La mitologia romana es va fer present al segle XIX cub\u00e0, d’una forma paradigm\u00e0tica i poc convencional. Sota el mantell apassionat d’un moviment literari femen\u00ed, que va constituir un dels pilars del moviment feminista a Cuba, va n\u00e9ixer la revista Minerva<\/em>, en la seva primera etapa al Segle XIX (1888-1889).<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n La revista Minerva, va ser fins i tot m\u00e9s transgressora que la mitologia, ja que estava dedicada a ‘la dona de color’, des dels marges d’una societat r\u00edgidament estratificada per estaments racials i de g\u00e8nere, i va marcar una fita, ja que a tot arreu es respiraven les reminisc\u00e8ncies d’un sistema esclavista aclaparador, abolit el 1886.<\/span><\/p>\n Especialment perqu\u00e8 va encimbellar les veus d’un nombre considerable de dones negres i mestisses que, a trav\u00e9s de les seves not\u00edcies, poesies, comentaris, cr\u00edtiques, ressenyes socials, art\u00edstiques i esportives, van formar part, d’un moviment intel\u00b7lectual femen\u00ed que va fer trontollar les f\u00e8rries estructures patriarcals que regien a la societat decimon\u00f2nica cubana.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Instrucci\u00f3 i cultura com a superaci\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n Un dels punts essencials, defensats en les p\u00e0gines de Minerva<\/em>, potser argumentat en la mateixa l\u00f2gica metaf\u00f2rica del que representava el seu nom (deessa de la saviesa), va ser l’exhortaci\u00f3 a la instrucci\u00f3 i a la superaci\u00f3 cultural de la \u2018dona de color’, patentant un discurs reivindicatiu que es perfilava innovador i atrevit.<\/span><\/p>\n Una de les seves habituals col\u00b7laboradores: Lucrecia Gonz\u00e1lez<\/strong>, en una de les editorials, exigia vivament: \u201cNo podem viure en la inacci\u00f3. Siguem les hero\u00efnes del nostre sexe, alliberant-lo del ferri jou de la ignor\u00e0ncia i el nostre esfor\u00e7 ens cobrir\u00e0 de veritable gl\u00f2ria\u201d (Minerva, 26 de gener de 1889).<\/span><\/p>\n Sota aquesta t\u00f2nica, tot just va sobreviure un any, i encara que en termes f\u00e0ctics, va ser molt poc temps, va constituir una mostra de l’abast social del moviment literari femen\u00ed que es gest\u00e0 a la fi del segle XIX a Cuba, aplanant el cam\u00ed per al desenvolupament de la revoluci\u00f3 feminista, que va esclatar en les primeres quatre d\u00e8cades del segle XX i es va fer notar amb una for\u00e7a incommensurable.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Feministes en un escenari masclista i racista<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n Va ser llavors que, en haver estat una de les pioneres d’aquell moviment, i haver aconseguit donar veu a dones negres i mestisses en un escenari hostil de masclisme i racisme, Minerva<\/em> no va quedar sumida en l’oblit. Ja al Segle XX, (1910-1915) renaixia, en la seva segona etapa, com au de f\u00e8nix. En aquesta ocasi\u00f3 es va presentar com una revista cultural il\u00b7lustrada, que si b\u00e9 assumia alguns dels ideals de moltes altres publicacions de l’\u00e8poca, el seu esperit reivindicatiu es va mantenir intacte fent que, un cop m\u00e9s, defens\u00e9s amb un enfocament molt m\u00e9s innovador, la defensa indestructible dels drets de les dones, d’acord amb els temps que es vivien.<\/span><\/p>\n Aquesta t\u00f2nica del drets de les dones va assistir al naixement d’una de les seves seccions m\u00e9s representatives: P\u00e0gines Feministes<\/em>, en les quals s\u2019evocava el paper que han de jugar les dones en la societat moderna i feia gala dels ideals feministes, que ja s’anaven articulant amb major for\u00e7a en el centre del debat social i pol\u00edtic que esdevenia en el context cub\u00e0 de principis del segle XX. <\/span><\/p>\n Un dels seus titulars remarcava amb gran satisfacci\u00f3: \u201cles dones de Cuba estem d’enhorabona, ja que no trigar\u00e0 a constituir-se en la nostra Rep\u00fablica, un ‘Club Feminista Minerva’<\/em>, sota la direcci\u00f3 -probable- de la nostra estimada germana, la senyora Prisea A. De Gualba<\/strong>\u201d (Minerva 19 de gener de 1911).<\/span><\/p>\n Passada ja una mica m\u00e9s d’una cent\u00faria de la seva desaparici\u00f3, en la seva segona atapa, \u00e9s inq\u00fcestionable, que va formar part de l’inici i despunti del moviment feminista a Cuba, desplegant tota la seva saviesa i convertint-se en una fidel interlocutora d’un sector de dones que van patir incomptables vexacions tant per la seva condici\u00f3 racial com de g\u00e8nere. Retem homenatge doncs i, merescudament, a Minerva<\/em>.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La mitologia romana es va fer present al segle XIX cub\u00e0, d’una forma paradigm\u00e0tica i poc convencional. Sota el mantell apassionat d’un moviment literari femen\u00ed, que va constituir un dels pilars del moviment feminista a Cuba, va n\u00e9ixer la revista […]<\/p>\n","protected":false},"author":70,"featured_media":30983,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-61938","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n![\"Minerva](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/06\/Minerva_2._jpg_1.jpg\")
<\/span><\/p>\n