\u00a0<\/p>\n
\n
Foto:www.eb.edu<\/strong><\/span><\/p>\n OPINI\u00d3 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/strong><\/p>\n Per qu\u00e8 no es pot dir que els agressors de dones s\u00f3n homes? <\/strong><\/p>\n Col\u00f2nia, cap d’any del 2015.\u00a0Un grup d’uns mil homes est\u00e0 apostat en un parc al costat de l’estaci\u00f3 de tren sense cridar l’atenci\u00f3 de ning\u00fa. Del grup es van destacant brigades d’homes que agredeixen a les dones que passen per all\u00e0.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Violen, colpegen, humilien, els trenquen la roba, fereixen, roben la bossa, les vexen amb una barreja d’odi i de desesperaci\u00f3 a la qual ens hem anat acostumant. El fet es repeteix la mateixa nit en altres ciutats d’Europa. La policia no s’havia assabentat de res i no ent\u00e9n res. Aix\u00ed, fins a la matinada. Pocs dies despr\u00e9s, una dona, Milo Moir\u00e9<\/strong>, s’instal\u00b7la a les portes de la preciosa catedral de la ciutat, nua i amb un cartell que diu: “Respektiert uns! Wir sind kein Freiwild selbst wenn wir Nackt sind! “(Respecte’ns! ” No som ca\u00e7a lliure, tampoc quan estem nues!<\/span><\/p>\n Els mitjans de comunicaci\u00f3 en una sola veu i tamb\u00e9, pel que sembla (com els agressors), sense organitzaci\u00f3 pr\u00e8via, donen la terrible not\u00edcia callant que aquests agressors s\u00f3n homes i destacant una vegada m\u00e9s que les agredides s\u00f3n dones. L’evid\u00e8ncia dels sentits serveix per a unes i no per als altres. Coincideixen gaireb\u00e9 tots a usar per donar la not\u00edcia els dos principals sants de cobertura de la ret\u00f2rica informativa dels \u00faltims temps: “rostres nord-africans”, “refugiats”. Aix\u00ed, l’atenci\u00f3 de qui llegeix o escolta se’n va cap als “immigrants”, i aquesta paraula tapa una mica m\u00e9s la veritat evident dels fets: els agressors s\u00f3n homes.<\/span><\/p>\n Jo reacciono primer enfad\u00e1nt-me: Han de dir la veritat! S\u00f3n sempre homes! Han assassinat ja a no s\u00e9 quantes dones a Espanya i l’any acaba de comen\u00e7ar! No podem callar! \u00a0<\/span>Llavors recordo un incident que vaig viure uns quinze dies abans. Una barra d’un bar a mig mat\u00ed. Una cambrera, una dona i jo. Entra un home i demana taxatiu, sense mirar a ning\u00fa, un caf\u00e8 amb llet. La cambrera li diu, amable i ferma: “Un moment, senyor, aquesta senyora era abans que vost\u00e8”. L’home s’enfurisma, marxa, torna enrere i la insulta cridant: “Vost\u00e8 el que ha de fer \u00e9s treballar m\u00e9s de pressa!” La dona al meu costat em comenta el que ha passat amb la caracter\u00edstica prud\u00e8ncia femenina. Jo m’enrotllo tamb\u00e9 i, encara que tinc el crit, cremant, a la punta de la llengua, no ho dic: ‘Sempre s\u00f3n homes!<\/span><\/p>\n Per qu\u00e8 em reprimeixo? S\u00f3c una feminista escindida? Tinc por?\u00a0 penso i em pregunto per qu\u00e8 resulta indecible l’evid\u00e8ncia de la difer\u00e8ncia sexual? Per qu\u00e8, si la dius, cau sobre els cossos femenins la densitat del plom i tothom calla posant cara inexpressiva i seriosa?<\/span><\/p>\n Estar davant d’una acte fora de mida vol dir (penso) estar davant alguna cosa nova i insuportable. En aquest cas, estar davant d’una dissort insportable: la viol\u00e8ncia de tants homes contra les dones. Per\u00f2 podria haver estat una bellesa sobtada o desmesurada. Sents que, si nomenes la dissort, el m\u00f3n que coneixies se’t podria caure al damunt. Alguna cosa ha sortit de mare. Llavors calles per donar-te el temps de trobar les paraules per dir-ho.<\/span><\/p>\n Avui, dir que els agressors de les dones s\u00f3n homes \u00e9s viscut com una viol\u00e8ncia m\u00e9s. Jo, com la humorista Pat Carra<\/strong> en una de les seves vinyetes, s\u00e9 que la viol\u00e8ncia no s’acaba amb la viol\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n \u00c9s viscut com una viol\u00e8ncia perqu\u00e8 a les dones i als homes (m\u00e9s a les dones que als homes) el fet que els homes agredeixin a les dones per ser dones, ens resulta inconcebible. I inconcebible ha de seguir resultant. Nomenar la difer\u00e8ncia sexual en el moment cr\u00edtic, podria tornar-ho concebible. I no hi hauria ja remei.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 fer-ho llavors? Com sortir del cercle vici\u00f3s? Penso que expressant una vegada i una altra el mateix desig, el de cada dona com a dona, davant la condici\u00f3 desgraciada de l’home actual. Perqu\u00e8 cal ser \u00edntimament desgraciat per agredir, humiliar, matar una dona, callar davant els que ho fan. <\/span><\/p>\n L’home actual no troba la manera d’agradar a la dona: aquesta \u00e9s la seva dissort. No la troba perqu\u00e8 amb el final del patriarcat s’ha quedat sense llei. El desig femen\u00ed pot ara orientar-lo. Alguns dels seus intel\u00b7lectuals m\u00e9s coneguts porten un segle preguntant-se sense \u00e8xit qu\u00e8 vol la dona? Necessiten l’ajuda de l’altre sexe per saber-ho, i avui aquest, l’altre sexe,\u00a0 pot oferir’ls-hi cada vegada que una dona expressa com a dona el que d’un home ella espera i desitja, i actua en conseq\u00fc\u00e8ncia. Ell ja no ho sap; ja no hi ha estereotips.<\/span> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Foto:www.eb.edu OPINI\u00d3 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Per qu\u00e8 no es pot dir que els agressors de dones […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":31679,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[],"class_list":["post-62679","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies"],"yoast_head":"\n