\u00a0<\/p>\n
Ruth Mumbi<\/strong><\/span>, acompanyada de la traductora<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n En solidaritat i suport pels drets humans, diverses ciutats catalanes han dissenyat i organitzat per tercera vegada el Projecte de Ciutats Defensores dels Drets Humans.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n En el marc de la roda de premsa efectuada a la Diputaci\u00f3 de Barcelona el passat 30 de setembre, hi van participar defensores i defensors de drets humans de diverses parts del m\u00f3n, sis d’ells i elles van identificar les similituds i difer\u00e8ncies en el seu Treball, donant a con\u00e8ixer les arrels, la situaci\u00f3 i els efectes de les violacions dels drets humans que es viuen en els seus llocs d’origen.<\/span><\/p>\n Ciutats Defensores dels Drets Humans, \u00e9s un iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Comissi\u00f3 Catalana d’Ajuda als Refugiats, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Catal\u00e0 Internacional per la Pau, amb la participaci\u00f3 d’altres municipis catalans, i d’altres institucions i entitats que volen donar a con\u00e8ixer la feina dels defensors i defensores de drets humans, ajudant a conscienciar la ciutadania de les ciutats participants sobre la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en les tasques quotidianes de les persones.<\/span><\/p>\n El grup dels 6 defensors i defensores dels drets humans, entre els quals hi ha: Helena Maleno, Ruth Mumbi, el sacerdot Pere Pantoja, Andr\u00e9s Krakenberg, Yolanda Oqueli, Maryam A Khawaja<\/strong>, faran durant un per\u00edode de 12 dies, una s\u00e8rie d’activitats de diferent naturalesa (xerrades, trobades, reunions institucionals, visites a centres educatius, i escoles) que serviran per donar a con\u00e8ixer el seu treball, i la import\u00e0ncia necess\u00e0ria de donar-los suport<\/span><\/p>\n Aquest Projecte que t\u00e9 per finalitat ressaltar la seva tasca, estar\u00e0 dirigit a individus, grups i organismes de la societat que promouen i protegeixen els drets humans i les llibertats fonamentals universalment reconegudes. Tamb\u00e9 la important i leg\u00edtima funci\u00f3 de promoci\u00f3 dels drets humans, la democr\u00e0cia i l’estat de dret.<\/span><\/p>\n \u00c9s significatiu ressaltar que molts d’aquests defensors i defensores arrisquen la seva vida i la seva llibertat pel fet de reivindicar i exercir drets que s\u00f3n universals. Prova d’aix\u00f2 \u00e9s el fet que alguns i algunes de les defensores convidades, han estat a la pres\u00f3 en els seus pa\u00efsos d’origen, i han estat en moltes ocasions agredides per les autoritats.<\/span><\/p>\n Maryam A Khawaja<\/strong>,<\/span><\/strong> Coordinadora del Centre de Drets Humans del Golf P\u00e8rsic, S\u00edria i pa\u00efsos de l’\u00e0rea, treballa a la frontera on la democr\u00e0cia est\u00e0 segrestada, segons comenta. Explica que diversos dels seus parents s\u00f3n a la pres\u00f3 i ella\u00a0tamb\u00e9 hi va ser<\/span> fins fa poc, actualment \u00e9s una exiliada a Dinamarca. Diu que: “La violaci\u00f3 dels Drets Humans \u00e9s una constant en l’\u00e0rea, i que la manca de governabilitat internacional t\u00e9 moltes contradiccions”.<\/span><\/p>\n \u00a0\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per la seva banda Ruth Mamb\u00ed<\/strong>, pertany a un tipus de parlament de dones a nivell local en les zones marginals de Nairobi, col\u00b7labora amb dones que s’han unit en xarxa, i que acullen dones v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia. En el seu grup vigilen la vida als assentaments urbans perqu\u00e8 les dones, les i els joves, les nenes i els nens, tinguin dret a una vida digna. Afirma que: “<\/em>El rol de la dona en el desenvolupament i en la reducci\u00f3 de la pobresa \u00e9s bastant precari”. <\/span>Comenta que a Kenya les lleis escrites en el paper s\u00f3n molt modernes i molt actuals, per\u00f2 en la pr\u00e0ctica les lleis no s’apliquen. En el cas de les dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, en ser dones de pocs recursos i baix nivell cultural, no saben a qui acudir, no saben que poden defensar-se. Nosaltres el que fem \u00e9s tendir aquest pont entre elles i la informaci\u00f3, perqu\u00e8 s\u00e0piguen a on anar, si pateixen abusos. Tamb\u00e9 els proporcionem advocades i advocats, que treballen de forma volunt\u00e0ria per defensar els seus casos\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mamb\u00ed<\/span><\/strong>, explica que ha estat sotmesa en dues ocasions a abusos sexuals en el desenvolupament de les seves activitats. A la pregunta de com protegeix l’Estat la seva activitat, ella va respondre: <\/em>“Som vistes pel govern com a enemics als quals han de fer caure ja que estem acudint a governs estrangers perqu\u00e8 ens ajudin, intenten afeblir-nos perseguint les dones perqu\u00e8 justament ells, es volen treure el problema de sobre”.<\/span><\/p>\n Sobre el tema de l’avortament, que no est\u00e0 perm\u00e8s, <\/span>va comentar: <\/em>“L’avortament \u00e9s la zona grisa de la Llei. Nom\u00e9s quan hi ha emerg\u00e8ncies es permet l’avortament, quan hi ha una opini\u00f3 formal d’un metge expert que recomana l’avortament. Hem fet una petici\u00f3 formal al Tribunal Superior de Kenya perqu\u00e8 especifiqui quins s\u00f3n els requisits que constitueixen un avortament legal, perqu\u00e8 no estan clars i volem que diguin exactament, quan est\u00e0 perm\u00e8s “.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El sacerdot <\/span>Pere Pantoja Arreola<\/strong>, pertany a l’Associaci\u00f3 Cases del Migrant i Frontera amb Just\u00edcia, explica que per a ells hi ha tres generacions molt sofertes de la migraci\u00f3 centreamericana: <\/span>“<\/em>la primera es va donar des de l’any 2000 fins al 2009, on la majoria dels migrants eren homes, i que en el 2009 i el 2010, es va fer present el crim organitzat, de tal manera que els migrants van patir un salvatgisme assass\u00ed terrible, d’aqu\u00ed el coneixement de les tres massacres m\u00e9s salvatges que es poden con\u00e8ixer en la hist\u00f2ria centreamericana, per aix\u00f2 en l’informe que vam donar al m\u00f3n el 2009 varem dir: “benvinguts a l’infern del segrest a migrants centreamericans” que el conformen Nicaragua, Hondures, Guatemala i el Salvador\u201d.<\/span><\/p>\n “La segona generaci\u00f3 s\u00f3n les dones, perqu\u00e8 els seus marits no van tornar. L’atreviment de les dones de\u00a0 migrar \u00e9s el m\u00e9s sofert que et pots imaginar, aquestes dones s’han de sotmetre al ritual sexual m\u00e9s salvatge, perqu\u00e8 el cos de les dones s’estableix com una mercaderia, i com una propietat del crim organitzat, nom\u00e9s cal imaginar tot el que pot significar una vexaci\u00f3. L’ab\u00fas sexual \u00e9s com una estrat\u00e8gia de destrucci\u00f3 de la dona, per\u00f2 \u00e9s pot pensar que poden estar sotmeses a tres nivells:\u00a0 el que ser\u00eda la trata sexual; la trata laboral; i la prostituci\u00f3 declarada. No sabem quantes dones han desaparegut, imagina’t a moltes d’elles embarassades en el cam\u00ed, encara que siguin esposes d’all\u00f2 m\u00e9s compromeses i fidels, han de disposar d’un company sexual, perqu\u00e8 si van soles, o les maten o abusen d’elles”. Va dir.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Ruth Mumbi, acompanyada de la traductora \u00a0 En solidaritat i suport pels drets humans, diverses ciutats catalanes han dissenyat i organitzat per tercera vegada el Projecte de Ciutats Defensores dels Drets Humans.<\/p>\n","protected":false},"author":90,"featured_media":31232,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-62165","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n![\"prensa](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/prensa_7.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"prensa](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/prensa_3.jpg\")
<\/span><\/p>\n