\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n No puc oblidar-me de les mobilitzacions de les mares amb filles desaparegudes, assassinades, sense just\u00edcia; ni amagar que hi ha les mares dels 43 de Ayotzinapa que no es consolen naturalment; ni desestimar a les que moren abans, durant o despr\u00e9s del part.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n O aquestes mares que han convertit la seva indignaci\u00f3 en desesperan\u00e7a i coratge, com les de l’incendi de la llar d’infants ABC a Hermosillo.<\/span><\/p>\n A les mares que em fan mal s’hi sumen les mestres, les mentores, les s\u00e0vies i les humanes que obren camins, que a m\u00e9s ensenyen amb la seva experi\u00e8ncia, les que aconsellen nom\u00e9s per aconsellar; a les que donen nom\u00e9s per donar o obren una petita porta perqu\u00e8 alguna\u00a0 es desenvolupi o sigui beneficiada. I nom\u00e9s rep desagra\u00efment i oblit.<\/span><\/p>\n I si les aplego: les mares i les mestres. La primeres mares individuals, les que volem o patim, reals i simb\u00f2liques que en un proc\u00e9s, no essencialista, s\u00f3n l’exemple, el pal on recolzar-se, les ancestras que, com Rosario Castellanos<\/strong>, que va n\u00e9ixer fa 90 anys un 25 de maig, ens va deixar el seu Etern Femen\u00ed i la seva Poesia no ets tu; al maig on les nostres col\u00b7legues, algunes ja mortes, ens van deixar el 28 per reflexionar pel dia de la salut de les dones, un 28 de maig per saber que la mort materna \u00e9s evitable, com \u00e9s evitable el conflicte amb qui d\u00f3na i ensenya; com evitable \u00e9s la ingratitud.<\/span><\/p>\n Al maig em fa mal la ingratitud entre dones, tant com la mort materna o la desaparici\u00f3 d’una germana. I la ingratitud com desagra\u00efment, que Marlene Dietrich<\/strong> reconeixia: “M\u00e9s dur que els revessos de la fortuna, \u00e9s la cruenta ingratitud” i Mart\u00ed Luter<\/strong> afegia: ingratitud, sup\u00e8rbia i enveja, “quan mosseguen deixen una ferida profunda”, en qui les viu o sent o contra qui s’exerceixen. Per a Kant<\/strong> la ingratitud \u00e9s l’ess\u00e8ncia de la vilesa.<\/span><\/p>\n I \u00e9s aquesta ingratitud que es viu individualment, de baix a dalt per l’oblit d’un favor, d’un ensenyament, pel disbarat a no recon\u00e8ixer en aquesta persona la seva amabilitat o ajuda i tamb\u00e9 la ingratitud de dalt, de les que tenen poder o coneixement amb les de sota, com les seves assessores, ajudants o estudiants que sense elles la tasca no podria fer-se. I la ingratitud, aix\u00f2 que per a Jos\u00e9 Ortega i Gasset<\/strong> \u00e9s el defecte hum\u00e0 m\u00e9s greu, quan s’expressa socialment \u00e9s devastadora.<\/span><\/p>\n Nom\u00e9s dades soltes en una societat adoradora de la mare: encara prop del 30 per cent dels parts a M\u00e8xic no succeeixen en un hospital; nom\u00e9s el 8.7 per cent de les dones majors de 60 anys reben una pensi\u00f3; unes 700 mil dones exposen la seva vida a l’interrompre un embar\u00e0s perqu\u00e8 aquesta interrupci\u00f3 \u00e9s un delicte i hi ha moltes d’elles enfrontant processos judicials.<\/span><\/p>\n Jo que les penso, a les que s\u00f3n milers i a les concretes, em dol que no existeixi, com deia Rosario Castellanos<\/strong>, una altra manera de ser humanes i lliures. Maig em recorda que les dones de la meva vida em van donar for\u00e7a f\u00edsica i moral; confian\u00e7a en el cor i en els sentiments; suport i cr\u00edtica professional, sense les quals no seria res.<\/span><\/p>\n El que Maria-Milagros Rivera Garretas<\/strong> crida l’ordre simb\u00f2lic de la mare. Com en la hist\u00f2ria del m\u00f3n, controlada majorit\u00e0riament pels homes i el poder, les dones, diu Maria-Milagros, ens han deixat una genealogia fant\u00e0stica: moltes dones al llarg de la civilitzaci\u00f3 han lluitat contra les conductes imposades, han fet vida a part l’ordre donat i ens han fet hereves de for\u00e7a i capacitat.<\/span><\/p>\n Entre elles, la meva mare i la meva \u00e0via paterna, que a m\u00e9s de ensenyar-me la vida, em van ensenyar a treballar, a pensar en distribuir,\u00a0 no com a mare tradicional i confiar en la llibertat i el lliure albir; a triar i a tenir horitz\u00f3; he d’agrair infinitament a les que em van forjar amb \u00e8tica i inquietud intel\u00b7lectual i period\u00edstica, a les meves mestres: Dolores Cordero<\/strong>, Adelina Zendejas<\/strong>, Mar\u00eda Luisa la China\u00a0 Mendoza<\/strong> i Sara Moir\u00f3n<\/strong>. A qui va refinar cr\u00edticament la meva aud\u00e0cia, la meva mestra Teresina de Barbieri<\/strong>.<\/span><\/p>\n Les que em donen suport, creuen en mi, sense les seves propostes no soc ning\u00fa. Aquestes s\u00f3n tantes i tan variades que no puc anomenar-les. Amb tota humilitat, sabent que la gratitud no \u00e9s vassallatge, i que tampoc la gratitud disminueix la meva capacitat i intel\u00b7lig\u00e8ncia, he de recon\u00e8ixer en el mes de maig a les meves iguals, les meves amigues, de qui aprenc, en positiu i negatiu, des de fa lustres, en tots els camps, especialment el del periodisme i el feminisme. A elles aquest mes les inclou per mestres, mares simb\u00f2liques, filles indirectes o tamb\u00e9 simb\u00f2liques.<\/span><\/p>\n Finalment, maig em fa recordar la meva inf\u00e0ncia i la meva disciplina. Els meus llibres i els meus amors. Recordar la riquesa de comptar amb una filla de les meves entranyes i 3 n\u00e9tes, un infinita riquesa on la transcend\u00e8ncia no \u00e9s que les acaroni 24 hores o les sostingui en la seva vida quotidiana, sin\u00f3 en aquesta oportunitat d’establir lla\u00e7os humans que ens condueixin a espais amorosos, sans i no ingrats, perqu\u00e8 com deia la ingratitud conspira contra la democr\u00e0cia, el bon viure i el progr\u00e9s de les dones. Aix\u00ed de simple.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 No puc oblidar-me de les mobilitzacions de les mares amb filles desaparegudes, assassinades, sense just\u00edcia; ni amagar que hi ha les mares dels 43 de Ayotzinapa que no es consolen naturalment; ni desestimar a les que moren […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":55952,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[],"class_list":["post-61747","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge"],"yoast_head":"\n