\u00a0<\/p>\n
\n
OPINI\u00d3 <\/p>\n No parlar\u00e8 ara, almenys no de moment, sobre les motivacions d’aquest disbarat sin\u00f3 sobre el que comporta envers els nens i les nenes el fet d’estudiar en escoles “mixtes” o b\u00e9 en escoles “segregades”. Hi ha difer\u00e8ncies entre uns i altres pel que fa a les seves inclinacions acad\u00e8miques futures? Com juga el g\u00e8nere en aquestes inclinacions?<\/span><\/p>\n En la seva investigaci\u00f3, “Quan ser una noia importa menys”, els alemanys Kessels<\/strong> i Hannover<\/strong> ens demostren que estudiar en entorns “mixtos” dissuadeix les noies de fer carreres STEM (sigles en angl\u00e8s de Science, Technology, Engineering i Mathematics). Aquests acad\u00e8mics, van dissenyar un experiment a gran escala amb m\u00e9s de 400 estudiants de 4t d’ESO que anaven a escoles “mixtes” i escoles “segregades”. A les i als estudiants, per no condicionar-los, se’ls va dir que la investigaci\u00f3 tractava sobre diferents m\u00e8todes educatius quan en realitat el que es pretenia era analitzar la influ\u00e8ncia dels estereotips de g\u00e8nere en l’estudi de l’assignatura de F\u00edsica.<\/span> Van trobar que les nenes de les escoles separades tenien un concepte de s\u00ed mateixes sobre les seves capacitats per estudiar F\u00edsica molt positiu, significativament m\u00e9s positiu que les noies de les escoles mixtes. Entre els nois de les dues opcions escolars no es van trobar difer\u00e8ncies. No \u00e9s pas d’estranyar ja que la F\u00edsica \u00e9s considerada socialment una mat\u00e8ria per als homes i no per a les dones. Aix\u00ed doncs, aqu\u00ed el que ens interessa dilucidar \u00e9s el motiu de les difer\u00e8ncies en autoestima trobades entre les noies d’escoles separades i les noies d’escoles mixtes. Per\u00f2 anem per parts.<\/span> Tamb\u00e9 Kessel i Hannover van demostrar que nois i noies es descrivien a si mateixos amb els estereotips tradicionals propis del seu g\u00e8nere; per\u00f2, aquestes auto-descripcions estereot\u00edpiques eren molt m\u00e9s pronunciades en els nois i les noies que estudiaven en escoles mixtes. Aix\u00f2 vol dir que aquests i aquestes adolescents de les escoles mixtes tenien creences molt m\u00e9s r\u00edgides sobre els estereotips que defineixen els g\u00e8neres mascul\u00ed i femen\u00ed que els alumnes i les alumnes de les escoles segregades. A les escoles mixtes, els nois s’adjudicaven a si mateixos molts estereotips masculins i les noies molts estereotips femenins. Pel conjunt d’aquestes dades sembla que haur\u00edem alarmar-nos ja que, d’antuvi, la balan\u00e7a s’inclina favorablement cap a les escoles “segregades”.<\/span><\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 passa? Com podem interpretar aquest conjunt de troballes?<\/span><\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n La societat “ordena” (prescriu) unes normes i uns comportaments per ra\u00f3 de g\u00e8nere. Aix\u00f2 vol dir que per als nois s’admeten unes coses (uns estereotips) que no s’accepten en les noies. I a l’inrev\u00e9s. Els adolescents durant les seves interaccions quotidianes a l’aula i en els espais d’esbarjo negocien constantment les seves identitats de g\u00e8nere; definir-se com “nois” i “noies” \u00e9s un aspecte indefugible del desenvolupament que s’activa amb la pres\u00e8ncia de l’altre g\u00e8nere. Per\u00f2 clar aquest “definir-se” es realitza en base als estereotips de g\u00e8nere del context social on creixen i conviuen. De manera que, en aquest exercici constant d’equilibrar les seves identitats, propi del per\u00edode adolescent, nois i noies se sentiran poc motivats per les mat\u00e8ries que no s’ajusten als estereotips de g\u00e8nere. Per tant, si s\u00f3n noies i la F\u00edsica \u00e9s vista com a cosa de nois aquelles es distanciaran de la F\u00edsica. Aix\u00ed, mentre segueixi viu l’estereotip que ens encasella en la creen\u00e7a que les Matem\u00e0tiques i la F\u00edsica s\u00f3n mat\u00e8ries masculines, la pres\u00e8ncia de nois a l’aula diluir\u00e0 en les noies la motivaci\u00f3 per sobresortir en aquestes “coses de nois” (independentment de que els seus resultats acad\u00e8mics en aquestes assignatures s\u00f3n tant o m\u00e9s bons que els dels nois). Probablement, aix\u00f2 \u00e9s especialment aix\u00ed en una edat en qu\u00e8, com diem, les identitats de g\u00e8nere adultes no estan formades i s\u00f3n encara insegures.<\/span> Una de les raons per les quals es fa dif\u00edcil augmentar la proporci\u00f3 de dones en certs \u00e0mbits acad\u00e8mics i laborals \u00e9s que els estereotips, actituds i comportaments que hi s\u00f3n associats els fan poc atractius per a les dones. Tant \u00e9s aix\u00ed que aquestes perceben que aquests espais d’homes no s\u00f3n per elles; no s\u2019hi senten pertanyents. I \u00e9s que aquests dominis que s\u00f3n “cosa d’homes” estan modelats i fets a la mida d’aquests. Com a mostra, l’esgarrif\u00f3s buit de dones en les carreres d’inform\u00e0tica. <\/span> Volem significar amb el que s’ha dit, i a la vista dels resultats de la investigaci\u00f3 esmentada, que haur\u00edem d\u2019educar els nens i les nenes en escoles separades? No, de cap manera. Els aprenentatges de la identitat de g\u00e8nere dels adolescents poden seguir un cam\u00ed discriminatori on els estereotips de g\u00e8nere estan molt presents i fomentats en l’entorn o b\u00e9 una via no-discriminat\u00f2ria, educant per a la igualtat en la diferenciaci\u00f3 de sexes. I \u00e9s aqu\u00ed on s’hauria de posar l’accent insistentment. A m\u00e9s, les interaccions entre nens i nenes, tan importants per a consolidar la pr\u00f2pia identitat sexual, no estan a l’abast de la joventut dels col\u00b7legis separats: quan les nenes d’aquestes escoles siguin m\u00e9s grans es trobaran en un m\u00f3n laboral ni de bon tros tan segregat. I les que opten per la suite executiva xocaran contra un imprevisible sostre de vidre per al qual no hauran adquirit mecanismes relacionals i protectors de la seva autoestima i, per tant, encara m\u00e9s insatisfactori.<\/span> \u00c9s evident que no estem considerant ara les escoles dividides per sexes d’ideologies conservadores, conceptuades per insuflar estereotips de g\u00e8nere de forma intensiva, negant a les dones aprenentatges contra-estereot\u00edpics i la interacci\u00f3 amb l’altre sexe. I refor\u00e7ant en els nois els estereotips tradicionalment masculins.<\/span> A Catalunya acabem de perdre una oportunitat d’or per fomentar la igualtat des de l’educaci\u00f3 en rebutjar CiU i PP modificar la Llei d’Educaci\u00f3 de Catalunya (LEC) en el sentit de prohibir que els centres que separen nens i nenes tinguin concerts econ\u00f2mics.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3Al nostre pa\u00eds hi ha 16 centres que separen els alumnes per sexe. Estem parlant de les anomenades escoles “segregades”. Com \u00e9s que al segle XXI, a aquestes al\u00e7ades de la progressi\u00f3 igualit\u00e0ria entre sexes, hi ha qui encara […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":30227,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26417],"tags":[],"class_list":["post-60855","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-infancia-i-adolescencia-infancia-i-adolescencia"],"yoast_head":"\n
Al nostre pa\u00eds hi ha 16 centres que separen els alumnes per sexe. Estem parlant de les anomenades escoles “segregades”. Com \u00e9s que al segle XXI, a aquestes al\u00e7ades de la progressi\u00f3 igualit\u00e0ria entre sexes, hi ha qui encara tria aquesta opci\u00f3 educativa per als seus fills i filles? <\/span><\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n