\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n L’atemptat a Paris ha tret a la superf\u00edcie la complexitat d’una situaci\u00f3 que fins ara es veia aliena i llunyana a Europa i que ara ha tocat el seu mateix centre. Moltes veus s’escolten, una d’elles, la de Judith Butler que demana que s’eviti tornar enrere, amb drets aconseguits per homes i dones i per a tota la humanitat.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Han atacat a Paris a persones que gaudien de la vida, “el nostre” estil de vida, una xerrada amb amics en un bar, assistir a un partit de futbol o escoltar m\u00fasica en un local de tant en tant. I Ce n’est pas<\/em> que un debut, \u00e9s nom\u00e9s el comen\u00e7ament de la tempesta, ens avisa severament un barbut representant de l’Estat Isl\u00e0mic en un v\u00eddeo. La commoci\u00f3 per tanta mort a Par\u00eds, \u00e9s gran a tot Europa, aix\u00ed com la cobertura dels mitjans. La Ville Lumi\u00e8re<\/em> no pot apagar-se. Molt menys inter\u00e8s han suscitat a la premsa, al llarg del 2015, vuit terribles atemptats islamistes al m\u00f3n, des d’Ankara a Bangkok, un dels quals, a Nig\u00e8ria, a mans de Boko Haram, ha tingut un saldo probable de 2.000 v\u00edctimes.<\/span> Cavalcant l’onada de l’emoci\u00f3, Fran\u00e7ois Hollande<\/strong> promet una “venjan\u00e7a despietada” manant bombardejar Raqqa, la capital de l’Isis. Hi haur\u00e0 v\u00edctimes civils de les que es preferir\u00e0 no parlar, i hi haur\u00e0 m\u00e9s “venjances” anunciades dels islamistes a Europa. Per\u00f2, si no bombardejar, s’escolta a dir, els islamistes pensaran que tenim por.<\/span> No obstant aix\u00f2, \u00e9s cert que els bombardejos s\u00f3n l’\u00fanica cosa que podem fer per guanyar el terror? La coalici\u00f3 de 60 pa\u00efsos, encap\u00e7alada pels Estats Units, l’octubre del 2014 ha realitzat entre 6000-7000 bombardejos, amb el cost de 3.500 bilions de d\u00f2lars. Una xifra enorme, amb resultats m\u00ednims, ja que ha aconseguit nom\u00e9s alentir l’expansi\u00f3 de l’Estat Isl\u00e0mic, que d’altra banda ampliava el radi dels seus atemptats.<\/span> Quantes poblacions desesperades, amb aquests diners haurien pogut millorar la seva vida? Quants plans de formaci\u00f3 i treball es podrien realitzar per a les persones joves i segona generaci\u00f3 d’immigrants, atrapades sense perspectives a la perif\u00e8ria de Par\u00eds, sentint-se tractades com a ciutadans i ciutadanes de segona? Ens preguntem.<\/span> En aquesta situaci\u00f3 frustrant, la joventut pot prestar o\u00efdes a imams radicals que ofereixen la utopia d’una societat perfecta i pura, contraposada a la amoralitat de la corrupta Europa: “una societat on els creients no han de preocupar-se per pagar aigua o llum, o lloguers , on l’alimentaci\u00f3 est\u00e0 garantida “. Aix\u00ed vol presentar l’actual Estat Isl\u00e0mic, que, per promesa divina, segons el califa Al Bagdhadi arribar\u00e0 a dominar el m\u00f3n, regant de cad\u00e0vers el gran trajecte cap a la Umma. No podem oblidar, per\u00f2, que les grans transformacions hist\u00f2riques, des de la Reforma Protestant contra la corrupci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, fins a la revoluci\u00f3 francesa, russa o xinesa, han vessat molta sang.<\/span> Escoltem llavors amb certa inquietud les contundents declaracions d’un iman de Londres en un v\u00eddeo dif\u00f3s en un canal itali\u00e0. “La democr\u00e0cia i el capitalisme han fracassat, no sabent donar un futur als joves. Occident ens ha explotat als musulmans a les col\u00f2nies, ens han humiliat en la pol\u00edtica, ara toca a nosaltres dominar el m\u00f3n “. “Som un bili\u00f3 i mig de musulmans al planeta”, remata amb cara de pocs amics un noi entrevistat al carrer. “\u00c9s hora que ens fem sentir”. Declaracions que no fan sin\u00f3 augmentar la por i la islamof\u00f2bia en la poblaci\u00f3, la qual cosa al seu torn podr\u00e0 atraure m\u00e9s joventut cap a l’extremisme isl\u00e0mic, en una espiral prevista i planejada pel ISIS, interessat en sembrar caos i guerra civil a Europa caurem en el seu parany?<\/span> Cal mantenir la ment l\u00facida, en aquesta onada d’emocions. Seguir distingint entre els perillosos fonamentalistes (per ara una minoria en el m\u00f3n isl\u00e0mic) i la massa pac\u00edfica de creients musulmans, amb els qui convivim des de generacions a Europa: Les dones amb vel negre que passen pudoroses pels carrers, el carnisser halal del cant\u00f3, el comerciant de roba marroquina al mercat.<\/span> Mentre es multipliquen a internet els v\u00eddeos de joves musulmans que asseguren “nous sommes unis<\/em>“, ens sentim de Fran\u00e7a, l’imam de la Gran Mesquita de Par\u00eds convoca per a aquest divendres una oraci\u00f3 solemne en mem\u00f2ria de les v\u00edctimes dels atemptats, convidant a tots els “veritables imams” de Fran\u00e7a. Imams i rabins han resat junts davant del Bataclan.<\/span> A Barcelona, ens va agradar escoltar en la recent reuni\u00f3 de les persones que van rebre els Premis Nobel de la Pau, el ser\u00e8 missatge de l’alcaldessa Ada Colau<\/strong>: “Si bombardejar un pa\u00eds fos la soluci\u00f3 efectiva per acabar amb les guerres, ja no hi hauria guerres “. Hi ha altres formes de lluitar contra el terror, afegeix: entre elles perseguir les m\u00e0fies que trafiquen amb persones, controlar les fonts de finan\u00e7ament de ISIS, vigilar qui genera sospita, bloquejar la propaganda de viol\u00e8ncia a internet (Anonymus est\u00e0 actuant sobre aquest tema). “I sobre tot”, afirma Colau, “cal acollir els que fugen del terror, rebre els” altres “en un” nosaltres “que a\u00eflli la viol\u00e8ncia. Dir no a la guerra no \u00e9s ingenu ni idealista, \u00e9s valent. Si el terror aconsegueix que la por ens blindi i la venjan\u00e7a us encegui, ells hauran guanyat “.<\/span> Es tracta d’estrat\u00e8gies que demanen intel\u00b7lig\u00e8ncia i tenacitat. I menys hipocresia.<\/span> En la recent reuni\u00f3 del G20, Vlad\u00edmir Putin<\/strong> ha revelat el secret a veus per a molts dif\u00edcil de pair. S\u00f3n uns 40 els pa\u00efsos (entre els 60 de la coalici\u00f3 occidental), afirma el primer rus, que malgrat la seva postura oficial, donen suport d’una manera o altra l’Estat Isl\u00e0mic. Un \u00e9s Turquia, membre de l’OTAN, que bombardeja els kurds que lluiten contra ISIS (matant tamb\u00e9 vint dones del batall\u00f3 femen\u00ed). Turquia \u00e9s c\u00f2mplice del contraban de petroli que \u00e9s una important font d’ingr\u00e9s per a l’Estat Isl\u00e0mic, que lucra tamb\u00e9 amb els pr\u00f2fugs sirians en fugida cap a Europa. A m\u00e9s, ISIS rep donacions de particulars en els Estats del Golf, com Ar\u00e0bia Saudita, Qatar, Emirats \u00c0rabs.<\/span> Afavoreixen involunt\u00e0riament l’Estat Isl\u00e0mic tamb\u00e9 els pa\u00efsos occidentals que ensinistren grups armats anti-Assad; grups que sovint, un cop acabat el training, prenen les armes (moltes gr\u00e0cies!) i passen al b\u00e0ndol enemic.<\/span> Per\u00f2 \u00e9s el comer\u00e7 il\u00b7legal d’armes directes al Nord d’\u00c0frica i Orient Mitj\u00e0 el veritable fest\u00ed per als pa\u00efsos productors d’armes, els pol\u00edtics que cobren coimas de les societats fantasmes intermedi\u00e0ries de les vendes, i els respectables bancs que cobren comissions. El 89-90% de les armes s\u00f3n venudes al m\u00f3n pels 5 pa\u00efsos membres del Consell de Seguretat (?) De l’ONU. Ens estranya que combatin almenys 33 guerres?<\/span> Recentment la Gu\u00e0rdia de Finan\u00e7a italiana va revelar un dels molts casos de comer\u00e7 il\u00b7legal d’armes (reportats per la periodista televisiva Milena Gabanelli<\/strong>). Mentre la llei del pa\u00eds prohibeix vendre armes a pa\u00efsos en conflicte o que violen drets humans, en realitat amb la complicitat de pol\u00edtics corruptes se’ls venen armes mitjan\u00e7ant tercers pa\u00efsos.<\/span> Menys hipocresia, d\u00e8iem. Ens vindria b\u00e9 una gran i saludable autocr\u00edtica a la nostra picada democr\u00e0cia que, com ha afirmat el jove analista angl\u00e8s John Owen<\/strong>, parlant d’Europa en el centre cultural al Born, es ven l’\u00e0nima pels diners. Doncs s’ha redu\u00eft a un sistema de poder manejat per unes lobbies (petroli, armes, bancs entre d’altres), que manipulen l’opini\u00f3 p\u00fablica i prenen decisions en contra dels interessos de la gent del carrer.<\/span> Cal reaccionar refor\u00e7ant i coordinant entre si els moviments populars. El “Quartet de Tun\u00edsia”, premi Nobel de la Pau, \u00e9s un bon exemple de col\u00b7laboraci\u00f3 entre institucions i societat civil.<\/span> Judith Butler<\/strong>, una filosofia feminista nord-americana de llarga traject\u00f2ria, en una altra confer\u00e8ncia sobre Europa assenyala, d’altra banda, els aspectes positius d’aquesta democr\u00e0cia imperfecta en qu\u00e8 vivim. Ens ha costat segles de lluites arribar al reconeixement dels drets dels treballadors i treballadores, els drets de la dona, o dels minusv\u00e0lids. No podem tornar enrere. La democr\u00e0cia pot i ha d’evolucionar, ampliant l’\u00e0rea del “Nosaltres” als grups m\u00e9s vulnerables: acollint ara, per exemple, als refugiats de les guerres. Ha arribat aquest any a Europa gaireb\u00e9 un mili\u00f3 de persones, no es pot parlar d’invasi\u00f3, en un continent amb 508 milions d’habitants. I no obstant aix\u00f2, la majoria d’ells ser\u00e0 rebutjada.<\/span> Mentrestant, els governs dels 28 pa\u00efsos d’Europa no dubten a preveure m\u00e9s despeses militars. Per\u00f2 el debat est\u00e0 obert. La lluita contra ISIS no ha de justificar altres desastroses guerres, amb o sense tropes de terra, com les que Occident ha lliurat a l’Iraq, L\u00edbia, Afganistan, generant monstres, afirmen altres veus. No \u00e9s aix\u00ed que es defensa i difon la democr\u00e0cia. La lluita contra el terror hauria de ser amb idees i accions concretes contra tots els sofriments, afirma Butler. El papa Francesc en diria “globalitzar la solidaritat”.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 L’atemptat a Paris ha tret a la superf\u00edcie la complexitat d’una situaci\u00f3 que fins ara es veia aliena i llunyana a Europa i que ara ha tocat el seu mateix centre. Moltes veus s’escolten, una d’elles, la de […]<\/p>\n","protected":false},"author":87,"featured_media":31501,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-62460","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n