\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n El meu marit\u00a0<\/span>Bill<\/strong>\u00a0i jo ens autodenominem optimistes impacients. Inici\u00e0rem la nostra fundaci\u00f3 perqu\u00e8 creiem que quan es tracta de millorar la vida de les persones m\u00e9s pobres del m\u00f3n, les coses m\u00e9s incre\u00efbles es tornen possibles.\u00a0<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 som impacients perqu\u00e8 el progr\u00e9s que el m\u00f3n necessita amb tanta urg\u00e8ncia no s’est\u00e0 produint amb suficient rapidesa, especialment per a les dones i les nenes.<\/span><\/p>\n No cal ser expertes en desenvolupament global per saber que les dones i les nenes de tot el m\u00f3n segueixen enfrontant barreres de g\u00e8nere per assolir el seu ple potencial. Tampoc ha de sorprendre que quan es frena el desenvolupament de les dones i les nenes, la salut i la prosperitat de les seves comunitats tamb\u00e9 pateixen. Quan l’ex Secret\u00e0ria d’Estat Hillary Clinton<\/strong> va dir les famoses paraules “els drets de les dones s\u00f3n drets humans”, es tractava d’alguna cosa m\u00e9s que excel\u00b7lent ret\u00f2rica: era un poder\u00f3s recordatori que el m\u00f3n mai no podr\u00e0 aconseguir un progr\u00e9s veritable si la meitat de la poblaci\u00f3 queda endarrerida.<\/span><\/p>\n A principis d’aquest mes, la nostra fundaci\u00f3 es va associar amb la Fundaci\u00f3 Clinton per difondre l’informe de Participaci\u00f3 Plena, una mirada que abra\u00e7a la situaci\u00f3 de les dones i les nenes a tot el m\u00f3n. Aquest informe complementa l’avaluaci\u00f3 global del Secretari General de Nacions Unides, del progr\u00e9s en la igualtat de g\u00e8nere, que tamb\u00e9 es va difondre en el segon trimestre d’aquest any. Junts, aquests informes mesuren com han canviat (per a millor o per a pitjor) les vides de les dones i les nenes en els 20 anys transcorreguts des de la hist\u00f2rica Quarta Confer\u00e8ncia Mundial de Nacions Unides sobre la Dona a Beijing.<\/span><\/p>\n Per a la part optimista que hi ha en mi, l’informe de Participaci\u00f3 Plena \u00e9s motiu de celebraci\u00f3. Tenia un inter\u00e8s especial en veure els progressos i les mancances en la salut de la dona, ja que la salut \u00e9s un requisit previ essencial per a una vida plena i productiva. Les dades ens indiquen que en tota la hist\u00f2ria de la humanitat, no hi ha hagut una \u00e8poca millor per n\u00e9ixer dona. Les dones viuen vides m\u00e9s llargues i m\u00e9s sanes que mai. En els 20 anys transcorreguts des de la Confer\u00e8ncia de Beijing, el nombre de dones que moren en l’embar\u00e0s o el part ha baixat m\u00e9s del 40 per cent. Les taxes de mortalitat per a les nenes menors de 5 anys s’han redu\u00eft a la meitat. Aix\u00f2 \u00e9s una prova innegable que el progr\u00e9s \u00e9s possible i que est\u00e0 tenint lloc en els nostres temps.<\/span><\/p>\n Alhora, les mancances que revelen aquests informes tamb\u00e9 s\u00f3n un recordatori formal que el progr\u00e9s i l’\u00e8xit no sempre s\u00f3n sin\u00f2nims. Encara que els aven\u00e7os per a les dones i les nenes han estat monumentals, tamb\u00e9 han estat dispars. Encara hi ha moltes dones i nenes a qui el sistema els ha fallat, especialment en els llocs m\u00e9s pobres del m\u00f3n.<\/span><\/p>\n En aquest sentit, encara que en molts llocs les dones del m\u00f3n viuen m\u00e9s temps, en algunes parts l’expectativa de vida en realitat ha disminu\u00eft. Aix\u00f2 \u00e9s especialment cert a l’\u00c0frica Subsahariana, que ha rebut un cop dur amb la crisi del VIH \/ SIDA. A Botswana, l’expectativa de vida de les dones en n\u00e9ixer ha descendit de 60 anys el 1995 a 46 anys el 2012. Tot i que els casos de VIH \/ sida han disminu\u00eft a tot el m\u00f3n, les dones joves entre 15 i 24 anys s’estan infectant amb VIH \/ SIDA a taxes dues vegades m\u00e9s grans que els homes joves. Per revertir les dades sobre aquesta malaltia, hem de fer esfor\u00e7os deliberats per garantir que el nostre treball de tractament i prevenci\u00f3 arribi de manera efectiva tamb\u00e9 a les dones i les nenes.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 em produeix impaci\u00e8ncia que l’embar\u00e0s i el part segueixin sent les causes principals de mort i de discapacitat entre les dones en edat reproductiva. L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut estima que causes relacionades amb l’embar\u00e0s i el part s\u00f3n responsables de la mort de 800 dones cada dia. \u00c9s un impactant malbaratament de vides i potencial hum\u00e0 que t\u00e9 repercussions sobre la seg\u00fcent generaci\u00f3. Les nenes i els nens la mare mor en el part tenen m\u00e9s probabilitats de morir abans de complir dos anys.<\/span><\/p>\n El que em fa sentir encara m\u00e9s impaci\u00e8ncia (encara que tamb\u00e9, en \u00faltima inst\u00e0ncia, m\u00e9s optimista) \u00e9s que tantes d’aquestes morts es poden prevenir amb intervencions sanit\u00e0ries simples i d’efectivitat comprovada. Una de cada quatre dones que moren en el part ho fa a causa d’una hemorr\u00e0gia, una cosa que sol poder prevenir-se amb medicaments que costen menys d’un d\u00f2lar. Una manera clau d’arribar a m\u00e9s dones amb aquestes intervencions \u00e9s garantir que totes les dones tinguin acc\u00e9s a atenci\u00f3 de qualitat durant tot l’embar\u00e0s. Quan sorgeix algun problema durant el treball de part o el part, la pres\u00e8ncia d’un assistent m\u00e8dic capacitat pot marcar la difer\u00e8ncia entre la vida i la mort. Aix\u00ed i tot, moltes dones, especialment en llocs pobres i rurals, segueixen donant a llum sense una assist\u00e8ncia capacitada. Aquesta \u00e9s una bretxa que hem de tancar.<\/span><\/p>\n Un altre aspecte important per assolir una veritable igualtat de g\u00e8nere \u00e9s ampliar l’acc\u00e9s de la dona a eines de planificaci\u00f3 familiar. Si b\u00e9 \u00e9s cert que m\u00e9s dones a tot el m\u00f3n aconsegueixen accedir a aquests recursos, continua havent aproximadament 220 milions de dones en pa\u00efsos en desenvolupament que volen retardar o evitar un embar\u00e0s per\u00f2 no usen anticonceptius moderns. En els meus viatges, les dones m’expliquen que aquesta \u00e9s una de les seves inquietuds de salut m\u00e9s urgents, i que quan no poden planificar i espaiar els seus embarassos, tota la fam\u00edlia pateix.<\/span><\/p>\n I el contrari tamb\u00e9 \u00e9s cert: quan la dona t\u00e9 acc\u00e9s als serveis i els productes necessaris per planificar i espaiar els seus embarassos, tothom es beneficia. Les dones s\u00f3n m\u00e9s sanes i donen a llum nadons m\u00e9s sans. Les fam\u00edlies estan millor i tenen millor capacitat per assegurar que les seves nenes i nens rebin atenci\u00f3 m\u00e8dica i escolaritat de qualitat. I nens i nenes amb millor salut i educaci\u00f3 significa comunitats m\u00e9s sanes i m\u00e9s pr\u00f2speres en el futur.<\/span><\/p>\n Contrarestar l’avan\u00e7 de les malalties infeccioses i millorar la cura reproductiva s\u00f3n nom\u00e9s petites parts d’un panorama m\u00e9s ampli. Un millor futur comen\u00e7a assegurant que totes les dones i les nenes d’arreu rebin l’atenci\u00f3 de qualitat que necessiten des del naixement fins a la vida adulta, inclosos serveis de salut mental i tractament de malalties no transmissibles, de manera que adquireixin la possibilitat de viure vides sanes i productives. I en totes aquestes \u00e0rees, encara tenim feina per fer.<\/span><\/p>\n Cada un d’aquestes dades narra la hist\u00f2ria d’una dona o una nena, alg\u00fa amb les seves pr\u00f2pies aspiracions i lluites que mereix les mateixes oportunitats que totes nosaltres. Per tant, pot resultar dif\u00edcil pensar en les necessitats que persisteixen sense sentir-se m\u00e9s impacient que optimista. Decidim que, en lloc de sentir-nos descoratjats, canalitzarem aquesta impaci\u00e8ncia cap a l’acci\u00f3.<\/span><\/p>\n Durant les \u00faltimes dues d\u00e8cades hem vist que \u00e9s possible aconseguir un progr\u00e9s significatiu, per\u00f2 el progr\u00e9s en les estad\u00edstiques no canvia la vida o el futur d’una nena que es trobi al costat indegut d’aquestes xifres. Aquesta nena \u00e9s la causa de la meva impaci\u00e8ncia, i el potencial que aquesta nena ja t\u00e9 en el seu interior \u00e9s el que em fa sentir optimista.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n *<\/span><\/strong>Melinda Gates \u00e9s copresidenta de la fundaci\u00f3 Bill & Melinda Gates. Juntament amb Bill Gates, modela i aprova les estrat\u00e8gies de la fundaci\u00f3, revisa els resultats i estableix la direcci\u00f3 general de l’organitzaci\u00f3. Junts es reuneixen amb contraparts i socis per dur endavant l’objectiu de la fundaci\u00f3 de millorar la igualtat als Estats Units i a tot el m\u00f3n.\u00a0<\/span>Realitzen moltes presentacions p\u00fabliques per promoure les q\u00fcestions de la fundaci\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 El meu marit\u00a0Bill\u00a0i jo ens autodenominem optimistes impacients. Inici\u00e0rem la nostra fundaci\u00f3 perqu\u00e8 creiem que quan es tracta de millorar la vida de les persones m\u00e9s pobres del m\u00f3n, les coses m\u00e9s incre\u00efbles es tornen possibles.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":30714,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26662],"tags":[],"class_list":["post-61589","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-salut"],"yoast_head":"\n