\u00a0<\/span><\/strong><\/span><\/strong><\/p>\n <\/span>Bibliotec\u00e0ria jubilada, hebrea ortodoxa, Daniela Joel \u00e9s filla de jueus polonesos que en els anys 30 van migrar a Palestina, mentre la meitat de la fam\u00edlia va perdre la seva vida al camp de Treblinka.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n “A Israel em sento a casa, la meva p\u00e0tria, de la qual m’avergonyeixo”, afirm\u00e0, esmentant a Carlo Ginzburg<\/strong>,\u00a0 tamb\u00e9 de pares d’origen jueu i com ella, gran lluitador per les llibertats”, en una trobada el 2013 a Jerusalem, amb participants d’It\u00e0lia (una de les\u00a0 moltes altres confer\u00e8ncies a ciutats europees on ha participat).<\/span><\/p>\n El que va fer indignar Daniela Joel<\/strong> dels seus compatriotes \u00e9s un fet esdevingut fa 17 anys, quan una dona palestina que s’havia sotm\u00e8s per 9 anys a tractaments de fertilitat, i per fi s’havia quedat embarassada de dos bessons, li va ser impedit passar un check Point pels soldats israelians, quan necessitava anar a parir a un hospital. Va haver de donar a llum a\u00a0 terra i un dels dos nadons morir, van intentar salvar l’altre bess\u00f3 per\u00f2 de nou va ser aturada en un altre control, fet pel qual va morir l’altre bess\u00f3.<\/span><\/p>\n Daniela Joel, que t\u00e9 n\u00e9ts sans i alegres, va sentir pena per la dona i va decidir que era hora de fer gestos concrets per defensar els elementals drets de la vida de les dones i homes palestins, i es\u00a0<\/span>va involucrar en el moviment “Machsom Watch<\/em>” (“control de Check point”).<\/span><\/p>\n Es tracta d’una organitzaci\u00f3 nascuda el 2001 i que ara compta amb 400 volunt\u00e0ries hebrees que fan un seguiment dels 600 check points distribu\u00efts al llarg del Mur de 700 km que separa Israel dels territoris palestins ocupats, per procurar que els soldats tinguin un tracte hum\u00e0 cap a les persones que estan obligades a fer hores de cua, sota el sol o la pluja, per a presentar els seus documents a l’entrada o sortida d’Israel.<\/span><\/p>\n Mentrestant el Mur, amb una al\u00e7ada de 13 metres, constru\u00eft amb la intenci\u00f3 d’evitar atacs terroristes a Israel, avan\u00e7a serpentejant entre camps i propietats palestines, a les quals els assentaments il\u00b7legals israelians roben aigua i terra, i la tensi\u00f3 entre palestins i hebreus \u00e9s alt\u00edssima.<\/span><\/p>\n Actualment el Mur, present tamb\u00e9 a Betlem (fet que deix\u00e0 at\u00f2nit al papa Francisco), dificulta el tr\u00e0nsit entre un poble i un altre, entre un poble i els seus camps, transformant els territoris ocupats en una “pres\u00f3 a cel obert”, com la defineix Rahed Abusahlia<\/strong>, el sacerdot palest\u00ed director de C\u00e0rites a Jerusalem. Ell mateix explica, que dones d’una organitzaci\u00f3 hebrea, durant els bombardejos de Gaza a l’estiu 2014, responsables de m\u00e9s de 2000 v\u00edctimes palestines, van recaptar l’equivalent a 120.000 euros per enviar aliments a la poblaci\u00f3 afectada pels bombardejos.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Foto:Palestinallibre.org. \u00a08 de Mar\u00e7 de 2014 a Cisjordania<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n S\u00f3n accions que tot i no tenir la for\u00e7a d’incidir en el pla pol\u00edtic, simb\u00f2licament representen la voluntat de moltes dones hebrees de oposar-se a l’opci\u00f3 militarista dominant.<\/span><\/p>\n Una altra experi\u00e8ncia valuosa a nivell educatiu \u00e9s l’escola prim\u00e0ria de Neve Shalom<\/em> o Wahat As Salam<\/em> a \u00e0rab, (“Oasi de pau”), una comunitat intercultural d’unes 50 fam\u00edlies fundada el 1972, on nens i nenes \u00e0rabs i jueus aprenen els dos idiomes, comparteixen jocs i coneixements, trencant estereotips i prejudicis.<\/span><\/p>\n Una conviv\u00e8ncia m\u00e9s justa entre pobles \u00e9s possible, si m\u00e9s gent ho vol i s’hi compromet: aix\u00f2 creu Daniela Joel, que denuncia tamb\u00e9 a l’exterior les violacions dels drets humans que es donen en el seu\u00a0<\/span>pa\u00eds, motivada, segons diu, pels valors de just\u00edcia que hi ha inclosos en la seva religi\u00f3.<\/span><\/p>\n Quan els seus compatriotes la titllen de “tra\u00efdora”, (igual que a l’organitzaci\u00f3 de drets humans B’Tselem) ella respon: “Hem d’ajudar Israel a salvar-se de si mateixa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Dones palestines\u00a0en un control de soldats israelians el 1988. Foto:cineddhh.org. \u00a0 Bibliotec\u00e0ria jubilada, hebrea ortodoxa, Daniela Joel \u00e9s filla de jueus polonesos que en els anys 30 van migrar a Palestina, mentre la meitat de la fam\u00edlia va […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":30464,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26591],"tags":[],"class_list":["post-61200","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-violencia-destat"],"yoast_head":"\n![\"Palestinas](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Palestinas_8_de_marzo_2014.jpg\")
<\/span><\/p>\n