<\/span><\/p>\n
A moltes dones se’ns fa dif\u00edcil pair l’evid\u00e8ncia que no podem viure el nostre temps lliurement.<\/span><\/strong><\/p>\n El temps t\u00e9 -per a nosaltres- un sentit vital molt gran: el nostre “en temps real” \u00e9s el nostre “a la vida de veritat”.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Ens ofega la depend\u00e8ncia temporal que suposa la maternitat durant els primers anys perqu\u00e8 hi ha molts mandats que ens exigeixen ser mares d’una manera poc convivible amb la vida que hi ha m\u00e9s enll\u00e0 i se’ns instal\u00b7la la sensaci\u00f3 que, llavors, no tenim temps per a viure; ens ofega haver d\u2019acomplir horaris de treball absurds perqu\u00e8 per a nosaltres el treball no \u00e9s una manera d’arribar a un sou ni d’exercir poder i lideratge, sin\u00f3 una manera de viure el nostre temps, ja que la major part de les vegades el sentit del temps laboral no t\u00e9 res a veure amb aquell que voldr\u00edem donar-li.<\/span><\/p>\n Ens sembla absurd que es declarin prop\u00f2sits de conciliaci\u00f3 laboral i familiar, i que ens facin fitxar per a estar en un lloc fent perman\u00e8ncia, quan l’important \u00e9s el que fem o produ\u00efm quan tenim el cap clar per a poder-ho fer, i ens resulten absurds els sous que se’ns paguen perqu\u00e8 estan, la major part de les vegades, justificats m\u00e9s en el temps que passem al lloc de treball i en tot el que sabem negar-nos, que en la qualitat d’all\u00f2 que fem durant aquest temps.<\/span><\/p>\n Les estrat\u00e8gies escrites amb bones paraules -que amb prou feines s\u2019acompleixen- sobre la conciliaci\u00f3 entre la vida laboral i la vida familiar estan fetes i pensades pels que, hist\u00f2ricament, han tingut poques ganes d’estar-se a casa, de mesurar-se amb el sentit de la cura i moltes de protegir-se i significar-se amb el sentit de proveir.<\/span><\/p>\n Nosaltres sabem que si prove\u00efm sense pres\u00e8ncia i sense amor no donem res en realitat, perqu\u00e8 el prove\u00efment s’esgota abans del 20 de cada mes i l’amor no.<\/span><\/p>\n A moltes dones se’ns emmalalteix el cos, a m\u00e9s, quan se’ns barregen el temps que passem en un lloc o en una situaci\u00f3 amb la manera en qu\u00e8 se’ns hi obliga a trav\u00e9s d’estrat\u00e8gies d’ab\u00fas de poder.<\/span><\/p>\n Moltes dones somniem amb poder decidir la nostra manera de vida i aix\u00f2 sorgeix de poder decidir a qu\u00e8 dediquem i com distribu\u00efm i vivim el nostre temps. Volem fer, amb el nostre temps, la nostra forma de vida dia a dia, per\u00f2 el que ens passa a moltes \u00e9s que veiem, cada dia, que alg\u00fa s\u2019emporta el nostre temps i que ens marxa la vida amb ell.<\/span><\/p>\n Desitgem no sostenir relacions de depend\u00e8ncia ni amb una empresa, ni amb un projecte que ens resulti buit de l\u00f2gica, per\u00f2 vivim tan dependents de tot aix\u00f2 que despr\u00e9s ens fa por la possibilitat de caure en depend\u00e8ncia en altres \u00e0mbits de la vida: precisament en aquells en els que s\u00ed que podem decidir.<\/span><\/p>\n “Tenim tan poc temps” i podem decidir tan poques coses sobre el nostre temps-vida, que traslladem a l’esfera de les emocions-per exemple- la decisi\u00f3 de si l’amor ens ha d’ocupar molt o poc, de si l\u2019hem de fragmentar, si l\u2019hem de repartir, dividir o multiplicar. Decidim si volem deixar-nos portar molt o poc pels impulsos i els sentiments per tal de poder organitzar el temps que els deixem que ocupin i defensem, discutim o racionalitzem el nostre dret a “sentir-nos lliures” o “al nostre propi espai” referint-nos al dret a expressar o viure, quan i com volem, el que sentim.<\/span><\/p>\n Fa uns mesos una campanya d’una companyia immobili\u00e0ria va omplir els carrers amb cartells que deien aix\u00f2: <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n …<\/span> i \u00e9s que hem apr\u00e8s a “gestionar les emocions, els sentiments, els desitjos”… alguna recorda que es fes servir tant la paraula “gesti\u00f3” fa unes d\u00e8cades?, aquesta no era una paraula que s\u2019emprava en terrenys molt espec\u00edfics de poder, de mercat, d’empresa abans?<\/span><\/p>\n La sensaci\u00f3 que la nostra vida la decideixen altres -perqu\u00e8 s\u00f3n amos del nostre temps i del seu sentit i significat- \u00e9s tan asfixiant i tan frustrant per a moltes dones que ens hem fet un refugi, en aspectes de la vida en qu\u00e8 ens fa por sentir-nos tamb\u00e9 aix\u00ed, amb molt\u00edssimes estrat\u00e8gies de defensa del nostre “dret a l’autogesti\u00f3”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n [1]<\/span><\/span> Tradueixo la frase de la can\u00e7\u00f3 que sempre he escoltat de la veu de Maria Dolores Pradera<\/strong>, \u201cel tiempo que te quede libre ded\u00edcalo a mi\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 (primera part) A moltes dones se’ns fa dif\u00edcil pair l’evid\u00e8ncia que no podem viure el nostre temps lliurement. El temps t\u00e9 -per a nosaltres- un sentit vital molt gran: el nostre “en temps real” \u00e9s el nostre “a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":30348,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26664],"tags":[],"class_list":["post-61006","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-vida-queotidiana"],"yoast_head":"\n![\"cartell](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/cartell_Article_Patricia.jpg\")
<\/span><\/p>\n