\u00a0<\/p>\n
\n
Nancy Fraser Foto:www.lavieedesidees.fr<\/span><\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/span><\/strong><\/strong><\/span><\/p>\n De com cert feminisme es va convertir en criada del capitalisme I la manera de rectificar<\/span><\/span><\/strong><\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n Com a feminista, sempre he assumit que lluitant per l’emancipaci\u00f3 de les dones estava construint un m\u00f3n millor, m\u00e9s igualitari, just i lliure.<\/span><\/p>\n Per\u00f2, darrerament, ha comen\u00e7at a preocupar-me que els ideals originals promoguts per les feministes estiguin servint per a fins molt diferents. M’inquieta, en particular, que la nostra critica el sexisme estigui ara servint de justificaci\u00f3 de noves formes de desigualtat i explotaci\u00f3.<\/span><\/p>\n En un cruel gir del dest\u00ed, em temo que el moviment per l’alliberament de les dones s’hagi acabat enredant en una “amistat perillosa” amb els esfor\u00e7os neoliberals per construir una societat de lliure mercat.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 podria explicar perqu\u00e8 les idees feministes, que un cop van formar part d’una visi\u00f3 radical del m\u00f3n, s’expressin, cada vegada m\u00e9s, en termes d’individualisme. Si abans les feministes van criticar una societat que promou el arribisme laboral, ara s’aconsella a les dones que ho assumeixin i el practiquin. Un moviment que si abans prioritzava la solidaritat social, ara aplaudeix les dones empres\u00e0ries. La perspectiva que abans donava valor a les “cures” i a la interdepend\u00e8ncia, ara encoratja la promoci\u00f3 individual i la meritocr\u00e0cia.<\/span><\/p>\n El que s’amaga darrere d’aquest gir \u00e9s un canvi radical en el car\u00e0cter del capitalisme. L’Estat regulador del capitalisme, de l’era de postguerra, despr\u00e9s de la II Guerra Mundial, ha donat pas a una nova forma de capitalisme “desorganitzat”, globalitzat i neoliberal. La segona onada del feminisme va emergir com una critica del primer, per\u00f2 s’ha convertit en la serventa del segon.<\/span><\/p>\n Gr\u00e0cies a la retrospectiva, podem veure avui com el moviment d’alliberament de les dones va apuntar, simult\u00e0niament, a dos futurs possibles molt diferents. En el primer escenari, es prefigurava un m\u00f3n en qu\u00e8 l’emancipaci\u00f3 de g\u00e8nere anava de la m\u00e0 de la democr\u00e0cia participativa i la solidaritat social. En el segon es prometia una nova forma de liberalisme, capa\u00e7 de garantir, tant a les dones com als homes, els beneficis de l’autonomia individual, m\u00e9s capacitat d’elecci\u00f3 i promoci\u00f3 personal a trav\u00e9s de la meritocr\u00e0cia. La segona onada del feminisme va ser ambivalent en aquest sentit. Compatible amb qualsevulla de les dues visions de la societat, va ser susceptible de realitzar tamb\u00e9 dues elaboracions hist\u00f2riques diferents.<\/span><\/p>\n Tal com jo ho veig, l’ambival\u00e8ncia del feminisme ha estat resolta, en els \u00faltims anys, en favor del segon escenari, el liberal-individualista. Per\u00f2 no perqu\u00e8 f\u00f3ssim v\u00edctimes passives de la seducci\u00f3 neoliberal. Sin\u00f3 que, per contra, nosaltres mateixes hem aportat tres idees importants per a aquest desenvolupament.<\/span><\/p>\n Una d’aquestes contribucions va ser la nostra cr\u00edtica del “salari familiar”: l’ideal de fam\u00edlia, amb l’home que guanya el pa i la dona mestressa de casa, que va ser central en el capitalisme amb un estat regulador. La critica feminista d’aquest ideal serveix ara per legitimar el “capitalisme flexible”. Despr\u00e9s de tot, aquesta forma actual de capitalisme es recolza, fortament, sobre el treball assalariat de les dones. Especialment sobre el treball amb salaris m\u00e9s baixos dels serveis i les manufactures, portats a terme no nom\u00e9s per les joves solteres, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les casades i les dones amb fills; no nom\u00e9s per dones discriminades racialment, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les dones, pr\u00e0cticament, de totes les nacionalitats i \u00e8tnies. Amb la integraci\u00f3 de les dones en els mercats laborals en tot el m\u00f3n, l’ideal del salari familiar, del capitalisme amb estat regulador, est\u00e0 sent reempla\u00e7at per la norma, m\u00e9s nova i m\u00e9s moderna, aparentment sancionada pel feminisme, de la fam\u00edlia formada per dos assalariats.<\/span><\/p>\n No sembla importar que la realitat subjacent, en el nou ideal, sigui la rebaixa dels nivells salarials, la reducci\u00f3 de la seguretat en l’ocupaci\u00f3, el descens del nivell de vida, el fort augment del nombre d’hores de treball assalariat per fam\u00edlia, l’exacerbaci\u00f3 del doble torn, ara, sovint, triple o qu\u00e0druple, i l’increment de la pobresa, cada vegada m\u00e9s concentrada a les llars de fam\u00edlies encap\u00e7alades per dones. El neoliberalisme ens vesteix a la mona de seda a trav\u00e9s d’una narrativa sobre l’apoderament de les dones. En invocar la cr\u00edtica feminista del salari familiar per justificar l’explotaci\u00f3, utilitza el somni de l’emancipaci\u00f3 de les dones per greixar el motor de l’acumulaci\u00f3 capitalista.<\/span><\/p>\n El feminisme, a m\u00e9s, ha fet una segona contribuci\u00f3 a l’\u00e8tica neoliberal. En l’era del capitalisme amb estat regulador, critic\u00e0vem,amb ra\u00f3,l’estreta visi\u00f3 pol\u00edtica que,intencionalment, es focalitzava en la desigualtat de classes i que no era capa\u00e7 de fixar-se en un altre tipus d’injust\u00edcies “no econ\u00f2miques”, com la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, les agressions sexuals i l’opressi\u00f3 reproductiva. Rebutjant l’ “economicisme” i polititzant el “personal”, les feministes van ampliar l’agenda pol\u00edtica per desafiar les jerarquies d’estatus basades en les construccions culturals sobre les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere. El resultat havia d’haver condu\u00eft a l’ampliaci\u00f3 de la lluita per la just\u00edcia, perqu\u00e8 abast\u00e9s tant el cultural com l’econ\u00f2mic. Per\u00f2 el resultat ha estat un enfocament esbiaixat cap a la “identitat de g\u00e8nere”, a costa de marginar els problemes del “pa i la mantega”. Pitjor encara, el gir del feminisme cap a les pol\u00edtiques de la identitat encaixava sense friccions amb l’avan\u00e7 del neoliberalisme, que no buscava altra cosa que esborrar tota mem\u00f2ria de la igualtat social. En efecte, emfatitzem la cr\u00edtica del sexisme cultural precisament en el moment en qu\u00e8 les circumst\u00e0ncies requerien redoblar l’atenci\u00f3 cap a la cr\u00edtica de l’economia pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n Finalment, el feminisme va contribuir amb una tercera idea al neoliberalisme: la cr\u00edtica al paternalisme l’estat del benestar. Indubtablement i de forma progressiva, en l’era del capitalisme amb estat regulador aquesta cr\u00edtica ha anat convergint amb la guerra neoliberal contra l ‘”estat-mainadera” i el seu m\u00e9s recent i c\u00ednic suport a les ONG. Un exemple il\u00b7lustratiu \u00e9s el cas dels “micro-cr\u00e8dits”, el programa de petits pr\u00e9stecs bancaris per a dones pobres al Sud global. Presentat com un empoderament, de baix a dalt, alternatiu al de dalt a baix, al burocratisme dels projectes estatals, els micro-cr\u00e8dits es promocionen com l’ant\u00eddot feminista contra la pobresa i la submissi\u00f3 de les dones. El que es passa per alt, per\u00f2, \u00e9s una coincid\u00e8ncia inquietant: el micro-cr\u00e8dit ha florit precisament quan els Estats han abandonat els esfor\u00e7os macro-estructurals per combatre la pobresa, esfor\u00e7os que no es poden substituir amb prestem a petita escala. Tamb\u00e9 en aquest cas una idea feminista ha estat recuperada pel neoliberalisme. Una perspectiva dirigida, originalment, a democratitzar el poder de l’Estat per donar poder als ciutadans, \u00e9s ara utilitzada per legitimar la mercantilitzaci\u00f3 i les retallades de l’estructura estatal.<\/span><\/p>\n