\u00a0\u00a0 <\/p>\n
Foto:caladona.org<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n Ja fa un cert temps que s’ha produ\u00eft una reacci\u00f3 “reaccion\u00e0ria” en les q\u00fcestions de l\u00b4\u00fas de la llengua i de la visibilitat del femen\u00ed en el discurs perqu\u00e8 es torna a promoure l’\u00fas del mascul\u00ed gen\u00e8ric que “amaga” el femen\u00ed. <\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Sap greu, perqu\u00e8 s’havia aconseguit tenir manuals ben treballats i molt ponderats per tal d’eradicar l\u00b4\u00fas sexista i androc\u00e8ntric de la llengua com el llibre de l’ICD i de Pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, Marcar la difer\u00e8ncia<\/em>, en la seva primera versi\u00f3 del 2005, actualment ja retocat.<\/span><\/p>\n La reacci\u00f3 sembla que no ha sortit de la gent que ent\u00e9n perfectament que la societat ha canviat i que, per sort, ha augmentat la pres\u00e8ncia i protagonisme de les dones i que, per tant, cal que aquesta realitat es reflecteixi en el llenguatge. La reacci\u00f3 surt de l’acad\u00e8mia que ja sabem que t\u00e9 un biaix patriarcal i androc\u00e8ntric i que fa servir arguments com aquest: Pel que fa al g\u00e8nere gramatical, el terme no marcat \u00e9s el mascul\u00ed i per aix\u00f2 (convenci\u00f3) inclou el femen\u00ed.<\/span><\/p>\n Fixeu-vos en la definici\u00f3 i en l’exemple que posa el diccionari de l’IEC:<\/span> marcat -ada<\/span><\/strong> 3 adj. [FL] Que posseeix un tret que l’oposa a una altra unitat ling\u00fc\u00edstica de la mateixa naturalesa i que, per oposici\u00f3 a aquesta, t\u00e9 una menor freq\u00fc\u00e8ncia d’aparici\u00f3, una distribuci\u00f3 m\u00e9s restrictiva o una major especificitat sem\u00e0ntica. En l’oposici\u00f3 de nombre, el plural \u00e9s el terme marcat i el singular, el no marcat.<\/span><\/strong><\/p>\n Si seguim el mateix argument, resultaria que el singular que \u00e9s el terme no marcat inclou el plural, que \u00e9s el terme marcat. Aix\u00ed doncs, ja ho podr\u00edem posar tot en singular. Si, en aquest cas, no s’aplica aquesta “l\u00f2gica”, ja es veu que, tractant-se del g\u00e8nere, la imposici\u00f3 del mascul\u00ed no \u00e9s m\u00e9s que una q\u00fcesti\u00f3 ideol\u00f2gica.<\/span><\/p>\n La llengua no planteja cap problema, perqu\u00e8, per sort, t\u00e9 singular i plural i mascul\u00ed i femen\u00ed i, fins i tot, restes de neutre. El problema prov\u00e9 dels ling\u00fcistes (aix\u00ed en mascul\u00ed, ja que “inclou” el femen\u00ed) quan fan servir arguments d’aquest tipus.<\/span><\/p>\n Cal dir, pel que fa als arguments ling\u00fc\u00edstics com a cient\u00edfics, que hi ha una q\u00fcesti\u00f3 pr\u00e8via que \u00e9s que la ci\u00e8ncia, per tradici\u00f3, \u00e9s patriarcal i androc\u00e8ntrica dins de la instituci\u00f3 acad\u00e8mica. A m\u00e9s a m\u00e9s, els models que s’empren per a explicar la realitat s\u00f3n hist\u00f2rics i, amb el pas del temps, poden canviar i canvien.<\/span><\/p>\n Per una altra banda, sembla que la reacci\u00f3 surt sobretot de la gent que estudia les lleng\u00fces amena\u00e7ades i que utilitza com a argument que el fet d’emprar el femen\u00ed i el mascul\u00ed pot perjudicar la nostra llengua, quan ja sabem que no \u00e9s per aix\u00f2 que \u00e9s una “llengua amena\u00e7ada”. Justament, fer visible el femen\u00ed obliga a un \u00fas ric i variat de la llengua tot buscant solucions que no siguin el mascul\u00ed gen\u00e8ric.<\/span><\/p>\n Les feministes reconeixem que les dones no tenim res guanyat per sempre i que, per desgr\u00e0cia, dins del patriarcat hem d’estar constantment en gu\u00e0rdia per tal de salvaguardar les fites assolides. I, com que t\u00e9 m\u00e9s for\u00e7a la poesia que la prosa, sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 aqu\u00ed teniu un fant\u00e0stic poema de Muriel Rukeyser<\/strong> (1913-1980), tradu\u00eft per Montserrat Abell\u00f3<\/strong> (Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla inglesa del segle XX. Ed. Ausa. Sabadell, 1993).<\/span><\/p>\n Mite:\u00a0<\/span>Molt despr\u00e9s, \u00c8dip, vell i cec, anava pels\u00a0<\/span>camins. Va sentir una olor familiar. Era\u00a0<\/span>l’Esfinx. \u00c8dip li va dir, “Vull fer-te una pregunta.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n Per qu\u00e8 no vaig recon\u00e8ixer la meva mare?” “Vas donar \u00a0<\/span>la resposta equivocada”, contest\u00e0 l’Esfinx. “Per\u00f2, aix\u00f2 era el que\u00a0<\/span>feia que tot fos possible”, va dir \u00c8dip. “No”, f\u00e9u ella.<\/span>“Quan vaig preguntar qu\u00e8 camina amb quatre potes al mat\u00ed,\u00a0<\/span>dues al migdia, i tres al vespre, em vas contestar.\u00a0<\/span>L’home. No en vas dir res, de la dona”.<\/span><\/span><\/strong> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 Foto:caladona.org \u00a0 OPINI\u00d3 Ja fa un cert temps que s’ha produ\u00eft una reacci\u00f3 “reaccion\u00e0ria” en les q\u00fcestions de l\u00b4\u00fas de la llengua i de la visibilitat del femen\u00ed en el discurs perqu\u00e8 es torna a promoure l’\u00fas del mascul\u00ed […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":30941,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26652],"tags":[],"class_list":["post-61892","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-igualtat"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
“Quan es diu Home”, contest\u00e0 \u00c8dip, “s’inclou la dona\u00a0<\/span>tamb\u00e9. Tothom ho sap aix\u00f2”. Ella va dir, “Aix\u00f2 \u00e9s el que<\/span><\/span><\/strong> et penses”.<\/span><\/strong>
<\/span><\/p>\n