\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d2<\/strong><\/p>\n Fa uns dies vam recordar que ha transcorregut un any des del segrest de les m\u00e9s de dues-centes cinquanta nenes nigerianes a mans del salvatge grup terrorista Boko Haram.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Segurament no seran les \u00faniques segrestades per\u00f2 aquest cas, potser per ser el grup m\u00e9s nombr\u00f3s, va donar la volta al m\u00f3n amb reaccions ben variades, per\u00f2 fins al moment, res se sap de les nenes segrestades.<\/span> En els \u00faltims mesos els grans mitjans de comunicaci\u00f3 s’han fet ress\u00f2 de la destrucci\u00f3 b\u00e0rbara d’obres d’art mil\u00b7len\u00e0ria per part del b\u00e0rbar ex\u00e8rcit de l’Estat Isl\u00e0mic en ciutats com ‘Estat Isl\u00e0mic<\/span>. Que \u00e9s una salvatjada el que fan no hi ha cap dubte. Per\u00f2 molt pitjor \u00e9s la salvatjada del que estan fent amb les seves dones i nenes a les que, com a Nig\u00e8ria, sotmeten a estat d’esclavitud i, de nou amb la finalitat de “cobrir les seves necessitats”. Sense m\u00e9s consideraci\u00f3 que aquesta. Molt es va parlar dels Talibans en el seu moment i de les agressions que perpetraven contra els drets de les dones, per\u00f2 ara, per no se sap que ocults interessos, els drets d’aquestes dones i nenes de l’Iraq importen una mica menys i per als grans mitjans de comunicaci\u00f3, \u00e9s molt m\u00e9s important la destrucci\u00f3 del patrimoni cultural que la vida de moltes, molt\u00edssimes dones. Aix\u00ed de fastig\u00f3s i de dolor\u00f3s \u00e9s el moment. I sobretot si es confirmen les informacions de mitjans de comunicaci\u00f3 alternatius que afirmen que els dirigents de l’Estat Isl\u00e0mic imposen la mutilaci\u00f3 genital a totes les dones i nenes. De veritat que se m’acaben els qualificatius.<\/span><\/p>\n De tothom \u00e9s conegut l’explotaci\u00f3 sexual a qu\u00e8 se sotmeten a les nenes del sud-est asi\u00e0tic a qui els seus pares venen per donar de menjar a la fam\u00edlia i, sobretot, als homes de la fam\u00edlia. S\u00f3n nenes sotmeses a condicions d’esclavitud i obligades a vendre els seus cossos per, de nou, “cobrir les necessitats” de l’florent turisme sexual d’homes de pa\u00efsos rics que busquen “noves i ex\u00f2tiques formes de plaer sexual”. I potser tamb\u00e9, un nou tipus de submissi\u00f3 que ja no oferim les dones occidentals.<\/span> La perfecta uni\u00f3 entre capitalisme m\u00e9s o menys desenvolupat, patriarcat i radicalismes religiosos comporta impl\u00edcitament la subjecci\u00f3 i subordinaci\u00f3 de les dones i les seves vides i hisendes als homes. I encara que avui dia l’Estat Espanyol sigui considerat un Estat modern, no podem oblidar que les nostres mares no podien obrir un compte corrent sense el perm\u00eds dels seus marits, per exemple. I d’aix\u00f2 fa tot just quaranta o cinquanta anys. L’evoluci\u00f3 en aquest sentit a l’Estat Espanyol ha estat molta i aix\u00f2 \u00e9s innegable. Per\u00f2 sobretot ho va ser gr\u00e0cies a l’ingr\u00e9s a la Uni\u00f3 Europea on la legislaci\u00f3 en mat\u00e8ria d’igualtat de drets i oportunitats era bastant m\u00e9s avan\u00e7ada que l’existent aqu\u00ed.<\/span><\/p>\n Nosaltres hem estat capa\u00e7os de teixir xarxes de solidaritat, de coneixements, de lluites variades per poder denunciar la persistent desigualtat entre dones i homes i el teixit resultant \u00e9s la consci\u00e8ncia m\u00e9s o menys col\u00b7lectiva que si ens toquen a una ens toquen a totes. D’alguna manera hem desenvolupat un sistema de resist\u00e8ncia i den\u00fancia permanent davant el patriarcat que combatem amb paraules i amb actes. Hem constru\u00eft una veu pr\u00f2pia tant a nivell personal com, en els moments importants, col\u00b7lectiva i en alguns moments un\u00edsona. Aquestes xarxes ens donen suport en moments de flaquesa i ens insuflen la for\u00e7a i energia necess\u00e0ries quan les perdem. La nostra incipient sororitat ens permet recolzar-nos en els moments durs o complicats. En definitiva, ens permet ser aquesta veu que denuncia la situaci\u00f3 de tantes dones que no la tenen.<\/span> Ahir a la tarda va haver-hi manifestacions en moltes ciutats en contra de l’acord comercial que s’est\u00e0 negociant entre EUA i la Uni\u00f3 Europea perqu\u00e8 segurament ser\u00e0 una altra manifestaci\u00f3 m\u00e9s del capitalisme m\u00e9s salvatge nord-americ\u00e0 que acabar\u00e0 redundant en una nova p\u00e8rdua de drets socials i laborals de les classes treballadores en favor de les grans multinacionals. Els drets de les dones treballadores tamb\u00e9 es veuran afectats en major mesura que els dels homes. Les dones dels diferents moviments feministes, sindicals, socials, culturals, etc sortirem als carrers i ens retrobarem entre nosaltres, ens vam recon\u00e8ixer i ens reforcem davant aquesta nova agressi\u00f3 capitalista. I cridem juntes. Cridem amb les nostres veus diverses, amb matisos, per\u00f2 cridem.<\/span> I tota aquesta reflexi\u00f3 no pret\u00e9n en absolut, resultar etnoc\u00e8ntrica. Al contrari pret\u00e9n posar sobre la taula les diferents situacions que vivim les dones, en massa ocasions originades tan sols pel nostre lloc de naixement.<\/span> \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d2 Fa uns dies vam recordar que ha transcorregut un any des del segrest de les m\u00e9s de dues-centes cinquanta nenes nigerianes a mans del salvatge grup terrorista Boko Haram.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59272,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-61662","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n
El l\u00edder d’aquest grup terrorista va arribar a afirmar que les nenes no hauria d’estudiar sin\u00f3 servir com a esposes als seus marits. Aix\u00f2 pensen de les dones i nenes aquests salvatges. A m\u00e9s va amena\u00e7ar (i se suposa que va complir) amb vendre-les com esclaves sexuals. I tamb\u00e9 arriben not\u00edcies que les van estar casant amb els terroristes integrants de grup perqu\u00e8 tinguessin “les seves necessitats” cobertes. L’\u00fanica funci\u00f3 a les que les releguen \u00e9s a cobrir “les seves necessitats”. Terrible.<\/span><\/p>\n
De les dones i nenes de l’\u00c0frica subsahariana i de les seves condicions de vida en els innombrables conflictes b\u00e8l\u00b7lics que assoten aquesta zona del m\u00f3n, no m’atreveixo ni a imaginar el que poden estar vivint. O la situaci\u00f3 de les v\u00eddues pobres de l’\u00cdndia. O les nenes de les zones pobres del gran gegant xin\u00e8s. I aix\u00ed de tantes altres dones que poblen el m\u00f3n que avui coneixem.<\/span><\/p>\n
Per \u00e9s aqu\u00ed on salten les meves alarmes, ja que apareix la pregunta que d\u00f3na t\u00edtol a aquesta reflexi\u00f3 d’avui: On estan les seves veus?, On s’escolten les veus de les nenes i dones de l’Iraq, Nig\u00e8ria, sud-est asi\u00e0tic o de l’\u00c0frica subsahariana?, Qui les defensa d’aquesta barb\u00e0rie que s’acarnissa en elles si ni tan sols se’ls permet existir amb dignitat ?. Qui les consola en els seus moments de dolor i\/o solitud absoluta?.<\/span><\/p>\n
On estan les seves veus?. Qui crida per elles?. Fa dies que em ronda aquesta pregunta.<\/span><\/p>\n
Em produeix molt dolor i desolaci\u00f3 tan sols imaginar la profunda solitud en la que poden viure aquestes dones i nenes. Em sento impotent i aclaparada per aquests pensaments. I precisament per aix\u00f2 comparteixo les meves sensacions i aquesta reflexi\u00f3 des de la seguretat que la meva pregunta ser\u00e0 compartida per altres dones de les xarxes que hem anat teixint, i encara que el consol sigui impossible, almenys s\u00e9 que tamb\u00e9 despertaran compassi\u00f3 en altres cors.<\/span>
Em sento afortunada per tenir veu, per no sentir-me sola ni en els pitjors moments, per tenir un cert grau de llibertat per actuar i opinar, i precisament per aix\u00f2 em sento molt agra\u00efda a la vida.<\/span>
I tamb\u00e9, precisament per aix\u00f2, avui reclame un instant de reflexi\u00f3 per pensar en qu\u00e8 podem fer per totes aquelles a qui els han arrabassat la veu i la llibertat com a dones i com a \u00e9ssers lliures i se les ha condemnat a vides que segurament no volien viure.<\/span><\/p>\n