Estem vivent a nivell internacional un moment crucial de transformacions globals marcades per nous valors socials, acceleraci\u00f3 de nous mecanismes de comunicaci\u00f3, el canvi clim\u00e0tic, la mobilitat humana for\u00e7ada, la corrupci\u00f3 sist\u00e8mica, ressorgiment de moviments radicals, viol\u00e8ncies de car\u00e0cter confessional, la crisi econ\u00f2mica o millor dit, el descontrol del sistema cl\u00e0ssic econ\u00f2mic que hem fet servir fins ara.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Aix\u00f2 ens ha portat a una roda de consumisme excessiu i fan\u00e0tic, la pobresa i l’exclusi\u00f3 social que estan portant a algunes franges de la humanitat, entre si, i majorit\u00e0riament les dones, a un retorn a la desigualtat profunda, i a patir algunes de les formules de la viol\u00e8ncia i de l’esclavitud conegudes en temps dels passats, i que hem pensat que haviem superat i que mai tornarien; i tamb\u00e9, no ens oblidem dels conflictes, guerres b\u00e8l\u00b7liques, viol\u00e8ncies i situacions de caos en molts llocs del m\u00f3n.<\/span><\/p>\n Els pa\u00efsos de \u201ctradici\u00f3 musulmana\u201d, en el seu sentit ampli, es troben en el ull d\u2019aquestes grans transformacions i especialment pel fet de la caiguda d\u2019alguns r\u00e8gims considerats dictatorials i totalitaris com \u00e9s el cas de la Tun\u00edsia, Egipte i L\u00edbia,…\u00a0 i la revolta i rebel\u00b7li\u00f3 d\u2019altres des de diferents classes de les seves societats i a diferents nivells, i amb rellev\u00e0ncia pol\u00edtica, jur\u00eddica, teol\u00f2gica, social i econ\u00f2mica.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Reflexi\u00f3 sobre les relacions de g\u00e8nere<\/span><\/strong><\/p>\n El estatut de les dones, la seva situaci\u00f3, i la q\u00fcesti\u00f3 de les relacions de g\u00e8nere formen part d\u2019aquest moment especial i representen un tema de preocupaci\u00f3, de reflexi\u00f3 i d\u2019an\u00e0lisi cada vegada m\u00e9s cabdal, amb un reclam d\u2019una nova estructuraci\u00f3 i consideraci\u00f3 per part de les dones i diferents sectors sensibilitzats de les societat musulmanes, que es divideixen entre progressistes i moderns davant d\u2019altres considerats conservadors i a vegades radicals, i hi ha alguns altres sectors que volen intentar un equilibri entre la tradici\u00f3 i la modernitzaci\u00f3 reflectida en la imatge de la dona i la seva visibilitat.<\/span><\/p>\n Moltes vegades, quan abordem el tema de les dones de confessi\u00f3 musulmana o de les que pertanyen als espais de la tradici\u00f3 musulmana, sembla que estem dibuixant un sol retrat i estem parlant d\u2019un paquet \u00fanic amb situacions semblants, i caracter\u00edstiques unificades i homog\u00e8nies. I aix\u00f2 \u00e9s una gran equivocaci\u00f3 que nom\u00e9s fomenta prejudicis i estereotips que tenen com a conseq\u00fc\u00e8ncia la no visibilitat de la pluralitat, de la heterogene\u00eftat i de la riquesa que representen les dones, i una discriminaci\u00f3 de dones envers altres dones.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2, enlloc de parlar del m\u00f3n musulm\u00e0, hauriem de parlar de m\u00f3ns musulmans o de pa\u00efsos que tenen l\u2019islam com a religi\u00f3 majorit\u00e0ria, i aquesta religi\u00f3 en si mateixa es plural, i tamb\u00e9 aquests pa\u00efsos s\u00f3n plurals i molts diferents i diferenciats en les seves dimensions culturals que es manifesten a trav\u00e9s de la seva posici\u00f3 geogr\u00e1fica, la seva historia, els seus components regionals, les situacions econ\u00f2miques, socials, jur\u00eddiques i administratives. I hi ha els pa\u00efsos definits com a \u00e0rabs musulmans, o nom\u00e9s musulmans, perqu\u00e9 el que est\u00e0 clar, es que ser musulm\u00e0 o musulmana no vol dir ser \u00e0rab, com el cas d\u2019Iran, Turquia o Pakistan\u2026 i ser \u00e0rab no vol dir ser musulm\u00e0 com el cas dels \u00e0rabs cristians o ateus, i no ens oblidem de les minories que formen part d\u2019aquest pa\u00efsos i que ni s\u00f3n \u00e0rabs ni s\u00f3n musulmans, pero viuen sota els paraig\u00fces d\u2019una majoria \u00e0rab o de confessi\u00f3 musulmana, i aquesta diversitat, pluralitat i pluralisme tamb\u00e9 la manifesten les dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les reformes jur\u00eddiques<\/span><\/strong><\/p>\n En aquest article em centrar\u00e9 sobre la situaci\u00f3 de la dona, a trav\u00e9s de les reformes jur\u00eddiques que va con\u00e8ixer el Marroc. Un pa\u00eds, afric\u00e0, de la mediterr\u00e0nia occidental, de cultura mil\u00b7len\u00e0ria amaziga, d\u2019influen\u00e7a hebrea, que va conviure amb la cultura i creen\u00e7a grega, fen\u00edcia i romana, etc., al llarg de la seva historia, i comparteix la globalitzaci\u00f3 amb els m\u00f3ns occidentals. Un pa\u00eds amb una dimensi\u00f3 espiritual animista i oriental, que es caracteritza amb la pluralitat, la interculturalitat, la diversitat cultural, ling\u00fc\u00edstica i regional, per\u00f2\u00a0 que no hem d\u2019oblidar que avui en dia, una part important, de la seva poblaci\u00f3 s\u2019identifica com a musulmana i \u00e0rab.<\/span><\/p>\n Des de fa m\u00e9s de trenta anys que al Marroc la q\u00fcesti\u00f3 dona o \u201cn\u00e9ixer dona en la societat marroqu\u00ed\u201d constitueix un tema de debat, i considero que especialment la q\u00fcesti\u00f3 jur\u00eddica va afectar l’autoestima i la dignitat de les dones, i els va perjudicar i paralitzar durant molts anys, a causa dels seus principis profund de desigualtat i discriminatoris que es basaven sobre l\u2019obedi\u00e8ncia de les dones respecte dels homes, per\u00f2 al mateix temps va ser el motor de les mobilitzacions de varis moviments de les dones, i que van donar com a fruit una avan\u00e7 encoratjador, important i respectable, per\u00f2 encara hi ha molt cam\u00ed per fer, a causa de les grans discordances no resoltes, que existeixen a nivell social i econ\u00f2mic, entre l\u2019entorn urb\u00e0 i l\u2019entorn rural, entre les categories socials riques, opulentes i aquelles desfavorides.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un sector conservador radical-masclista<\/span><\/strong><\/p>\n I encara que la societat marroquina va con\u00e8ixer considerables canvis realitzats al llarg dels darrers decennis en diferents \u00e0mbits, hi ha un sector conservador important amb tend\u00e8ncia fonamentalista i a vegades radical, amb un discurs moralista, i que amaga, en realitat, la pell del masclisme, que es resisteix a acceptar les noves reformes jur\u00eddiques, i les transformacions socials i econ\u00f2miques liderades per les dones, i continua valoritzant el passat i donant gran import\u00e0ncia al lloc acordat en els temps anteriors a les dones tan a nivell de la \u201cinstituci\u00f3 familiar\u201d com en la\u00a0 societat marroquina a nivell general.<\/span><\/p>\n Les mutacions socials i les noves mesures jur\u00eddiques tendeixen a des construir els lligams basats en \u00a0l\u2019inferioritzaci\u00f3 de les dones, i especialment en els \u00e0mbits on les transformacions son m\u00e9s importants, com en la instituci\u00f3 familiar,\u00a0 en la frontera establerta entre l\u2019espai privat i p\u00fablic, i en el rol que les dones juguen en el desenvolupament democr\u00e0tic del pa\u00eds, i sobre aquestes mesures puc alegrar-me dient que han fet del Marroc un dels pa\u00efsos m\u00e9s progressistes de la regi\u00f3, per\u00f2 encara hi ha moltes assignatures pendents com el dret a la her\u00e8ncia familiar que queda desigual, i l\u2019 exist\u00e8ncia en alguns espais especialment rurals de dones analfabetes i on encara tamb\u00e9 \u00e9s pr\u00e0ctica el casament for\u00e7at, i especialment de les menors d\u2019edat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Nou Estatut Familiar al 2005<\/span><\/strong><\/p>\n En el Nou Estatut Familiar de 2005, hi diu que la dona no necessita tutela per casar-se i que ha de tenir 18 anys per poder casar-se, per\u00f2 en casos excepcionals com per exemple el fet de quedar-se embarassada…, es pot aplicar la excepci\u00f3 que, en molts espais, s\u2019ha convertit, desgraciadament, en una regla, i aix\u00f2 mostra que a la societat encara li manca molta maduraci\u00f3, preparaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 per acceptar els canvis, per\u00f2 tampoc puc negar que hi va haver \u00a0acceptaci\u00f3 a nivell d\u2019algunes mentalitats, tants d’homes com de dones, perqu\u00e8 el masclisme no es nom\u00e9s una caracter\u00edstica masculina, hi ha moltes dones portadores i transmissores del paper i de la cultura masclista.<\/span><\/p>\n De qualsevulla manera, totes les diferents reformes van provocar uns debats actius i una preocupaci\u00f3 per part dels homes, i especialment del sector dels conservadors i dels moviments de l\u2019islam pol\u00edtic, per\u00f2 sembla que en els temps actuals la reforma de la anomenada \u201cMudawana\u201d dels temps anteriors, forma part del passat, ja no \u00e9s discutible. El codi de la nacionalitat que permet a la dona transmetre la seva nacionalitat als seus infants esta ben acceptat. Va haver-hi tamb\u00e9, algunes reformes considerades importants: en el Codi del Treball concernent al tema de les vacances de\u00a0 maternitat, que han passat de 12 a 14 setmanes, i en el Codi Penal concernent a l’assetjament sexual, que s\u2019ha continuat reconeixent com una falta greu.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, avui en dia, a nivell dels estudis universitaris s\u2019observa que les noies tenen millors resultats que els nois, i en conseq\u00fc\u00e8ncia ens trobem amb dones advocades, dones metgeses, dones magistrades, dones artistes, dones agents de policies dirigint la circulaci\u00f3 en el carrer, dones conductores d\u2019autobusos, dones enginyeres,… i sembla que el sector p\u00fablic fa realment esfor\u00e7os per millorar la integraci\u00f3 de les dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Interioritzar la Nova Constituci\u00f3 de 2011<\/span><\/strong><\/p>\n Per\u00f2 fins i tot aix\u00ed, he de concluir que queda pendent molta feina especialment a nivell educatiu, sanitari, laboral i sobretot a nivell de les diferents infraestructures socials. La igualtat i la equitat esmenada en la Nova Constituci\u00f3 del 2011 \u00e9s encara molt lluny de ser adquirida, i tot \u00e9s encara molt fr\u00e0gil, perqu\u00e8 hi ha una gran mancan\u00e7a de la visi\u00f3 pol\u00edtica global que interioritza, adopta i s\u2019investeix d\u2019aquestes idees, per\u00f2 les dones no han de baixar la gu\u00e0rdia i han de continuar lluitant contra el tradicionalisme r\u00edgid i el conservadorisme radical i fer un treball pedag\u00f2gic a tot els nivell i especialment en les esferes familiars, educatives, de la societat civil i politiques.<\/span><\/p>\n I com que s\u00f3c optimista, no em vull quedar nom\u00e9s amb els punts negatius, perqu\u00e8 considero que \u00e9s en totes les societats on encara la q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere no est\u00e0 resolta, on encara hi ha assignatures pendents respecte de les dones, i cada societat t\u00e9 les seves limitacions i els seus punts febles. Per aix\u00f2 quan faig comparaci\u00f3 amb temps anteriors veig que la societat del Marroc ha evolucionat, i molt, i les dones, per molts reptes amb els que es trobin per realitzar-se, sempre tenen una capacitat i una voluntat innata mediadora, que les ha perm\u00e9s i les permetr\u00e0 sempre afrontar les dificultats, i avan\u00e7ar amb alegria fent escoltar les seves veus, quasi be sempre musicals, de lluita, amb diferents intensitats i colors, encara que sigui sota els pisos de teixits duplicats, que se les obliga a portar, o que ho fan per les seves pr\u00f2pies conviccions, creences o voluntat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n (Pon\u00e8ncia presentada per l’autora a les sessions\u00a0Mons Femenins, Religions i Creences: les dones parlen. Di\u00e0legs per a noves relacions de g\u00e8nere des de l\u2019\u00e0mbit espiritual<\/em>, que es realitzen a diferents espais de Barcelona el novembre i desembre de 2014)<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Estem vivent a nivell internacional un moment crucial de transformacions globals marcades per nous valors socials, acceleraci\u00f3 de nous mecanismes de comunicaci\u00f3, el canvi clim\u00e0tic, la mobilitat humana for\u00e7ada, la corrupci\u00f3 sist\u00e8mica, ressorgiment de moviments radicals, viol\u00e8ncies de […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":30263,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26635],"tags":[],"class_list":["post-60905","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-islam"],"yoast_head":"\n![\"SALWA2\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/SALWA2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"SALWA3\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/11\/SALWA3.jpg\")
<\/span><\/p>\n