\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n Aquesta setmana escoltava en boca d’una dona com en som de dolentes, en general, les dones que a m\u00e9s de envejoses, som mentideres i molt egoistes.\u00a0<\/strong> <\/span><\/p>\n <\/p>\n Vaig comen\u00e7ar a discutir, per\u00f2 est\u00e0vem en ambient informal, entre gent amiga i al final vaig comprendre que nom\u00e9s volia escoltar-se a si mateixa.<\/span><\/span><\/p>\n Ja he compr\u00e8s que en aquests moments, retirar-se de la discussi\u00f3 \u00e9s una petita vict\u00f2ria, ja que en cas contrari es podria entrar en un bucle infinit. I la veritat, em trobava massa a gust com per seguir amb una discussi\u00f3 est\u00e8ril.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 era inevitable que li don\u00e9s moltes voltes al tema, perqu\u00e8 no deixa de sorprendre el fet dels atacs gratu\u00efts que les dones ens dediquem no nom\u00e9s personalment sin\u00f3 tamb\u00e9 com a grup majoritari de la poblaci\u00f3 mundial.<\/span><\/p>\n Una de les estrat\u00e8gies del patriarcat \u00e9s reinventar-se i no podem evitar estar socialitzades en un entorn patriarcal on els valors imperants s\u00f3n els que ordena el sistema patriarcal. Des d’abans fins i tot de n\u00e9ixer ja se’ns prepara per siguem el que s’espera que siguem com a dones o homes i, a m\u00e9s, sense sortir-nos “massa” d’aquesta heteronormativdad imposada.<\/span><\/p>\n Per aquest motiu des de la m\u00e9s tendra inf\u00e0ncia quan s’observa alguna difer\u00e8ncia amb les criatures ho intenten corregir el m\u00e9s r\u00e0pidament possible perqu\u00e8 s’integri i no tingui problemes en la comunitat a la qual pertany. La meva amiga Fran ho descriu molt b\u00e9: “Per ser de la manada, has d’acceptar les seves regles, en cas contrari nom\u00e9s t’espera solitud i oprobi”. I quanta ra\u00f3 t\u00e9 Fran!<\/span><\/p>\n A les dones se’ns ha socialitzat per servir i obeir. Als homes, \u00e9s clar. Per\u00f2 a m\u00e9s tamb\u00e9 perqu\u00e8 ens costi respectar-nos i admirar entre nosaltres, ja que la nostra uni\u00f3 sincera i honesta posa en risc el sistema patriarcal, que tamb\u00e9 coneix les nostres for\u00e7a col\u00b7lectiva. L’estrat\u00e8gia del “divideix i vencer\u00e0s” sempre li funciona al patriarcat entre nosaltres.<\/span><\/p>\n No \u00e9s per res nou la persist\u00e8ncia del mite que les dones siguem b\u00e0sicament mentideres i dolentes, ja que aix\u00f2 \u00e9s her\u00e8ncia directa de la B\u00edblia a trav\u00e9s de la poma d’Eva que, segons ells, els de faldilles llargues i negres va causar la perdici\u00f3 de Adam i de la resta de la humanitat. Doncs aix\u00f2. I aquests senyors no s\u00f3n gens sospitosos de ser feministes. No, res. En fi.<\/span><\/p>\n Des dels confessionaris i els palaus que segueixen mantenint, mandatan a governants de tot el m\u00f3n (tot i la te\u00f2rica separaci\u00f3 entre Esgl\u00e9sia i Estat) com han d’elaborar les normes perqu\u00e8 l’ordre “natural” (tradu\u00eft vol dir patriarcal) no canvi\u00ef. I aix\u00ed ens segueix lluint el p\u00e8l a les dones.<\/span><\/p>\n Algunes hem plantat cara al llarg de la hist\u00f2ria amb resultats diferents. Per\u00f2 en cada moviment o cada millora aconseguida, tamb\u00e9 el patriarcat s’adapta a les noves situacions.<\/span><\/p>\n Quan les dones vam comen\u00e7ar a sortir dels espais privats per ocupar els p\u00fablics, se’ns va acusar d’abandonar fam\u00edlia i casa i se’ns culpabilitza constantment per aquest fet. Som les te\u00f2riques culpables de tots els mals, ja que amb la nostra sortida d’aquest espai en qu\u00e8 ens van vendre que \u00e9rem “les reines de la llar” les criatures estan m\u00e9s temps fora de casa i aix\u00f2 els impedeix rebre totes les atencions que mereixen. Mai es parla de la funci\u00f3 emocional dels pares, ni es q\u00fcestiona en absolut el seu paper com a sustentador familiar. El de les mares es q\u00fcestiona cont\u00ednuament.<\/span><\/p>\n Quan en ocasions ha d’haver remodelacions de plantilles laborals, gaireb\u00e9 sempre les primeres a sortir s\u00f3n les dones i entre elles a m\u00e9s, en massa ocasions s’exigeix \/ justifica amb l’argumenti “el marit ja treballa i la pot mantenir, perqu\u00e8 els homes han de mantenir a les seves fam\u00edlies” i es queden tan amples. I si per contra, cal ascendir a alg\u00fa i resulta que la ascendida \u00e9s una dona el comentari immediat \u00e9s el “Ves a saber que li haur\u00e0 fet al cap perqu\u00e8 l’ascendeixi”.<\/span><\/p>\n Afortunadament per a nosaltres, tot i que aquestes frases i situacions que he comentat les he escoltat de boca de dones en l’\u00faltim any amb la tristesa que aix\u00f2 provoca, algunes coses van canviant. Cada dia som m\u00e9s les dones i homes (que n’hi ha) que oposem ra\u00f3 i cor a aquestes situacions patriarcals i fem pedagogia perqu\u00e8 no es repeteixin. Tamb\u00e9 dir que els \u00e8xits s\u00f3n desiguals.<\/span><\/p>\n Obrir els ulls, posar-nos les ulleres violetes i denunciar el patriarcat i a aquest tipus de situacions a trav\u00e9s de la sororitat i el respecte (tot i que en ocasions no s’estigui d’acord amb les opinions d’altres dones) \u00e9s una bona eina per no donar treva als que el segueixen defensant conscient o inconscientment.<\/span><\/p>\n \u00c9s urgent i vital que la m\u00e0xima feminista del “quan ens afecta a una, ens afecta a totes” sigui com un mantra que ens permeti recordar-nos que som les que pitjor part ens hem portat en la hist\u00f2ria de la humanitat i que \u00e9s hora de aparcar difer\u00e8ncies i treballar per assolir una igualtat plena que permeti construir democr\u00e0cies parit\u00e0ries, per exemple.<\/span><\/p>\n Desmuntar el patriarcat en cadascuna de les seves reinvencions i metamorfosis per exigir social i personalment el nostre dret a una vida digna, lliure de viol\u00e8ncies i amb equitat pel que fa als homes, no \u00e9s tasca f\u00e0cil. Ning\u00fa ha dit que ho fos. Per\u00f2 no podem desistir en l’obstinaci\u00f3 de seguir lluitant perqu\u00e8 el patriarcat es torni visible als ulls dels qui se segueixen alimentant d’ell, aprofitant-se d’ell, sense entendre que s\u00f3n eines que el sistema aprofita per debilitar-nos entre nosaltres.<\/span><\/p>\n Aquesta reinvenci\u00f3 que t\u00e9 el sistema per adaptar-se a les noves realitats ha de ser desmuntada dia a dia, situaci\u00f3 a situaci\u00f3, perqu\u00e8 insisteixo que “quan ens afecta a una, ens afecta a totes”.<\/span><\/p>\n I aquest \u00e9s el cam\u00ed que moltes hem pres i del qual no existeix retorn.<\/span><\/p>\n \u00a0 OPINI\u00d3 Aquesta setmana escoltava en boca d’una dona com en som de dolentes, en general, les dones que a m\u00e9s de envejoses, som mentideres i molt egoistes.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":59272,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26652],"tags":[],"class_list":["post-62203","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-igualtat"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"