Nabi Saleh \u00e9s un petit poble d’uns 600 habitants al nord-oest de Jerusalem, als territoris ocupats de Palestina. Els habitants pateixen l’ocupaci\u00f3 especialment per l’expropiaci\u00f3 de terres, que els priva d’un dels seus principals recursos.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Com en tants d’altres pobles palestins, per combatre-ho, s’ha organitzat un comit\u00e8 popular de resist\u00e8ncia que ha optat per la lluita no violenta. Per\u00f2 la particularitat d’aquest poble \u00e9s l’alta participaci\u00f3 de les dones en el comit\u00e8.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Manal Tamimi<\/strong>, una de les activistes de Nabi Saleh, explica que a m\u00e9s de ser una comunitat petita, on tothom es coneix, “tot el poble \u00e9s una sola fam\u00edlia, la familia Tamimi”. Diu que aix\u00f2 els d\u00f3na for\u00e7a com a dones: “Jo s\u00e9, per exemple, que si jo participo en una protesta tothom al meu voltant s\u00f3n familiars meus: el meu germ\u00e0, el meu marit, el meu cos\u00ed, el meu tiet, la meva tieta… aix\u00f2 et dona un sentiment de seguretat perqu\u00e8 saps que tothom t’ajudaria si pass\u00e9s alguna cosa.” Tamimi fins i tot fa broma dient que a Nabi Saleh, s\u00f3n els homes que haurien de reclamar la igualtat de drets: “Ens sap greu pels homes, ells haurien de demanar igualtat, no nosaltres”.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de les bromes i fent una mirada general sobre Palestina, Manal Tamimi explica que al pa\u00eds es pot parlar de certa igualtat entre homes i dones, almenys, pel que diuen les enquestes. Per exemple, en l’\u00e0mbit educatiu el percentatge de nois i noies que accedeixen a la universitat \u00e9s similar. S\u00f3n les mateixes dades que exposa Soraida Hussein<\/strong>, directora del Women’s Affair Technical Committes (WATC), en la xerrada que va oferir a principis de desembre a la seu catalana del Servei Civil Internacional, en el marc del curs sobre Conflictologia i Transformaci\u00f3 Social. Tot i aix\u00f2, Hussein afirma que hi ha una contradicci\u00f3 ja que quan deixem l’\u00e0mbit de l’ensenyan\u00e7a per entrar al m\u00f3n laboral les mateixes dades mostren com en el mercat laboral formal les dones representen nom\u00e9s un 17%. En canvi, en el mercat informal s\u00f3n moltes m\u00e9s. Segons Hussein, l’educaci\u00f3 hauria de ser una arma per superar la societat patriarcal per\u00f2 mentre visquin en un estat ocupat dif\u00edcilment tindran l’oportunitat de decidir quina educaci\u00f3 volen pels seus fills: “Segueix sent una societat patriarcal on no hem tingut l’oportunitat d’educar a generacions que estiguin conven\u00e7udes que l’home i la dona s\u00f3n iguals”, reflexiona.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Dels acords d’Oslo a la vict\u00f2ria de Ham\u00e0s<\/span><\/strong><\/p>\n La de l’educaci\u00f3 \u00e9s, probablement, una m\u00e9s de les oportunitats perdudes amb els acords d’Oslo. Soraida Hussein explica que a principis dels anys 90, mentre estaven tenint lloc les negociacions de pau, es van establir diversos comit\u00e8s t\u00e8cnics que havien d’assessorar l’Organitzaci\u00f3 per l’Alliberament de Palestina (OAP) per a la creaci\u00f3 d’un estat palest\u00ed. Inicialment no es va preveure que exist\u00eds un comit\u00e8 de dones, per\u00f2 gr\u00e0cies a la pressi\u00f3 de diversos grups i entitats feministes, en els quals es trobava Hussein, van aconseguir que es crees. La directora de WATC explica que entre el 1992 i el 2000, moment en qu\u00e8 esclata la segona intifada, es va treballar molt intensament per a la construcci\u00f3 d’un nou estat des de totes les perspectives. Ella ho defineix com “un temps d’or per a totes les organitzacions de dones palestines i en general per a tota la societat civil”, ja que realment creien que el nou estat arribaria i que representava una oportunitat per definir des de zero com volien que fos la futura societat palestina. Per exemple, segueix explicant, van treballar molt en com haurien de ser les noves lleis, que havien de garantir una igualtat de g\u00e8nere real, o sobre com havien de ser els curr\u00edculums acad\u00e8mics per les escoles. “Era la primera vegada que tindriem l’oportunitat d’educar a una generaci\u00f3 palestina lliure d’ocupaci\u00f3 militar”, creien. Per\u00f2 l’any 2000, l’evid\u00e8ncia de l’incompliment dels acords d’Oslo i la viol\u00e8ncia que es va desencadenar amb la Segona Intifada, van enterrar les esperances de canvi. “Van matar l’esperit, la voluntat d’edificar”, diu Soraida Hussein que recalca que no va ser nom\u00e9s una derrota f\u00edsica sin\u00f3 tamb\u00e9 moral, ja que es va instal\u00b7lar entre els sectors m\u00e9s actius de la societat palestina la idea que mai tindrien un estat propi.<\/span><\/p>\n Pel moviment feminista palest\u00ed una altra derrota va ser la vict\u00f2ria de Ham\u00e0s a les eleccions del 2006. “Som dones laiques que no volem que ens governi un grup religi\u00f3s”, diu Hussein, que explica que sempre ha lluitat per una Palestina secular i ho seguir\u00e0 fent. Considera, que a m\u00e9s de les desigualtats de g\u00e8nere intr\u00ednsiques del model social de Ham\u00e0s els que s\u00f3n religiosos es creuen que tenen m\u00e9s dret que els altres a controlar la societat i els “roben espais” de llibertat i de decisi\u00f3.<\/span><\/p>\n A la vegada, l’ocupaci\u00f3 militar dels territoris palestins, tamb\u00e9 condiciona de manera indiscutible segons Hussein els moviments feministes i el diferencia dels que hi pugui haver en altres territoris: “Estar empresonades f\u00edsicament t\u00e9 el potencial d’empresonar-nos tamb\u00e9 espiritual i mentalment”, diu. Per aix\u00f2, part de la seva lluita consisteix tamb\u00e9 en trencar aquestes presons espirituals i mentals tot i que f\u00edsicaent segueixin sense ser lliures. Manal Tamimi tamb\u00e9 veu els efectes de l’ocupaci\u00f3 en els racons m\u00e9s \u00edntims de cada llar i creu que conidiciona no nom\u00e9s els moviments socials sin\u00f3 el mateix estat d’\u00e0nim de les persones: “De vegades, l’impacte de la situaci\u00f3 en general \u00e9s negatiu en la vida de les dones”. I en posa un exemple: “Quan els homes no tenen feina, s\u00f3n expresos o han estat greument ferits i no poden treballar, l’estr\u00e9s, l’ira i els sentiments d’impot\u00e8ncia generen un impacte en la seva fam\u00edlia i en la seva dona.”<\/span><\/p>\n Per\u00f2 tot i el derrotisme que es podria desprendre dels esdeveniments dels darrers 15 anys, Soraida Hussein tamb\u00e9 parla de les vict\u00f2ries, com per exemple la nova llei de protecci\u00f3 de la fam\u00edlia, que, un cop s’aprovi, preveu que protegeixi les dones v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Tot i aix\u00f2, assegura que en aquests moments estan treballant m\u00e9s que mai per\u00f2 tenen pocs resultats i que els cal aprendre nous mecanismes per millorar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les dones en la resist\u00e8ncia Palestinas<\/span><\/strong><\/p>\n Alguns d’aquests \u00e8xits que costen tant d’aconseguir, tot i que en una perspectiva m\u00e9s micro, tamb\u00e9 es troben a Nabi Saleh, on Manal Tamimi explica que quan es va crear el comit\u00e8 popular de resist\u00e8ncia mai es van plantejar quin rol hi havia de jugar cadasc\u00fa: “Ho fem tot junts, per tant no hi ha difer\u00e8ncia”, diu. Aix\u00ed, la major part de les dones del poble participen d’una manera o una altra en la resist\u00e8ncia. Tamimi diu que per elles \u00e9s natural fer-ho ja que les fereixen, les arresten i les humilien… igual que a qualsevol home. Paral\u00b7lelament, per\u00f2, argumenta que les dones palestines tenen un doble patiment: en primer lloc, el propi, precisament perqu\u00e8 elles tamb\u00e9 s\u00f3n ferides, arrestades, humiliades… i al mateix temps pateixen quan els seus homes, (marit, fill, germ\u00e0, pare…) s\u00f3n arrestats, ferits, o assessinats, ja que elles han d’assolir els rols dels dos. Per aix\u00f2, fins i tot si els homes no volguessin que les dones s’impliquessin en la resist\u00e8ncia elles ja ho estan, segueix explicant. Per\u00f2 segons Tamimi, si tantes dones s’impliquen en la resist\u00e8ncia contra l’ocupaci\u00f3 a Nabi Saleh tamb\u00e9 \u00e9s perqu\u00e8 se senten recolzades. “Som una fam\u00edlia i els \u00e8xits de les dones s\u00f3n un \u00e8xit per tot el poble”, diu.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 el cas de Nabi Saleh no quedi en l’an\u00e8cdota, i per alimentar i enfortir les lluites de tots els comit\u00e8s populars de Palestina, sovint es troben i comparteixen experi\u00e8ncies. Amb aquest prop\u00f2sit, a principis del 2014 van organitzar una confer\u00e8ncia de dones on hi van participar persones de Nabi Saleh, de la vall del Jord\u00e0, de Jerusalem, Ramallah, Nablus, Hebron, i fins i tot, destaca Tamimi, d’algunes ciutats palestines que es troben actualment dins de les fronteres d’Israel. “Intentem trobar la millor manera d’implicar les dones en la resist\u00e8ncia perqu\u00e8 les dones tenen eines molt importants”, diu.<\/span><\/p>\n Tot i aix\u00f2, en el cam\u00ed que se suposa que ha de portar a la societat palestina cap a una transformaci\u00f3 social m\u00e9s igualit\u00e0ria i cap a l’alliberament nacional, no tothom ent\u00e8n que feminisme i nacionalisme s’entrellacin.<\/span><\/p>\n Per Soraida Hussein cal que l’agenda pr\u00f2pia dels moviments feministes quedi inclosa en l’agenda d’altres moviments, i s’hi est\u00e0 treballant, “per\u00f2 encara queda molt per aprendre”. Elles, en canvi, ho tenen clar: “Es diu que feminisme i nacionalimes no van junts per\u00f2 per nosaltres les palestines el moviment de la dona va n\u00e9ixer dins del moviment nacionalista”. Per aix\u00f2 es defineix com a “militants en un moviment d’alliberaci\u00f3 on lluitem pels drets de les dones” i ent\u00e9n que es tracta de dues lluites que es desenvolupen a la vegada.<\/span><\/p>\n Al mateix temps per\u00f2, la transformaci\u00f3 social portar\u00e0 la igualtat per\u00f2 la pau nom\u00e9s arribar\u00e0 amb la just\u00edcia. Soraida Hussein ho exemplifica dient que “per les refugiades, la pau \u00e9s tornar a casa; per les mares dels presos, la pau \u00e9s que els alliberin” i pel conjunt de la poblaci\u00f3 palestina la pau \u00e9s ser lliure i poder viatjar lliurement.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n *Publicat a La Directa<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0 La particularitat d’aquest poble \u00e9s l’alta participaci\u00f3 de les dones en el comit\u00e8 Nabi Saleh \u00e9s un petit poble d’uns 600 habitants al nord-oest de Jerusalem, als territoris ocupats de Palestina. Els habitants pateixen l’ocupaci\u00f3 especialment per […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":30413,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26629],"tags":[],"class_list":["post-61125","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-p-moviments-socials"],"yoast_head":"\n![\"Palestina2\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/palestina2.jpg\")
<\/span><\/p>\n