\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s possible que en tot un pa\u00eds no hi hagi cap dona que pugui ser considerada apta per fer de ministra? Aquesta va ser la pregunta que moltes i molts ens vam fer quan es va presentar el nou govern grec. I tanmateix aquell cas el podem considerar extrem, per\u00f2 no pas excepcional. <\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n S\u00f3n molts els llocs de poder on la sobrerepresentaci\u00f3 masculina \u00e9s la norma: consells d’administraci\u00f3, patronals, sindicats, acad\u00e8mies, rectorats universitaris, etc. Els homes poderosos apareixen a les fotos oficials uniformats amb el vestit fosc, com a h\u00e0bit sacerdotal o marca de poder.<\/span><\/p>\n Hi ha qui critica la pol\u00edtica de quotes femenines, per\u00f2 no sentim tantes veus protestant per aquest acaparament de llocs de decisi\u00f3 en mans d’homes. En aquelles institucions que han adoptat la pol\u00edtica de quotes, fixant un m\u00ednim de pres\u00e8ncia per a un dels sexes, ha augmentat el nombre de dones, per\u00f2 sembla que la complicitat de g\u00e8nere entre barons impedeixi una pres\u00e8ncia femenina equiparable a la dels homes.<\/span><\/p>\n Un estudi de les Nacions Unides (CEPAL) per Am\u00e8rica Llatina fet a finals del 2011 assenyalava que en aquell continent hi havia 13 pa\u00efsos amb lleis de quotes. I que tots, sense excepci\u00f3, les incomplien: el percentatge de dones parlament\u00e0ries oscil\u00b7lava entre entre el 8% i poc m\u00e9s del 38%. Per\u00f2 \u00e9s que a Fran\u00e7a, amb una llei de paritat molt estricta, a les recent\u00edssimes eleccions departamentals han sortit triades 8 dones presidentes provincials, i 90 homes presidents! Queda clara, doncs, aquesta resist\u00e8ncia numantina masculina a cedir quota de poder. I aix\u00f2 es confirma m\u00e9s enll\u00e0, a les m\u00e9s altes inst\u00e0ncies del poder de deb\u00f2, el poder econ\u00f2mic i acad\u00e8mic. El poder es manifesta de moltes maneres i una d’elles \u00e9s invisibilitzant els grups desposse\u00efts (en aquest cas, les dones, que constitueixen la majoria de la poblaci\u00f3 a tots els pa\u00efsos).<\/span><\/p>\n A les fotos oficials apareixen, per\u00f2, algunes dones. Poques i vestides menys uniformement que els seus companys. Moltes d’elles han pujat a l’esgla\u00f3 m\u00e9s alt travestint-se. Per esquivar aquella resist\u00e8ncia, s’han hagut d’adequar a la cultura masculina dominant. Fins i tot algunes hi arriben oposant-se als aven\u00e7os dels drets femenins o sent coresponsables de retallades de drets de les classes populars.<\/span><\/p>\n La igualtat, com la paritat, no pot ser, doncs, tan sols una f\u00f3rmula matem\u00e0tica. No \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 quantitativa, sin\u00f3 qualitativa. Implicaria un canvi de mentalitat vers una manera inclusiva de contemplar les prioritats socials. De fer pol\u00edtica escoltant totes les veus, d’atendre les necessitats de la majoria. Cal que els homes ens retirem de molts llocs de decisi\u00f3, que renunciem als nostres privilegis. Calen m\u00e9s dones all\u00e0 dalt per tal que el dalt reflecteixi el baix. Per\u00f2 no es tracta que m\u00e9s dones s’incoporin all\u00f2 que hi ha, sin\u00f3 que all\u00f2 que hi ha canvi\u00ef profundament i per a totes i tots.<\/span><\/p>\n Llavors, podem considerar un canvi de tend\u00e8ncia el fet que a les recents eleccions andaluses per primera vegada les parlament\u00e0ries hagin superat el 54%? \u00c9s, sens dubte, un pas important, perqu\u00e8 \u00e9s el primer cop que aix\u00f2 es d\u00f3na al nostre pa\u00eds. Una passa necess\u00e0ria, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 anterior, amb l’abans dita sobrerepresentaci\u00f3 masculina era injusta i un ab\u00fas de poder.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 suficient? Ho ser\u00e0 si la pol\u00edtica que en surti esberla la frontera entre representants i poble; si aquesta nova visi\u00f3 va penetrant tamb\u00e9 en el poder medi\u00e0tic, financer, acad\u00e8mic, judicial. Si aquesta entrada majorit\u00e0ria de dones significa un canvi de la forma d’administrar recursos, una transformaci\u00f3 de les relacions socials.<\/span><\/p>\n La paritat \u00e9s, doncs, em sembla, una condici\u00f3 necess\u00e0ria, per\u00f2 no pas suficient. Els homes per la igualtat volem trencar la complicitat de g\u00e8nere dels homes poderosos i pensem que la paritat pot contribuir-hi. Jo, almenys, estar\u00e9 amatent a veure com canvien les coses.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 \u00c9s possible que en tot un pa\u00eds no hi hagi cap dona que pugui ser considerada apta per fer de ministra? Aquesta va ser la pregunta que moltes i molts ens vam fer quan es va presentar el […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":61112,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26305],"tags":[],"class_list":["post-61546","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-igualtat"],"yoast_head":"\n