\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/p>\n Quan era petita parlaven d’una gaireb\u00e9 impossible entrada al “Mercado Com\u00fan”. Va morir el dictador i all\u00f2 que semblava impossible es va anar convertint en possibilitat i, recordo com molta gent ho esperava amb alegria. <\/span><\/p>\n <\/p>\n Al meu barri, un barri obrer i humil, on el vot era d’esquerres, on la gent, malgrat la por, amb molta por, aspirava a la llibertat veien aquell mercat que representava Europa com una finestra oberta, oberta a la llibertat.<\/span><\/p>\n Durant molts anys l’anhel com\u00fa ha estat que Europa, a la Comunitat Europea de la que ja form\u00e0vem part, ens portava per camins de llibertat i igualtat. Les dones mir\u00e0vem i ens refer\u00edem a les directives comunit\u00e0ries sobre pol\u00edtiques de dones per reclamar canvis institucionals, pol\u00edtics i socials. Ens emmirall\u00e0vem i aspir\u00e0vem a ser un pa\u00eds normal d’Europa.<\/span><\/p>\n Avui, aquell somni, aquell anhel es va esvaint i veiem com l’admirada Europa torna, si \u00e9s que ha deixat de ser algun cop, al Mercat. I s\u00f3n les lleis de mercat i no les de les persones les que es prioritzen. Veiem l’anhelada llibertat retallada, les pol\u00edtiques mod\u00e8liques incomplertes i sense recursos, la solidaritat que pens\u00e0vem una entel\u00e8quia, una paraula buida.<\/span><\/p>\n Creiem que Europa era gran i solid\u00e0ria, en la que cabien, cab\u00edem, les persones diferents, diverses, amb dissensos i consensos, per\u00f2 en llibertat i amb drets. Pens\u00e0vem que era gran i solid\u00e0ria. El mercat mai va deixar de ser mercat i al basar s’han subhastat els drets i han acabat en un calaix. Els drets van minvant: menys pol\u00edtiques socials, menys drets laborals, menys prestacions… i la solidaritat ha desaparegut i s’ha convertit en quotes i diners per als estats.<\/span><\/p>\n Milers de persones que travessen mars desafiant la mort, segueixen caminant fins a les portes d’Europa i, enlloc de trobar una finestra oberta des d’on albirar el cel blau i comen\u00e7ar a respirar l’aire lliure, troben tanques i policia, troben repressi\u00f3, fred i fam. Les persones que arriben per refugiar-se a Europa fugint de la guerra no troben la solidaritat de la Uni\u00f3 sin\u00f3 el rebuig dels estats, que els converteixen en n\u00fameros que han de repartir. Europa, ara, t\u00e9 m\u00e9s semblan\u00e7a a Christie’s<\/em> que a un espai com\u00fa, que a una uni\u00f3 pol\u00edtica i social, que a una comunitat vertebrada i solid\u00e0ria.<\/span><\/p>\n Les dones hem sabut construir xarxes de solidaritat per sobre de les difer\u00e8ncies, per sobre de les guerres i les mis\u00e8ries, per\u00f2 el mercat ens nega, ens vol aturar i vol trencar les xarxes, ens invisibilitza i deixa que ens matin.<\/span><\/p>\n Ara volem ser un pa\u00eds normal, jo no s\u00e9 si vull ser a aquesta Europa dels diners. Al meu barri, aquell barri obrer i humil, han canviat coses, les expectatives ja no porten a la llibertat, la por ha superat els anhels i es mira amb reserves el futur. Europa no \u00e9s l’Europa que es volia i els i les refugiades recorden els avis i \u00e0vies que van arribara fugint de la guerra i la mis\u00e8ria. Me la imaginava m\u00e9s gran, aquesta petita Europa!<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Quan era petita parlaven d’una gaireb\u00e9 impossible entrada al “Mercado Com\u00fan”. Va morir el dictador i all\u00f2 que semblava impossible es va anar convertint en possibilitat i, recordo com molta gent ho esperava amb alegria.<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":61834,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-62317","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n