\u00a0<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Avui primer de febrer, totes recordem la multitudin\u00e0ria cita de l’any passat a Madrid davant la convocat\u00f2ria de l’anomenat “Tren de la llibertat”.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Fins i tot les que no hi vam poder anar sentim aquella immensa energia des de la dist\u00e0ncia f\u00edsica, que no la ideol\u00f2gica ni l’emocional.<\/span><\/p>\n Ja m’he passejat aquest mat\u00ed per les xarxes socials i he vist com tornen a estar plenes de fotos d’aquell esdeveniment que va marcar la fi del recorregut de la tramitaci\u00f3 d’una contrareforma de la Llei de l’avortament que pretenia retallar els nostres drets a decidir lliurement (o gaireb\u00e9) sobre ser o no mares. All\u00f2 varem aconseguir aturar-ho.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 el cam\u00ed cap a la igualtat segueix ple de pedres i de pedruscall que no sempre s\u00f3n visibles.<\/span><\/p>\n La permanent actitud d’alguns companys i fins i tot companyes de viatge de l’esquerra que segueixen exercint la major fidelitat a la servitud cap al patriarcat \u00e9s un clar exemple del que intento explicar. I ara no estic pensant nom\u00e9s en el que ha passat amb la conformaci\u00f3 del govern mascul\u00ed de Syriza a Gr\u00e8cia, ni en cap partit en particular. Vull dir que sense anar m\u00e9s lluny aquesta setmana comentava amb un d’aquests company d’esquerres el dur que em semblava el tema de Syriza. Un company i gran amic personal que milita a l’esquerra del meu poble. La seva reacci\u00f3 al meu comentari va ser gaireb\u00e9 furiosa i les seves paraules les vaig sentir com una galleda d’aigua freda. La seva reacci\u00f3 desmesurada em va deixar bocabadada.<\/span><\/p>\n Segons ell, a banda que s’han de buscar sempre “els millors sense importar el sexe” i quan critiquem a Syriza o qualsevol altre partit pel tema de la manca de dones en les llistes electorals, ens oblidem (en aquest cas m’oblidava) del complicat que resulta “trobar dones disponibles per anar en llistes electorals”. I es va quedar tan ample. No negar\u00e9 que vaig intentar fer pedagogia i explicar algunes causes d’aquesta “falta de disponibilitat”, per\u00f2 es va tancar en banda. Senzillament no volia escoltar ni entendre res. La seva r\u00e0bia cap el meu comentari el va tancar en la seva closca i ja gaireb\u00e9 no vaig poder fer res amb el poc temps que tenia. Em vaig quedar molt tocada ja que en aquest moment s’estan elaborant les llistes electorals per a les eleccions de maig i \u00e9s important arribar a visibilitzar aquesta necessitat de paritat en les llistes.<\/span><\/p>\n No negar\u00e9 que gr\u00e0cies a la Llei d’Igualtat les coses han canviat bastant en els \u00faltims deu anys, per\u00f2 el resultat final segueix sent el mateix: falta de paritat en la constituci\u00f3 d’Ajuntaments i resta d’institucions. El monstre del patriarcat segueix present malgrat el cam\u00ed recorregut. I el que \u00e9s pitjor, es camufla per conv\u00e8ncer de la seva inexist\u00e8ncia fins i tot als que tenen clara la desigualtat de classe, de repartiment de la riquesa, etc., per\u00f2 s\u00f3n cecs a la desigualtat de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n Com he dit en diverses ocasions, cada dia trobem m\u00e9s companys que van despertant a l’evid\u00e8ncia de la desigualtat de g\u00e8nere i se sumen a aquestes exig\u00e8ncies d’igualtat. Aix\u00f2 els honra davant els meus ulls.<\/span><\/p>\n El patriarcat, com he dit abans, es camufla i apareix sota nous discursos que justifiquen la “naturalitat” d’aquesta desigualtat i fins i tot la seva inexist\u00e8ncia i la converteixen en una simple mania de les feministes perqu\u00e8 se’ns han acabat els arguments de veritat ja que, “Potser la Constituci\u00f3 no garanteix ja la igualtat en el seu article 14 ?, Qu\u00e8 m\u00e9s volem les feministes radicals? “. Em poso malalta cada vegada que escolto aquest tipus d’arguments. I si no, aquest altre en boca d’una dona una mica m\u00e9s gran que jo: “Amb tot aix\u00f2 de la llei d’igualtat i el discurs feminista radical, les dones m\u00e9s joves estan molt crescudes”. Uf !!! Puc assegurar que vaig haver de practicar aix\u00f2 de les respiracions profundes i donar-me\u00a0 temps per respondre de manera pausada a all\u00f2 que comportaven les seves paraules. De nou el mur del no poder entendre, que en realitat \u00e9s no voler entendre-ho.<\/span><\/p>\n Hi ha moltes m\u00e9s pedres i pedrots encara en el cam\u00ed cap a la igualtat real com deia al principi i aquests s\u00f3n nom\u00e9s dos exemples, per\u00f2 n’hi ha m\u00e9s, molts m\u00e9s. No vull entelar per res el que va passar fa just un any a Madrid amb la gran manifestaci\u00f3 del “Tren de la llibertat”. All\u00f2 va ser hist\u00f2ric en molts sentits. I calia tamb\u00e9 per parar-li els peus al misogin de Ruiz Gallard\u00f3n<\/strong>. I es va aconseguir.<\/span><\/p>\n Avui \u00e9s un dia per rememorar el que va ser all\u00f2 per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s per reflexionar sobre el que ens queda per desmuntar aquest monstre anomenat patriarcat. I les aules, totes elles, s\u00f3n escenaris fonamentals per anar fent aquesta feina dia a dia, paraula a paraula. La formaci\u00f3 en Igualtat entre el personal docent \u00e9s fonamental perqu\u00e8 puguin esdevenir agents de canvi de model social actual. Per\u00f2 no nom\u00e9s \u00e9s fonamental formar el personal docent, ho \u00e9s tamb\u00e9 formar a la resta de la societat. Formar mares i pares, a persones treballadores, a cossos i forces de seguretat de l’estat, a tot l’aparell que conforma el poder judicial, als que conformen els poders i governen a les institucions, a la societat en general. Seria essencial aquesta formaci\u00f3 perqu\u00e8 pogu\u00e9s donar-se un canvi real, per\u00f2 reconec que el que plantejo \u00e9s una mica ut\u00f2pic, ja que el patriarcat ha instaurat en la ment de les persones en general un sistema de valors en qu\u00e8 all\u00f2 “natural” est\u00e0 per sobre de la “equitat”, en qu\u00e8 all\u00f2 “desigual” est\u00e0 per sobre d’all\u00f2 que \u00e9s “just.”<\/span><\/p>\n La meva experi\u00e8ncia com a formadora m’indica que, en algunes ocasions, amb el debat que es produeix a les aules reals o virtuals, alguna persona s’interessa per aquest tema i despr\u00e9s busca aprofundir i q\u00fcestionar la desigualtat. El fet que s’obrin els ulls i es q\u00fcestioni el sistema patriarcal \u00e9s, en si mateix, una vict\u00f2ria.<\/span><\/p>\n Que alg\u00fa obri els ulls i es col\u00b7loqui les ulleres violetes per observar des d’una altra perspectiva la societat, que es q\u00fcestioni l’ordre “natural” que se’ns imposa, que desconstruexin poc a poc els fonaments heretats i es modifiquin pautes com el llenguatge o els nefastos discursos sobre “no puc, versus no vull” que ens impedeixen trencar motlles, \u00e9s tot un \u00e8xit. I de vegades passa. Es desperta la consci\u00e8ncia feminista i llavors poc a poc tot va canviant.<\/span><\/p>\n A la calor del record del que va passar fa un any, reflexiono sobre all\u00f2 que s’ha aconseguit i all\u00f2 pendent. Estic feli\u00e7 pel que vam poder revertir. Era molt important i no nom\u00e9s per a les dones de l’Estat Espanyol mantenir una llei vigent que, encara que amb algunes llacunes, ens permet decidir sobre la nostra maternitat. I com molt b\u00e9 haur\u00e0 pogut comprovar qui em coneix, no he esmentat al terrorisme masclista i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies que prefereixo deixar-ho per a la setmana que ve amb m\u00e9s informaci\u00f3 sobre un cas i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies reals i simb\u00f2liques.<\/span><\/p>\n El record del moment emocional viscut fa un any ha de permetre veure les pedres i pedrots pendents i portar com molt b\u00e9 diu Mar Esquembre<\/strong> en el seu article d’avui que “El tren de la llibertat no pot parar. Hem de donar-li a tota m\u00e0quina. Ens hi juguem la vida en aix\u00f2.”<\/span><\/p>\n Desmuntar el patriarcat \u00e9s cosa de totes i tamb\u00e9 de tots, ja que amb la igualtat guanyem totes i tots. Amb la for\u00e7a que ens d\u00f3na la sororitat i la SOLIDARITAT podrem treure-li les successives disfresses que utilitza per camuflar-se i poc a poc anar desmuntant-lo.<\/span><\/p>\n En aconseguir aix\u00f2 ja ens hi trobem moltes i, cada vegada m\u00e9s, molts.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Avui primer de febrer, totes recordem la multitudin\u00e0ria cita de l’any passat a Madrid davant la convocat\u00f2ria de l’anomenat “Tren de la llibertat”.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59272,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26652],"tags":[],"class_list":["post-61217","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-igualtat"],"yoast_head":"\n