<\/p>\n
Foto: Sandra Cartasso<\/span><\/p>\n La poeta, cantant i activista pol\u00edtica que va combatre l’Apartheid, est\u00e0 conven\u00e7uda que les hist\u00f2ries poden canviar als \u00e9ssers humans. I a aix\u00f2 es dedica: a narrar i tamb\u00e9 cantar-les. Per primera vegada a Buenos Aires, va explicar a P\u00e1gina \/12 l’origen dels seus relats.Tamb\u00e9 va detallar la lluita que va fer contra el r\u00e8gim segregacionista. I com es viu avui a Sud-\u00e0frica.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n “Un dia vaig entrar a una biblioteca, em queia la baba, era la primera vegada. I una senyora que estava darrere del taulell em va dir: “<\/span>No,\u00a0 no pots entrar perqu\u00e8 ets negra”.<\/span>Jo li vaig dir:<\/span><\/p>\n Jo No s\u00f3c negra, s\u00f3c alg\u00fa a qui li agraden els llibres! Aquestes s\u00f3n les coses que et fiquen a la pol\u00edtica, t’agradi o no t’agradi. “Amb aquesta petita hist\u00f2ria, la poeta Gcina Mhlope<\/strong> sintetitza com es vivia l’apartheid a Sud-\u00e0frica. Per\u00f2 no li agrada quedar-se nom\u00e9s amb la hist\u00f2ria de sofriment que va ser la segregaci\u00f3 racial al seu pa\u00eds. “Nosaltres no ens vam descriure com a persones de l’apartheid, ten\u00edem unes vides meravelloses malgrat totes aquestes coses”, diu. En aquesta entrevista parla m\u00e9s del poder dels relats per transformar els \u00e9ssers humans. I regala dues adorables hist\u00f2ries per a nois i noies i no tant.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n On va n\u00e9ixer i com era la seva vida all\u00e0?<\/span><\/strong><\/p>\n Vaig N\u00e9ixer a Durban a la costa sud-est de Sud-\u00e0frica. Vinc d’una fam\u00edlia que parla zulu. S\u00f3c la \u00fanica noia d’una fam\u00edlia de vuit germans. Els primers anys vaig ser criada per la meva \u00e0via, que era una molt bona contista, explicava molts contes i aix\u00f2 em va donar molta sort. L’haver escoltat aquestes hist\u00f2ries va fer que la meva imaginaci\u00f3 pogu\u00e9s volar. Tamb\u00e9 em va ensenyar a trobar-li el gust de les imatges que ens ensenya l’idioma. La forma en que la meva \u00e0via anava descrivint aquestes coses era el que em permetia volar. Com que jo era una noia molt curiosa i feia preguntes, la meva \u00e0via em deia: “tinc una hist\u00f2ria per explicar-te sobre aix\u00f2” …<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 feien els seus pares?<\/span><\/strong><\/p>\n El Meu pare treballava per a una petroliera. El seu pare havia estat enverinat en la mateixa empresa petroliera. Abans que al meu avi el poguessin enterrar, els blancs van venir a buscar el meu pare per posar-lo a la feina que havia tingut el meu avi. Vaig tenir dues mares perqu\u00e8 el meu pare es va casar dues vegades. Ell va tenir set nois amb la seva primera esposa. <\/span><\/p>\n La meva mare biol\u00f2gica v\u00e9 d’una altra banda, d’un altre terme. Va estar casada, va tenir tamb\u00e9 vuit nois i va tenir una relaci\u00f3 d’un ab\u00fas molt fort amb un altre marit. I despr\u00e9s, quan va venir a la ciutat de Durban, va con\u00e8ixer al meu pare i aqu\u00ed vaig n\u00e9ixer jo. Vinc d’aquestes dues fam\u00edlies i per aix\u00f2 un dels meus llibres es diu “Com l’amor d’un fill”. Em vaig quedar amb la fam\u00edlia del meu pare des dels dos anys. La meva mare no em venia a veure i aix\u00ed va ser com veia al meu pare tot el temps i me’n vaig anar sentint com a casa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n All\u00e0 la va criar la seva \u00e0via, la que li explicava contes?<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00ed. Quan tenia 10 anys va venir la meva mare a buscar-me i ning\u00fa va saber on era. Aix\u00f2 em va traumatitzar molt. Plorava molt\u00edssim. El poble on vivia la meva mare tenia unes muntanyes molt altes i em sentia com en una pres\u00f3. Tot i que estava a dues hores de dist\u00e0ncia res m\u00e9s, semblava que quedava molt m\u00e9s lluny i all\u00e0 vaig haver d’aprendre a parlar l’idioma per encaixar d’alguna manera. Jo sempre vaig ser bona acad\u00e8micament. Era com si em tiressin a un riu que estava inundat per\u00f2 jo tenia una branca a la qual podia\u00a0 agafar-me. Per a mi aquesta branca era el llibre, jo em focalitzava en els estudis tot el dia, tot el temps que podia. Aix\u00ed va ser com vaig aprendre a estimar aquest terme i vaig comen\u00e7ar a escriure les meves primeres coses quan tenia 17 anys, encara vivint en aquest terme. Crec que ser de fora i no encaixar fa que una es torni molt observadora i aquest va ser el naixement de l’escriptora.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les Biografies sobre vost\u00e8 destaquen com una curiositat que va ser empleada dom\u00e8stica, com ho viu i com va ser aquesta experi\u00e8ncia?<\/span><\/strong><\/p>\n Quan Vaig arribar a Johannesburg no tenia on parar i em vaig quedar amb una de les meves germanes que era treballadora dom\u00e8stica. Jo vaig acabar la secund\u00e0ria i estava buscant alguna beca per poder anar a la universitat, per\u00f2 per tenir alguna cosa per menjar primer vaig trobar feina en una f\u00e0brica de roba durant alguns mesos. I despr\u00e9s vaig trobar feina com a empleada dom\u00e8stica netejant una casa d’una altra persona. Van ser 42 dies per\u00f2 als mitjans els encanta dir que “ella ara \u00e9s molt famosa per\u00f2 en el seu moment va ser una treballadora dom\u00e8stica”. \u00c9s molt emocionant dir-ho d’aquesta manera.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ja va explicar com va n\u00e9ixer l’escriptora, quan va n\u00e9ixer l’activista pol\u00edtica?<\/span><\/strong><\/p>\n Vaig fer moltes coses en el medi. La part cultural del govern franc\u00e8s va comen\u00e7ar a enviar mestres a Johannesburg on jo estava vivint. Vaig treballar en fer pel\u00b7l\u00edcules durant sis o vuit mesos. Em van entrenar per a ser locutora de not\u00edcies a la BBC de Sud-\u00e0frica. I va ser sorprenent veure com podia utilitzar la meva veu sabent com parlar correctament. Vaig comen\u00e7ar tamb\u00e9 a interactuar amb grups que estaven a Johannesburg recitant poesia. I quan un no t\u00e9 els papers per viure on ha de viure, en una ciutat gran, sempre la policia l’est\u00e0 perseguint.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per qu\u00e8? Quins papers necessitava?<\/span><\/strong><\/p>\n Havia de tenir un llibre de refer\u00e8ncies, que havia de portar un segell. \u00c9s com un passaport. Si vivies en un poble i havies d’anar a una ciutat gran: havies de tenir un passaport. I si no, hi anaves presa. I a mi em van arrestar moltes vegades nom\u00e9s per no tenir aquest segell.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I er qu\u00e8 no el tenia?<\/span><\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 no havia nascut a Johannesburg. Per ser una persona negra simplement. D’aix\u00f2 es tractava l’apartheid. Fins i tot si no volies entrar en pol\u00edtica, la policia t’ensenyava com entrar en pol\u00edtica. Llavors com m\u00e9s una comen\u00e7ava a tenir problemes amb la policia, m\u00e9s comen\u00e7ava a veure qu\u00e8 \u00e9s el que passava al pa\u00eds. Jo no vaig poder entrar a una biblioteca fins que vaig tenir 21 anys. Un dia vaig entrar a una biblioteca, em queia la baba, era la primera vegada. I una senyora que estava darrere del taulell em va dir: “No, no pots entrar perqu\u00e8 ets negra”. Jo li vaig dir: “Jo no s\u00f3c negra, jo s\u00f3c alg\u00fa a qui li agraden els llibres!” Aquestes s\u00f3n les coses que et fiquen en la pol\u00edtica, t’agradi o no t’agradi.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Hi havia alguna persecuci\u00f3 especial per a les dones negres?<\/span><\/strong><\/p>\n Hav\u00edem de portar aquests passes tamb\u00e9. I hi ha el fet que quan a una dona la arresten: la poden violar. Li poden fer qualsevol tipus de coses. Quan jo era part de la Federaci\u00f3 de Dones, a una de les meves amigues la van arrestar. Tenia un nad\u00f3 de tres mesos i la van separar del seu nad\u00f3. No els importava el teu nad\u00f3. A nosaltres ens empresonaven i ens deien terroristes. Jo estava en un grup secret de suport als detinguts. Hi havia gent a la qual l’ arrestaven i quedava detinguda sense judici i et podien tenir presa tot el temps que volguessin.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Estem parlant dels ’80?<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00ed. I tamb\u00e9 podien arrestar nois de 10 anys. Una de les meves obres que va estar en molts llocs del m\u00f3n es diu: Nascut a la RSA<\/em> (Rep\u00fablica de Sud-\u00e0frica). El personatge que jo tenia est\u00e0 basat en una dona que estava en aquest grup de detinguts i era mare de diversos nois. Sempre suplicava que en sort\u00eds b\u00e9 d’ aquesta hist\u00f2ria que jo personificava totes les nits al teatre. La dona a la qual jo representava no va tenir l’oportunitat d’estar davant tantes audi\u00e8ncies a Estats Units, a \u00cdndia, a Su\u00efssa. <\/span><\/p>\n Quan vaig guanyar el premi de millor actriu a Nova York, l’Obie Award<\/em>, sabia que no era el meu premi sin\u00f3 que era el de moltes d’aquestes dones, de moltes d’aquestes mares. En ser part d’aquest comit\u00e8 de defensa de detinguts, la policia m’arrestava molt sovint, em feien preguntes i m’empresonaven sempre. I quan jo estava fent altres obres, la policia podia veure-les, o venien al suburbi on jo estava i em deien: “Si volem et podem matar”. I jo sabia que tenien ra\u00f3, de fet van matar a alguns dels meus companys. Quan vaig marxar de l‘Alexandra Township<\/em> van venir un dia en un vehicle militar i van disparar cap a la meva habitaci\u00f3 i jo per sort ja no hi era.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s l’Alexandra Township?<\/span><\/strong><\/p>\n -\u00c9s un suburbi, un poble. Hi havien aquests pobles per als negres, per als indis, per als que eren de ra\u00e7a mixta i els suburbis bonics per als blancs. Per aix\u00f2 calia pert\u00e0nyer a aquest poble, no es podia viure a la ciutat si ets una persona negra. Venies al mat\u00ed d’hora a la ciutat a treballar i a les 17:00 havies de sortir de la ciutat. A la nit la ciutat era blanca.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aquestes obres les feien a la ciutat o als suburbis?<\/span><\/strong><\/p>\n Era en aquests pobles. I hi havia un teatre en un mercat a la ciutat i aquest teatre era l’\u00fanic a Johannesburg en qu\u00e8 blancs i negres podien actuar. Hi havia una altra estaci\u00f3 de policia que es deia John Foster<\/em> i de vegades havies de anar-hi fins i tot despr\u00e9s d’haver mostrat la llibreta. I havies de tenir un perm\u00eds extra per fer una obra a la nit si eres una persona negra. Despr\u00e9s d’actuar tornaves en el col\u00b7lectiu al teu poble i a l’entrada d’aquest poble, la policia t’estava esperant. Li mostraves el teu llibre de refer\u00e8ncies, el teu perm\u00eds. I et preguntaven: “Qu\u00e8 fas quan est\u00e0s actuant? Cantes? Vine, canta per nosaltres”. Eren les 11.30 de la nit, de vegades feia molt de fred. Jo comen\u00e7ava a cantar i ells se’n reien a la cara. Tenien armes enormes i una no tenia opci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quant De temps va durar aix\u00f2?<\/span><\/strong><\/p>\n Molts Anys. Fins al final de l’apartheid. Per\u00f2 no ens focalitz\u00e0vem en aix\u00f2 durant l’apartheid perqu\u00e8 nosaltres viv\u00edem les nostres vides tamb\u00e9. Si vost\u00e8s miren a la gent que viu a Palestina avui, no saben el que \u00e9s la pau perqu\u00e8 estan vivint moments horribles per\u00f2 de vegades s’enamoren, de vegades s’han de rentar els plats, de vegades necessiten un parell de sabates.<\/span><\/p>\n A vegades la gent mira cap a Sud-\u00e0frica i ens posa com a la capseta de l’apartheid. <\/span><\/p>\n Nosaltres no ens vam descriure com a persones de l’apartheid, ten\u00edem unes vides meravelloses malgrat totes aquestes coses. Si nosaltres ens hagu\u00e9ssim perm\u00e8s ser engolits per l’apartheid estar\u00edem ara plens d’odi i haur\u00edem volgut matar tots els blancs. Per\u00f2 no es tracta d’aix\u00f2, nosaltres som una naci\u00f3 triomfant i crec que el mateix passa a Sud-am\u00e8rica amb totes les coses horribles que van passar. Quan un va caminant per Sud-am\u00e8rica no diu “pobra gent que va ser torturada pels espanyols o pels portuguesos”. Jo et miro a tu com un \u00e9sser hum\u00e0, no s\u00e9 quins s\u00f3n els teus avantpassats. No s\u00e9 si v\u00e9nen de nadius americans o si v\u00e9nen del costat blanc, no s\u00e9 qui sou per\u00f2 et miro com una persona.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Relata contes per a nois i \u00a0noies i per a persones adultes, de qu\u00e8 parlen?<\/span><\/strong><\/p>\n Jo escric contes, escric poesia i escric m\u00fasica. Jo vaig comen\u00e7ar a escriure contes tradicionals per a nois per\u00f2 vaig comen\u00e7ar tamb\u00e9 a crear hist\u00f2ries perqu\u00e8 hi havia certs temes que no tenien la suficient atenci\u00f3. I hi va haver algunes coses que a mi em van comen\u00e7ar a inspirar. Les hist\u00f2ries que vaig comen\u00e7ar a escriure s\u00f3n per als m\u00e9s joves i jo mai vaig pensar que aix\u00f2 seria el que em portaria cap a aquest costat. Hi ha una hist\u00f2ria sobre una noia que es diu Zoleka<\/strong> a qui li demanen que reciti un vers de la B\u00edblia i est\u00e0 terroritzada perqu\u00e8 pensa que decebr\u00e0 a la mare i a la mestre. I ho passa molt malament preparant-se per aquest dia. Per\u00f2 la seva mare l’ajuda i practiquen.<\/span><\/p>\n Finalment el dia de l’esdeveniment, quan esmenten el seu nom i tothom est\u00e0 cantant a l’esgl\u00e9sia i ella mira, i de cop i volta hi ha tants ulls que l’estan mirant que s’oblida de tot. El que ella temia que succe\u00eds finalment va succeir. Despr\u00e9s el seu germanet la crida: “Hola Zoleka! Hola Zoleka! “I tots comencen a riure a l’esgl\u00e9sia per\u00f2 la seva mare la mira amb molt d’amor, i quan veu aquest amor que surt de la cara de la mare fa el que ha de fer, ho diu meravellosament i surt tot b\u00e9. Per a mi \u00e9s aquesta cosa de la fam\u00edlia, que treu el que un t\u00e9 a dins quan pensa que \u00e9s feble i que no ho pot aconseguir. Aquests llibres la gent els compra per als seus fills petitons i v\u00e9nen i em diuen: “Aquesta hist\u00f2ria em parla a mi”. Penso en alg\u00fa que \u00e9s fant\u00e0stic en les matem\u00e0tiques, les ci\u00e8ncies, en els negocis o de sobte \u00e9s en el CEO d’una gran empresa i ha de parar-se i donar un discurs i es congela. I aqu\u00ed la hist\u00f2ria d’Zoleka comen\u00e7a a tenir sentit. Per aix\u00f2 jo escric sobre experi\u00e8ncies de la vida real. Per a mi \u00e9s important parlar des del meu cor.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com \u00e9s aix\u00f2?<\/span><\/strong><\/p>\n Hi ha una hist\u00f2ria que va esdevenir una expressi\u00f3 de dansa. \u00c9s la hist\u00f2ria d’una noia jove a la qual li agradaven les aus. Era molt bonica i els nois deien que era molt bonica per\u00f2 que era estrany que li agradessin tant les aus. Els homes van comen\u00e7ar a arribar i es volien\u00a0 casar-se amb ella i ella deia “no, aquest no”; “No, aquest altre tampoc”. Rics, b\u00e9 plantats,\u00a0 ben vestits, no li importaven. Aleshores el seu pare es va enfadar, els homes es van cansar de preguntar i al final ella va ser l’\u00fanica que no s’havia casat del seu grup etari. Es va asseure en una barraca amb unes senyores que li van ensenyar a fer artesanies. Va comen\u00e7ar a fer unes polseres i uns barrets molt bonics, cistelles. I mentre estava treballant amb aquestes dones va comen\u00e7ar a cantar can\u00e7ons molt antigues que la gent ja les estava comen\u00e7ant a oblidar. Va aprendre la poesia de l’ensenyan\u00e7a m\u00e9s antiga. I aquestes senyores li deien que la seva bellesa s’havia convertit en una cosa m\u00e0gica amb tots els aprenentatges que ella havia aconseguit. Per descomptat, altres es reien d’ella, feien bromes. Per\u00f2 un dia va apar\u00e8ixer l’home dels seus somnis. Estava envoltat per centenars d’ocells. Ell la va abra\u00e7ar i els ocells van comen\u00e7ar a volar i a tirar algunes plomes. I les dones que eren all\u00e0 van comen\u00e7ar a c\u00f3rrer i a recol\u00b7lectar aquestes plomes i li van fer un vestit de n\u00favia amb aquestes plomes. La gent li deia que mai havien vist un vestit semblant a aquest. <\/span><\/p>\n Aquesta per a mi \u00e9s una hist\u00f2ria per a canalla. I despr\u00e9s la podem explicar als adults i la interpreten d’una altra manera. Explico hist\u00f2ries a diferents nivells de l’educaci\u00f3 institucional i tamb\u00e9 em conviden les empreses a donar xerrades de motivaci\u00f3 i d’aix\u00f2 visc.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per qu\u00e8 ens fascinen tant les hist\u00f2ries en totes les cultures?<\/span><\/strong><\/p>\n La ra\u00f3 m\u00e9s important per la qual jo explico hist\u00f2ries \u00e9s per despertar hist\u00f2ries en altres persones. Perqu\u00e8 quan tu li expliques una hist\u00f2ria a alg\u00fa i et diu “aix\u00f2 em recorda una cosa que el meu oncle m’explicava a mi”. Si puc realment aconseguir despertar una hist\u00f2ria en una persona cada vegada que jo n’explico una, ja he fet la meva feina.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tants anys despr\u00e9s d’haver acabat l’apartheid, pot sintetitzar com est\u00e0 Sud-\u00e0frica avui?<\/span><\/strong><\/p>\n Vint-i-un anys despr\u00e9s de l’apartheid hem crescut, som una democr\u00e0cia que permet que els nois de diferents grups racials vagin a l’escola junts, la gent t\u00e9 drets igualitaris, no cal portar cap document per mostrar. Es pot viure on vulguis. Per\u00f2 al mateix temps els canvis no han arribat a tot el m\u00f3n. Hi ha molta gent molt pobre que no t\u00e9 electricitat, que no t\u00e9 aigua corrent. Aix\u00f2 \u00e9s una realitat. \u00c9s important entendre que nosaltres lluitem per la llibertat, vam guanyar la democr\u00e0cia per\u00f2 encara no s’ha acabat la lluita.<\/span><\/p>\n Els que estem en una posici\u00f3 privilegiada ara som els que hem d’ajudar a altres. Per\u00f2 tamb\u00e9 hem arribat a un punt que la gent vol que el govern faci coses i diu: “fes aix\u00f2 per a mi”. Als pol\u00edtics els agrada fer promeses en les eleccions: si em votes et lligar\u00e9 els cordons de les sabates, et raspallar\u00e9 els cabells tamb\u00e9, rentar\u00e9 els plats de casa teva tots els divendres. I per descomptat no ho fan. I aqu\u00ed \u00e9s on la gent comen\u00e7a a ser una mica gandula. Crec que tamb\u00e9 hem de tornar a portar aquest esperit de treballar dur, que nosaltres mateixos hem de fer les nostres coses. Els nostres pares ens van ensenyar a treballar molt, ens van fer la crian\u00e7a per ser \u00e9ssers humans dignes. El meu pare em deia alguna cosa aix\u00ed com: “mai es pot guanyar una vaca si ets quedes dormint”. Hi ha gent que creu que pot treballar una miqueta i guanyar molts diners. I \u00e9s una realitat a tot el m\u00f3n, hi ha molts pares que es queixen que els nois no volen treballar. Quan tinguem una molt bona educaci\u00f3 aix\u00f2 ens ha de permetre cr\u00e9ixer. I llavors no es donar\u00e0 tant poder als pol\u00edtics per sobre d’altres.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00c9s la primera vegada que ve a l’Argentina?<\/span><\/strong><\/p>\n -S\u00ed. Vaig venir a participar del Festival de Poesia a Argentina, em rep l’Ambaixada de Sud-\u00e0frica i vaig a interactuar amb altres universitats en diferents prov\u00edncies. I tamb\u00e9 vaig demanar visitar el Museu de la Mem\u00f2ria a Uruguai. \u00c9s una cosa molt especial per al meu cor, perqu\u00e8 jo vull que s’obri un museu de la mem\u00f2ria a Sud-\u00e0frica i el vull dirigir per la resta dels meus dies.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aqu\u00ed tamb\u00e9 n’hi ha …<\/span><\/strong><\/p>\n Veur\u00e9 el d’Argentina tamb\u00e9. Molts ciutadans comuns del meu pa\u00eds no tenen la possibilitat d’escriure els seus propis llibres o que les seves hist\u00f2ries es comptin amb un sentit de dignitat i de respecte. \u00c9s una cosa que jo vaig somiar i desitjo fer fa molt de temps. I el dia abans d’arribar aqu\u00ed, vam fer un gran anunci a Durban perqu\u00e8 van trobar una propietat que es convertir\u00e0 en un museu de la mem\u00f2ria. El 17 d’abril va ser un dia molt emotiu per a mi. Ens espera un gran treball. \u00c9s com un nad\u00f3 que acaba de n\u00e9ixer i quan has de criar un nad\u00f3 has de treballar molt\u00edssim.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La seva \u00e0via segueix viva?<\/span><\/strong><\/p>\n Ella va morir, per\u00f2 sento que est\u00e0 viva dins meu. Mantinc viu el seu nom i la seva forma d’art. La meva mare i el pare, tots dos, van morir, per\u00f2 els valors amb els que vaig ser criada tracto de mantenir-los. Si no mantenim aquests valors, la gent comen\u00e7ar\u00e0 a viatjar i a imitar aix\u00f2 d’aqu\u00ed i aix\u00f2 d’all\u00e0. Fa 33 anys que viatjo pel m\u00f3n i mai vull ser com una altra persona. Vull ser jo mateixa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0*Publicado en Pagina\/12<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Foto: Sandra Cartasso La poeta, cantant i activista pol\u00edtica que va combatre l’Apartheid, est\u00e0 conven\u00e7uda que les hist\u00f2ries poden canviar als \u00e9ssers humans. I a aix\u00f2 es dedica: a narrar i tamb\u00e9 cantar-les. Per primera vegada a Buenos Aires, va […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":30887,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-61830","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\n