\u00a0<\/p>\n
\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n Un dels esdeveniments m\u00e9s sorprenents que ha serpentejat tot l\u2019estiu en els escenaris de debat de la pol\u00edtica, ja prou caldejada per la negativa de Mariano Rajoy a que el poble de Catalunya pugui dur a terme la consulta que porta tant d\u2019esfor\u00e7os i temps anhelant, ha estat la confessi\u00f3 del qui va presidir el govern d\u2019aquest mateix pa\u00eds durant 23 anys, rebent per aquesta ra\u00f3 el tractament de Molt Honorable.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n A banda, Jordi Pujol<\/strong> i Soley<\/strong> ha estat tractat de\u201cvirrei\u201d merc\u00e8s a una biografia autoritzada que el periodista Josep Antich<\/strong> va publicar l\u2019any 1994.<\/span><\/p>\n La confessi\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n La confessi\u00f3 del pare de la nissaga Pujol ha posat damunt la taula un dels fraus fiscals m\u00e9s punyents dels que hem viscut. Punyent per venir de qui \u2013es suposa- havia de donar exemple davant qui representa i per qui \u2013suposadament- es governa. L\u2019expressi\u00f3 grandiloq\u00fcent \u201cEspanya ens roba\u201d pronunciada des del Palau de la Generalitat i dirigida als governants de torn de l\u2019estat, ressonava a les nostres o\u00efdes com una bufetada a l\u2019honor de tots els disciplinats contribuents que creiem que hem de pagar els nostres impostos per fer pa\u00eds, un pa\u00eds que estimem i del que ens sentim corresponsables.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n El \u201ctuf\u201d d\u2019una her\u00e8ncia que no cola<\/strong><\/span><\/p>\n Els diners no declarats, deia, feien refer\u00e8ncia a una her\u00e8ncia que no havia tingut temps d\u2019executar, \u00e9s a dir, tramitar la seva acceptaci\u00f3 i fer-la arribar als seus destinataris (com ara una filla del finat que va necessitar diners per l\u2019etapa final de la seva vida). Per\u00f2 aix\u00f2 no s\u2019ho creu ning\u00fa. Com tamb\u00e9 costa de creure que no tingu\u00e9s coneixement de com s\u2019administraven els bens i patrimoni de la seva fam\u00edlia amb set fills a no ser que, en un acte premeditat, hagi optat per oferir-se ell de boc expiatori per tal de protegir la seva descend\u00e8ncia. Ell, per ser qui \u00e9s i per raons d\u2019edat, no \u00e9s probable que hagi d\u2019anar a la pres\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Fills que no es volen fer grans<\/strong><\/span><\/p>\n Si un fill \u00e9s com cal, no hauria de permetre que el seu pare assum\u00eds responsabilitats contretes per un mateix, a no ser que \u2013com a fills de pap\u00e0- haguessin apostat \u2013a consci\u00e8ncia- de viure a la seva esquena, tot enriquint-se amb diner f\u00e0cil, simplement per ser qui \u00e9s el seu pare i tenir el lloc responsabilitat en el govern que ostenta. En aquest cas, a banda d\u2019aprofitar-se del tr\u00e0fic d\u2019influ\u00e8ncies, prevaricar i d\u2019altres delictes, el que esdevenen s\u00f3n uns vividors i uns veritables mals fills.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Parla l\u2019ex fiscal del cas Banca Catalana<\/strong><\/span><\/p>\n A la llum han sortit afers foscos de la fallida de Banca Catalana. Segons ha explicat l\u2019antic Fiscal Carlos<\/strong> Jim\u00e9nez Villarejo<\/strong>, ja a l\u2019any 1986 la Audi\u00e8ncia de Barcelona va rebutjar el proc\u00e9s per entendre que no hi havia suficients indicis racionals de criminalitat en la actuaci\u00f3 de Pujol. Una percepci\u00f3 que s\u2019estendria fins a 1990, quan la mateixa Audi\u00e8ncia va decretar el sobrese\u00efment definitiu de la causa. Jim\u00e9nez Villarejo ha explicat que el Tribunal es va equivocar en no donar la ra\u00f3 als fiscals i pensa que \u201chi havia una certa conniv\u00e8ncia per evitar que fos processat\u201d, i ara ho estem pagant molt car, afirma.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Tergiversar el sentit de l\u2019\u00e8tica<\/strong><\/span><\/p>\n Per\u00f2 potser \u00e9s encara m\u00e9s greu el que s\u2019ha fet a trav\u00e9s de la \u201cFundaci\u00f3 Jordi Pujol, especialitzada en \u00e8tica pol\u00edtica, doncs ha destru\u00eft el llegat cultural de la resist\u00e8ncia antifranquista catalana del PSUC, el principal i, a voltes, gaireb\u00e9 l\u2019\u00fanic partit que va resistir la veritat no pas poques vegades. Persones com Manuel Sacristan<\/strong>, Josep Fontana<\/strong>, Feliu Formosa<\/strong> o Francesc Vicen\u00e7<\/strong>, amb una enorme solv\u00e8ncia intel\u00b7lectual,sempre han arrossegat amargures i pen\u00faries infinitament superiors als dos anys de pres\u00f3 del banquer. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Proscrits i no restitu\u00efts<\/strong><\/span><\/p>\n Amb motiu de la presentaci\u00f3 de les Mem\u00f2ries de Raimon Gal\u00ed<\/strong>, el diari \u201cEl Pa\u00eds\u201d <\/em>reprodu\u00efa i recollia el 6 d\u2019octubre de 2004 el seg\u00fcent: \u201cLes universitats catalanes varen ser governades per professors marxistes de v\u00e0lua, com ara Manuel Sacristan i Pierre Vilar<\/strong>, que durant moltes generacions varen permetre triturar la nostra mem\u00f2ria hist\u00f2rica i varem impedir la joventut catalana de veure i jutjar rectament el seu passat\u201d. Per\u00f2, en una carta publicada al mateix diari el 16 d\u2019octubre, l\u2019admirat Paco Fern\u00e1ndez Buey<\/strong>, ja difunt, va escriure una Carta al Director titulada \u201crespecte a les persones i a les paraules\u201d. Entre d\u2019altres coses es deia: \u201cla joventut catalana d\u2019avui ha de saber, en primer lloc, que Manuel Sacristan i Pierre Vilar no varen \u201cgovernar\u201d mai les universitats catalanes, al contrari, varen ser censurats i perseguits pels qui \u2013en aquell temps- governaven. En segon lloc, aquells marxistes no varen triturar la hist\u00f2ria ni impediren jutjar rectament el nostre passat, al contrari: la joventut de llavors varem aprendre la hist\u00f2ria de Catalunya llegint d\u2019amagat (i contra els qui manaven veritablement) les obres de Pierre Vilar; i varem aprendre a jutjar rectament escoltant i llegint a Manuel Sacristan. Tamb\u00e9 escoltant Raimon<\/strong>, que ens apropava a poetes com Ausi\u00e0s March<\/strong> o Salvador<\/strong> Espriu<\/strong>, qui ens convidava a dir un NO valent, de rebel\u00b7lia, de no voler pert\u00e0nyer a un m\u00f3n que ens ofegava…<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les dones silenciades, alguns noms<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n No puc passar per alt la aportaci\u00f3 que va fer Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> sobre el paper de la dona a Catalunya, ni la enorme petjada que va deixar en moltes de nosaltres la intr\u00e8pida escriptora Montserrat Roig<\/strong>, amb retrats d\u2019hist\u00f2ria i personatges inesborrables; tampoc a Teresa P\u00e0mies<\/strong> que ens va explicar el paper a l\u2019ombra que jugaren les dones en la clandestinitat de la lluita antifranquista, ni l\u2019enyorada Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7a<\/strong>l i el seu comprom\u00eds a favor de la llengua i el moviment feminista, ni la recentment traspassada Montserrat Abell\u00f3<\/strong> que -de la seva ploma- hem viscut feminisme i poesia agafades de la m\u00e0…<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n Rearmar-nos culturalment front un altre desenc\u00eds<\/strong><\/span><\/p>\n Em preocupa, com no, el desenc\u00eds que planeja sobre tanta gent, un altre desenc\u00eds acumulat en les nostres vides. Per aix\u00f2 recupero de la nostra hist\u00f2ria tot all\u00f2 que \u2013malgrat haver-ho volgut situar en el bagul de l\u2019oblit, sempre ha motivat la gent a tirar endavant. En aquest sentit em ve a la mem\u00f2ria, aquell Inici de c\u00e0ntic en el Temple, de Salvador Espriu<\/strong>, perqu\u00e8 amb nova fal\u00e7 seguem les males herbes que trobem en el cam\u00ed, per cantar als joves llavis desclosos despr\u00e9s de la foscor: \u201cHem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perqu\u00e8 segu\u00edssiu el recte cam\u00ed d\u2019acc\u00e9s al ple domini de la terra. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu. nosaltres escoltem les veus del vent per l\u2019alta mar d\u2019espigues. Ara digueu: ens mantindrem fidels per sempre m\u00e9s al servei d\u2019aquest poble<\/em>\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n * He tingut en compte informaci\u00f3 publicada a una editorial de Sin Permiso.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Un dels esdeveniments m\u00e9s sorprenents que ha serpentejat tot l\u2019estiu en els escenaris de debat de la pol\u00edtica, ja prou caldejada per la negativa de Mariano Rajoy a que el poble de Catalunya pugui dur a terme […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59065,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26656],"tags":[],"class_list":["post-60462","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-memoria"],"yoast_head":"\n