\u00a0 <\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Ens hem acostumat \u00faltimament a escoltar diagn\u00f2stics generalitzadors i reduccionistes que ens aparten de la particularitat de cada \u00e9sser hum\u00e0 i que em recorden una sent\u00e8ncia de Goethe que deia que les teories s\u00f3n grisos i que l’arbre de la vida es desplega amb m\u00faltiples colors. <\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Crec que a prop\u00f2sit de la misog\u00ednia, del maltractament i de la perversi\u00f3 cal fer algunes observacions m\u00e9s prudents.<\/span><\/p>\n En principi, no hi ha perqu\u00e8 suposar a priori que tots els homes s\u00f3n mis\u00f2gins, encara que s\u00ed \u00e9s veritat que els que no ho s\u00f3n han hagut d’afrontar q\u00fcestions delicades en una cultura que promociona la misog\u00ednia en sostenir un falocentrisme que privilegia els valors que s’atribueixen al g\u00e8nere mascul\u00ed en detriment d’aquells que es consideren femenins. Si fem cas a all\u00f2 que els mitjans ens informen a trav\u00e9s de les not\u00edcies reals, les s\u00e8ries, els videojocs, els missatges expl\u00edcits o impl\u00edcits que s’hi manifesten, comprovarem com la viol\u00e8ncia guanya terreny valoratiu.<\/span><\/p>\n Una estad\u00edstica apareguda en un diari fa pocs dies enrere, informava que una de cada tres dones joves -aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s preocupant, que fossin joves- consideraven m\u00e9s atractiu l’home agressiu, si b\u00e9 sota aquesta denominaci\u00f3 s’inclo\u00efa l’\u00e9sser dominant, controlador i filant prim, home a qui aquestes dones atorguen un estatus que els col\u00b7loca en una posici\u00f3 de privilegi pel que fa a elles mateixes, el que crida a la submissi\u00f3 femenina per una confusi\u00f3 que porta a considerar el maltractament -gelosia possessiva exigent, control, domini i prohibici\u00f3 d’altres v\u00edncles- amb un amor m\u00e9s intens que suposadament les faria sentir m\u00e9s protegides. Fins que les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquestes actituds es deixen sentir desmentint l’engany inicial. Una cosa \u00e9s jugar a representar el teatre d’estereotips cl\u00e0ssics sense creure-se’ls, que forma part del joc seductor, i una altra cosa molt diferents \u00e9s actuar amb ells sentint-se autoritzats ells i obligades elles a encarnar, all\u00f3 que sembra viol\u00e8ncies de diferent tipus i conseq\u00fc\u00e8ncies no desitjables de cara a la salut ps\u00edquica de les persones.<\/span><\/p>\n Si b\u00e9 el masclisme ha estat molt criticat i actualment no est\u00e0 molt ben considerat, es mostra reticent a ser ven\u00e7ut i reapareix sota formes de vegades molt dif\u00edcils de detectar. \u00c9s f\u00e0cil recon\u00e8ixer la viol\u00e8ncia quan el seu grau d’extralimitaci\u00f3 deixa marques visibles. Per\u00f2 hi ha viol\u00e8ncies subliminals, micromasclismes, que no s\u00f3n f\u00e0cils de detectar i que generen un malestar en les dones que de vegades no saben a qu\u00e8 atribuir encara que siguin conseq\u00fc\u00e8ncia del tracte que pateixen. Aquest malestar t\u00e9 l’origen en les circumst\u00e0ncies de la vida personal, en la falta d’un tracte respectu\u00f3s.<\/span><\/p>\n El respecte \u00e9s una cosa a esperar d’alg\u00fa que diu estimar-nos i una mica a oferir a qui estimem. Per\u00f2 de vegades, la quotidianitat tal com est\u00e0 organitzada en la nostra manera de vida, d\u00f3na per suposades certes conductes que semblen normals per\u00f2 que no obstant aix\u00f2 fan patir. Nom\u00e9s cal que un home estigui conven\u00e7ut de la legitimitat de la seva superioritat jer\u00e0rquica que la nostra cultura vol fer semblar com formant part de la naturalitat, ser\u00e0 misogin, ho s\u00e0piga o no. I d’aqu\u00ed a sentir legitimats a dominar, a controlar, a exigir ser obe\u00efts per les seves dones, hi ha diferents graus que accepten totes les variacions individuals a l’hora d’abordar el ventall conflictiu que els poden plantejar les dones al rebel\u00b7lar-se contra aquest ordre de coses.<\/span><\/p>\n Quan la resposta a la rebel\u00b7lia femenina es produeix, pot apar\u00e8ixer el maltractament en un intent de col\u00b7locar a una dona en el seu rol estereotipat de submissi\u00f3 i acatament de la dominaci\u00f3 masculina. Aquesta conducta pot adoptar mitjans directes i brutals per aconseguir recuperar el domini mascul\u00ed amena\u00e7at fins m\u00e8todes molt subtils i dif\u00edcils de detectar que causen a les dones un malestar del qual no acaben de recon\u00e8ixer la seva causa. Afectades al seu torn per mandats de rol, que prenen per naturals, se senten culpables si els q\u00fcestionen. I aix\u00f2 pot afectar encara a les m\u00e9s conscienciades de la manipulaci\u00f3 cultural dels estereotips que consisteix a fer-los semblar com l’ordre de la naturalesa dels g\u00e8neres. Si b\u00e9, \u00e9s veritat que aquestes \u00faltimes estan en millor situaci\u00f3 per lluitar contra ells.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 hi ha un altre tipus de viol\u00e8ncia subtil que \u00e9s la que executen individus perversos que no escatimen mitjans per aconseguir la destrucci\u00f3 subjectiva de la seva v\u00edctima. En aquests casos ja no es tracta del maltractament subtil per una misog\u00ednia inconscient, sin\u00f3 d’un veritable desig conscient d’aniquilar a la dona que tenen com a parella, dona a la qual envegen per la seva for\u00e7a.<\/span><\/p>\n No solen assassinar com aquells que havent estat abandonats per separaci\u00f3 o divorci no han pogut acceptar aquesta nova situaci\u00f3, sin\u00f3 que aquests subjectes tenen un veritable prop\u00f2sit de destruir la dona que est\u00e0 m\u00e9s a prop d’ells manipulant de manera la comunicaci\u00f3 que poden provocar que ella se su\u00efcidi, fins a tornar-se a vincular novament amb una altra que sol tenir un fons depressiu important que ells detecten b\u00e9 i que els permet apropiar-se de la seva voluntat. Mentre que socialment poden passar per homes encantadors que fan que no resulti cre\u00efble el relat de les seves dones quan es queixen d’ells. Marie-France Hiriyogen<\/strong> els descriu molt b\u00e9 el seu llibre L’assetjament moral.<\/span><\/p>\n Quan un home ha treballat els aspectes inconscients de la seva misog\u00ednia, esdev\u00e9 un bon company de la seva dona, pot per fi sostenir un vincle paritari, en haver perdut la seva por a les dones i haver deposat l’actitud faloc\u00e8ntrica sense sentir-se amena\u00e7at. Tasca gens f\u00e0cil perqu\u00e8 sortir de la misog\u00ednia resultant d’una superioritat jer\u00e0rquica de la masculinitat, \u00e9s un proc\u00e9s pel qual han de passar i en aquest tr\u00e0nsit gens f\u00e0cil, les difer\u00e8ncies subjectives s\u00f3n molt importants. Des de qui sap escoltar i \u00e9s sensible a la imjusticia, fins al m\u00e9s insegur que \u00e9s qui es mostrar\u00e0 m\u00e9s resistent a deposar seus privilegis en no percebre el que guanyarien si ho fessin. Per\u00f2 el que tenen en com\u00fa tant els uns com els altres \u00e9s que han de enfrontar-se amb un mitj\u00e0 que no els ajuda a ser paritaris sense posar en q\u00fcesti\u00f3 una masculinitat que nom\u00e9s sap sustentar-se en el domini d’un g\u00e8nere damunt d’un altre que se’ls presenta inicialment com perill\u00f3s.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Ens hem acostumat \u00faltimament a escoltar diagn\u00f2stics generalitzadors i reduccionistes que ens aparten de la particularitat de cada \u00e9sser hum\u00e0 i que em recorden una sent\u00e8ncia de Goethe que deia que les teories s\u00f3n grisos i que […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":61320,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26666],"tags":[],"class_list":["post-61323","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-violencies"],"yoast_head":"\n