Foto:dcriado.wordpress.com<\/span><\/p>\n OPINI\u00d2\u00a0<\/strong><\/p>\n Has nascut el 4 de maig en un “no lloc”, al mar que uneix i divideix dos mons, Europa i \u00c0frica. L’antic “Mare Nostrum” on els mariners de Ulyses es perdien darrera les sirenes, on els romans carregaven blat i vi en els seus triremis, on van batallar pirates, creuats i turcs.<\/strong> <\/span><\/p>\n <\/p>\n On ara, en el m\u00e9s profund de les seves aig\u00fces, llisquen insidiosos submarins russos, nord-americans i fins i tot xinesos. On, contra vents i marees, dia rere dia i nit rere nit, milers de persones immigrades africanes desafien la mort per arribar a trepitjar s\u00f2l europeu. Van ser 7000 les que van arribar vives a Sic\u00edlia en un cap de setmana d’abril; van ser 23.000 les que es van ofegar en les seves onades entre 2000 i 2013, (segons una investigaci\u00f3 transeuropea, The Migrants Files). Una llista llarga de cent metres, amb m\u00e9s de 17.000 noms, va ser dipositada fa pocs dies dies “ad memoriam” davant del Parlament Europeu.<\/span><\/p>\n No coneixem el nom de la teva mare, una noia poc m\u00e9s que adolescent. Sabem que va venir de Nig\u00e8ria, va viure una odissea creuant milers de km de desert, patint fam, set i viol\u00e8ncia a mans de traficants sense escr\u00fapols. Va tenir la sort de ser rescatada amb altres 870 immigrants per la nau “Bettica” de la marina italiana, el 3 de maig, quan ja comen\u00e7aven els dolors del part. Estava esgotada, per\u00f2 despr\u00e9s de vuit hores d’esfor\u00e7os, vas n\u00e9ixer tu, una nad\u00f3 espl\u00e8ndida, commovent fins el moll de l’os a la ost\u00e9trica i als mariners que et van ajudar a venir al m\u00f3n, doncs eres 3 kg i 200 grams de miracle vivent, un al\u00b7leluia, un himne a la vida. Eixugant d’amagat les ll\u00e0grimes, et van muntar un petit bressol i et van arreglar per a la foto plena de vel<\/span>s, orgullosos.<\/span><\/p>\n El mateix dia, el 4 de maig, saludada per canonades, en una cl\u00ednica on es paga 8.200 euros per dia, naixia Charlotte<\/strong> de Cambridge, princesa de Gran Bretanya. Per\u00f2 tu, la sireneta d’ulls brillants, vas ser pels mariners “la princesa del mar”. Et van posar el nom de\u00a0 Francesca Marina<\/strong>, en honor al papa que sap parlar a la gent, i a la nau que et va rescatar. Segurament la teva mare hi va afegir un dol\u00e7 nom afric\u00e0, i et bressol\u00e0 amb contes de girafes i cadellets de lleones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Foto:deia.com<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n No sabem en quin lloc podr\u00e0s cr\u00e9ixer, quin idioma parlar\u00e0s al carrer, on t’estan esperant escola i amistats. No saps encara que una Europa en crisi est\u00e0 espantada per la “invasi\u00f3 africana”. Que hi ha municipis i nacions que es neguen a acollir cap immigrant m\u00e9s. A It\u00e0lia, amb les actuals lleis, no tindr\u00e0s la ciutadania fins als divuit anys, i a la Gran Bretanya el Primer Ministre Cameron<\/strong> va dir, abans de les eleccions<\/span>: cap m\u00e9s estrangers. Hi haur\u00e0 doncs per a tu, princesa, una altra odissea de papers. Veuran el teu cas: que s\u00ed, podr\u00e0 quedar-se; que no, ha de tornar; que ni ni, que segueixi cap a un altre pa\u00eds.<\/span><\/p>\n “\u00c9s un problema humanitari, hem d’impedir el tr\u00e0fic d’\u00e9ssers humans, i tants naufragis”, declamen els benpensants, amb una mica d’hipocresia. “Mirin-me a mi”, va presumir fa poc, amb altres paraules, el President espanyol Rajoy al Senegal, “nosaltres s\u00ed que sabem com allunyar les pasteres d’immigrants, posicionant uns dels nostres grans vaixells a les costes senegaleses”. “I la cooperaci\u00f3 per ajudar a millorar la vida local?” Ja ho veurem. “\u00c9s que ara surten d’una altra banda, senyor president”. Ah! ja!.<\/span><\/p>\n “\u00c9s clar, bombardegem les barcasses a L\u00edbia!”, tronen tamb\u00e9 uns pol\u00edtics italians, “aix\u00ed s’elimina l’arrel del problema de migraci\u00f3”. Ah si? On, com, amb quins recursos? \u00bfAmb el perm\u00eds dels dos governs l\u00edbis? Continuen els debats, les declaracions, les propostes i contrapropostes, a l’ONU, a la Uni\u00f3 Europea. Volen n\u00favols confusos de paraules, entre els senyors encorbatats.<\/span><\/p>\n Alg\u00fa t\u00e9 el valor de dir en veu alta que despr\u00e9s dels bombardejos occidentals a L\u00edbia s’ha obert la caixa de pandora del fonamentalisme isl\u00e0mic? \u00bfQue la Uni\u00f3 Europea emergida despr\u00e9s de la segona guerra mundial, de les pitjors massacres de la hist\u00f2ria, rebutjant el colonialisme i promovent el benestar social, s’ha redu\u00eft a poc a poc a funcionar gaireb\u00e9 nom\u00e9s com una simple caixa comptable? (Vost\u00e8 revisi el seu compte, Gr\u00e8cia!. I el deute odi\u00f3s?. I les compensacions de guerra que ens deuen els alemanys? Revisi el seu compte, han dit!).<\/span><\/p>\n Hi ha alg\u00fa en els escons del parlament europeu que digui en veu alta que els que treuen la feina als pobres, no s\u00f3n les persones immigrades sin\u00f3 un sistema financer desbordat, on es venera el d\u00e9u dels diners, com el b\u00edblic molt\u00f3 d’or? On qui s’ha enriquit especulant i enfonsant l’economia de pa\u00efsos sencers, segueix premiant-se amb liquidacions fabuloses, mentre qui no va poder acabar de pagar la hipoteca d’un pis per perdre la feina, es va trobar llen\u00e7at al carrer? On el sistema fa m\u00e9s per a garantir guanys a les empreses cada vegada m\u00e9s grans i globalitzades, que per a la dignitat de la gent treballadora acomiadada\u00a0 per milers, o precaritzada en llurs feines?<\/span><\/p>\n Ben mirat… som nosaltres,\u00a0la ciutadania europea qui est\u00e0 en deute amb tu, Francesca Marina. Que alg\u00fa ho recordi als senyors encorbatats, i a les distingides senyores parlament\u00e0ries. Estem en deute pels vint milions d’esclaus que robarem entre 1600 i 1800 a les seves fam\u00edlies per portar-los a les col\u00f2nies americanes, empobrint el continent; pel robatori de terres i de recursos en les col\u00f2nies africanes del 1800 al 1900; per altres milions de congolesos massacrats a la col\u00f2nia privada del rei belga Leopold II<\/strong>, per l’apartheid a Sud \u00c0frica, pel menyspreu i el tracte arrogant que van tenir els blancs cap a la teva gent, considerant-la una ra\u00e7a inferior, quan la teva terra va ser el bressol de la humanitat, i heu tingut regnes i imperis extraordinaris. Ara el vell robatori de terres es diu “land grabbing”, que sona m\u00e9s modern. Succeeix quan empreses internacionals compren a poc preu, de bona o mala manera, les terres m\u00e9s f\u00e8rtils d’\u00c0frica, en previsi\u00f3 davant d’un futur d’escassetat aliment\u00e0ria, despr\u00e9s d’haver-lo provocat.<\/span><\/p>\n I tu, petita princesa del mar, tenim unes deutes actual\u00edssims, sobretot els angloholandesos, els francesos, els italians. Doncs \u00e9s a trav\u00e9s de Shell, Total i ENI, (entre altres companyies) que hem destrossat un dels llocs m\u00e9s bells i rics en biodiversitat del planeta: el delta del N\u00edger. Les nostres multinacionals, de bracet amb els governs corruptes del teu pa\u00eds, van manar penjar el 1995 a activistes pac\u00edfics (com el candidat al Nobel Ken<\/strong> Saro Wiva<\/strong>) que donaven suport a la protesta de milers de pescadors i camperoles i camperols arru\u00efnats. Nom\u00e9s despr\u00e9s de d\u00e8cades d’explotaci\u00f3 despietada, un tribunal angl\u00e8s va manar pagar una petita multa <\/span>a la Shell per compensar el poble de Bodo, quan segons l’ONU per netejar tot el territori Ogoni es necessitaria un bili\u00f3 de d\u00f2lars. I la italiana ENI no va lliurar ni un c\u00e8ntim per reparar els danys de centenars de vessaments dels \u00fatims anys, (van ser 349 el 2013, segons Amnistia Internacional) o per l’\u00fas de tecnologies t\u00f2xiques com el gas flaring, que contamina i torna est\u00e8rils les terres, i nom\u00e9s recentment est\u00e0 reduint la seva pr\u00e0ctica.<\/span><\/p>\n Si Nig\u00e8ria s’ha tornat un pa\u00eds inestable, amb viol\u00e8ncia pol\u00edtica i comuna en augment, quan el 63% de la poblaci\u00f3 viu amb menys d’un d\u00f2lar per dia, alguna cosa hi tenim a veure amb tot aix\u00f2. Finalment, va sorgir el moviment fonamentalista isl\u00e0mic Boko Haram<\/strong>, que vol arribar a apoderar-se de l'”or negre”, (com Isis entre l’Iraq i S\u00edria), provocant a les multinacionals a retirar-se. I no dubta a fer massacres de cristians, a obligar unes pobres nenes a morir en mil peda\u00e7os carregades de dinamita en un mercat, o segrestar centenars de nenes estudiants per fer-les esclaves seves.<\/span><\/p>\n No \u00e9s d’estranyar doncs, si aquesta noia nigeriana, la teva futura mare, va encoratjar-se un dia per buscar un cami\u00f3 i sortir del pa\u00eds, emprenent un viatge perillos\u00edssim, tractant d’oblidar les ll\u00e0grimes d’\u00e0vies, ties, ve\u00efnes, el trineu d’ocells a les matinades rosades dels seus llen\u00e7ols, l’univers ple d’estrelles en els altiplans? \u00c9s un delicte somiar en viure en pau, treballar dignament, criar una fam\u00edlia feli\u00e7? Per a aix\u00f2, la humanitat ha emigrat al llarg i ample del planeta,<\/span> des que el m\u00f3n \u00e9s m\u00f3n.<\/span><\/p>\n Veur\u00e0s poc a poc, que el m\u00f3n \u00e9s complicat, Francesca Marina. Hi ha pobresa en pa\u00efsos rics, i alhora<\/span> trons d’or en pa\u00efsos pobres amb economia puixant, com el teu. Veur\u00e0s que hi ha llums i ombres a tot arreu, fins i tot en cada persona. Podr\u00e0s trobar mirades despectives o gent que t’ obrir\u00e0 els bra\u00e7os, com les 600 fam\u00edlies de Tor\u00ed que acullen persones immigrades, o els mestres i les mestres angleses que paguen de la seva butxaca el menjador de nens i nenes quan no tenen qu\u00e8 menjar.<\/span><\/p>\n Per fi en aquests dies, despr\u00e9s de tants debats, els 28 estats europeus han decidit repartir-se les persones que demanen asil, saps? Per\u00f2 no hi ha res definit encara, i segueixen discutint. Potser la teva nova p\u00e0tria no sigui una naci\u00f3 coneguda, sin\u00f3 alguna lloc que encara hem de construir, nosaltres i tu, princesa de la mar, en una riba on per fi hagin estat esborrades les fronteres. \u00c9s una terra que es diu Utopia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Foto:dcriado.wordpress.com OPINI\u00d2\u00a0 Has nascut el 4 de maig en un “no lloc”, al mar que uneix i divideix dos mons, Europa i \u00c0frica. L’antic “Mare Nostrum” on els mariners de Ulyses es perdien darrera les sirenes, on els romans […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":30864,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-61787","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n![\"Francesca](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/Francesca_Marina.jpg\")
<\/span><\/p>\n