\u00a0<\/p>\n
He seguit l’obra d’ Encarna Sant-Celoni des dels seus inicis, sobretot com a poeta i narradora \u2013i tamb\u00e9 com a traductora\u2013, i crec que estic en condicions de dir que ha recorregut un llarg cam\u00ed literari fins arribar ac\u00ed. Si com a novel\u00b7lista, que \u00e9s el que ara m’ocupa, sempre ha assajat en cada nova entrega una forma de superaci\u00f3, en aquesta darrera ocasi\u00f3 ens ofereix una obra d’aut\u00e8ntica maduresa.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Milonga de tardor \u00e9s una obra ambiciosa que planteja diversos reptes no sempre f\u00e0cils de resoldre. \u00c9s una novel\u00b7la on el misteri ocupa un lloc reeixit des del comen\u00e7ament al final, on el tractament psicol\u00f2gic dels personatges, sobretot el d’Erna, la protagonista, \u00e9s afrontat amb cura, detalladament, de forma profunda, sincera i sense concessions. On l’erotisme i el sexe (o fins i tot la pornografia imposada per algun personatge, per alguna carta), es recreen sense complexos, sense amagar les fantasies ni els desitjos ni els actes suposadament m\u00e9s inconfessables, i ocupen un lloc preponderant; talment com la m\u00fasica que aporta la milonga plena d’insinuacions i plaers de la m\u00e0 de sentiments diversos. Erotisme i sexe majorit\u00e0riament tal com els viuen les dones. Vegem-ne una petita mostra:<\/span><\/p>\n “(…)<\/span> es llev\u00e0 la pin\u00e7a de color lila que tancava la trossa amb qu\u00e8 s’havia recollit els cabells perqu\u00e8 no es mullassen i es qued\u00e0 dreta davant de l’espill d’una de les portes de l’armari rober, amb una sensaci\u00f3 d’escalfor cada colp m\u00e9s intensa, fins que el cos va triar per ella. En comptes de botonar-se la camisa, va tirar cap arrere els muscles i va deixar que s’escorregu\u00e9s pell avall, fins que caigu\u00e9 estesa a terra, i va romandre enfront del mirall embevent-se en els detalls de la imatge reflectida al vidre.<\/span><\/span> Una obra on la recerca amorosa, com a pe\u00e7a pendent de resoluci\u00f3 en el laberint existencial, aboca al creixement i a l’equilibri personal, despr\u00e9s d’un proc\u00e9s pen\u00f3s.<\/span><\/p>\n I tot aix\u00f2 vehiculat per un llenguatge riqu\u00edssim i pulcre. Encarna Sant-Celoni<\/strong> sempre ha cercat i treballat la paraula m\u00e9s precisa i adequada, ja es tracte d’un registre popular o culte, col\u00b7loquial o est\u00e0ndard; si b\u00e9 ara, en Milonga de tardor, s’atreveix a entreteixir l\u00ednies narratives clarament diferenciables pel discurs i l’estil, que avancen independents unes de les altres, per\u00f2 que alhora s’entrellacen com les peces d’un misteri\u00f3s i sensual calidoscopi. I m\u00e9s encara, les estilitza, assolint-hi una prosa m\u00e9s \u00e0gil, b\u00e9 en els moments de la hist\u00f2ria m\u00e9s quotidiana, que tenen lloc a Val\u00e8ncia o a Dinamarca, b\u00e9 en els m\u00e9s po\u00e8tics.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 la hist\u00f2ria de Milonga de tardor, la d’Erna, una professora i escriptora danesa que torna a Val\u00e8ncia despr\u00e9s de deu anys, amb la intenci\u00f3 d’escriure una novel\u00b7la i de conjurar l’espectre que afecta la seua vida present, tamb\u00e9 est\u00e0 plena de poesia; com ara la que sovint amera els diferents episodis de la narraci\u00f3 o que flueix lliurement i protagonitza el “Bloc de notes” personal de l’escriptora.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 hi \u00e9s el material on\u00edric, que ella transcriu detalladament: una gran profusi\u00f3 de somnis que t\u00e9 un paper transcendental en el progr\u00e9s de l’acci\u00f3. A m\u00e9s de les cartes misterioses d’un admirador, farcides de sexe i provocaci\u00f3, que despertaran l’instint de detectiva afeccionada en Erna.<\/span><\/p>\n No puc desvelar m\u00e9s, per\u00f2 s\u00ed, assenyalar alguns aspectes pr\u00f2xims que m’han agradat al llarg de tota la novel\u00b7la, i que tenen una pres\u00e8ncia recurrent, com ara el recorregut pels llocs de la ciutat de Val\u00e8ncia i per algunes comarques del Pa\u00eds. La descripci\u00f3 dels menjars i les begudes, nostres i aliens. Les al\u00b7usions a la pol\u00edtica valenciana, als governants, a la llengua, a les protestes i reivindicacions socials. Les descripcions continues de la roba, els colors, i l’estil que sol usar la protagonista i altres personatges femenins. El paper ben important de les dones, o millor dit, el seu tractament gaireb\u00e9 sempre positiu \u2013perqu\u00e8 tamb\u00e9 n’hi ha alguna de dolenta\u2013: dones formades, en\u00e8rgiques, de vegades indecises i vulnerables, independents o a la recerca de la seua llibertat i identitat, artistes, pintores, escriptores; al\u00b7lusions als seus valors i a les seues conquestes, etc.<\/span><\/p>\n No voldria acabar sense detenir-me breument en un episodi que fa refer\u00e8ncia al quadre L’origen del m\u00f3n, de Gustave Courbet<\/strong>. Es tracta del primer pla d’un entrecuix de dona ben obert que deixa veure la vulva i, amb ella, l’entrada a la “terra inc\u00f2gnita d’on tothom ha eixit i que el desig empeny a escorcollar” (p. 134). Doncs b\u00e9, a prop\u00f2sit d’una exposici\u00f3 d’arts electr\u00f2niques a les “Drassanes” de Val\u00e8ncia, que la protagonista visita, elegint la modalitat de “Realitat Virtual Immersiva”, s’introdueix en aquella “terra inc\u00f2gnita”, delicadament, des d’una doble perspectiva femenina: escorcollar els indrets m\u00e9s \u00edntims i plaents de la mare, els indrets m\u00e9s \u00edntims i plaents d’una dona. Gran imaginaci\u00f3 i atreviment per part de l’autora que, de la m\u00e0 de la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 o m\u00e9s enll\u00e0, suggereix una original fantasia que s’adiu amb l’esperit for\u00e7a er\u00f2tic de la novel\u00b7la mencionat abans.<\/span><\/p>\n Comptat i debatut, no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de detenir-se en la pol\u00e8mica dels anys 70 i 80 del segle passat, m\u00e9s que arxivada per a les dones, aix\u00f2 \u00e9s: “\u00c9s la literatura de dones diferent? Hi ha una literatura de dones?”. Encara que un rep\u00e0s a la teoria no vindria mal a alguns escriptors i escriptores dels nostres dies, pol\u00edticament “progres” \u2013com d\u00e8iem all\u00e0 pel maig del 68\u2013, per\u00f2 de llenguatge i continguts estantissos, per veure si s\u00f3n capa\u00e7os de renunciar a la defensa del “gen\u00e8ric”, o siga el mascul\u00ed \u2013que els inclou tamb\u00e9 el femen\u00ed\u2013, i d’acceptar que res ni ning\u00fa no pot tenir la pretensi\u00f3 d’incloure cap altre. I tamb\u00e9 dir\u00e9 que, a mi, aquesta novel\u2022la m’ha fet somriure m\u00e9s d’una vegada, perqu\u00e8 em feia l’ullet i m’invitava a la complicitat, perqu\u00e8 empra un saber amb el qual una dona connecta r\u00e0pidament i, sobretot, perqu\u00e8 est\u00e0 molt ben escrita, amb els ingredients escaients per a seduir. A m\u00e9s a m\u00e9s, dir\u00e9 que les dones ben sovint escriuen sobre elles mateixes, amb profunditat i valentia, per\u00f2 tamb\u00e9 ho saben fer i ho fan sobre els altres, i sobre altres assumptes, quan aix\u00ed ho decideixen. Per aix\u00f2, simplement, convide a llegir-la i a deixar-se portar per la seua cad\u00e8ncia, com la de la milonga una vegada m\u00e9s, plena d’imaginaci\u00f3, misteri, erotisme i sensualitat, difer\u00e8ncies i diversitats que, en definitiva, contribueixen a enriquir l’exist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 He seguit l’obra d’ Encarna Sant-Celoni des dels seus inicis, sobretot com a poeta i narradora \u2013i tamb\u00e9 com a traductora\u2013, i crec que estic en condicions de dir que ha recorregut un llarg cam\u00ed literari fins arribar ac\u00ed. […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":30723,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-61707","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n
De primer, s’esguard\u00e0 de cara; a continuaci\u00f3, es pos\u00e0 de perfil i admir\u00e0 la forma dels seus pits: l’un m\u00e9s tibant i arredonit que l’altre \u2013en el seu cas, l’esquerre\u2013; la pell dels mugrons, m\u00e9s carmesina, i la manera en qu\u00e8, plec a plec, l’aur\u00e8ola rosa foscant s’anava arronsant, alterosa, sense que la fregara ning\u00fa. Despr\u00e9s, a poc a poc, es va girar per mirar-se tamb\u00e9 d’esquena i va fitar-hi l’esfericitat de les galtes que li tancaven el tors<\/span> (…)” (p. 28)<\/span><\/span><\/p>\n