\u00a0<\/p>\n
\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Encara es pot veure el film Bernie (2011) de Richard Linklater, director d’una proposta tan interessant i innovadora com Boyhood (2014) –rodada entre 2002 i 2013 amb el mateix repartiment.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Mostra dotze anys de la vida d’una fam\u00edlia– o de la trilogia Antes del amanecer (1995), Antes del atardecer (2004) i Antes del anochecer (2013), l’evoluci\u00f3 de la hist\u00f2ria d’una parella heterosexual. No hi ha dubte que el seu cine explora les relacions i les emocions humanes.<\/span><\/strong>A Bernie tamb\u00e9 nua vida i art. Es basa en un assassinat real i el film s’articula en una barreja de ficci\u00f3 i realitat, de documental i creaci\u00f3, on intervenen actrius i actors per\u00f2 tamb\u00e9 molta gent de Carthage (Texas) que va viure el crim.<\/span><\/p>\n Bernie Tiede, empleat d’una funer\u00e0ria, gran servidor i puntal de la comunitat on vivia, va assassinar fredament Marjorie Nugent, una anciana de vuitanta-un anys. Quan es va quedar v\u00eddua, i malgrat la difer\u00e8ncia d’edat, Tiede es va esmer\u00e7at a conquerir Nugent i a fer-se-li imprescindible. Llavors va comen\u00e7ar una nova vida de gastar diners a cabassos, viatges fastuosos i avionetes, fins al punt que va deixar la seva feina per passar a ser l’administrador de Nugent.<\/span><\/p>\n Tip dels proverbials tracte tir\u00e0nic i mal car\u00e0cter de Nugent, coneguts perfectament tant per tot el poble com per l’assass\u00ed molt abans de casar-s’hi, Tiede tenia l’opci\u00f3 de deixar-la i alliberar-se’n; aix\u00f2 s\u00ed, renunciant a la gran fortuna de la qual disfrutava sense cap restricci\u00f3. Va optar per assassinar-la: li va disparar per l’esquena, la va ficar en un congelador i va continuar fent vida normal.<\/span><\/p>\n Descobert el crim, tot el poble es va bolcar en ajut cap a Tiede segons el film. Tan gran \u00e9s la comprensi\u00f3, que en un moment de la pel.l\u00edcula una cambrera per mostrar la bondat i bonhomia de l’assass\u00ed afirma que podent-li haver disparat cinc trets, nom\u00e9s n’hi va etzibar quatre. Sembla una atzagaiada per\u00f2 \u00e9s possible trobar aquest tipus d’argument en d’altres casos de viol\u00e8ncia contra les dones. Fins i tot s’ha elevat a categoria de can\u00e7\u00f3; al corrido de Rosita Alv\u00edrez es pot sentir aix\u00f2:<\/span><\/p>\n “Ech\u00f3 mano a la cintura<\/span> Seria interessant fer la regla de la inversi\u00f3 i imaginar-se com seria jutjada per la poblaci\u00f3 la interessada assassina d’un anci\u00e0 multimilionari.<\/span><\/p>\n Tiede va ser condemnat a cadena perp\u00e8tua per\u00f2 arran de la pel.l\u00edcula el cas es va revisar i (continua la barreja entre realitat i ficci\u00f3) actualment l’assass\u00ed viu en llibertat provisional amb la condici\u00f3 que resideixi a casa de Richard Linklater. Un dels arguments per concedir-la-hi \u00e9s esfere\u00efdor: no se’l considera un perill per a la societat. Tesi que es pot aplicar a molts dels assassinats de parelles i exparelles. Un cop morta la dona en q\u00fcesti\u00f3, \u00bfper qu\u00e8 aquell home hauria de tornar a matar? Morta la b\u00e8stia, morta la r\u00e0bia.<\/span><\/p>\n El cine \u00e9s un art ple de justificacions de viol\u00e8ncies –grans o petites– contra les dones; algunes la mar de gracioses. Nom\u00e9s dos botons. Woody Allen –director que en les seves ficcions mostra una alarmant tend\u00e8ncia a assassinar dones en crims que queden impunes– a Manhattan (1979), fa que el personatge que ell interpreta faci barrila sobre un intent d’assassinat: atropellar amb el cotxe la companya actual de la seva exparella. Al cine, tot eren rialles, bon humor i comprensi\u00f3. No s\u00e9 si els trenta-cinc anys que han passat des d’aleshores en modificarien la recepci\u00f3 i la reacci\u00f3.<\/span><\/p>\n Deu anys m\u00e9s tard, Pedro Almod\u00f3var, en la pel.l\u00edcula d’expressiu i premonitori t\u00edtol, \u00a1\u00c1tame! (1990), fa que la v\u00edctima d’un segrest –en un pas de rosca m\u00e9s de la s\u00edndrome d’Estocolm, tot i que dif\u00edcilment imaginable si s’hi aplica la regla de la inversi\u00f3– acabi rendidament i perdudament enamorada del seu pertorbat segrestador. Quan em vaig aixecar de la butaca i anava cap al passad\u00eds, vaig sentir dos joves que comentaven animadament que \u00abja ho veus, quan els sembla que no ho volen, \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de lligar-les\u00bb. Segurament molts altres nois van sortir comentant que la pel.li era una ficci\u00f3 que no tenia res a veure –que no es podia donar– en la realitat; que ves quina ximpleria la que proposava el director; que quin comportament tan psic\u00f2pata i perill\u00f3s el del segrestador; que quina rucada pensar-se que alg\u00fa es pot enamorar de qui la t\u00e9 lligada…, per\u00f2 no vaig tenir la fortuna d’ensopegar-los. Me n’hauria anat m\u00e9s tranquil.la.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Encara es pot veure el film Bernie (2011) de Richard Linklater, director d’una proposta tan interessant i innovadora com Boyhood (2014) –rodada entre 2002 i 2013 amb el mateix repartiment.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":31515,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[],"class_list":["post-62483","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies"],"yoast_head":"\n
y una pistola sac\u00f3<\/span>
y a la pobre de Rosita<\/span>
nom\u00e1s tres tiros le dio.<\/span>
La noche que la mataron<\/span>
Rosita estaba de suerte:<\/span>
de tres tiros que le dieron<\/span>
nom\u00e1s uno era de muerte”.<\/span><\/p>\n