homes En Tropell? Quina \u00e9s la seua filosofia i que activitats feu?<\/span><\/strong> El naixement del Grup d’Homes En Tropell va sorgir en les Jornades sobre grups mixts i no mixts organitzades pel col\u00b7lectiu Hist\u00e8ria Col\u00b7lectiva en el Centre Social Okupat Autogestionat (CSOA) Horta en la ciutat de Val\u00e8ncia. En aquell debat coincidim homes de diversos col\u00b7lectius socials valencians que v\u00e8iem la necessitat de reunir-nos i ten\u00edem una gran inquietud per les problem\u00e0tiques de g\u00e8nere. Unes setmanes despr\u00e9s tres companys ens unir\u00edem a altres tres homes en el Solar Corona per a treballar la nostra masculinitat, sense tenir molt clar qu\u00e9 \u00e9rem ni on ens dirig\u00edem. Despr\u00e9s de dos ays de moltes reunions, molts tallers, un gran nombre de debats, haver participat en activitats i xarrades sobre igualtat i feminisme i despr\u00e9s d’haver col\u00b7laborat en diverses accions plantejades per col\u00b7lectius feministes de la ciutat vam fer la presentaci\u00f3 del grup ja amb el nom de Grup Obert d’Homes En Tropell en el CSOA Horta. Des d’aquell moment no hem deixat de treballar i treballar-nos com a grup de forma oberta, lliure i assemble\u00e0ria.<\/span><\/p>\n Actualment, el Grup d’Homes En Tropell ens reunim un mat\u00ed cada dues setmanes en l’espai La Tapadora de Benimaclet. En una primera part, realitzem un taller de treball personal on algun company planteja un tema que li preocupa i es treballa entre tots. Podem abordar infinitat de mat\u00e8ries: masculinitat hegem\u00f2nica, sexualitat, amor rom\u00e0ntic, emocions, micromaclismes, la negociaci\u00f3 contra la imposici\u00f3, els homes en el feminisme… Aquests tallers es decideixen en funci\u00f3 de les experi\u00e8ncies personals de cadasc\u00fa i les que va vivint en propi grup, i de les nostres inquietuds. En una segona part, es realitza l’assemblea on es plantegen aquelles q\u00fcestions i accions en refer\u00e8ncia a l’activisme en el qual puguem participar. Si haguera de parlar d’un ideari del grup jo diria que partim de la cita de Kate Millet<\/strong> “all\u00f2 personal \u00e9s pol\u00edtic”. Partim de la necessitat de repensar-nos a nosaltres mateixos com a homes per a ser conseq\u00fcents amb l’ideal igualitari que constru\u00efm en conjunt.<\/span><\/p>\n El grup \u00e9s obert a tots els homes que vulguen participar, a\u00e7\u00f2 vol dir que qualsevol persona pot passar-se quan vulga sense comprom\u00eds en qualsevol de les nostres sessions. Pensem que \u00e9s important que els homes comencen a asseure’s a parlar, sobretot entre ells, all\u00f2 que ens afecta pel simple fet d’haver sigut constru\u00efts com a homes. I fer-ho lluny de judicis de valor, sense acusacions i des d’una posici\u00f3 d’empatia, de tranquil\u00b7litat, d’enteniment i en confidencialitat. I d’aquesta forma repensar les formes de relacionar-nos, d’actuar i de con\u00e8ixer-nos per a millorar com a homes, com a persones i com a subjectes en relaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Han assumit els homes la igualtat com a valor propi?<\/span><\/strong> La masculinitat viu la seua vida com all\u00f2 normal, com all\u00f2 que no \u00e9s q\u00fcestionable pel fet de ser aix\u00ed. A\u00e7\u00f2 fa m\u00e9s dif\u00edcil que els propis homes puguen albirar els seus canvis i, per tant, m\u00e9s f\u00e0cil que seguesquen acceptant la seua realitat com a part d’una exist\u00e8ncia coherent global. Malgrat a\u00e7\u00f2, la qual cosa jo he percebut \u00e9s que molts homes se situen a ells mateixos en una etiqueta de modernitat allunyant-se de certes construccions socials de ser homes que van ser referent en uns altres temps, com la idea m\u00e9s tradicional de masculinitat.<\/span><\/p>\n \u00c9s cert que davant els incessants progressos de les dones (l’impuls en l’espai laboral, el control de la natalitat, una major participaci\u00f3 en espais p\u00fablics…), els homes han tingut readaptar-se a aquesta nova realitat entrant, redefinint les seues posicions, els seus discursos, les seues diferents formes d’estar en el m\u00f3n… encara que sense perdre cap valor social o poder en refer\u00e8ncia a a\u00e7\u00f2. La dona treballa per\u00f2 l’home segueix sent el cos normal davant l’\u00e0mbit laboral i aix\u00f2 afecta a l’hora de les contractacions. La dona t\u00e9 veu en la pol\u00edtica per\u00f2 aquells que arriben al poder segueixen sent majorit\u00e0riament homes i si \u00e9s una dona queda etiquetada com una dona amb trets masculins apresos… Per contra, l’home es converteix en la fa\u00e7ana del s\u00faper pap\u00e0 quan curiosament les dades sobre crian\u00e7a, cures i treball dom\u00e8stic ens diuen una altra cosa. Les dones dediquen quatre hores al dia de treball dom\u00e8stic i cures enfront d’una hora de treball dom\u00e8stic i de cures l’home. Tamb\u00e9 \u00e9s la dona la que majorit\u00e0riament es deixa l’ocupaci\u00f3 i les seues aspiracions de vida en el moment que apareix una nova vida en la fam\u00edlia o quan apareix una malaltia de llarga durada i es necessita una atenci\u00f3 constant dins de l’\u00e0mbit familiar, fent-se c\u00e0rrec de la cura del mateix.<\/span><\/p>\n En aquest sentit, hi ha autors i activistes que parlen de la crisi de la masculinitat. Al meu entendre no estem davant una crisi de la masculinitat sin\u00f3 davant una redefinici\u00f3 de la mateixa. Ens queda un llarg cam\u00ed per a desvetlar una desigualtat de g\u00e8nere que passa com a imperceptible, mentre que s’ha constru\u00eft i reconfigurat el relat sobre la masculinitat adornant-ho de modernitat. Aix\u00ed doncs, a\u00e7\u00f2 ha fet efecte en les formes d’entendre el progr\u00e9s, les relacions i la realitat, individualitzant all\u00f2 problem\u00e0tic (en aquest cas la desigualtat que afavoreix en certs aspectes als homes) i construint un discurs postfeminista que a dia d’avui est\u00e0 molt incrustat en la consci\u00e8ncia de molts homes i dones, els quals verbalitzen constantment, arribant a autoconv\u00e9ncer-se a ells mateixos que ja vivim en igualtat, cosa que sens dubte falsa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0 “Els grups d’homes partim de la necessitat de repensar-nos com a homes per a ser conseq\u00fcents amb l’ideal igualitari”<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":31699,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26367],"tags":[],"class_list":["post-62713","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noves-masculinitats"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
L’\u00fanica resposta a la qual arribe \u00e9s que els homes necessiten, necessitem, un canvi. Un canvi que partesca de q\u00fcestionar on ens situa l’organitzaci\u00f3 social, un canvi cap a la igualtat. La forma de construir-nos com a homes, all\u00f2 que entenem per ser “homes de deb\u00f2”, ens situa davant un arquetip, un escenari social i unes funcions socials i laborals amb un alt percentatge de riscos, actituds violentes i contradiccions. La desigualtat que a\u00e7\u00f2 genera, no solament perjudica de forma desmesurada a les dones, que s\u00f3n les principals perjudicades, sin\u00f3 que malgrat tenir una posici\u00f3 privilegiada, la gran majoria de formes de viure masculines s\u00f3n, no solament injustes, sin\u00f3 insanes social, personal i psicol\u00f2gicament.<\/span><\/p>\n![\"Valencia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/Valencia_2.jpg\")
<\/span><\/p>\n
Per a aconseguir a\u00e7\u00f2 hem d’abandonar els arquetips de masculinitat, les formes de ser home que ens obliguen a demostrar constantment que som homes forts, violents, decidits, sense por… falses construccions masculines que ens situen davant el risc, la viol\u00e8ncia i les addiccions… generant-nos m\u00e9s problemes que beneficis. D’aquesta manera, si observem les not\u00edcies, els homes protagonitzen les estad\u00edstiques de g\u00e8nere per su\u00efcidi, pres\u00f3, mort per addicci\u00f3, assassinats de dones en mans d’homes, abusos sexuals, peder\u00e0stia o accidents de tr\u00e0nsit….<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"valencia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/valencia_3.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n