\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Des d’una perspectiva feminista hem desenvolupat diferents propostes per combatre la pobresa femenina. El dret a viure dignament (que no amb dignitat, d’aquesta ens en sobra sovint), en igualtat de drets i oportunitats i amb llibertat \u00e9s l’objectiu.<\/strong> <\/span><\/p>\n <\/p>\n S\u00f3n moltes les propostes globals i parcials. Em sembla important, tamb\u00e9 des d’una perspectiva feminista posar sobre la taula el debat sobre la Renda B\u00e0sica Ciutadana.<\/span><\/p>\n La Renda B\u00e0sica es defineix aix\u00ed: \u00e9s un ingr\u00e9s pagat per l’Estat a cada membre de ple dret de la societat o amb resid\u00e8ncia acreditada, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideraci\u00f3 si \u00e9s una persona rica o pobre, o dit d’una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. La RB, doncs, supera els subsidis condicionals i familiars i dota de control personal de l’ingr\u00e9s.<\/span><\/p>\n L’an\u00e0lisi, que faig des del feminisme, em porta a fer una valoraci\u00f3 positiva. D’entrada ens proposa una reflexi\u00f3 central: dret al treball o dret a una renda? Quin \u00e9s el valor del treball? De quin treball parlem?<\/span><\/p>\n D’una banda, la precarietat laboral, que actualment \u00e9s per a tothom, afecta de forma molt m\u00e9s directa les dones. Ja partim d’una desigualtat de base en l’acc\u00e9s al treball productiu, fruit de la divisi\u00f3 sexual del treball i de la construcci\u00f3 social del breadwinner, l’home com a sustentador de la fam\u00edlia, un model de fam\u00edlia patriarcal. La crisi ha precaritzat m\u00e9s el treball per\u00f2 les dones ja part\u00edem d’una bretxa salarial important i la precarietat ens ha afectat m\u00e9s, alhora que la bretxa ha augmentat. M\u00e9s del 80% dels contractes que es fan a temps parcial estan destinats a dones, amb la disminuci\u00f3 de sou i prestacions socials que comporten.<\/span><\/p>\n Pel que fa al treball invisible, el treball familiar i de cura, b\u00e0sicament recau sobre les dones, no t\u00e9 reconeixement social ni valor. L’estudi de Cristina Carrasco<\/strong>, publicat per l’Institut Catal\u00e0 de les Dones, destaca que les dones dediquem un 68’8% del temps al treball familiar i dom\u00e8stic i si aquest es comptabilitz\u00e9s el PIB de Catalunya augmentaria un 65’9%. Aquest \u00e9s el treball invisible i no remunerat del que les dones fem donaci\u00f3 a la societat. En aquest punt -i tenint en compte les dificultats de les dones a l’acc\u00e9s al treball, aix\u00ed com la llarga situaci\u00f3 de crisi que ens ha portat a un 22% de persones a l’atur, moltes de les quals ja no tindran mai m\u00e9s acc\u00e9s a un treball remunerat- parlem de dret al treball, dret a quin treball? Hi ha una gran precaritzaci\u00f3 de salaris, manca real de negociaci\u00f3. Repartiment del treball, de quin treball? familiar i de cura? Voluntari? Precari?<\/span><\/p>\n Si b\u00e9 la manca de treball i la precarietat laboral, afecta a tothom afecta especialment les dones que, a m\u00e9s, tenim un menor poder adquisitiu, majors responsabilitats familiars i una manca d’acc\u00e9s a llocs de decisi\u00f3. Aquest factors fa de les dones un grup social que acumula m\u00e9s factors d’exclusi\u00f3 social. La manca de reconeixement econ\u00f2mic i social del treball dom\u00e8stic i de cura;el tipus de contractacions que provoquen una manca d’antiguitat als seus llocs de treball (un 23% de les dones porten menys d’un any a la seva feina) s\u00f3n altre factors de base que afecten directament a la precaritzaci\u00f3 de la qualitat de vida de les dones.<\/span><\/p>\n Alhora, les dones som les grans afectades per les retallades, no nom\u00e9s es retallen els nostres drets sin\u00f3 tamb\u00e9 aquells serveis p\u00fablics que ens proporcionava l’incipient Estat Catal\u00e0 del Benestar i que ens permetia optar a una vida amb una certa llibertat d’opci\u00f3. Una llibertat que contenia l\u00edmits clars degut a que les pol\u00edtiques d’igualtat d’oportunitats, malgrat els aven\u00e7os, encara no havien consolidat els seus objectius.<\/span><\/p>\n Que proposa la Renda B\u00e0sica? Un nou model social. \u00c9s una forma d’acc\u00e9s a la renda i per tant un mecanisme de la seva redistribuci\u00f3. Constitueix una mesura de pol\u00edtica social que pret\u00e9n fer front a diversos problemes socials tals com la pobresa, l’atur, la precarietat laboral i la desigualtat de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n La implantaci\u00f3 d’una RB d’una quantia superior al llindar de la pobresa, calculat a Catalunya a partir de l’IRSC (Indicador de Renda de Sufici\u00e8ncia de Catalunya). Una persona \u00e9s considerada pobre si rep uns ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana. Una Renda B\u00e0sica ens posa sobre la taula la llibertat de ser i el dret a existir, al marge de la productivitat. El valor del treball productiu canvia i es d\u00f3na valor al treball social i de l’\u00e0mbit familiar i de cura. Una RB ens dotaria d’una major capacitat de negociaci\u00f3 i de llibertat per a triar all\u00f2 que volem fer, els treballs actualment m\u00e9s precaris i mal pagats es valorarien m\u00e9s com a resposta a la possible manca de m\u00e0 d’obra (en tot cas de m\u00e0 d’obra barata), per posar alguns exemples. En definitiva, la RB canviaria la manera de percebre el treball i la centralitat que t\u00e9 actualment la productivitat i els beneficis per sobre de tot i de tothom.<\/span><\/p>\n D’altra banda, a RB no seria en absolut un substitut del conjunt dels serveis p\u00fablics que actualment presten els Estats de Benestar. nom\u00e9s substituiria les prestacions “monet\u00e0ries” actualment existents, en la mesura en que aquestes es trobessin per sota de la quantia fixada per a la RB.<\/span><\/p>\n \u00c9s possible implementar una Renda B\u00e0sica? En aquest punt la RB tamb\u00e9 planteja un aspecte important. Una reforma del IRPF i prestacions actuals monet\u00e0ries (estudi d’Arcarons\/ Ravent\u00f3s\/ Dom\u00e8nech\/ Torrens) permetria un canvi important, i m\u00e9s equilibrat socialment, en les aportacions a l’estat i seria possible finan\u00e7ar una RB.<\/span><\/p>\n Hi ha qui reclama a la proposta un canvi total de sistema, per\u00f2 tamb\u00e9 cal destacar que la RB no acabaria amb totes les desigualtats. Aquesta \u00e9s una proposta de redistribuci\u00f3 de rendes, \u00e9s una proposta agosarada i revolucion\u00e0ria per\u00f2 no li podem demanar que arregli totes les desigualtats sin\u00f3 que com a proposta de caire monetari el que fa \u00e9s millorar la situaci\u00f3 de facto i planteja alguns dels reptes socials que tenim, alhora que ens dota de llibertat de tria. Cal acompanyar la proposta amb pol\u00edtiques socials avan\u00e7ades i desenvoupar unes pol\u00edtiques de dones que permetin un aven\u00e7 real cap al reconeixement de la difer\u00e8ncia sexual, tot i aix\u00ed el fet de dotar d’una renda individual que ens permeti triar lliurement, que doti dones sense cap recurs econ\u00f2mic per a optar a una vida millor, fugir de situacions no volgudes, de precarietat i de viol\u00e8ncia, \u00e9s un pas endavant important i necessari.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 Des d’una perspectiva feminista hem desenvolupat diferents propostes per combatre la pobresa femenina. El dret a viure dignament (que no amb dignitat, d’aquesta ens en sobra sovint), en igualtat de drets i oportunitats i amb llibertat \u00e9s l’objectiu.<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":30502,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26646],"tags":[],"class_list":["post-61257","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-economia-i-treball"],"yoast_head":"\n