\u00a0\u00a0 <\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Escric aquesta reflexi\u00f3 en uns moments en que la cultura de la guerra ens envaeix m\u00e9s que mai, uns moments on parlar de persones refugiades no representa, als Estats occidentals, parlar de drets humans ni de parar les guerres, malgrat els crits d’alerta i d’indignaci\u00f3 del moviment pacifista i antimilitarista.<\/strong> <\/span><\/p>\n <\/p>\n S\u00f3n moments tamb\u00e9 en qu\u00e8, en el marc de la tensi\u00f3 amb R\u00fassia, l’OTAN est\u00e0 duent a terme maniobres a l’Estat espanyol, recordant-nos que la prioritat de la seguretat continua sent l’ex\u00e8rcit, les guerres i el rearmament. \u00c9s a dir, recordant-nos que el militarisme \u00e9s seguretat.<\/span><\/p>\n Aquest context fa ressaltar molt les ombres de la resoluci\u00f3 1325 sobre dones, pau i seguretat, precisament ara que fa 15 anys de la seva aprovaci\u00f3: les ombres que li fa el militarisme. Per\u00f2 cal tamb\u00e9 ser optimista i recon\u00e8ixer que tant aquesta resoluci\u00f3 com les que la van seguir per desenvolupar altres aspectes han representat una petita llum. Petita, si tenim en compte els l\u00edmits de les lleis o resolucions per si mateixes.<\/span><\/p>\n La llum hi \u00e9s perqu\u00e8 moltes dones feministes van aconseguir que la 1325 fos escrita i votada, i que express\u00e9s una necessitat vital per aconseguir “una pau que fos la nostra” – com diem les feministes-, sense desigualtats i on els drets, els cossos i els sabers de les dones fossin presents. En l’adopci\u00f3 de la resoluci\u00f3 1325 hem de tenir en compte dos fets fonamentals. El primer s\u00f3n les dues grans guerres dels anys 90: B\u00f2snia i Rwanda, on per primera vegada assistim en directe a les violacions massives de dones, utilitzades com a arma de guerra. En segon lloc, la Plataforma d’Acci\u00f3 de Beijing, que exigeix per primera vegada que els crims comesos contra les dones i les nenes en contextos de conflicte armats siguin considerats crims de lesa humanitat.<\/span><\/p>\n La 1325 ha millorat la participaci\u00f3 de les dones en els processos de pau i en les forces armades, per\u00f2 la viol\u00e8ncia sexual, els feminicidis i els abusos contra dones i nenes segueixen augmentant<\/span><\/strong><\/p>\n Moltes activistes han exigit als seus governs el desplegament de la 1325 i pressupost pels plans d’acci\u00f3 que alguns Estats, com l’espanyol, van subscriure. Han treballat perqu\u00e8 la resoluci\u00f3 no fos paper mullat, perqu\u00e8 fos una eina de transformaci\u00f3 i no una “burocratada” m\u00e9s per quedar b\u00e9, com en realitat est\u00e0 essent. Hi ha informes1 de balan\u00e7 dels primers anys de l’aplicaci\u00f3 de la 1325, com aquest excel\u00b7lent document de les Dones de Negre de S\u00e8rbia. I les conclusions m\u00e9s optimistes s\u00f3n que la resoluci\u00f3 ha millorat lleugerament la participaci\u00f3 de les dones en els processos de pau i en les forces armades i de seguretat; per\u00f2 la viol\u00e8ncia sexual, els feminicidis i els abusos contra les dones i les nenes no han disminu\u00eft, sin\u00f3 que segueixen augmentant cada dia en “temps de pau”, en els conflictes, en els post-conflictes o als camps de refugiades. Fins i tot en algunes ocasions, com ja s’ha denunciat, els crims han estat perpetrats per les forces de Nacions Unides, els cascos blaus.<\/span><\/p>\n Una altra ombra dels 15 anys de la resoluci\u00f3 1325 s\u00f3n els recursos destinats a la seva implementaci\u00f3. Gaireb\u00e9 cap pa\u00eds ha dotat el seu Pla d’Acci\u00f3 Nacional sobre dones, pau i seguretat d’un pressupost decent.<\/span><\/p>\n La interpretaci\u00f3 que n’han fet les institucions governamentals \u00e9s tamb\u00e9 motiu de preocupaci\u00f3. Aquesta interpretaci\u00f3 parteix de la consideraci\u00f3 pr\u00e8via d’un m\u00f3n militaritzat i militarista on la cultura de la pau \u00e9s petita i marginal, on gaireb\u00e9 l’\u00fanica cosa que entenen \u00e9s la igualtat formal en el que consideren fonamental per a la “nostra seguretat”: els ex\u00e8rcits i les armes. S’opta per afegir m\u00e9s dones en els processos de militaritzaci\u00f3. \u00c9s a dir, la perspectiva de g\u00e8nere s’ent\u00e9n sobretot com a igualtat amb els homes (que tampoc existeix) i la protecci\u00f3 amb una mica m\u00e9s de participaci\u00f3 (encara que sigui formal) i m\u00e9s rearmament, \u00e9s a dir, el manteniment del seu statu quo.<\/span><\/p>\n L’Estat espanyol n’\u00e9s un exemple. S’ha optat per posar l’accent sobre la participaci\u00f3 de les dones a les forces armades – que ha augmentat lleugerament, fins al 12%-. Segons el govern, s’estan complint totes les demandes de formaci\u00f3 i no hi ha cap not\u00edcia d’agressions en missions de pau. En la resposta a la carta que Dones de Negre va enviar al ministre de defensa a finals de l’any passat no es feia cap comentari sobre les den\u00fancies dins l’ex\u00e8rcit de la capitana Zaida Cantera<\/strong>, a qui finalment (ja de baixa) se li va confirmar judicialment que havia rebut assetjament.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aix\u00ed mateix, malgrat que la resoluci\u00f3 presenta les dones com a subjectes de pau i creaci\u00f3 de vida, a la pr\u00e0ctica es segueix posant l’accent en les dones i nenes com a v\u00edctimes a protegir o com a testimonis per fer complir les lleis. Tamb\u00e9 conv\u00e9 apuntar que parlar de “dones” \u00e9s un gen\u00e8ric massa ampli, perqu\u00e8 no \u00e9s la naturalesa de les dones la que ens fa pac\u00edfiques i creadores de pau, sin\u00f3 la consci\u00e8ncia feminista. \u00c9s la pr\u00e0ctica de la nostra situaci\u00f3 de creadores de vida la que fa que posem aquesta experi\u00e8ncia universal de tenir cura de la vida i del planeta per sobre de qualsevol altra consideraci\u00f3. \u00c9s a dir, les aportacions de les dones v\u00e9nen sobretot de la m\u00e0 del feminisme, d’un feminisme actiu i comprom\u00e8s contra el sistema patriarcal, capitalista, fonamentalista, racista i neocolonial.<\/span><\/p>\n Si no anem a les arrels del sistema capitalista i heteropatriarcal, que posa al centre de les seves pol\u00edtiques els beneficis de les multinacionals i dels m\u00e9s rics i no la vida de els persones, encara es trobaran motius per refor\u00e7ar el militarisme incorporant m\u00e9s dones als ex\u00e8rcits. Cal repetir que aquests no han portat mai la pau i pensem que haurien de desapar\u00e8ixer. Des del feminisme antimilitarista hem treballat sobre el concepte de seguretat i podem afirmar que la 1325 \u00e9s un bon instrument per fer front als reptes i demanar la participaci\u00f3 de les dones (feministes i pacifistes) a les taules de negociaci\u00f3. Tanmateix, per l’empoderament de les dones i per la seva seguretat han fet m\u00e9s les comissions de la veritat: processos que donen la paraula a les dones i donen visibilitat al seu dolor, a les seves necessitats, tal com expliquen dones de Col\u00f2mbia, per exemple. En aquest pa\u00eds, xarxes de la societat civil i dels feminismes, a m\u00e9s d’exigir just\u00edcia i reparaci\u00f3, han fet costat a les dones i les han considerades protagonistes de les seves vides.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 la seguretat per les feministes, a m\u00e9s de les exig\u00e8ncies de just\u00edcia i de drets que reclamem, passa sobretot per teixir solidaritat entre les xarxes de dones, oferint una protecci\u00f3 basada en la complicitat i l’empatia, respectant els seus temps, els seus silencis, el seu dolor i la seva manera d’afrontar la seva pr\u00f2pia recuperaci\u00f3, escoltant la seva paraula i donant valor a la seva experi\u00e8ncia de resist\u00e8ncia i de cura de la vida enmig del terror. Aconseguir una pau que sigui “la nostra”, on la veritat, la just\u00edcia i la reparaci\u00f3 segueixin sent elements centrals per a totes les dones \u00e9s un proc\u00e9s llarg. Per aix\u00f2 \u00e9s important mantenir-se connectades molt temps.<\/span><\/p>\n I des d’aquesta perspectiva volem mirar els aven\u00e7os i retrocessos caminant juntes amb totes les eines al nostre abast (tamb\u00e9 les lleis i resolucions) per fer fora la guerra i la viol\u00e8ncia de la hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n *Publicat en La Pau<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Escric aquesta reflexi\u00f3 en uns moments en que la cultura de la guerra ens envaeix m\u00e9s que mai, uns moments on parlar de persones refugiades no representa, als Estats occidentals, parlar de drets humans ni de parar […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":31523,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-62499","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n