<\/p>\n
<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Miriam Escurriola<\/strong> ens explica com va sorgir la idea de fer l’obra: “La idea va sorgir d’una circunst\u00e0ncia personal, senzilla i simple de la companyia. La Clara tenia una amiga que feia temps que no veia i quan la va tornar a veure era el Miquel. Arrel d’aquest canvi de situaci\u00f3 i del seu tr\u00e0nsit, va sorgir la idea de con\u00e8ixer, visibilitzar i obrir, des de la voluntat d’un missatge universal, el m\u00f3n de les persones transg\u00e8nere”.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 Limbo<\/em> \u00e9s la hist\u00f2ria d’un tr\u00e0nsit de g\u00e8nere, la hist\u00f2ria de l’Albert que abans era la Berta i que sembla tirar endavant el canvi fins al final. Limbo \u00e9s dansa, teatre i m\u00fasica en directe que ens acosten a les experi\u00e8ncies de dos activistes trang\u00e8nere: Miquel Miss\u00e9<\/strong> i Pol Galofr\u00e9<\/strong>. Experi\u00e8ncies recollides, en part, a textos escrits per ells mateixos a diferents articles i publicacions.<\/span><\/p>\n Limbo<\/em> \u00e9s, tamb\u00e9, el lloc on queda atrapat l’Albert a l’aeroport quan descobreixen que el seu document d’identitat porta un nom de noia. A partir d’aquest temporal empresonament es succeeixen les reflexions, les pors, els convenciments, les mirades enrere del protagonisme que analitza el seu passat per anar cap al futur. Segons la directora: “L’aeroport com a detonant, com un no-lloc, un lloc indefinit, amb el personatge atrapat ens permetia transitar cap a un m\u00f3n m\u00e9s somniat, menys real des d’aquesta met\u00e0fora i entrar en els llenguatges de la dansa i de la m\u00fasica en tota la seva extensi\u00f3 i tota la seva riquesa”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Mariona Castillo<\/strong> \u00e9s l’actriu que protagonitza l’obra i interpreta, de forma totalment versemblant i espl\u00e8ndida, el protagonista i la seva evoluci\u00f3, dubtes i reivindicacions. La m\u00fasica composada per la pianista Clara Peya<\/strong>, que toca en directe, i la dansa de la core\u00f3grafa Ariadna Peya<\/strong> acompanyada de la interpret i ballarina,Tatiana Monells<\/strong> composen el quadre din\u00e0mic i el revulsiu que posa sobre la taula del dubte el binarisme dels g\u00e8neres en que ens posa la societat. El llenguatge de la companyia teatral \u00e9s un llenguatge transgressor, en paraules de Miriam Escurriola, la seva directora: “Aquests s\u00f3n els llenguatges de la companyia, \u00e9s la manera de fer. Certament \u00e9s transgressor, no normatiu, pensem que s\u00f3n paraules molt en conson\u00e0ncia amb l’esperit creador d’aquest muntatges i els anteriors, per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 \u00e9s una manera de fer que pret\u00e9n acostar l’espectador una cosa que \u00e9s una ficci\u00f3 per\u00f2 que, alhora, t\u00e9 un caire performatiu. Assistim a compartir amb el p\u00fablic, a trencar aquesta quarta paret, a plantejar diversos punts de vista, a nivell de forma. La forma \u00e9s fons, la forma \u00e9s contingut, forma i fons casen, van alhora”.<\/span><\/p>\n El viatge real de l’Albert i l’evoluci\u00f3 que ens presenta posa les seves emocions en la pell de les espectadores i espectadors que no nom\u00e9s comporta reflexi\u00f3 sin\u00f3 una experi\u00e8ncia de l’angoixa que viu una persona que no t\u00e9 el cos que li pertoca. L’experi\u00e8ncia de la necessitat d’un canvi de g\u00e8nere, del di\u00e0leg necessari amb el propi jo passat i de les esperances d’un futur que no acaba d’arribar.<\/span><\/p>\n Els textos de Marc Rosich<\/strong> i la posada en escena ens mostren \u00abun tr\u00e0nsit que passa per molts moments, per totes les p\u00e0gines viscudes del Miquel i el Pol. Moments, d’angoixa, de pors, de m\u00e9s vitalitat, d’alliberament, d’esperan\u00e7a, de passar p\u00e0gina i moments de molta lluita i, molts records de l passat d’infantesa i joventut en qu\u00e8 la incomprensi\u00f3 ha estat gran. “Per a nosaltres -segons Escurriola- aquesta era la pe\u00e7a, \u00e9s el cor de la pe\u00e7a, estar en aquest limbo, una mena de muntanya russa d’emocions”.<\/span><\/p>\n Limbo<\/em> \u00e9s, tamb\u00e9, la hist\u00f2ria de la visibilitat i de la milit\u00e0ncia. La visibilitat dels rols que encarcaren, la visibilitat del dolor de sentir-se un error, la visibilitat de decidir canviar, la visibilitat d’una lluita amb el binarisme normatiu i que expulsa all\u00f2 que no li quadra. Limbo \u00e9s una cr\u00edtica social als compartiments estancs del sexe binari, mascul\u00ed i femen\u00ed, com a categories \u00faniques i no intercanviables, inamovibles i indelebles.<\/span><\/p>\n No deixa de banda la cr\u00edtica a la legislaci\u00f3 vigent, una cr\u00edtica que pot passar desapercebuda a les persones que no coneixen prou els processos pels que passen es persones transg\u00e8nere. La llei obliga a passar per ex\u00e0mens m\u00e8dics que avalin la transsexualitat com a trastorn de la identitat de g\u00e8nere (disf\u00f2ria de g\u00e8nere) per tal de poder passar per una operaci\u00f3 quir\u00fargica de reassignaci\u00f3 de g\u00e8nere. L’obra fa una cr\u00edtica d’aquesta obligatorietat normativa, que s’afegeix a la cr\u00edtica de la construcci\u00f3 social dels g\u00e8neres.<\/span><\/p>\n Limbo<\/em> \u00e9s un crit, una manifestaci\u00f3 en mon\u00f2leg, un di\u00e0leg amb el p\u00fablic i la societat per a reclamar un espai, malgrat el cos. Un viatge cap al canvi i l’acceptaci\u00f3 sense conformismes. Una llarga recerca de la pr\u00f2pia identitat que lluita contra la imposada que lluita contra les classificacions i els rols i models establerts.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 La companyia teatral \u00abL’Era de les Impuxibles\u00bb va estrenar el passat 5 de febrer l’obra \u00abLimbo\u00bb, que ser\u00e0 al Teatre Gaud\u00ed fins al proper 1 de mar\u00e7. Aquesta \u00e9s la quarta obra de la companyia que sota la direcci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":30528,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26489],"tags":[],"class_list":["post-61387","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entorn-quotidia"],"yoast_head":"\n![\"LIMBO](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/LIMBO_a_.jpg\")
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 ![\"LIMBO](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/LIMBO_b.jpg\")
<\/strong><\/span><\/p>\n![\"LIMBO](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/LIMBO_1.jpg\")
<\/span><\/p>\n