\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n Hi ha for\u00e7a causes que expliquen l’hemorr\u00e0gia inestroncable del terrorisme masclista, les enormes dificultats d’eradicar-lo.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n La principal \u00e9s sens dubte la poca –a vegades, nul.la– import\u00e0ncia que es d\u00f3na a tot tipus d’agressi\u00f3 contra les dones. La misog\u00ednia es minimitza constantment. Les agressions que no comporten assassinades s\u00f3n vistes com a suposadament molt menys greus tot i que s\u00f3n tremendes i altament perilloses, at\u00e8s que al cap i a la fi s\u00f3n el suport del cont\u00ednuum de la viol\u00e8ncia masclista, cont\u00ednuum que en fa passadors els assassinats. Si se’n vol una prova concloent i general nom\u00e9s cal mirar els resultats de les enquestes i comprovar quin lloc ocupa la viol\u00e8ncia contra les dones en la llista de les preocupacions de la poblaci\u00f3 (si \u00e9s que l’\u00edtem surt a la llista que proposa l’enquesta). Si se’n vol un detall, un cas recent; el dels homes que justificaven a crits l’agressi\u00f3 contra una dona en un estadi de futbol, que en defensaven l’agressor. \u00c9s trist\u00edssim i apocal\u00edptic, per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. Es pot fer veure que la situaci\u00f3 no \u00e9s aquesta. Ara b\u00e9, si no es t\u00e9 en compte la realitat, malament es podran abordar pol\u00edtiques per eliminar la viol\u00e8ncia contra les dones amb una m\u00ednima garantia d’\u00e8xit.<\/span><\/p>\n A aix\u00f2 se li ha de sumar que la minimitzaci\u00f3 \u00e9s especialment flagrant en els partits pol\u00edtics de dreta i de centre –coherentment amb el seu ideari masclista–. Nom\u00e9s cal recordar les reiterades reaccions (o falta de reaccions), les justificacions constants, davant les sexistades de paraula i d’obra de c\u00e0rrecs i militants del PP (tot i que en aquest sentit l’esquerra tamb\u00e9 patina); les despietades i inhumanes tisorades contra la Llei de depend\u00e8ncia; la supressi\u00f3 de l’assignatura de l’Educaci\u00f3 per a la ciutadania –timid\u00edssim intent de comen\u00e7ar a posar fil a l’agulla–; o els atacs contra la Llei de l’avortament, dram\u00e0ticament mutilada pel que fa a les joves menors d’edat, les m\u00e9s vulnerables, a qui deixa fatalment desprotegides.<\/span><\/p>\n La ideologia de les institucions de govern fa que vegin els assassinats com un \u00abexc\u00e9s\u00bb anecd\u00f2tic, com una desgr\u00e0cia puntual i a\u00efllada, que no vegin assassinats i altres crims com el que s\u00f3n: resultat d’un determinat statu quo, del cont\u00ednuum de la viol\u00e8ncia masclista, d’una situaci\u00f3 estructural i no conjuntural, producte d’unes determinades relacions de poder. (Els proposo un exercici d’aplicaci\u00f3 de la regla de la inversi\u00f3. Tanquin els ulls i imaginin un podi amb tres suades guanyadores dalt finalitzada una estr\u00e8nua carrera ciclista. Despr\u00e9s de rebre el premi, la campiona sacseja ben sacsejada una ampolla de xampany, la destapa i la dirigeix amb m\u00e9s o menys mala bava i f\u00faria contra tres nois que, per a m\u00e9s INRI, van en tanga i amb un cal\u00e7at que els dificulta els moviments i el caminar. Se’ls imaginen aguantat la situaci\u00f3 estoicament i amb un somriure petrificat als llavis? Se’ls imaginen dient, si \u00e9s que alg\u00fa els ho pregunta, que els ha encantat la ruixada d’enganxif\u00f3s alcohol?)<\/span><\/p>\n La ideologia de les institucions de govern fa que vegin els assassinats com un \u00abexc\u00e9s\u00bb anecd\u00f2tic, com una desgr\u00e0cia puntual i a\u00efllada, que no vegin assassinats i altres crims com el que s\u00f3n: resultat d’un determinat statu quo, del cont\u00ednuum de la viol\u00e8ncia masclista.<\/span> A m\u00e9s, i malgrat que l’Estat espanyol es defineix com aconfessional, l’ideari i pol\u00edtiques dels partits que sense excepci\u00f3 han tingut el poder en aquest pa\u00eds els han fet finan\u00e7ar i potenciar una organitzaci\u00f3 sect\u00e0ria d’arrel tan mis\u00f2ginament irreductible com \u00e9s l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. I no tan sols aix\u00f2: no han tingut ni tenen cap escr\u00fapol a posar en les mans i pol\u00edtiques de l’Esgl\u00e9sia l’educaci\u00f3 d’infants i adolescents, concertant a tort i a dret centres escolars que no tan sols estan en contra de la coeducaci\u00f3 sin\u00f3 que imparteixen un ensenyament segregat. Horror\u00f3s i altament pen\u00f3s si es t\u00e9 en compte que un dels sectors on m\u00e9s s’hauria d’incidir a l’hora d’implementar mesures contra la viol\u00e8ncia i les agressions masclistes de tota mena \u00e9s el de criatures, adolescents i joves. Apunto nom\u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 amb la intenci\u00f3, per\u00f2, de dedicar-hi algunes l\u00ednies en un altre moment.<\/span><\/p>\n Estem davant d’un terrorisme molt m\u00e9s letal que el d’ETA at\u00e8s que provoca moltes m\u00e9s v\u00edctimes. El dolor \u00e9s immens i escruixidor, l’hemorr\u00e0gia no s’atura i s’enduu com un torrent sense fre sang avall dones i criatures, justament, segons la tradici\u00f3, els \u00e9ssers que es considera que primer s’han de salvar; premissa per\u00f2 que cada acte violent –sigui en estat de guerra, sigui en estat de suposada pau– desmenteix constantment. \u00bfCom hi reaccionen les autoritats? \u00bfHan vist vost\u00e8s, per exemple, que s’hagi celebrat mai un funeral d’Estat en honor de les v\u00edctimes del terrorisme masclista?<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Hi ha for\u00e7a causes que expliquen l’hemorr\u00e0gia inestroncable del terrorisme masclista, les enormes dificultats d’eradicar-lo.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":31512,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[],"class_list":["post-62481","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies"],"yoast_head":"\n
Totes les accions que s’emprenguin per modificar aquest estat de coses seran en, el millor dels casos, un trist peda\u00e7 fins que no s’accepti que les relacions personals, especialment les de parella, s\u00f3n relacions de poder; que aquesta viol\u00e8ncia afecta no tan sols l’\u00e0mbit privat sin\u00f3 tamb\u00e9 el p\u00fablic –i a parts iguals–; fins que es deixi de considerar que les dones constitueixen un col.lectiu indiferenciat i uniforme ple de \u00abnecessitats\u00bb (entre les quals no es contempla la necessitat de just\u00edcia i de drets humans); mentre es pensi que els problemes que tenen s\u00f3n inherents al fet de ser dones i no conseq\u00fc\u00e8ncia de les relacions de subordinaci\u00f3 vigents. En el cas d’assassinats i crims, seria com creure que en els atemptats de l’11M el problema eren les persones que anaven en els trens o eren a les estacions o que en l’11S, ho era la gent que hi havia aquell dia a les Torres bessones i no els terroristes. En definitiva, qui perpetra els crims.<\/span><\/p>\n