\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Poden ser resilients al trauma sever que han patit les dones sobrevivents de maltractament dom\u00e8stic?Poden ser resilients aquestes dones? <\/p>\n A qu\u00e8 em refereixo amb el terme resili\u00e8ncia en dones maltractades? Com ho vinculo amb la psicologia positiva?<\/span><\/span><\/p>\n I amb l’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic que una gran majoria pateixen? I amb el concepte de “creixement personal despr\u00e9s del trauma”?<\/span><\/p>\n La resiliencia \u00e9s encara avui dia un concepte una mica fugisser. Costa definir en quatre paraules qu\u00e8 volem dir quan parlem de resili\u00e8ncia humana. Resiliencia ve de la paraula llatina “resilio” que vol dir tornar al lloc de parten\u00e7a. Tornar-se a posar a lloc. Per poder dir que una persona \u00e9s resilient ha d’haver sofert un trauma sever; ser resilient vol dir tenir una gran capacitat de refer-se, malgrat la severitat del trauma.<\/span><\/p>\n De fet, estudiosos importants com Bonnano<\/strong> estimen que la resposta m\u00e9s habitual de les persones davant d’un trauma sever \u00e9s la resiliencia. Aquesta seria la versi\u00f3 de resili\u00e8ncia que donen els americans. Imaginem-nos un “punching” d’aquells amb els quals s’entrenen els boxejadors. El boxejador colpeja i el punching cada vegada torna al seu lloc. Una resposta de resili\u00e8ncia es la que aconsegueix que el succ\u00e9s traum\u00e0tic no interfereixi en la vida quotidiana i, a m\u00e9s, sense experimentar s\u00edmptomes psicopatol\u00f2gics o l’anomenat s\u00edndrome d’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic.<\/span><\/p>\n Tanmateix, la gran majoria de les dones maltractades no estan en condicions de ser resilients espont\u00e0niament. El seu trauma no t\u00e9 res a veure amb altres traumes severs que poden patir les persones, com pot ser, per exemple, un trauma per desastres naturals o un tiroteig en el qual hi ha persones malferides o, fins i tot, mortes.<\/span><\/p>\n El trauma d’aquestes dones \u00e9s persistent i insidi\u00f3s causat al llarg del temps per una altra persona a la qual han confiat i dipositat les seves expectatives de vida, les seves creences i emocions amb la qual pensaven compartir la seva vida. La perversitat del mal tracte interpersonal \u00e9s sotmetre l’altra persona, treure-li la voluntat, posar-la sota el jou dels propis desitjos. En definitiva, des-programar-la. Per tant no podem esperar una recuperaci\u00f3 espont\u00e0nia ja que moltes d’aquestes dones manifesten l’anomenat s\u00edndrome de la desesperan\u00e7a apresa; han apr\u00e8s que res del que facin canviar\u00e0 les coses. Una gran majoria tenen la percepci\u00f3 de no posseir cap control sobre les seves vides. Se senten totalment atrapades. Quan aconsegueixen abandonar el seu botx\u00ed, tenen por del que ser\u00e0 d’elles i els seus fills, les corpr\u00e8n una vergonya atro\u00e7 pertot el que els est\u00e0 succeint i se senten injustificadament culpables. La manca d’autoestima i els pensaments negatius sobre elles mateixes \u00e9s l’habitual en aquestes dones. Els s\u00edmptomes de l’estr\u00e8s que pateixen van des d’alteracions cognitives, revivint les situacions de maltractament, pensaments i imatges del maltractamentfins a la impossibilitat de conciliar el son o tenir terrors nocturns, entre altres alteracions emocionals d’angoixa. Tot aquest quadre \u00e9s el que anomenen “el s\u00edndrome de l’estr\u00e8s posttraum\u00e0tic” que no \u00e9s cap malaltia mental ni f\u00edsica. No \u00e9s que es tornin boges com sovint els maltractadors els volen fer creure. Aquest s\u00edndrome ha d’\u00e9sser ent\u00e8s com emocions desadaptades i de protecci\u00f3 que posen en funcionament les persones. Ha de ser ent\u00e8s com un problema cognitiu i de pensament. Si aconsegueixen canviar formes de pensament err\u00f2nies i destructives se sentiran emocionalment molt millor. Per tant, aquestes dones no s\u00f3n “pacients” ja que estrictament parlant no estan malaltes. I aix\u00f2 elles ho han d’entendre.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed, doncs, molts poques dones maltractades s\u00f3n espont\u00e0niament resilients. Els traumes severs per viol\u00e8ncia interpersonal no se superen amb el pas del temps. Per arribar a ser-ho, per ser capaces d’agafar les regnes de les seves vides, per aconseguir gestionar les pr\u00f2pies emocions negatives, adquirir autoestima, sentir-se eficaces i confiades en elles mateixes, cal que segueixin un proc\u00e9s d’aprenentatge, un proc\u00e9s educatiu d’empoderament, que ser\u00e0 diferent per cada dona. Aquest proc\u00e9s educatiu \u00e9s el que jo anomeno “cognitiu-conductual” i t\u00e9 molt a veure amb el concepte d’intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional que Salovey<\/strong> y Mayer<\/strong> van desenvolupar l’any 1990 del segle XX (veure el meu llibre “Respuestas a la violencia contra la mujer). Insisteixo en que aquest proc\u00e9s ser\u00e0 diferent per a cada dona ja que en el seu historial com a persona hi compten les experi\u00e8ncies durant la infantesa,durant l’adolesc\u00e8ncia, els valors que la seva cultura de provinen\u00e7a sustenta, les caracter\u00edstiques biol\u00f2giques de la pr\u00f2pia personalitat. En aquest sentit hi ha persones m\u00e9s optimistes que altres (tot i que l’optimisme i la confian\u00e7a en el futur tamb\u00e9 es pot aprendre), hi ha persones m\u00e9s introvertides i vulnerables que altres. Persones molt m\u00e9s susceptibles a l’estr\u00e8s que altres.<\/span><\/p>\n Aquestes dones maltractades han d’aprendre noves pautes de conducta, noves maneres de pensament sobre elles, substituir les seves creences falses per altres que les facin m\u00e9s lliures i no les subjectin ales perversitats del seu botx\u00ed, canviar els seus pensaments negatius per altres que els proporcionin autoestima i els permetin despullar-se de la culpabilitat i la vergonya que senten… \u00c9s evident que no els podem dir que pensin en positiu perqu\u00e8 no poden, i \u00e9s evident que tampoc no els podem dir que superin el trauma pel qual han passat perqu\u00e8 no poden…no els podem dir “sigueu felices” perqu\u00e8, que m\u00e9s voldrien elles, per\u00f2 no poden…han de passar per un proc\u00e9s educatiu que els ensenyi com dirigir l’energia de la seva r\u00e0bia i ira cap a aspectes positius i pragm\u00e0tics de la seva vida. Aprenguin a ser elles les que gestionin els seus pensaments i emocions, que entenguin perqu\u00e8 ho han de fer i els efectes positius que aix\u00f2 els reportar\u00e0 en la seva vida. La forma d’aconseguir en elles cotes de benestar en la seva situaci\u00f3 de dolor pel trama \u00e9s ajudant-les a marcar petits objectius i reptes que els reportin millores a mesura que els van acomplint i assolint.<\/span><\/p>\n Des d’aquesta perspectiva, personalment m’agrada molt m\u00e9s parlar de “creixement posttraum\u00e0tic”. Aquest concepte \u00e9s, al meu entendre, molt m\u00e9s interessant i \u00e9s el que la perspectiva europea integra ( que no l’americana que se centra en el concepte de resili\u00e8ncia en els termes que he descrit abans). Hi ha autors que pensen que, de fet, la resili\u00e8ncia humana i el creixement posttraum\u00e0tic \u00e9s el mateix. Jo em situo en aquesta l\u00ednia. El creixement posttraum\u00e0tic pot dur a aquestes dones a una situaci\u00f3 molt millor en \u00e0rees de significat existencial. I certament, amb l’adquisici\u00f3 d’intel\u2022lig\u00e8ncia emocional a trav\u00e9s de la ter\u00e0pia cognitiva-conductual, creixen personalment i aprenen, no a ser resistents als traumes, sin\u00f3 a sortir-ne enfortides. Fan les paus amb el m\u00f3n i revisen les seves creences. Se senten m\u00e9s reafirmades en elles mateixes, amb m\u00e9s experi\u00e8ncia i capacitat per afrontar futures adversitats. Es perceben a elles mateixes capaces de construir-se una xarxa de relacions interpersonals enriquidora que els reporta beneficis psicol\u00f2gics.<\/span><\/p>\n El creixement posttraum\u00e0tic implica no la desaparici\u00f3 d’emocions negatives sin\u00f3 aprendre a gestionar-les i saber-se’nproporcionar de positives que al mateix temps les reportar\u00e0 benestar psicol\u00f2gic i felicitat interna, d’aquella duradora. Tampoc no implica invulnerabilitat, ans el contrari, \u00e9s aprendre a saber que les persones som vulnerables i que per protegir-nos hem de dotar-nos d’intel\u2022lig\u00e8ncia emocional i assertivitat ben entesa. La majoria d’aquestes dones tenen molt interioritzat que elles s\u00f3n les \u00faltimes en el ranking familiar. Han passat gran part de la seva vida tenint cura d’altres persones, tractant d’apagar incendis i de preveure i evitar la desaprovaci\u00f3, no nom\u00e9s de la parella que les maltracta, sin\u00f3 de les persones que les envolten en el dia a dia. Abans s\u00f3n les necessitats de tots els altres que no pas les pr\u00f2pies i sovint es deixen trepitjar. Tenen creences “d’obligaci\u00f3” molt fortes i quan es posen en primer lloc se senten egoistes, grolleres i culpables. Per\u00f2 es fa necessari que entenguin que elles han de ser les seves m\u00e9s grans defensores. Perqu\u00e8 ning\u00fa no ho far\u00e0 per elles.<\/span><\/p>\n Al meu entendre, doncs, el creixement posttraum\u00e0tic \u00e9s inherent a la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional que aquestes dones poden adquirir si se les ajuda. En la mesura que fan aquest aprenentatge els s\u00edmptomes psicofisiol\u00f2gics tamb\u00e9 van desapareixent. Fins al punt que, si no ens trobem davant d’un cas amb depressi\u00f3 molt severa, l’aprenentatge que fan amb el proc\u00e9s cognitiu-conductual \u00e9s molt m\u00e9s efica\u00e7 que els f\u00e0rmacs.<\/span><\/p>\n \u00c9s evident que no acabarem amb la viol\u00e8ncia masclista mitjan\u00e7ant \u00fanicament intervencions individuals. Per descomptat que no. Per\u00f2 mentrestant aquestes dones han d’\u00e9sser ateses. Tanmateix no detecto prou senyals \u00e8tiques i pol\u00edtiques que ens indiquin que la gravetat del que els succeeix importa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n *Autora del llibre “Respuestas a la violencia contra la mujer”. Barcelona: coedici\u00f3 Intress y Editorial Aresta, 2015, 403 p\u00e1ginas.<\/span><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Poden ser resilients al trauma sever que han patit les dones sobrevivents de maltractament dom\u00e8stic?Poden ser resilients aquestes dones?<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":62587,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[],"class_list":["post-62590","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/strong><\/p>\n