\u00a0<\/p>\n
De la ma de G\u00f3mez, Sarmiento y Rodriguez<\/strong><\/span> <\/p>\n La tradici\u00f3 documentalista dels pa\u00efsos de Llatinoam\u00e8rica s’ha caracteritzat per mantenir viva una visi\u00f3 cr\u00edtica envers les diverses realitats d’on sorgeixen, envers les seves contradiccions socials, pol\u00edtiques, culturals i econ\u00f2miques i respecte a la seva situaci\u00f3 pel que fa a la garantia als drets humans.<\/span><\/p>\n Un cinema que ha articulat de forma absolutament desacomplexada la seva empatia amb els conflictes del seu entorn amb la voluntat de formar par del debat ,contribuir a explorar les seves causes, veritats i mentides tot defugint el registre fred o el tractament proper l’espectacle televisiu que trobem sovint en nombroses produccions.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed mateix i dins d’aquesta tradici\u00f3 documentalista que de manera inequ\u00edvoca i al llarg de la hist\u00f2ria ha anat optant , i tamb\u00e9 opta encara, per comprometre’s amb el nucli mateix dels problemes que investiga, es revela una corrent estil\u00edstica i argumental que ha incorporat de forma exemplar la perspectiva de les dones en el centre de l’enunciaci\u00f3. Sense eufemismes.<\/span><\/p>\n De cierta manera<\/em>, El hombre cuando es hombre<\/em> y Amor, mujeres y flores<\/em> conflueixen plenament en les l\u00ednees de l’activisme com els descrits i podr\u00edem considerar-los com un exemple caracter\u00edstic d’aquestes estrat\u00e8gies que han fet del documental un instrument i un agent actiu de la lluita pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0El hombre cuando es hombre, Valeria Sarmiento. (Fran\u00e7a\/Alemanya 1982)<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Revisar el treball d’aquestes obres significatives d’aquestes realitzadores, ha representat entrar en contacte i recon\u00e8ixer una manera considerar el treball f\u00edlmic fermament comprom\u00e8s amb la voluntat de treballar la subst\u00e0ncia argumental acomodant-t’hi en cada cas un tractament formal espec\u00edfic. Imatges enregistrades a l’estil “cinema verit\u00e9”, c\u00e0mera stylo i docudrama a De cierta Manera<\/em>, de Sara G\u00f3mez<\/strong> (Cuba,1973); documental met\u00e0fora amb sonores al\u00b7legories entre el masclisme dominant, o amb voluntat dominadora, i el regne dels equins a El hombre cuando es hombre<\/em>,de la xilena Valeria Sarmiento<\/strong>, (Fran\u00e7a\/ Alemanya,1982).<\/span><\/p>\n O una mostra del registre videogr\u00e0fic amb voluntat de testimoni i den\u00fancia seguint els c\u00e0nons d’ una ret\u00f2rica molt propera al saludable activisme com el que exigeixen determinades constatacions com en el cas que s’indaga a Amor Mujeres y Flores<\/em> de Marta Rodr\u00edguez<\/strong> i Jorge Silva<\/strong>, (Colombia 1989).La toxicitat cancer\u00edgena dels fertilitzants florals.<\/span><\/p>\n Tres directores provinents de les millors escoles formals i informals del documentalisme com van suposar el mestratges d’ Agn\u00e8s Varda<\/strong> o Jean Rouch<\/strong> en relaci\u00f3 a Sara G\u00f3mez o Marta Rodriguez; tres treballs que situen la perspectiva del documentalisme contemporani en relaci\u00f3 a un hist\u00f2ric que sovint s’escapoleix i perdem per la inamovible pres\u00e8ncia d’una visi\u00f3 androc\u00e8ntrica de la hist\u00f2ria del cinema que s’entesta a renunciar a la vivificaci\u00f3 que suposaria incorporar al seu relat tot all\u00f2 que les cineastes de tots els oficis han procurat a l’evoluci\u00f3 i definici\u00f3 del mitj\u00e0.<\/span><\/p>\n Tres propostes realitzades entre el 1973 i el 1989 que obren un espai per a recon\u00e8ixer part de la diversitat de perspectives filmiques feministes pel que fa al documentalisme llatinoameric\u00e0 de els anys setanta i vuitanta que van influir notablement sobre els nous cinemes europeus i no nom\u00e9s a l’ inrev\u00e9s, tot posant en entredit aquella pregunta ret\u00f2rica i reduccionista sobre si hi ha una mirada femenina.<\/span><\/p>\n El cicle ha cercat tamb\u00e9 posar de manifest un altre factor que adquireix pes en relaci\u00f3 a aquesta revisi\u00f3 plantejada per la programaci\u00f3 com \u00e9s el d’obrir un espai m\u00e9s per a mantenir viva l’experi\u00e8ncia de genealogia, l’experi\u00e8ncia de trajectes creatius en di\u00e0leg cronol\u00f2gic, tem\u00e0tic i formal de cara a les noves cineastes, trencant el diktaat del presentisme que s’entesta a negar els trajectes hist\u00f2rics i els precedents. Contra la desmem\u00f2ria imposada, retrospectives!<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 De cierta manera, Sara G\u00f3mez. (Cuba, 1974) \u00a0 De la ma de G\u00f3mez, Sarmiento y RodriguezCasa Am\u00e8rica i la Mostra Internacional de films de dones han presentat aquest darrer mes d’octubre una programaci\u00f3 al voltant dels films m\u00e9s significatius […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":31494,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26506],"tags":[],"class_list":["post-62456","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema"],"yoast_head":"\n
Casa Am\u00e8rica i la Mostra Internacional de films de dones han presentat aquest darrer mes d’octubre una programaci\u00f3 al voltant dels films m\u00e9s significatius de tres de les m\u00e9s reconegudes documentalistes llatinoamericanes.<\/strong> <\/span><\/p>\n![\"cine](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/cine_2.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"cine](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/cine_3.jpg\")
<\/span>Amor, mujeres y flores, Marta Rodr\u00edguez i Jorge Silva. ( Col\u00f2mbia, 1989)<\/span><\/p>\n