\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Van ser molts els homes que hi van acudir, o hi van desitjar anar, a Madrid a la manifestaci\u00f3 del 7 de novembre contra les viol\u00e8ncies masclistes. Ara \u00e9s necessari convertir aquesta solidaritat en consci\u00e8ncia i aquesta consci\u00e8ncia en coher\u00e8ncia.<\/strong> <\/span><\/p>\n <\/p>\n Consci\u00e8ncia dels privilegis que seguim gaudint a la casa, en el llit i en el carrer, com a forma naturalitzada de les desigualtats. Coher\u00e8ncia per practicar la igualtat que diem defensar.<\/span><\/p>\n Ho diuen els qui van estar all\u00ed i els mitjans de comunicaci\u00f3 ho van destacar: el 7N hi havia moltes dones de totes les edats, molta joventut i molts homes. No ho dic jo perqu\u00e8 les cures d’un familiar em van impedir assistir-hi, encara que vaig posar el meu granet de sorra per a l’\u00e8xit de la convocat\u00f2ria participant en la Comissi\u00f3 del 7N de Sevilla i promovent el suport a la marxa en un parell d’ajuntaments.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2, \u00e9s d’o\u00efdes el que dic que va haver-hi molts homes, i ho dic amb l’enveja que em fa no haver compartit aquesta demostraci\u00f3 de for\u00e7a i solidaritat que hi va haver el 7N, per\u00f2 tamb\u00e9 amb l’orgull de qui porta molts anys treballant per persuadir als homes de la necessitat d’incorporar-se a la lluita per la igualtat i veu que per fi s\u00f3n realment molts els que acudeixen a una manifestaci\u00f3 convocada pel moviment feminista contra les viol\u00e8ncies masclistes.<\/span><\/p>\n Lluny queden els temps en els quals, recentment estrenada la democr\u00e0cia, la pres\u00e8ncia d’homes en actes i manifestacions feministes provocava la desconfian\u00e7a i el rebuig d’un col\u00b7lectiu que necessitava afirmar la seva independ\u00e8ncia com a moviment, enfront dels intents colonitzadors d’unes organitzacions mixtes els dirigents de les quals tractaven (tract\u00e0vem) de fixar la seva agenda com ho venien fent amb la resta dels moviments socials.<\/span><\/p>\n La pres\u00e8ncia de molts homes el 7N demostra que cada dia som m\u00e9s els que estem trencant amb el silenci c\u00f2mplice que comencem a denunciar des del grup d’homes de Sevilla despr\u00e9s de l’assassinat d’Ana Orantes<\/strong> (desembre de 1997). Un silenci que permetia a molts masclistes creure que quan maltractaven a les seves parelles estaven posant-les en el lloc que els corresponia; un silenci que els permetia pensar que eren ells els m\u00e9s conseq\u00fcents defensors d’uns privilegis masculins que la immensa majoria dels homes vol\u00edem conservar.<\/span><\/p>\n Al gener de 1998 traiem el primer manifest de l’Estat de “homes contra la viol\u00e8ncia exercida per homes contra les dones” i vam posar en circulaci\u00f3 el lla\u00e7 blanc, sense saber que est\u00e0vem reproduint una iniciativa similar impulsada amb anterioritat per un grup d’homes canadencs. Anys m\u00e9s tard, un 21 d’octubre de 2006, vam fer nostra la proposta p\u00fablica de Jos\u00e9 Saramago<\/strong> i ens vam atrevir a convocar la primera manifestaci\u00f3 d’homes contra la viol\u00e8ncia masclista, aconseguint contra tot pron\u00f2stic un \u00e8xit de p\u00fablic i una raonable repercussi\u00f3 medi\u00e0tica.<\/span><\/p>\n Des de llavors, almenys a Sevilla, la pres\u00e8ncia d’homes en les manifestacions del 25 de novembre (dia internacional contra la viol\u00e8ncia masclista) ha anat incrementant-se. La nostra pres\u00e8ncia ha passat des de cridar l’atenci\u00f3 fins a formar part del paisatge sense que s’hagi vist q\u00fcestionat el lideratge del moviment feminista. Aix\u00f2 ha contribu\u00eft a dissipar moltes de les suspic\u00e0cies, permetent al mateix temps que els homes per la igualtat participem amb tota naturalitat en algunes plataformes i organitzacions feministes.<\/span> Com si “el normal” fos ser un poc o bastant masclista, en lloc de ser igualitaris. S\u00e9 per la meva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil estar per la igualtat que ser igualitaris, per\u00f2 aix\u00f2 no m’impedeix veure l’important que \u00e9s la pres\u00e8ncia de tants homes el 7N: el seu rebuig a les viol\u00e8ncies masclistes contribueix a evitar que els qui les exerceixen puguin creure que representen a la majoria.<\/span><\/p>\n Al mateix temps que rebutgem als que maltracten, a la majoria ens fa falta convertir la solidaritat amb les dones maltractades en consci\u00e8ncia, perqu\u00e8 s\u00f3n moltes les actituds i conductes masclistes, conscients i inconscients, de les quals tots participem; viol\u00e8ncies de baixa intensitat, tan naturalitzades com els privilegis masculins, no sempre detectables a primera vista, que sustenten les desigualtats i contribueixen a la seva reproducci\u00f3.<\/span><\/p>\n Phumzile Mlambo-Ngcuka<\/strong>, directora d’ONU Dones, ens recorda la import\u00e0ncia que els homes defensem la igualtat en p\u00fablic i en privat. Per\u00f2 aquesta defensa implica coher\u00e8ncia, deixar d’escapolir-nos a casa (sobretot amb aquest sentiment de culpa que demostra que sabem el que deixem de fer), ser intransigents amb els arguments sobre m\u00e8rits i capacitats en els espais de poder masculinitzats quan veiem que s’usen per impedir la promoci\u00f3 de les dones, i oposar-nos a l’agressiva desigualtat salarial, a l’assetjament sexual… i a totes les formes de viol\u00e8ncies masclistes.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 Van ser molts els homes que hi van acudir, o hi van desitjar anar, a Madrid a la manifestaci\u00f3 del 7 de novembre contra les viol\u00e8ncies masclistes. Ara \u00e9s necessari convertir aquesta solidaritat en consci\u00e8ncia i aquesta consci\u00e8ncia en […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31603,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26756],"tags":[],"class_list":["post-62644","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noves-masculinitats-catopinio"],"yoast_head":"\n
No ser\u00e9 jo qui llenci les campanes al vol, ni qui suggereixi que hem aconseguit involucrar als homes a la lluita per la igualtat. S\u00f3c conscient que per fort que sembli que Miguel Lorente<\/strong> tragu\u00e9s el t\u00edtol del seu llibre, \u00abEl meu marit em pega el normal\u00bb del comentari d’una pacient, no ho \u00e9s menys que quan pregunto a les meves amigues com en s\u00f3n de masclistes les seves parelles o els seus companys de treball, sindicat o partit, la majoria em contesti que “el normal”.<\/span><\/p>\n