\u00a0\u00a0<\/p>\n
\n
\u00a0El rebuig familiar i social, les pr\u00e0ctiques discriminat\u00f2ries i els prejudicis poden posar en risc la salut de les dones lesbianes i bisexuals, d’acord amb estudis i testimonis.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n Elles solen patir malestars psicol\u00f2gics i tamb\u00e9 f\u00edsics per diverses causes, per\u00f2 en gran mesura tamb\u00e9 per falta d’informaci\u00f3 en mat\u00e8ria de salut i la persist\u00e8ncia de mites i prejudicis que influeixen el mateix en elles, que en el personal de salut que ha de atendre-les.<\/span><\/p>\n “Els estereotips de d\u00e8cades es reflecteixen tamb\u00e9 en la seva resist\u00e8ncia o assist\u00e8ncia tardana als serveis de salut, i en la qualitat de l’atenci\u00f3 que reben”, va comentar a SEMLac Marian Alonso Prat<\/strong>, especialista de medicina general Integral a Camag\u00fcey, ciutat a m\u00e9s de 530 quil\u00f2metres a l’est de l’Havana.<\/span><\/p>\n No poques preocupacions sobre la seva salut en general, i de la sexual i ginecol\u00f2gica en particular, s\u00f3n tema recurrent en trobades i reflexions de les xarxes socials a les que aquestes dones es vinculen des dels seus llocs de resid\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n “Moltes vegades la dona lesbiana no \u00e9s tractada amb la sensibilitat i delicadesa que els metges hem de prodigar a l’hora de practicar un interrogatori o realitzar un examen f\u00edsic”, ha precisat Alonso Prat a SEMLac durant l’\u00faltima trobada anual de la Xarxa de Dones Lesbianes i bisexuals del Centre Nacional d’Educaci\u00f3 Sexual (Cenesex), al desembre de 2014.<\/span><\/p>\n La tamb\u00e9 metgessa de l’hospital de Santa Cruz del Sur va precisar que la por al suposat tractament hostil que puguin rebre \u00e9s el principal motiu que limita la seva assist\u00e8ncia al metge. “Tamb\u00e9 hi ha falta de coneixement, ja que per ser lesbiana –ja vegades per no tenir penetraci\u00f3 o embar\u00e0s– corre m\u00e9s risc de patir una neopl\u00e0sia c\u00e8rvico-uterina que altres dones actives en el sexe amb penetraci\u00f3”, afegeix a SEMLac l’especialista.<\/span><\/p>\n No s\u00f3n poques les raons que influeixen, per\u00f2, en la resist\u00e8ncia i assist\u00e8ncia tardana d’aquestes dones als habituals revisions m\u00e8diques i consultes m\u00e8diques. Segons la seva experi\u00e8ncia, no cal arribar al metge amb un segell identificatiu que digui “s\u00f3c lesbiana”. Senzillament, de vegades pel prototip, s’arriba a conclusions anticipades o s’assumeix un procedir inadequat, com q\u00fcestionar determinat examen si aquesta dona no “ha de tenir” sexe amb penetraci\u00f3.<\/span><\/p>\n “D’aquesta manera a vegades el personal m\u00e8dic actua d’una manera negligent, adequat el tracte ha de ser igualment sensible per a tot tipus de dona”, aclareix la metgessa. Com a resultat, moltes pateixen patologies que puguin evit\u00e9s o atendre a temps, com el c\u00e0ncer c\u00e8rvico-uter\u00ed o de mama, aix\u00ed com altres patiments, incloses les infeccions de transmissi\u00f3 sexual (ITS).<\/span><\/p>\n Encara que hist\u00f2ricament les relacions sexuals entre dones no han representat una incid\u00e8ncia important en la transmissi\u00f3 del VIH \/ sida, hi ha casos documentats que elles poden contraure el virus i altres ITS. Per\u00f2 entre les mateixes dones lesbianes i bisexuals ha una baixa percepci\u00f3 de risc, associada moltes vegades a mites i falses creences sobre la sexualitat femenina i les seves pr\u00e0ctiques. “Elles en general no visualitzen la vulnerabilitat del seu aparell reproductor davant determinades malalties”, assegura l’estudi “Vulnerabilitat de les dones lesbianes davant les ITS i el VIH \/ sida”, de la llicenciada en Higiene i Epidemiologia Yenis Milan\u00e9s Gespes <\/strong>i el metge Jos\u00e9 I. Mart\u00ednez Gonz\u00e1lez<\/strong>, de l’oriental prov\u00edncia Granma, a m\u00e9s de 740 quil\u00f2metres de la capital.<\/span><\/p>\n Entre els mites m\u00e9s freq\u00fcents identificats pels especialistes hi ha el creure que les lesbianes necessiten poca atenci\u00f3 ginecol\u00f2gica, no han de fer-se la prova citol\u00f2gica amb tanta freq\u00fc\u00e8ncia i el c\u00e0ncer de c\u00e8rvix no \u00e9s un problema per a elles perqu\u00e8 “no practiquen el coit”.<\/span><\/p>\n En general no requereixen anticonceptius ni atenci\u00f3 prenatal, pel que van menys al ginec\u00f2leg, va precisar Mart\u00ednez al exposar els resultats de l’esmentat treball en la primera reuni\u00f3 d’estudis de g\u00e8nere i sexualitats no heteronormatives, realitzada del 20 al 23 de gener a la central prov\u00edncia de Cienfuegos, a 250 quil\u00f2metres de l’Havana.<\/span><\/p>\n Sovint les dones lesbianes rebutgen l’atenci\u00f3 ginecol\u00f2gica, pel fet que poden sentir inc\u00f2modes revelant la seva prefer\u00e8ncia sexe-afectiva als professionals de la salut, els qui no estan exempts de prejudicis i mantenen de vegades postures de discriminaci\u00f3 o rebuig a l’hora de brindar atenci\u00f3 ginecol\u00f2gica. “El mateix examen ginecol\u00f2gic amb esp\u00e8cul \u00e9s un procedir invasiu, a cap tipus de dona li agrada. Per\u00f2 sabent de sobres que \u00e9s necessari per al diagn\u00f2stic, hem de practicar la prova amb un coneixement i t\u00e8cnica adequats”, considera la metgessa camag\u00fceyana Alonso Prat.<\/span><\/p>\n Altres situacions que eleven la seva vulnerabilitat davant les ITS i altres esdeveniments nocius per a la salut \u00e9s que solen patir discriminaci\u00f3, viol\u00e8ncia i negaci\u00f3 dels seus drets en la fam\u00edlia, el treball i la societat, per no obeir a les normes heterosexistes i excloents, dominants en la societat.<\/span><\/p>\n L’estigma social tamb\u00e9 les porta a viure malestars ps\u00edquics com depressi\u00f3 i ansietat, sentiments i emocions com la inseguretat, la por i la incertesa per la manca d’acceptaci\u00f3 social i de la seva pr\u00f2pia fam\u00edlia. “Refereixen viure amb por de ser discriminades”, ha sostingut el metge Mart\u00ednez. El risc s’incrementa per a elles quan tenen m\u00faltiples companyes sexuals en curts per\u00edodes de temps, diverses parelles simult\u00e0niament o si exerceixen pr\u00e0ctiques de sexe transaccional amb clients masculins, afegeixen els especialistes. Generalment no coneixen literatura cient\u00edfica i especialitzada que abordi aquests temes, apunta l’estudi dels especialistes de Granma.<\/span><\/p>\n Elevar la percepci\u00f3 de risc entre aquestes dones, aix\u00ed com el seu coneixement sobre aquests temes, i incloure-les en les campanyes de prevenci\u00f3 de les ITS i el VIH \/ sida, s\u00f3n algunes de les propostes immediates dels experts<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 \u00a0El rebuig familiar i social, les pr\u00e0ctiques discriminat\u00f2ries i els prejudicis poden posar en risc la salut de les dones lesbianes i bisexuals, d’acord amb estudis i testimonis.<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":30505,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26489],"tags":[],"class_list":["post-61263","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entorn-quotidia"],"yoast_head":"\n