<\/span><\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Dins del marc del cicle “Amb ulls de dona”<\/em>, la periodista de La Vanguardia, Maricel Chavarria ha entrevistat a la internacional directora de cinema Isabel Coixet.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’acte organitzat per L’Observatori Cultural de G\u00e8nere amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’Ateneu Barcelon\u00e9s, i amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, ha omplert l’aforament del Sal\u00f3 d’Actes d’un p\u00fablic ansi\u00f3s per escoltar les declaracions de la Coixet. Maria \u00c0ngels Cabr\u00e9<\/strong>, directora de l’Observatori Cultural de G\u00e8nere, ha presentat l’acte.<\/span> <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Maricel Chavarria i Isabel Coixet.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Maricel Echavarria li pregunta per la protagonista de la seva pel\u00b7licula “Nadie quiere la noche”, Juliette Binoche.<\/span><\/strong> Ens coneixem des de fa 14 anys quan un productor Itali\u00e0 ens va oferir un projecte preci\u00f3s: una pel\u00b7licula que parlava del rodatge de una pel\u00b7licula en la qual en el \u00faltim dia del rodatge l’actriu principal desapareix de l’estudi. Un cas real que va pasar durant la \u00faltima Guerra Mundial. Suposadament l’actriu pertanyia a la resist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Ens vam reunir a Paris i Bicoche i jo ens varen caure molt b\u00e9. Quan m\u00e9s entusiasmades est\u00e0vem amb el projecte, el productor Italia va desapar\u00e8ixer.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com va surgir el projecte de “Nadie quiere la noche”?<\/span><\/strong> El guionista Miguel Barros<\/strong>, responsable del gui\u00f3 de “Blackthorn”, em va presentar fa cinc anys el gui\u00f3 de “Nadie quiere la noche”. El treball est\u00e0 basat en una historia real: la dona de l’explorador Robert Peary<\/strong>, descobridor del Pol Nord, que en aquell temps es considerava l’ \u00faltima frontera, vol compartir l’\u00e9xit del decobriment amb el seu marit i es trasllada all\u00e0.<\/span> La protagonista realitza un viatge temerari per llocs inh\u00f2spits i el trobar-se amb una dona inuit, Allaka, cambia les seves rigides idees sobre el m\u00f3n, la vida i l’amor. Vaig pensar que era un paper per la Juliette.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La teva fascinaci\u00f3 pel cinema comen\u00e7a des de petita?<\/span><\/strong> Quan era petita anava al cinema Texas de Barcelona amb la meva \u00e0via. Jo creia que els personatges de les pel\u00b7licules eren darrera de la pantalla. Un dia em varen deixar entrar a la cabina i vaig veure a un senyor que manipulaba uns rotllos. Em va explicar que les imatges an\u00e0ven a 24 per segon i que quan pasava la llum es movien. No vaig entendre res.<\/span> Quan vaig acabar la universitat vaig trobar feina en una ag\u00e8ncia de publicitat mitjan\u00e7ant una amiga. Vaig entrar com ajudant a prova per tres mesos i despr\u00e8s ja m’hi vaig quedar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I que feies exactament?<\/span><\/strong> Vareig aprendre molt. Per exemple, durant els primers mesos a la ag\u00e8ncia em van deixar estar en el rodatge d’un anunci amb John Alcott<\/strong>, director de fotograf\u00eda de “2001 \u2013 Odisea en el espacio”. Era molt gran i quasi cec, per\u00f2 veure com il\u00b7luminava va ser una gran lli\u00e7\u00f3. Possava la cara devant del focos i segons sentia l’escalfor a la cara donava instruccions.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quan vares voler fer cinema, vas haver de marxar fora, veritat?<\/span><\/strong> No, no, aix\u00f2 \u00e9s una entelequia. La meva primera pel\u00b7licula la vaig fer aqu\u00ed “Demasiado viejo para morir joven”. Va ser el 1988, amb Carme El\u00edas<\/strong> i Emma Su\u00e1rez<\/strong>. La pel\u00b7licula va \u00e9sser un frac\u00e0s.<\/span> El que vaig fer va ser molta publicitat a diferents llocs del m\u00f3n. Vaig escriure el gui\u00f3 de “Cosas que nunca te dije” a EE UU. No vaig trobar diners enlloc per realitzar la pel\u00b7licula i, finalmente, la vaig fer amb els diners que havia guanyat fent publicitat.<\/span> Ning\u00fa s’havia interessat pel gui\u00f3, per\u00f2 en estrenar-se la pel\u00b7licula, aleshores em varen comen\u00e7ar a trucar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Aprendiendo a conducir”, t\u00e9 alguna cosa autobiogr\u00e0fica? Vas aprendre a conduir quan et vares separar del pare de la teva filla?<\/span><\/strong> El gui\u00f3 d’aquesta pel\u00b7licula m’el va passar la Patricia Clarkson<\/strong>, que hab\u00eda comprat els drets. \u00c9s un relat de deu p\u00e0gines de Katha Pollitt<\/strong> publicat en el The New Yorker, que explica la hist\u00f2ria d’una dona d’uns cinquanta anys que decideix aprendre a conduir despr\u00e8s de separarse. S\u00f3n an\u00e8cdotes molt senzilles. I, aprenent a conduir, la seva vida torna a tenir sentit.<\/span> Varem anar amb aquesta hist\u00f2ria a moltes productores per\u00f2 totes volien canviar alguna cosa, que si la protagonista en lloc de tenir cinquanta anys en podria tenir trenta, que per qu\u00e8 no s’inclo\u00efa una t\u00f2rrida hist\u00f2ria d’amor… <\/span><\/p>\n Finalment, fa tres anys, varen trobar a uns productors peruans que mai s’havien dedicat al cinema per\u00f2 que varen decidir invertir en aquesta pel\u00b7licula.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Parlant d’actrius, \u00e9s veritat que va arribar un moment que no podies m\u00e9s amb la Patricia Clarkson per la seva obsessi\u00f3 amb les arrugues del seu coll?<\/span><\/strong> Les actrius tenen una pressi\u00f3 terrible. Patricia \u00e9s molt atractiva i vol surtir a la pantalla sense arrugues. Durant algunes sequ\u00e8ncies incl\u00fas volia canviar les llums de lloc i, encara que varem tenir molta cura filmant-la, algunes vegades t’hi havies d’enfadar.<\/span><\/p>\n Juliette Binoche<\/strong> \u00e9s de una bellesa abrumadora i molt inteligent. L’afany de perfecci\u00f3 les mata. Realitzen sacrificis constants, quasi no mengen…<\/span> A Hollywood hi ha molt poques actrius de m\u00e9s de cinquanta anys que treballent regularmente com la Meryl Strep<\/strong> o la Julianne Moore<\/strong>, potser perque diuen s\u00ed a tot? Meryl ha protagonitzat 90 pel\u00b7licules i nom\u00e9s en una d’elles va ser dirigida per una dona.<\/span> La plaga m\u00e9s gran que existeix s\u00f3n els agents de venda internacionals. S\u00f3n els intermediaris que cada vegada t\u00e9nen m\u00e9s poder. Em varen passar un llistat d’actrius clasificades segons el seu valor en el mercat internacional. Aix\u00ed que aquests agents es pregunten, per exemple, quan pagar\u00e0 Russia per Patricia Arquette<\/strong>?<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n No puc deixar de preguntar-te per la pol\u00edtica a Espanya i a Catalunya.<\/span><\/strong> Jo s\u00f3c dels catalans que els hi fa molta mandra la independ\u00e8ncia. No \u00e9s pr\u00e0ctic. Tinc un gran respecte per la pol\u00edtica i veig que hi ha gent que es possa a fer-ne amb una irresponsabilitat total.<\/span> Tenint en compte que s\u00f3c una fr\u00edvola, no s\u00e9… em diuen que Antonio Ba\u00f1os de la CUP ve d’una banda de rock, em venen al cap les lectures d’estiu de la In\u00e9s Arrimadas de Ciudadanos…, em pregunto quina formaci\u00f3n t\u00e9 la presidenta del Parlament de Catalunya…, la setmana passada tornant amb la meva filla a Barcelona des de Madrid en l’\u00faltim AVE, cap a les 12:00 de la nit, est\u00e0ven a la cua dels taxis i plovia. Alg\u00f9 ens va empenyer per colar-se devant de nosaltres i agafar el taxi primer. El personatge era Juan Carlos Monedero<\/strong> de Podemos… No anem b\u00e9. Crec que el que necessitem s\u00f3n bons gestors.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un altre tema: \u00c9s en el proc\u00e9s de creaci\u00f3 quan desapareixes?<\/span><\/strong> S\u00ed, ho faig. L’elaboraci\u00f3 d’un gui\u00f3 \u00e9s el millor. Tinc quatre guions que no s’han fet ni crec que es puguin fer. He perdut la confian\u00e7a, l’esfor\u00e7 per portar a terme un projecte \u00e9s enorme i tamb\u00e9 depen de l’atzar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Parla’m de com ets.<\/span><\/strong> Una persona que ha estat molt mal interpretada, molt honesta, amb sentit de l’humor que tamb\u00e9 s’ha mal interpretat, molt apassionada i obsessiva amb la feina.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n Diu tamb\u00e9 que ara ha apr\u00e8s a treballar amb el que hi ha, que mai ha tingut un “taquillazo”, que la maternitat est\u00e0 sobrevalorada, que potser que sigui m\u00e9s f\u00e0cil pels joves fer coses… es necessita s\u00e0bia nova.<\/span><\/span><\/p>\n Acaba l’entrevista d’Isabel Coixet, nascuda a Barcelona el 1960, que va estudiar Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona, que va treballar com a periodista a la revista Fotogramas i que va dirigir anuncis per tot el m\u00f3n. Directora creativa de la ag\u00e8ncia JWT, fundadora i directora creativa de l’ ag\u00e8ncia Target i les productores Eddie Saeta i Miss Wasabi Films, des d’on ha realitzat documentals destacats i videos dels m\u00e9s variats m\u00fasics.<\/span> Una dona, segons ella, senzilla, que ve de una familia obrera. Una de les poques directores internacionals de cinema, “pot ser que en siguem nou”, ens fa avinent.<\/span> Coixet quan dirigeix sap el que vol i com ho vol en cadasquna de les seves escenes. Ho t\u00e9 tot escrit en el gui\u00f3 amb tot luxe de detalls. Cuida a les seves actrius i actors i, ens confia rient: “els porto a dinar i a sopar a bons restaurants. Encara que, no tingueu por, que cap actriu o actor mai s’han possat la m\u00e0 a la butxaca per pagar”.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n Pel\u00b7l\u00edcules<\/span><\/strong> Nadie quiere la noche<\/em> (2015) amb Juliette Binoche<\/span> \u00a0<\/p>\n Premis<\/span><\/strong> Premi Nacional de Cine i Audiovisual de Catalunya (2002) per la pel\u00edcula “Mi vida sin m\u00ed”.<\/span><\/p>\n <\/span>Premi Ojo Cr\u00edtico de Cine en la XIV Edici\u00f3n per la pel\u00b7l\u00edcula, “Mi vida sin m\u00ed”, per la sinceritat i sensibilitat del seu llenguatge cinematogr\u00e0fic.<\/span><\/p>\n Caballero de la Orden de las Artes y las Letras (2015) per la seva aportaci\u00f3 al m\u00f3n de l’art i la cultura.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mes informaci\u00f3:<\/span>
<\/span><\/p>\n![\"entrevista1\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entrevista1.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"entrevista](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entrevista_publico.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"entrevista](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/entrevista_2.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
Aprendiendo a conducir<\/em> (Leaning to Drive) (2014) amb Patricia Clarkson i Ben Kingsley<\/span>
Mi otro yo<\/em> (2014) amb Sophie Turner.<\/span>
Ayer no termina nunca<\/em> (2013) amb Javier C\u00e1mara i Candela Pe\u00f1a.<\/span>
Marea Blanca<\/em> (documental \u2013 2012)<\/span>
Escuchando al juez Garz\u00f3n<\/em> (documental \u2013 2011)<\/span>
Aral. El mar perdido<\/em> (cortometraje \u2013 2010)<\/span>
Mapa de los sonidos de Tokio<\/em> (2009) amb Rinko Kikuchi i Sergi L\u00f3pez.<\/span>
Elegy<\/em> (2008) amb Pen\u00e9lope Cruz i Ben Kingsley.<\/span>
Invisibles<\/em> (cap\u00edtulo Cartas a Nora) (2007).<\/span>
Paris, je t’aime<\/em> (segmento Bastille) (2006) amb Javier C\u00e1mara, Sergio Castellitto, Miranda Richardson i Leonor Watling.<\/span>
La vida secreta de las palabras<\/em> (The Secret Life of Words) (2005) amb Sarah Polley, Tim Robbins, Javier C\u00e1mara i Julie Christie.<\/span>
\u00a1Hay motivo!<\/em> (“La insoportable levedad del carrito de la compra”) (2004).<\/span>
Mi vida sin m\u00ed<\/em> (My Life Without Me) (2003) amb Sarah Polley, Mark Ruffalo i Alfred Molina<\/span>
A los que aman<\/em> (1998)<\/span>
Cosas que nunca te dije<\/em> (Things I Never Told You) (1996).<\/span>
Demasiado viejo para morir joven<\/em> (1989).<\/span>
Mira y ver\u00e1s, cortometraje<\/em>, 1984.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n