OPINI\u00d2<\/strong><\/span><\/p>\n Una excel\u00b7lent pel\u00b7l\u00edcula de C\u00e9line Sciamma, que ens porta a reflexionar sobre la configuraci\u00f3 de la identitat sexual en la qual ens vam inscriure tots d’una o altra manera.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n Tema que ha estat objecte de controv\u00e8rsia pel que fa a les causes que determinen aquesta identitat. Els que s’inclinen per les explicacions antropol\u00f2giques s\u00f3n m\u00e9s proclius a considerar-la un resultat de la cultura en la qual s’inscriu un subjecte. Els amants de la determinaci\u00f3 gen\u00e8tica, m\u00e9s essencialistes, es decanten per un determinisme biol\u00f2gic alguns, altres per un determinisme estructural que correspon al psiquisme. Totes aquestes explicacions causals deixen un buit frustrant quan pretenen explicar la identitat apel\u00b7lant nom\u00e9s per una \u00fanica causa. A mi m’interessa un enfocament multidisciplinari que integri m\u00e9s la concepci\u00f3 de la difer\u00e8ncia de g\u00e8nere en l’an\u00e0lisi d’aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/span><\/p>\n La protagonista principal de la pel\u00b7l\u00edcula que comento \u00e9s una nena per la seva biologia, –Laure<\/strong>-, per\u00f2 en aquest moment de la seva vida, -al voltant dels 9 anys- actua com un nen tant en la seva est\u00e8tica, tall de cabell, vestimenta, actituds comportamentals, com en els seus gustos que l’orienten a tractar de ser com les normes culturals li indiquen que correspon al g\u00e8nere mascul\u00ed. Ella prefereix dir-se Michael<\/strong>, nom amb el qual s’adscriu una identitat masculina en la qual ella se sent reconeguda. En aix\u00f2 s\u00ed que hi podem veure la marca de la cultura perqu\u00e8 \u00e9s ella la que ens orienta cap a quin costat es col\u00b7loquen els signes que identifiquen cada g\u00e8nere, fet que ens permet fer una distinci\u00f3 superficial i r\u00e0pida del costat on en aparen\u00e7a es col\u00b7loca cada subjecte parlant, encara que aquesta distinci\u00f3 serveixi m\u00e9s al teatre social de les aparences que res assegura sobre la seva sexualitat.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per\u00f2 si parlem de gaudi, de sensualitat, de plaer er\u00f2tic entrem en un altre tema que no s’explica per les q\u00fcestions culturals. De fet, Laure en la seva biologia, -Michael, en el seu sentiment ps\u00edquic de pertinen\u00e7a a un g\u00e8nere- t\u00e9 una germana menor, que \u00e9s el prototip de la feminitat m\u00e9s cl\u00e0ssica. \u00c9s delicada, li encanta ballar amb un tut\u00fa, en els seus jocs fa tallarines amb una maquineta, d’una expressivitat gestual encantadora, amb un tractament de la seducci\u00f3 que adjudiquem a l’estil femen\u00ed. Es porta estupendament amb la seva germana i hi ha entre elles una complicitat molt amorosa. Laure-Michael en canvi, \u00e9s retreta, t\u00edmida, bloquejada en l’expressi\u00f3 dels seus sentiments, possiblement perqu\u00e8 se sent at\u00edpica en l’assumpci\u00f3 del g\u00e8nere que per biologia s’espera que ella assumeixi. Ella \u00e9s diferent, perqu\u00e8 li agrada actuar i semblar un noi fins al punt que quan es troba amb un grup nou de nens al nou barri on la seva fam\u00edlia es muda, porta a construir-se amb plastilina un simulacre de penis perqu\u00e8 es noti un bony m\u00e9s o menys adequat a l’edat i enganyar d’aquesta manera m\u00e9s f\u00e0cilment al grup d’amics sobre la seva identitat.<\/span><\/p>\n Hi ha circumst\u00e0ncies que l’obliguen a aix\u00f2, com per exemple, no poder mostrar-se fent pix amb els altres, no poder mostrar-se en banyador, la preocupaci\u00f3 pels seus pits que encara no han crescut i se sent insegura que la puguin trair si mostra el seu tors nu. Observant-se en el mirall se’ls colpeja com si amb aquest gest pogu\u00e9s aturar el seu creixement.<\/span><\/p>\n Hi ha un moment graci\u00f3s quan ella jugant a futbol amb els amics, escup a terra, gest que estem habituats a veure en els jugadors professionals, i que en el cas de Laure \u00e9s un gest que la reafirma en la seva identitat masculina.<\/span><\/p>\n La pregunta que s’imposa \u00e9s pel paper que juga la fam\u00edlia en aquesta elecci\u00f3 inconscient de gaudi que s’adscriu a les dues germanes en g\u00e8neres diferents. La pel\u00b7l\u00edcula comen\u00e7a amb una escena on el pare est\u00e0 conduint amb la seva filla Laure en bra\u00e7os. L’espectador creu que es tracta d’un fill home i el pare t\u00e9 un tracte amb ella que coincideix amb la complicitat que t\u00e9 un pare amb un fill home. Una altra escena, on hi ha les dues germanes a l’habitaci\u00f3 jugant, -encara l’espectador creu que es tracta d’un nen i una nena-, el pare entra a l’habitaci\u00f3 i es dirigeix a agafar en bra\u00e7os la seva filla menor d’una manera que denota certa prefer\u00e8ncia amorosa per ella i gaireb\u00e9 no presta atenci\u00f3 a Laure-Michael qui es dirigeix r\u00e0pidament a la cambra on hi ha la seva mare embarassada, l’abra\u00e7a i la imatge d’aquest trobada amorosa parla de la fascinaci\u00f3 que la mare sent per Laure, qui sembla una anticipaci\u00f3 futura del nen que ella espera tenir.<\/span><\/p>\n Laure parla en secret amb el futur nad\u00f3 recolzant-se en el ventre de la mare embarassada, i despr\u00e9s de ser preguntada per aquesta qu\u00e8 li ha dit, Laure respon que \u00e9s un secret. \u00bfEs tractar\u00e0 de confessar-li al futur nen el seu secret? No ho sabem.<\/span><\/p>\n Hi ha una escena en la banyera de les dues germanes rentant-se m\u00fatuament la cap que \u00e9s d’una tendresa captivadora. Fins aquest instant pensavem que es tractava d’una noia i un noi per\u00f2 quan Laure es posa de peu descobrim que \u00e9s una nena. Aquesta escena ens introdueix en la complexitat identit\u00e0ria que es desenvolupar\u00e0 en la trama argumental posterior.<\/span><\/p>\n La mare espera un fill home, ja ho esperava quan va n\u00e9ixer Laure. Aquest desig de fill home de la mare possiblement no hagi estat indiferent a l’elecci\u00f3 de g\u00e8nere de la seva filla que insisteix en dir-se Michael. No som tan lliures com el nostre narcisisme vol fer-nos creure amb la seva il\u00b7lusi\u00f3 d’autonomia. La psicoan\u00e0lisi es desmarca de la causalitat biol\u00f2gica i de la determinaci\u00f3 cultural sent una frontissa que ens ensenya que som subjectes subjectats al desig de l’Altre. Nom\u00e9s hi ha una possibilitat de llibertat quan alg\u00fa sap a qu\u00e8 est\u00e0 subjectat i llavors t\u00e9 la possibilitat d’acceptar o rebutjar el que desitja. La psicoan\u00e0lisi en aquest punt t\u00e9 molt a aportar en dur a un subjecte fins a aquest moment en qu\u00e8 no li queda m\u00e9s remei que aprendre a saber qu\u00e8 fer amb el seu s\u00edmptoma.<\/span><\/p>\n \u00c9s en aquest punt on la pel\u00b7l\u00edcula obre un interrogant pel que fa a la identitat de Laure-Michael. He reiteradament esmentat els dos noms relacionats amb ella per assenyalar el car\u00e0cter ambigu que ens assalta cada vegada que hem de nomenar un cas de transsexualitat. No podem saber si Laure-Michael ho era o es tractava d’una identitat en construcci\u00f3 d’una nena que assaja i juga a ser home perqu\u00e8 vol ser un noi, desitja ser-ho,\u00a0 fet for\u00e7a est\u00e8s a moltes nenes, sobretot en la nostra cultura que sobrevalora els trets, les actituds i la manera de ser masculina. Per\u00f2 el desig de ser un noi de vegades es resol en una nena al llarg de la seva evoluci\u00f3 d’una manera que defineix una per una, la manera particular de sentir-se m\u00e9s o menys d’acord amb el seu g\u00e8nere, encara que aquesta manera la diferenci\u00ef d’una feminitat cl\u00e0ssica. Hi ha noies que per molt mascul\u00ed que sigui el seu aspecte, la seva disson\u00e0ncia amb el seu g\u00e8nere, no se senten homes.<\/span><\/p>\n En el cas de la transsexualitat la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s d’una altra \u00edndole. All\u00e0 hi ha una certesa de ser que es diferencia del desig de ser, present en els altres casos d’identitat en construcci\u00f3. El desig de ser un noi \u00e9s diferent a la certesa de ser-ho. En q\u00fcestions d’identitat no hi ha res m\u00e9s lluny de la certesa. Hi pot haver una certesa variable de pert\u00e0nyer subjectivament al g\u00e8nere al qual obliga l’anatomia, per\u00f2 sempre hi ha un espai de dubte, de pregunta, perqu\u00e8 l’acceptaci\u00f3 o no del mateix, dep\u00e8n del gaudi que procura la seva pertinen\u00e7a, de la culpabilitat major o menor que implica sentir-traint les expectatives socials del g\u00e8nere, la vergonya que aix\u00f2 implica, fet que obliga a l’ocultaci\u00f3 de sensacions i sentiments que se sap a priori que no seran acceptats per la comunitat a la qual es pertany, sobretot en aquest cas que es tracta d’una p\u00faber.<\/span><\/p>\n La certesa de ser home o dona que no es correspon amb l’anatomia porta al subjecte implicat a voler que la realitat s’adapti al seva certesa mentre que en una identitat en construcci\u00f3 m\u00e9s aviat el subjecte intenta adaptar els seus incerteses tenint en compte la seva realitat. Quan Laure se sent Michael passa per alt que a l’escola l’han d’inscriure amb el seu nom real, de noia, passa per alt que en poc temps els seus pits creixeran i delataran que no \u00e9s un noi i no t\u00e9 respostes quan la seva mare al posar-la en evid\u00e8ncia enfront dels altres, li diu que no ho fa per crueltat ni per humiliar-la sin\u00f3 perqu\u00e8 no sap com fer-afrontar-li una realitat i li demana que si ella t\u00e9 una idea millor per afrontar aquesta q\u00fcesti\u00f3 que la digui. No li molestava creure que la seva filla jugava a ser home, m\u00e9s aviat semblava complaure-la. Per\u00f2 no va saber recon\u00e8ixer que no es tractava simplement d’un joc i quan la realitat li va esclatar de manera sorprenent, accidentalment, no va saber com reaccionar i ho va fer de la pitjor manera possible, potser creient que aix\u00ed ajudaria a la seva filla a acceptar la seva condici\u00f3 biol\u00f2gica de dona per integrar-se en el medi en qu\u00e8 li tocava viure.<\/span><\/p>\n Una altra q\u00fcesti\u00f3 a assenyalar \u00e9s que la identitat sexual no t\u00e9 perqu\u00e8 coincidir amb l’anatomia. Hi ha una relaci\u00f3 d’atracci\u00f3 m\u00fatua entre Laure i Liza, una amiga del nou barri on s’ha mudat la seva fam\u00edlia. Per\u00f2 aquesta atracci\u00f3 \u00e9s d’\u00edndole heterosexual, perqu\u00e8 Liza est\u00e0 conven\u00e7uda que Laure \u00e9s en realitat Michael. I \u00e9s a aquest noi que ella creu que \u00e9s a\u00a0 qui fa un pet\u00f3 d’una manera t\u00edmida, sensualment corresponent a l’edat que tenen tots dos. I quan la Laure biol\u00f2gica en una altra escena li torna el pet\u00f3, \u00e9s Michael qui la besa, no Laure. Aix\u00f2 correspon a l’experi\u00e8ncia de moltes transsexuals dones que no qualifiquen la seva parella amb una altra dona com un vincle lesbi\u00e0, perqu\u00e8 se senten homes.<\/span><\/p>\n Una pel\u00b7l\u00edcula commovedora, bella, intel\u00b7ligent en el plantejament dels dubtes, les certeses i les possibles certeses entorn de la identitat de g\u00e8nere i la seva correspond\u00e8ncia o no amb la identitat sexual. Pel\u00b7l\u00edcula amb un final obert que no es resol amb una resposta clara. Per\u00f2 que deixa a la boca un gust dol\u00e7 perqu\u00e8 quan es revela la identitat biol\u00f2gica de Laure a qui la mare obliga d’una manera cruel a desvetllar-enfront dels amics, Liza, al principi se sent ofesa i decebuda, per\u00f2 al final, preval l’ afecte que ella sent per Laure i li pregunta t\u00edmidament com es diu, i resp\u00f2n amb el seu nom real. Significa aix\u00f2 que accepta que \u00e9s una nena, vol dir que se sent agra\u00efda per la comprensi\u00f3 de la seva amiga que l’accepta de totes maneres? No ho sabem. Per\u00f2 per saber la veritat en q\u00fcestions d’identitat nom\u00e9s val la paraula del subjecte implicat en el seu gaudi, que \u00e9s propi de cada un i de cada una. Nom\u00e9s ens cal respectar aquesta elecci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0*Pelicula<\/span> dirigida per<\/span><\/span> Celine Sciamma, ia<\/span> tingut entre<\/span> altres premis<\/span><\/span>ia<\/span> tingut entre<\/span> altres premis;Premio Teddy Bear 2011 en el Festival de Cine de Berl\u00edn; Premio Golden Duke 2011 del Festival Internacional de Cine de Odessa; Premio mejor pel\u00edcula en el festival QFest de Cine Gay y L\u00e9sbico de Filadelfia. Premio del jurado para Zo\u00e9 H\u00e9ran<\/strong> a la Mejor interpretaci\u00f3n infantil en 2011 del Festival de Cine NewFest.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d2 Una excel\u00b7lent pel\u00b7l\u00edcula de C\u00e9line Sciamma, que ens porta a reflexionar sobre la configuraci\u00f3 de la identitat sexual en la qual ens vam inscriure tots d’una o altra manera.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":30844,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26650],"tags":[],"class_list":["post-61743","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-identitats-de-genere"],"yoast_head":"\n![\"Pelicula](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/Pelicula_Tomboy.jpg\")
<\/span><\/p>\n