L’empoderament \u00e9s un proc\u00e8s, una presa de consci\u00e8ncia del jo i un canvi de paradigma en la relaci\u00f3 amb el nosaltres. Una forma d’establir noves relacions i transformar-les per descentrar el poder patriarcal i tenir confian\u00e7a en una mateixa i amb els i les altres. A Fundaci\u00f3 Surt, el proc\u00e9s d’empoderament amb dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia \u00e9s un viatge cap a una nova vida i una reconstrucci\u00f3 del jo des d’una perspectiva feminista.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n El poder \u00e9s una paraula lligada a for\u00e7a, diners, pot\u00e8ncia, tal i com es recull als diferents diccionaris… una paraula clarament lligada al patriarcat, al domini mascul\u00ed, del mascle adult, sobre les dones, les criatures i altres mascles menys forts o m\u00e9s pobres. Lligat, doncs, a la subjugaci\u00f3 i sotmetiment. Aquest exercici del poder est\u00e0 del tot subjecte a l’exercici de la viol\u00e8ncia, en tant que per demostrar-lo s’ha d’exercir la for\u00e7a per sotmetre. Un exercici de poder fixat a formes primitives d’organitzaci\u00f3? En tot cas que ha rom\u00e0s durant segles com a organitzaci\u00f3 b\u00e0sica fins l’actualitat.<\/span><\/p>\n Des del feminisme el poder es conceptualitza de forma diferent, no es tracta de un \u00abpoder sobre\u00bb sin\u00f3, tal com desenvolupa Clara Murguialday<\/strong> i Norma V\u00e1zquez<\/strong>, es doten d’un \u00abpoder propi\u00bb, les dones prenen consci\u00e8ncia sobre les seves necessitats i interessos, un \u00abpoder amb\u00bb, s’organitzen de forma col\u2022lectiva i aut\u00f2noma, i un \u00abpoder per a\u00bb, per transformar les estructures, relacions i institucions que limiten les llibertats i perpetuen el patriarcat i la subordinaci\u00f3 de les dones.<\/span><\/p>\n \u00c9s des d’aquesta idea que es desenvolupa la idea d’empoderament, a partir de les tesis de Paulo Freire<\/strong>, l’any 1969, incloses en la teoria de la pedagogia alliberadora. Un terme que van desenvolupar en la d\u00e8cada dels 70 el moviment afroameric\u00e0 i des dels moviments feministes, en la d\u00e8cada dels 80. No \u00e9s fins l’any 1995, a la IV Confer\u00e8ncia d’Acci\u00f3 de Beijing que, de forma \u00e0mplia, l’empoderament de les dones forma part de l’agenda pol\u00edtica per avan\u00e7ar cap a una societat m\u00e9s igualit\u00e0ria.<\/span><\/p>\n La viol\u00e8ncia contra les dones no \u00e9s aliena a l’\u00fas i ab\u00fas del poder patriarcal, \u00e9s una expressi\u00f3 del poder del mascle dominant, el mateix que exerceix el poder sobre els altres i pren com a propietat coses i subjectes, cosificant les persones que considera pr\u00f2pies. Les dones, i els fills i filles fruit de la relaci\u00f3, formen part d’aquesta propietat i, com a tal s’exerceix l’agressi\u00f3 violenta per tal que no alteri el seu ordre -que no sol tenir un criteri clar m\u00e9s enll\u00e0 de l’inter\u00e8s egoista- amb l’objectiu de privar la llibertat de decisi\u00f3 dels altres per posar-la al servei propi, un exercici clar d’aquesta forma d’entendre el poder.<\/span><\/p>\n Tot i que les dones que han patit viol\u00e8ncia masclista mostren capacitat de sobreposar-se al dolor i l’adversitat -el que es defineix com a resili\u00e8ncia- les experi\u00e8ncies de viol\u00e8ncia, de qualsevol tipus -la llei catalana parla de tipus molt diferents de viol\u00e8ncia masclista: f\u00edsica, psicol\u00f2gica, sexual, econ\u00f2mica en diferents \u00e0mbits- s\u00f3n del tot necess\u00e0ries accions d’empoderament que els hi faciliti la recuperaci\u00f3 i autonomia.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n La Fundaci\u00f3 Surt porta a terme processos de recuperaci\u00f3 i empoderament que s’entenen des d’una perspectiva de g\u00e8nere i de forma global. Fa 4 anys es va iniciar el projecte Xarxa de Mentores que treballa, de forma grupal, amb les dones que ja han passat per un llarg proc\u00e9s d’empoderament i que formen una xarxa de suport mutu entre elles i per altres dones.\u00a0Celsa<\/strong> forma part de la Xarxa de Mentores. El seu viatge cap al reconeixement i la valoraci\u00f3 passa \u00abpel fet de recuperar l’autoestima, em va fer molt forta, em va fer trepitjar fort. Les activitats t’ajuden i veus que hi ha gent que est\u00e0 en situacions similars que t’ent\u00e9n i ens ajudem les unes a les altres i \u00e9s important tenir aquest suport, tant de les professionals com de les companyes. No em donava compte de la meva v\u00e0lua, pensava que era una in\u00fatil que no servia per a res i aqu\u00ed m’han fet veure que no i aix\u00f2 quan ho recuperes et fa forta\u00bb.<\/span><\/p>\n Segons Anna Passarell<\/strong>, psic\u00f2loga del Servei Integral d’Atenci\u00f3, Recuperaci\u00f3 i Empoderament de la Fundaci\u00f3 Surt, cal treballar \u00abla imatge negativa que els hi han transm\u00e8s i fer un viatge a la pr\u00f2pia ess\u00e8ncia. No \u00e9s tracta sols de elevar l’autoestima, \u00e9s m\u00e9s un treball de tornar a ser qui ha estat sempre, reconeixent sobre la realitat el progr\u00e9s, les pr\u00f2pies compet\u00e8ncies i l’esfor\u00e7 fet, aix\u00ed com treballant els sentiments de culpabilitat i vergonya\u00bb com a primera fase del treball d’empoderament s’aconsegueix avan\u00e7ar de una forma segura en la seva recuperaci\u00f3.<\/span><\/p>\n El proc\u00e9s \u00e9s diferent per a cada dona i no es pot \u00abdonar\u00bb, el poder no es dona des de les professionals que acompanyen el proc\u00e9s sin\u00f3 que va obrint-se i compartint-se; per Passarell, l’empoderament \u00ab\u00e9s molt important en el treball grupal, el reconeixement en les altres, el mirall, el recolzament, no sentir-se sola, l’ajuda m\u00fatua, no jutjar. Les professionals hem de fer un feina dinamitzadora en els grups respectant molt el proc\u00e9s individual de cada dona i sabent crear un espai de confian\u00e7a grupal que generi lla\u00e7os de suport i d’amistat m\u00e9s enll\u00e0 del suport terap\u00e8utic\u00bb. L’empoderament enforteix i potencia els vincles i ajuda a fer front a problemes comuns i a la creaci\u00f3 d’estrat\u00e8gies personals i col\u2022lectives que promouen l’autonomia plena de les dones en l’autoconfian\u00e7a i la gesti\u00f3 de la seva vida, un fet aparentment f\u00e0cil per\u00f2 que, per moltes dones que han patit viol\u00e8ncia masclista, esdev\u00e9 una tasca quotidiana immensa.<\/span><\/p>\n Per a Celsa \u00abcoses insignificants, la rutina di\u00e0ria, per a mi era impensable. Quan vaig venir aqu\u00ed i les vaig comen\u00e7ar a fer per a mi van ser un \u00e8xit impressionant: viatjar, sortir, anar a prendre alguna cosa amb les amigues, perqu\u00e8 no em deixava… l’any passat vaig anar a Madrid jo sola i va ser una loteria immensa. Pensava que no podria i quan em vaig trobar sola a l’aeroport em vaig dir: \u00abque ferma s\u00f3c!\u00bb\u00bb<\/span><\/p>\n Per a N\u00faria<\/strong>, una altra de les mentores, durant el proc\u00e9s d’empoderament \u00abvas aprenent a con\u00e8ixer-te i, sobretot, anar posant-te reptes per tirar endavant amb les il\u2022lusions que tens a la vida, no \u00e9s un cam\u00ed f\u00e0cil, els teus projectes estaven aparcats i el que vols \u00e9s cr\u00e9ixer com a persona i ser la persona que havies estat\u00bb. Ambdues coincideixen en la necessitat d’identificar el que passa, el que no entenen i el que pateixen, N\u00faria concreta \u00abestic entenent el perqu\u00e8, no s\u00f3c un bitxo raro, el que m’est\u00e0 passant passa a altres dones. T’acostumes a viure en unes situacions que les veus normals i quan arribes aqu\u00ed te’n adones que no s\u00f3n normals, el que estic passant, sin\u00f3 s\u00f3c feli\u00e7, estic patint cada dia \u00e9s perqu\u00e8 hi ha alguna cosa que no funciona b\u00e9\u00bb.<\/span><\/p>\n Aquest reconeixement de la situaci\u00f3 i compartir-ho amb altres dones s’ent\u00e9n com a prioritat; la necessitat de compartir, d’empatia, de visualitzar que es pot teixir una xarxa que permeti un intercanvi de forces, tenir suport i fer fora la por i, tamb\u00e9 desculpabilitzar-se. Elles senten que la societat, l’entorn i el propi agressor les han fet sentir culpables d’una situaci\u00f3 que elles patien i les minvaven de for\u00e7a. Els ha calgut for\u00e7a per sortir-ne i un proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 i empoderament que no ha estat f\u00e0cil.<\/span><\/p>\n En aquest sentit, Anna Passarell destaca que no \u00e9s un cam\u00ed f\u00e0cil ni r\u00e0pid \u00abNo s’ha de for\u00e7ar res, no s’ha de tenir pressa. No s’ha de sobreprotegir tampoc. Per empoderar-se necessiten sentir confian\u00e7a, i aquesta es genera sobre la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia\u00bb.<\/span><\/p>\n L’empoderament, com a proc\u00e9s , dota d’autoestima, confian\u00e7a i autoritat, una autoritat no assimilable al poder que s’ent\u00e9n socialment, al poder patriarcal. Dotar-se d’autoritat, un poder transformador per acabar amb el poder que subjuga.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0 L’empoderament \u00e9s un proc\u00e8s, una presa de consci\u00e8ncia del jo i un canvi de paradigma en la relaci\u00f3 amb el nosaltres. Una forma d’establir noves relacions i transformar-les per descentrar el poder patriarcal i tenir confian\u00e7a en una mateixa […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31670,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26470],"tags":[],"class_list":["post-62663","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-violencia-masclista"],"yoast_head":"\n![\"Surt](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/Surt_PV_MG_8378.jpg\")
<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"