El proper dissabte 24 d’octubre participar\u00e9 en les Jornades El c\u00e1ncer de mama un asunto feminista<\/em> (Basauri 2015) coordinant un taller de “reflexi\u00f3 sobre experi\u00e8ncies de dones amb c\u00e0ncer de mama”. Aix\u00f2 m’ha fet cavil\u00b7lar sobre un tema que tinc m\u00e9s que aparcat, quasi oblidat, per\u00f2 que, sovint, s’entesten a recordar-me. <\/p>\n I un dels moments que m\u00e9s m’emprenya \u00e9s el fam\u00f3s Dia Mundial Contra el C\u00e0ncer de Mama, tot en maj\u00fascules i decorat amb un llacet rosa. Vull compartir amb les lectores de La Independent aquestes reflexions a trav\u00e9s d’aquest article.<\/span><\/span><\/p>\n Res no \u00e9s, tot es construeix. Fou la primera idea que em va venir a l’hora de desenvolupar el contingut de la meva exposici\u00f3. Deia Gerard Coll<\/strong> en unes altres jornades sobre el tema* que “Les nostres viv\u00e8ncies\u00a0 estan modelades pel marc cultural en el que les vivim, que condiciona les emocions que hi associem, els significats que hi donem, les paraules amb qu\u00e8 les expressem…” i que aquestes, “…no s\u00f3n neutrals, comprenen valors i ideologies, que s\u00f3n m\u00e9s invisibles quant m\u00e9s arrelades estan”.<\/span><\/p>\n Hi ha tota una nefasta construcci\u00f3 social entorn a aquesta male\u00efda malaltia, que es sustenta en l’ocultaci\u00f3, el silenci i l’estigma. D’entrada, s’evita fer refer\u00e8ncia a la paraula que la nomena substituint-la per edulcorats eufemismes: “Pateix una llarga malaltia…”\u00a0 o “T\u00e9 unes cel\u00b7luletes que no hi haurien de ser” o “T\u00e9 una neo” (que queda molt m\u00e9s chic<\/em>), s\u00f3n els m\u00e9s freq\u00fcents. Aix\u00f2 quan no s’oculta directament. A la meva novel\u00b7la gr\u00e0fica Al\u00edcia en un m\u00f3n real<\/em> (Norma Ed. 2010) explico com una suposada amiga em va informar del gran favor que m’havia fet no dient-li “res d’aix\u00f2 teu” a dos amics comuns amb qui es va trobar. “Aix\u00f2 meu” era un c\u00e0ncer de mama i se suposa que li havia de donar les gr\u00e0cies per tan gener\u00f3s detall. Hauria fet el mateix si “aix\u00f2 meu” hagu\u00e9s estat un bra\u00e7 trencat? La seva resposta va ser: “Dona, no \u00e9s el mateix!”, cosa que jo ja sabia i que no aclareix l’ocultaci\u00f3. Potser, el quid de la q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 en qu\u00e8 la paraula c\u00e0ncer s’associa a la mort. Aleshores, haur\u00edem d’evitar tamb\u00e9 parlar d’infart, d’emb\u00f2lia o dels accidents de tr\u00e0nsit, que en termes estad\u00edstics s\u00f3n m\u00e9s mortals que el c\u00e0ncer i a sobre impliquen responsabilitat.<\/span><\/p>\n Un altre tema que em crida l’atenci\u00f3 \u00e9s l’\u00fas de met\u00e0fores b\u00e8l\u00b7liques. Es parla de “combatre la malaltia”, “enfrontar-se al c\u00e0ncer”, “lliurar una batalla”; et diuen que “has de lluitar” i, si superes el periple, que “ets una supervivent”. Aix\u00f2 em porta a un seguit de cavil\u00b7lacions: A la resta d’aspectes que t’assalten a la vida quotidiana no hi ha cap implicaci\u00f3 guerrera? No lliures cap batalla contra la burocr\u00e0cia, per exemple, o contra el tr\u00e0nsit? No ets supervivent d’una societat desequilibrada i injusta que t’ataca a diari fins el desig de ficar-te al teu cau (sense tele, \u00e9s clar) i no sortir-ne mai? I si et mors d’aquesta malaltia, qu\u00e8 ets? Una perdedora?. Aleshores, ho ets tamb\u00e9 si et cau un test al cap, oi? \u00c9s clar que, si et toca acomiadar-te per culpa del c\u00e0ncer \u2014perqu\u00e8 algun dia et toca i d’alguna cosa has de morir\u2014\u00a0 no et deixaran fer-ho en pau.La met\u00e0fora que vaig utilitzar al c\u00f2mic (permeteu-me una mica d’autobombo) fou la del viatge. D’aquesta manera entenc la vida, com un viatge en el que trobes turbul\u00e8ncies, deserts, oasis, paradisos… I, en qualsevol cas, et toca lliurar una batalla cont\u00ednua no nom\u00e9s contra la malaltia.<\/span><\/p>\n El que em resulta molt i molt curi\u00f3s en aquesta construcci\u00f3 social del c\u00e0ncer, \u00e9s com es passa de l’ocultaci\u00f3 a la hipervisibilitat. I aqu\u00ed tenim l’entendridor llacet rosa, les curses solid\u00e0ries, el llan\u00e7ament de globus i tota la fraternal parafern\u00e0lia en torn al c\u00e0ncer de mama, que no es d\u00f3na en d’altres tipus de c\u00e0ncer com el de colon, per exemple, que t\u00e9 una incid\u00e8ncia no gens menyspreable. Pur m\u00e0rqueting. El lla\u00e7 solidari el va inventar la nord-americana Charlotte Haley<\/strong>, era de color taronja i la seva intenci\u00f3,conscienciar sobre la necessitat d’investigar en la prevenci\u00f3. Les empreses Estee Lauder i Self Magazine contactaren amb ella perqu\u00e8 volien fer del lla\u00e7 un s\u00edmbol. Charlotte s’hiva negar argumentant que la intenci\u00f3 d’aquestes marques no era ajudar les dones sin\u00f3 augmentar els seus beneficis. Les potents companyies consultaren amb els seus advocats i tot es va arreglar canviant el color del lla\u00e7. I ja les tenim, junt amb d’altres marques, fent merchandising i venent els seus productes en nom de la solidaritat. Abans de lluir-lo a la solapa, pensem a qui estem fent el joc.<\/span><\/p>\n Preguntem-nos, tamb\u00e9, per qu\u00e8 no hi ha curses solid\u00e0ries pel c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. Per qu\u00e8 no es promociona amb un lla\u00e7 color alberg\u00ednia? (crec que \u00e9s l’\u00fanic que queda lliure). Els pits s\u00f3n el s\u00edmbol de la feminitat, s\u00f3n la maternitat en ess\u00e8ncia. Qu\u00e8 passa quan la dona, que t\u00e9 el rol social de curadora, no solament no pot tenir cura sin\u00f3 que necessita ser curada? I, a m\u00e9s, no compleix amb els ideals est\u00e8tics. Alerta! A aix\u00f2 cal posar fre. En canvi, una pr\u00f2stata m\u00e9s o menys, poc amena\u00e7a l’ordre social. Pel b\u00e9 d’aquest ordre, la dona ha de fer visible el seu mal i, a m\u00e9s, prendre-s’ho amb bona cara. Es passa, aix\u00ed, de l’ocultaci\u00f3 a la pressi\u00f3 de fer p\u00fablic l’assumpte tant si es vol com no mantenir en la intimitat. I de bon rotllo, eh? Que el que compta \u00e9s l’actitud positiva. Sobre tot, que no se’t noti. Amaga la desesperaci\u00f3, les pors, la frustraci\u00f3; treu un somriure i posa’t bufona. Perqu\u00e8, al cap i a la fi \u2014voil\u00e0<\/em> una altra creen\u00e7a tan esot\u00e8rica com estesa\u2014, aquest c\u00e0ncer que t’ha enxampat alguna cosa tindr\u00e0 a veure amb la visi\u00f3 negativa que tens de la vida, amb la mala llet que gastes i amb no cuidar-te, que ja t’ho d\u00e8iem que no et cuides gens! En definitiva, alguna culpa segur que hi tens.<\/span><\/p>\n L’integrisme del pensament positiu t’obliga, a m\u00e9s d’empassar-te la r\u00e0bia, a recon\u00e8ixer els incomptables beneficis que t’ha aportat i tot el que t’ha ensenyat la malaltia. No s\u00e9 pas quantes vegades he hagut de sentir l’est\u00fapida afirmaci\u00f3: “Gr\u00e0cies a la malaltia has pogut escriure aquest llibre”. No. De cap manera. He escrit aquest llibre malgrat la malaltia. Ho dir\u00e9 d’una altra manera: la malaltia no ha pogut amb mi ni amb la meva creativitat ni amb el meu humor; el m\u00e8rit \u00e9s meu, no me’l prengui, l’hero\u00efna s\u00f3c jo. No tinc res que agrair-li a la malaltia, no m’ha ensenyat res que no sab\u00e9s abans; l’\u00fanic que ha fet ha estat confirmar-ho. Per exemple, que la desaparici\u00f3 d’algunes amistats, b\u00e9 per egoisme b\u00e9 per por, \u00e9s un dels danys colaterals. Per\u00f2, amb sinceritat i nul\u00b7la mod\u00e8stia, no considero que les hagi perdut, m\u00e9s aviat crec que elles m’han perdut a mi.<\/span><\/p>\n I aquest mateix integrisme \u00e9s el que ens obliga a estar guapes per a una societat on els valors est\u00e8tics s\u00f3n el m\u00e0xim. Durant el proc\u00e9s, que no es noti, per aix\u00f2 hi s\u00f3n les perruques, els turbants fashion<\/em>, el maquillatge, els llapis pinta-celles i el coloret. Quant menys es vegi, m\u00e9s positiva \u00e9s la teva actitud. I despr\u00e9s de la intervenci\u00f3… Ep, amb els c\u00e0nons est\u00e8tics hem topat! Uns c\u00e0nons que no s\u00f3n iguals a tot arreu i que han anat canviant al llarg de la hist\u00f2ria. Si b\u00e9 als anys 60 calia ser plana i d’aspecte androgin, entrat el s. XXI se’ns exigeix exaltar la feminitat amb una bona pitrera. I aix\u00ed, les mateixes que un dia es van operar les tetes per assemblar-se a la Twiggy<\/strong>, avui li regalen a les seves filles un augment de pit per al seu 18\u00e8 aniversari (o, fins i tot, abans). Al llibre, Al\u00edcia fa un ampli reportatge al respecte i acaba dient: “\u00c9s una sort no ser immortals, us imagineu quantes vegades haur\u00edem d’haver sotm\u00e8s el nostre cos a estira-i-arronses ornamentals?” Amb aquesta tirania de l’est\u00e8tica, imagineu-vos qu\u00e8 pot significar una mastectomia. I qu\u00e8 representa per a aquells cossos que, d’entrada, surten de l’est\u00e0ndard. Una companya de Ca la Dona, molt propera al moviment trans, va voler extirpar-se el pit sa en comptes d’inflar-se el mutilat i es va trobar que la Seguretat Social paga la reconstrucci\u00f3, per\u00f2 en cap cas la “mutilaci\u00f3”. T\u00e9 pebrots! O tens el cos que t’exigeix el canon o t’ho has de pagar tu si trobes un cirurgi\u00e0 o cirurgiana que s’hi avingui, i us ben asseguro que no \u00e9s gens f\u00e0cil. Preguntava Coll* amb la seva agudesa habitual: “Per\u00f2 de qui s\u00f3n els pits? De la dona? De l’home al qui ha d’agradar? Dels fills als qui ha d’alletar? De l’equip m\u00e8dic?” Modestament, respondria que s\u00f3n d’ella, per\u00f2, vist el panorama, no em queda gens clar. En qualsevol cas, cal reconstruir-se, solucionar el “problema” est\u00e8tic. I, davant d’aix\u00f2, nom\u00e9s puc recordar una reflexi\u00f3 de l’Audre Lorde<\/strong>: “Suggerir la reconstrucci\u00f3 per tal de superar el c\u00e0ncer de mama \u00e9s com dir que les negres, per tal de superar el racisme, han de ser blanques”. Sense comentaris.<\/span><\/p>\n Aquesta male\u00efda malaltia (no) nomenada c\u00e0ncer de mama \u00e9s molt m\u00e9s controvertida socialment d’all\u00f2 que es podria imaginar. Embolcalla la dona en un marc de culpabilitat. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil responsabilitzar-la a ella del control m\u00e8dic, l’alimentaci\u00f3 sana, l’exercici f\u00edsic i tot all\u00f2 que cal fer per a qu\u00e8 no t’enxampi el c\u00e0ncer; \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil l’acarnissament terap\u00e8utic que estudiar els factors que el provoquen. Deia la Dra. Carme Valls<\/strong>* que “el c\u00e0ncer de mama s’incrementa en la societat industrial a partir de 1945 quan es va comercialitzar el DDT”, que el tipus de parabens trobats en els tumors de mama indiquen la seva proced\u00e8ncia, a trav\u00e9s de la pell, per l’\u00fas de desodorants, cremes o esprais a l’aixella. I va anomenar d’altres factors que poden provocar-lo, com ara l’exposici\u00f3 a qu\u00edmics i camps electromagn\u00e8tics o l’estr\u00e9s mental i f\u00edsic. Tanmateix, s’esmercen molts m\u00e9s mitjans i esfor\u00e7os en la detecci\u00f3 que en la prevenci\u00f3 i, altre cop, la responsabilitat \u00e9s teva. La Dra. Julia Ojuel<\/strong>*, amb la seva fina ironia, posava un colof\u00f3 dient que “la manera de combatre el c\u00e0ncer \u00e9s la mamografia, si no te la fas, tu t’ho has buscat”. Aquesta \u00e9s la idea que se’ns transmet. I ja ens veus a totes deixant-nos aixafar els pits, per tal de trobar algun bony que, en molts casos, ni tan sols caldria ser tractat, per\u00f2 davant el dubte, la por i l’engranatge sanitari, no et queda altra alternativa que sotmetre’t. M’agradaria saber qu\u00e8 passaria si, per tal de detectar el c\u00e0ncer de pr\u00f2stata, haguessin d’aixafar els collonets dels senyors.<\/span><\/p>\n Davant d’aquest marc social, no sorpr\u00e8n que aparegui l’estigma. I, per tal de compensar, tampoc sorpr\u00e8n l’aparici\u00f3 d’\u00e0nimes caritatives que amb el seu saber i el seu infinit paternalisme vulguin “ajudar els col\u00b7lectius m\u00e9s desafavorits”. D’aquesta guisa se’m va presentar una associaci\u00f3 barcelonina demanant-me col\u00b7laboraci\u00f3 en un estudi sobre lesbianes i c\u00e0ncer. Com si ser lesbiana t’emmarqu\u00e9s en un col\u00b7lectiu. I, molt amablement, em van ensenyar resultats d’altres estudis similars realitzats per prestigioses universitats nord-americanes o anglosaxones, tant \u00e9s perqu\u00e8 el que demostren em va esfereir. Est\u00e0 del tot comprovat \u2014sempre segons aquests estudis\u2014 que les lesbianes tenen una tend\u00e8ncia innata al sedentarisme, l’alcoholisme, l’obesitat i no s\u00e9 quants altres factors provocadors del c\u00e0ncer de mama. A veure, anem a pams! Ser lesbiana \u00e9s una opci\u00f3 afectiva i sexual, no engloba ni un car\u00e0cter ni una forma de vida ni una ideologia ni res semblant. Hi ha lesbianes grasses i primes, de dretes i d’esquerres, rurals i urbanites… I, potser, abans d’entestar-se a ajudar-les “a totes”, caldria preguntar-les-hi si volen que papa i mama ci\u00e8ncia s’aboquin a oferir-les un ajut que em sembla molt poc pr\u00e0ctic. Menys estad\u00edstica barata i m\u00e9s esfor\u00e7os en prevenci\u00f3, si us plau.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n
![\"prevencion](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/prevencion_cancer_pene2.jpg\")
<\/span><\/p>\n