\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n L’acc\u00e9s de les dones a llocs de representaci\u00f3 pol\u00edtica a M\u00e8xic ha estat marcat per l’empremta masculina, la resist\u00e8ncia en els partits pol\u00edtics i la creen\u00e7a que elles no poden o no volen i encara que aix\u00f2 ja va canviar per llei, la percepci\u00f3 ciutadana segueix aquests patrons, resumeixen tres excandidates a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Acompanyades per una expresidenta municipal, quatre exregidoras i una cap delegacional en el Districte Federal i davant centenars de dones, van narrar les seves experi\u00e8ncies durant la quarta jornada d’un F\u00f2rum Nacional d’An\u00e0lisi Pol\u00edtica, celebrat en el context del 61 aniversari del vot universal a M\u00e8xic (17 d’octubre) i l’arrencada de la jornada electoral aquest 7 d’octubre per als comicis de 2015.<\/span><\/p>\n L’any que ve, per primera vegada, les dones participaran parit\u00e0riament. M\u00e9s de 5.000 dones podran estar en campanya i participar en els comicis que renovaran nou governs estatals, 18 congressos locals i 903 ajuntaments, aquests darrers on amb prou feines el set per cent s\u00f3n dones. Les eleccions seran al juny i juliol de l’any proxim.<\/span><\/p>\n Fins ara, segons els comptes de l’Instituto\u00a0 Nacional de las Mujeres (Inmujeres), 18 entitats del pa\u00eds ja han legislat sobre la participaci\u00f3 parit\u00e0ria, 15 de les quals tindran eleccions (amb retard hi haur\u00e0 Morelos i Yucat\u00e1n), la qual cosa significa representaci\u00f3 parit\u00e0ria en tots els llocs, federals i locals, inclosos els ajuntaments.<\/span><\/p>\n En aquest f\u00f2rum, organitzat per l’Institut de les Dones de l’Estat del nord de Nuevo Le\u00f3n\u00a0 i l’Inmujeres, la idea \u00e9s posar en el centre la capacitat per governar de les dones, de tots els partits i ideologies.<\/span><\/p>\n En aquesta sessi\u00f3 del f\u00f2rum, les excandidatas presidencials Cecilia Soto<\/strong>, que va presentar-se llavors pel Partit del Treball, Patricia Mercado<\/strong>, feminista pel desaparegut Partido Alternativa Socialdem\u00f2crata, i Josefina<\/strong> V\u00e1zquez Mota<\/strong>, pel Partido Acci\u00f3n Nacional, van fer un recompte dels fets m\u00e9s rellevants ocorreguts en cadascuna de les seves campanyes marcades per l’hegemonia dels homes, els errors que van cometre, les coses que van escriure malament.<\/span><\/p>\n Alhora, han ressaltat els aven\u00e7os fonamentals, les dades d’enquestes que mostren com ha canviat la percepci\u00f3 de la ciutadania respecte a dones en el poder, aix\u00ed com els reptes i oportunitats.<\/span><\/p>\n Mentre Cecilia Soto, que va participar en la contesa electoral de 1994, va assenyalar que llavors hi va haver una enquesta a la ciutadania que indicava que la Presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica i el sacerdoci eren dues activitats no id\u00f2nies per a les dones, Patricia Mercado, que hi va participar el 2005, va destacar que actualment la ciutadania cerca nous lideratges i aqu\u00ed s’hi troben les dones i els homes joves. Aqu\u00ed hi ha un canvi- va dir.\u00a0 Josefina V\u00e1zquez Mota, aspirant a les eleccions de 2010, va sostenir que les lleis han canviat, i va coincidir amb les altres dues excandidatas en l’oportunitat que representa la paritat.<\/span><\/p>\n En aquest sentit, va fer una crida perqu\u00e8 cap dona es presti a ser una “juanita”, \u00e9s a dir presentar-se, guanyar i deixar el lloc a un home, perqu\u00e8 \u00e9s important transmetre la\u00a0 consci\u00e8ncia que les dones hem fet guanyar a molts per\u00f2 no sempre ells ens han fet guanyar a moltes de nosaltres.<\/span><\/p>\n Les expresidenciables van coincidir en la import\u00e0ncia de les accions amb i per a les dones, “mai m\u00e9s des d’una perspectiva mujerista”, va dir Cecilia Soto, adduint a la seva pr\u00f2pia participaci\u00f3; mentre que Patricia Mercado va destacar la import\u00e0ncia dels pactes amb les dones i sostenir la transcend\u00e8ncia de no trencar aquests acords.<\/span><\/p>\n Josefina V\u00e1zquez Mota va afirmar que ara per ara ha quedat en des\u00fas l’estereotip que fins i tot va utilitzar en un llibre en el qual s’afirma que “dones juntes nom\u00e9s difuntes”. “Aix\u00f2 \u00e9s part del passat”, va afegir.<\/span><\/p>\n Cecilia Soto va narrar com va ser descartada de participar en el debat de candidats malgrat que havia rebut la invitaci\u00f3 del postulant del Partido Revolucionario Institucional Luis Donaldo Colosio<\/strong>.<\/span><\/p>\n Un cop assassinat aquest, per decisi\u00f3 de Ernesto Zedillo<\/strong>, ella va quedar fora del debat amb els tres principals aspirants i tamb\u00e9 va narrar com mentre per a algunes persones el malnom de “Cexilia<\/strong>” representava un afalac, ella considerava que una dona que aspira a governar no vol ser considerada sexy. “Jo no votaria per una dona de la qual l’atribut fonamental fora ser sexy”.<\/span><\/p>\n Patricia Mercado, per part seva, va assenyalar “no podem fer-ho soles”, en refer\u00e8ncia a una campanya anomenada “Ell per elles”, per\u00f2 va advertir que els lla\u00e7os primers han de ser amb les dones, aqu\u00ed “trobarem les lleialtats necess\u00e0ries”.<\/span><\/p>\n Va explicar com va perdre la perspectiva de l’alian\u00e7a constru\u00efda amb altres dones “i en el moment en qu\u00e8 em crec el conte, que vaig arribar a les lligues majors i que els meus aliats s\u00f3n els altres senyors que em van acompanyar en el proc\u00e9s de la candidatura a la presid\u00e8ncia, em vaig equivocar!”,va afirmar davant un p\u00fablic majorit\u00e0riament format per dones.<\/span><\/p>\n “Vaig caure fins al fons, vam perdre el partit, jo vaig sortir d’aquest partit … En aquell moment em vaig quedar sense res, no nom\u00e9s en termes emocionals, financers, f\u00edsics, sense res en termes de la p\u00e8rdua de les meves companyes de l’alian\u00e7a” i despr\u00e9s va afegir que la seva equivocaci\u00f3 va ser no permetre que una altra dona fos la presidenta del Partido Socialdem\u00f2crata “i clar, aquests homes, no per dolents ni per res, saben que el poder no es comparteix i van anar construint una direcci\u00f3 pol\u00edtica que ens va a\u00efllar,i ens va expulsar”. Va recordar algunes de les recomanacions que durant cinc anys va donar a dones de tot el pa\u00eds en la tasca que amb Iniciativa SUMA<\/em> va dur a terme en tot el territori nacional per enfortir lideratges pol\u00edtics de les dones i va recordar que les millors aliances tamb\u00e9 s’han constru\u00eft entre dones, en les millors condicions i en les pitjors circumst\u00e0ncies.<\/span><\/p>\n No ens equivoquem, va advertir, necessitem les altres dones, hem de parlar les difer\u00e8ncies, seguir endavant en aquesta diversitat i en aquesta pluralitat, els nostres pactes es fan amb ambicions individuals, amb lideratges pol\u00edtics, amb conviccions ideol\u00f2giques i de plataforma.<\/span><\/p>\n Patricia Mercado va abundar que en pol\u00edtica els paradigmes es trenquen. “Si volen estar en pol\u00edtica cal sortir a ballar i no esperar a que ens treguin”, no podem negar les nostres ambicions pol\u00edtiques, va apuntar l’actual Secretaria del Trebajo del govern del Distrito Federal des de desembre passat.<\/span><\/p>\n L’excandidata panista, per la seva banda, es va referir als obstacles, noves oportunitats i noves realitats en les campanyes pol\u00edtiques, experi\u00e8ncia adquirida de vegades amb moltes sorpreses, “agradables de vegades i altres molt doloroses”.<\/span><\/p>\n Va exposar que el proc\u00e9s intern d’on va derivar la seva candidatura, perqu\u00e8 el seu partit “\u00e9s molt democr\u00e0tic”, va provocar que “encara que surtin a la foto molt somrients amb tu, alguna cosa queda fracturat i si no hi ha unitat l’adversitat \u00e9s molt terrible”, va dir en relaci\u00f3 amb la seva elecci\u00f3 i el seu partit pol\u00edtic.<\/span><\/p>\n V\u00e1zquez Mota tamb\u00e9 va referir que en tot el pa\u00eds es va escoltar una mateixa pregunta: M\u00e8xic est\u00e0 preparat per a ser governat per una dona? \u00c9s un interrogant que desqualifica i posa en dubte la capacitat de les dones, com si ocupar aquest lloc fos una prebenda i no un dret, una pregunta que no es fa als homes. Fins i tot els judicis s\u00f3n m\u00e9s durs, una mica tal i com li havia previngut l’actual presidenta de Xile, Michelle Bachelet<\/strong>.<\/span><\/p>\n Malgrat tot, tenim nous escenaris, les xarxes socials juguen un paper fonamental, amb una participaci\u00f3 de joves actius i actives en els processos electorals, a m\u00e9s les lleis han canviat, va dir en celebrar la paritat, aprovada en la Reforma Pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n Pero va recomanar “prendre’ns temps o farem tard amb el que aixo significa” va dir en refer\u00e8ncia a la passada contesa on els seus contrincants portaven sis i dotze anys de campanya pol\u00edtica avan\u00e7ada.<\/span><\/p>\n Abans havien participat la titular de la PROFECO<\/em>, Lorena Mart\u00ednez<\/strong>, expresidenta municipal d’Aguascalientes i actualment una de les fortes aspirants a la governatura\u00a0 d’aquesta entitat i la cap de la Delegaci\u00f3 Gustavo A. Madero del DF, Nora del Carme B\u00e0rbara Arias<\/strong>, aix\u00ed com les exregidoras d’Oaxaca, B\u00e0rbara Garc\u00eda Ch\u00e1vez<\/strong>; Janette Ovando<\/strong>, de Chiapas; Tania Valentina Rodr\u00edguez<\/strong>, de Morelos, i Elo\u00edna Ju\u00e1rez<\/strong>, de l’Estat de M\u00e8xic.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Condicions de participaci\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n El 4 de setembre durant el Seminari per a l’ Harmonizaci\u00f3n Legislativa en Mat\u00e8ria de Paridad y Enfortecimiento de Liderazgos Pol\u00edticos de les Mujeres, organitzat pel Inmujeres<\/em> i la Red de Soporte a la Mujeres Municipalistas, va quedar clar que, en el passat, les accions per a la igualtat de g\u00e8nere estaven supeditades a la bona voluntat dels governs o de grups filantr\u00f2pics.<\/span><\/p>\n Avui amb la paritat que se sumar\u00e0 a pol\u00edtiques i pressupostos, s’incrementar\u00e0 la participaci\u00f3 de les dones. I s’aspira a una decidida inserci\u00f3 d’elles en l’economia, la pol\u00edtica i l’educaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El 2015, 17 entitats federatives elegiran les seves autoritats i representants populars<\/strong>.<\/span><\/p>\n A M\u00e8xic s\u00f3n ja 18 estats els que estableixen la paritat en les seves legislacions. Hi haur\u00e0\u00a0 eleccions a\u00a0 Baja California Sur, Campeche, Chiapas, Coahuila, Colima, Distrito Federal, Estado de M\u00e9xico, Guanajuato, Guerrero, Jalisco, Michoac\u00e1n, Nuevo Le\u00f3n, Quer\u00e9taro, San Luis Potos\u00ed, Sonora i Tabasco.<\/span><\/p>\n Van endarrerits per\u00f2 hi haur\u00e0 eleccions tamb\u00e9 a Morelos i Yucat\u00e1n. Aquests \u00faltims fins al juliol pr\u00f2xim tindran oportunitat d’harmonitzar la seva llei. \u00c9s a dir, m\u00e9s de 5.000 dones podran participar en el proc\u00e9s electoral.<\/span><\/p>\n Encara es tracten quotes de 60\/40 a Aguascalientes, Baja California, Hidalgo, Oaxaca, Quintana Rosego, Sinaloa, Tamaulipas i Zacatecas, i quotes de 70\/30 a Durango, Morelos, Nayarit, Veracruz, Puebla i Yucat\u00e1n.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 L’acc\u00e9s de les dones a llocs de representaci\u00f3 pol\u00edtica a M\u00e8xic ha estat marcat per l’empremta masculina, la resist\u00e8ncia en els partits pol\u00edtics i la creen\u00e7a que elles no poden o no volen i encara que aix\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":30007,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[],"class_list":["post-60613","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n