Action Commune Inter R\u00e9seaux FAL a Taroudant 11-12.04.2014.<\/strong> Presentation Facult\u00e9 poly disciplinaires Taroudant. D<\/strong>ebats 1: Art, Cultura, Revolucions, Poble, Democr\u00e0cia<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n El segon dia d\u2019aquesta acci\u00f3 inter-xarxes FAL a Taroudant, l\u2019activitat es trasllad\u00e0 ja a la Facult\u00e9 Poly disciplinaires Taroudant, a excepci\u00f3 – \u00e9s clar! – dels tallers a les escoles i de les actuacions de carrer.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n M. Ma. \u00c0ngels Roque<\/strong> (coordinadora de la Xarxa Espanyola), substitu\u00ed a M. Mohamed Fahmi<\/strong> (coordinador Xarxa Marroquina) en l\u2019acte de benvinguda per parts de les autoritats universit\u00e0ries. Destac\u00e0 Roque, la bona coordinaci\u00f3 entre la xarxa espanyola i la marroquina i \u00e9s felicit\u00e0 de les moltes activitats \u201csuperbes<\/em>\u201d que ambdues xarxes han realitzat plegades.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per la seva banda M. Omar Halli<\/strong>, Rector de la Universitat Ibnou Zohr i M. Abddelaif El Hammadi<\/strong>, Deg\u00e0 de la Facult\u00e9 Polydisciplinaires de Taroudant van destacar la tasca comuna amb universitats espanyoles, aix\u00ed com la participaci\u00f3 conjunta en festivals. Valoraren tamb\u00e9 la gran oportunitat que representava en aquesta ocasi\u00f3 treballar conjuntament amb la FAL i a m\u00e9s a m\u00e9s de amb la xarxa espa\u00f1ola amb les seves xarxes tunesina, belga, irlandesa, luxemburguesa i sueca, aix\u00ed com amb els valors que representa la FAL.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Acte seguit, Ma. \u00c0ngels<\/span> Roque dona pas a la: Primera Taula rodona \u2013 Debat<\/strong><\/span><\/p>\n Roque explic\u00e0 que s\u2019havia optat m\u00e9s per al format de taules rodones que per a sessions tipus conferencia i que es pretenia deixar for\u00e7a temps per als debats perqu\u00e8 hi ha el convenciment que els canvis s\u00f3n molt m\u00e9s importants en l\u2019\u00e0mbit local i que la transformaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s efectiva a trav\u00e9s de qualsevulla activitat relacionada amb l\u2019art ja que l\u2019emoci\u00f3 \u00e9s un factor determinant d\u2019apropament. Feu tamb\u00e9 una incursi\u00f3 en la valuosa cinematografia del Marroc i d\u2019Iran, aix\u00ed com un rep\u00e0s del gran paper de la literatura en els pa\u00efsos del sud de la Mediterr\u00e0nia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La Compagnie des Nouveaux Disparus, B\u00e8lgica <\/strong><\/span><\/p>\n Baixar al carrer, fer treball de recerca i d\u2019apoderament de la ciutadania<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Es present\u00e0, en primer lloc, a la taula rodona, i per part de la Xarxa de B\u00e8lgica, La Compagnie des Nouveaux Disparus. Aquesta company\u00eda vol donar acc\u00e9s a la cultura, al teatre en particular, al p\u00fablic menys avesat a les activitats culturals. Els seus projectes estrelles s\u00f3n: el festival Th\u00e9\u00e2tre Nomade i el festival Mimoua. Els hi agrada destacar que llurs activitats s\u00f3n sempre gratu\u00eftes. Jamal Youssfi<\/strong> va voler fer un exercici d\u2019actualitat tot comparant la seva activitat habitual amb l\u2019activitat que s\u2019estava realitzant a Taroudant: \u201c\u2026 amb un projecte d\u2019artistes reconeguts, comptant amb la burgesia i la classe mitjana, amb la classe pol\u00edtica i els mitjans: 1.500 persones, 5.000 a la Medina, la TV en parla, aquest esdeveniment ser\u00e0 conegut a tota la vila! Tot magn\u00edfic!\u201d…per\u00f2 considera m\u00e9s efectius els seus projectes: \u201cuna petita companyia que arriba a la ciutat i s\u2019instal\u00b7la a la Medina, que busca per tot arreu, que escolta i apr\u00e8n de tothom, que incorpora al personal que va trobant\u2026tot popular! En definitiva\u2026aconsegueix m\u00e9s gent que en el primer espectacle i el que compta m\u00e9s\u2026unes millors relacions\u201d.<\/span><\/p>\n \u201cQuina \u00e9s la voluntat pol\u00edtica?\u201d – es preguntava-. I es responia: \u201cEl pes de la balan\u00e7a \u00e9s molt diferent entre la cultura elitista i la cultura popular. A nivell local hi ha una gran necessitat de cultura. L\u2019obertura d\u2019esperit ens ha de permetre per una banda, reflexionar, i donar alhora accessibilitat a tothom\u201d.<\/span><\/p>\n \u201c\u00c9s que la cultura \u00e9s perillosa?\u201d continu\u00e0 preguntant, i respongu\u00e9: \u201cTotalment cert!. Per\u00f2 per a la major part del m\u00f3n \u00e9s una oportunitat i una eina de transformaci\u00f3 social. Per aix\u00f2 per al poder \u00e9s un perill\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tot seguit s\u2019obr\u00ed el debat amb el p\u00fablic. El clown Toni Porcar<\/strong> (de Barcelona), que don\u00e0 les gr\u00e0cies per la celebraci\u00f3 d\u2019aquesta acci\u00f3 internacional, s\u2019identific\u00e0 com a tal: \u201cun clown que creu que la cultura \u00e9s amor i respecte per l\u2019entorn i pel m\u00f3n\u201d. <\/span><\/p>\n Amparo Gea<\/strong> d\u2019 EL OJO COJO (Madrid), manifest\u00e0 que per a ella, la cultura tamb\u00e9 \u201c\u00e9s una eina per fer cr\u00e9ixer la gent en saber i sensibilitat\u201d i que \u201cquan els governs s\u00f3n intel\u00b7ligents han de donar suport a la cultura\u201d. Compart\u00ed tamb\u00e9 el seu desenc\u00eds ja que a la majoria d\u2019indrets d\u2019Espanya, degut a les pol\u00edtiques del nou govern central i d\u2019altres governs auton\u00f2mics, en el marc de la crisi es viuen situacions on els projectes m\u00e9s q\u00fcestionadors i actius no reben subvencions o recolzament: \u201cno \u00e9s tracta d\u2019un problema administratiu sin\u00f3 de les decisions pol\u00edtiques. A la comunitat de Madrid es veu clarament\u201d.<\/span><\/p>\n Una assistent de la Universitat, dona la benvinguda a les xarxes d\u2019altres pa\u00efsos, tot afirmant que: \u201cTotes les cultures s\u00f3n benvingudes al Marroc amb la condici\u00f3 que es respecti la identitat i la cultura marroquina\u201d.<\/span><\/p>\n Diversos estudiants digueren que hi ha molta gent que vol participar al Marroc de la transformaci\u00f3 social per\u00f2 que hi ha poques oportunitats. Explicaren que una de les sortides es fer voluntariat per a actes socials a trav\u00e9s d\u2019ONG.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 des del public sorgiren preguntes en la l\u00ednia sobre que calia fer per reduir dist\u00e0ncies entre la cultura elitista i la cultura popular.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Jamal Youssfi <\/strong><\/span>respongu\u00e9 que un bon exemple seria el treball de Dario Fo. \u201cEl m\u00e9s important \u2013afirm\u00e0- \u00e9s que l\u2019artista tingui total llibertat d\u2019expressi\u00f3 i de creaci\u00f3. La cultura \u00e9s absolutament pol\u00edtica i cal servar i respectar les idees\u201d. I es reafirm\u00e0 que per a La Compagnie des Nouveaux Disparus el m\u00e9s important \u00e9s l\u2019animaci\u00f3 socio cultural, baixar al carrer, fer treball de recerca i d\u2019apoderament de la ciutadania. La Democratitzaci\u00f3 de la cultura ha de fer que aquesta sigui per a tothom.<\/span> <\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tanit Art<\/strong>. Tunisia<\/strong><\/span><\/p>\n Qu\u00e8 pot aportar l\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica a la poblaci\u00f3 en moments de conflicte?<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Lilia Lahmar<\/strong> explic\u00e0 la voluntat de posar un nom al col\u00b7lectiu que \u00e9s el de la deessa fen\u00edcia de la fertilitat. Creat despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 del 2011, el seu concepte \u00e9s el de treballadors i treballadores de les arts, \u00e9s a dir que aquest es el seu ofici. <\/span><\/p>\n Promouen tot tipus d\u2019art i treballen colze a colze amb la gent.<\/span><\/p>\n \u00c9s defineixen dins el camp de l\u2019agitpop<\/em>, l\u2019agitaci\u00f3 popular, d\u2019ideologia radical d\u2019esquerres i tenen plena consciencia que la seva activitat \u00e9s molt ideol\u00f2gica i no pas \u201cuna disciplina moderna\u201d. El seu missatge \u00e9s el que transmet la joventut del seu pa\u00eds i el seu teatre, que comporta canvis de formes teatrals, \u00e9s sens dubte un teatre radical i pol\u00edtic al servei dels moviments revolucionaris. Els seus espectacle, molt polititzats, estan fets amb pocs mitjans i sempre al servei de l\u2019activisme social.<\/span><\/p>\n \u201cL\u2019artista mostra la crisi en la seva obra i critica la mascarada pol\u00edtica\u201d, afirm\u00e0 Lahmar, tot explicant que actualment, la creaci\u00f3 a Tun\u00edsia es fa essencialment al carrer i que es multiplica per tot arreu responent aix\u00ed a la necessitat que t\u00e9 la poblaci\u00f3 d\u2019explicar-se, d\u2019expressar-se, la necessitat de la veritat, d\u2019explorar noves formes art\u00edstiques i nous llenguatges.<\/span><\/p>\n La producci\u00f3 art\u00edstica es fa doncs, gr\u00e0cies a les interaccions, a la sensibilitzaci\u00f3, al di\u00e0leg, a donar la paraula a la ciutadania en contacte, a les comunitats locals. I tots els seus projectes els posen en com\u00fa. Aquesta \u00e9s la seva manera de treballar.<\/span><\/p>\n Les seves creacions s\u00f3n per tant als barris pobres, als indrets en lluita, a on es revaloritzen llurs identitats. I el seus p\u00fablics s\u00f3n igualment diversos, de treballadors a estudiants, d\u2019habitants de barriades a espectadors i espectadores del bell centre de Tunis.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tot seguit, Lahmar va comentar la totalitat de fotografies visionades per l\u2019assist\u00e8ncia de la sala, que tal i com ella ja havia explicat confirmaren la gran tasca d\u2019aquest col\u00b7lectiu amb els moviments socials, i -al carrer- amb la lluita de la ciutadania pels seus drets. Fotografies d\u2019un gran impacte dram\u00e0tic i d\u2019agitaci\u00f3 i d\u2019una gran bellesa art\u00edstica.<\/span><\/p>\n Les intervencions del p\u00fablic foren per expressar el reconeixement per la tasca d\u2019aquesta grup. Hi hagu\u00e9 tamb\u00e9 alguna pregunta sobre com es financen. Lahmar contest\u00e0 amb molta vehem\u00e8ncia que les i els artistes creen i han de crear en el conflicte pel canvi. Que cal treballar en xarxa a nivell local i que les petites accions contestat\u00e0ries no s\u00f3n cares. Com a exemple va parlar d\u2019un projecte amb joves artistes en un barri deprimit, intitular \u201cD\u00e9mocratisation des Arts\u201d, que va durar 6 mesos.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n EVA International, Limerick. Irlanda<\/strong><\/span><\/p>\n Entendre que la comunitat \u00e9s un proc\u00e9s permanent de transformaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La tercera participant en el debat fou Deirdre<\/strong> O\u2019Mahony<\/strong>, que es defin\u00ed com a redactora, tecn\u00f2loga, catalitzadora dels temps relacionats amb el m\u00f3n local o rural i que afirm\u00e0 que la cultura tradicional pot ser molt creativa. Per a EVA International, hi ha molts elements importants sobre el temps rurals, en com es viu el paisatge, en la utilitzaci\u00f3 del paisatge que en fa el turisme. <\/span><\/p>\n Evidentment, les actuacions sobre el paisatge generen conflictes entre la pagesia, habitants rurals, el nou ve\u00efnatge que s\u2019hi ha instal\u00b7lat i el turisme.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com a exemple explic\u00e0 les reaccions que havia causat una construcci\u00f3 moderna al centre d\u2019un parc nacional i les reflexions que havien fet tamb\u00e9 ecologistes, el m\u00f3n de la cultura i activistes socials. Aix\u00f2 demostra les relacions complexes i encara no gaire enteses entre tots aquest actors. El concepte tancat de la identitat, les identitats locals, socials, comunals\u2026demostren que no hi ha una definici\u00f3 universal per resoldre problemes davant aquesta complexitat d\u2019actors. Cient\u00edfics, agricultors, artistes\u2026formen part d\u2019aquests debats, obrint noves visions per evitar els conflictes.<\/span><\/p>\n Un altre exemple que mostr\u00e0 en fotografies visionades, fou la reobertura d\u2019una antiga estaci\u00f3 de correus inutilitzada, ara reconvertida en un museu de la mem\u00f2ria local amb la recuperaci\u00f3 d\u2019objectes antics gr\u00e0cies a la implicaci\u00f3 dels habitants de la zona. En l\u2019actualitat s\u2019hi van fent noves exposicions i s\u2019hi van teixint noves relacions entre la gent que visita l\u2019antiga estaci\u00f3. Al voltant d\u2019aquest experi\u00e8ncia s\u2019han realitzat tamb\u00e9 seminaris sobre que representa la mem\u00f2ria i el patrimoni. L\u2019objectiu principal \u00e9s que aquest nou espai sigui permanent i produeixi riquesa.<\/span><\/p>\n Cal entendre \u2013 afirm\u00e0 O\u2019Mahony – que la comunitat \u00e9s un proc\u00e9s permanent de transformaci\u00f3 i de formaci\u00f3 dia a dia, responent a una pregunta del p\u00fablic de la xarxa irlandesa que es demanava si aquestes accions formen part d\u2019all\u00f2 que s\u2019anomena concepte postnatura,<\/em>que reivindica les accions sobre el paisatge. Tamb\u00e9 va voler destacar, la representant d’EVA International, que: \u201cDavant de la polaritat acad\u00e8mica hi ha el treball de carrer, experi\u00e8ncies d’\u00e8xit com les que hem presentat avui aqu\u00ed, que s\u00f3n expressions de la nova direcci\u00f3 de les intervencions en el paisatge\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Association Culturelle Th\u00e9\u00e2tre Nomade. Marroc<\/strong><\/span><\/p>\n Debat sobre l\u2019art i l\u2019ofici art\u00edstic<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019aquesta intervenci\u00f3 el debat es va tornar a obrir i compt\u00e0 amb una intervenci\u00f3 molt sentida de Mohammed El Hassouni <\/strong>de Le T\u00e9\u00e2tre Nomade, que feu una menci\u00f3 directa a la seva mare \u201cestar\u00e0 orgullosa ara de veure\u2019m en una universitat\u201d per situar-nos de ple davant les inc\u00f2gnites d\u2019escollir una professi\u00f3, un ofici art\u00edstic. Per a les persones integrants de la seva companyia \u00e9s una tria de vida, una tria dura d\u2019assumir ja que \u201cs\u2019est\u00e0 en la confrontaci\u00f3 permanent de fer de la teva vida el teu ofici\u201d. Per a ell, aquest ofici te una l\u00ednia molt associativa ja que si be pots treballar amb m\u00e0squeres o titelles i emprar diversos m\u00e8todes teatrals, en el fons hi ha el fet d\u2019escollir que treballar\u00e0s directament amb la poblaci\u00f3, ben proper o propera a la societat. Instal\u00b7lar-se en un taller en un barri popular i batallar amb tots els afers de la quotidianitat com \u00e9s posar la carpa i relacionar-te amb la gent del lloc (a vegades han patit actituds violentes en ocupar espais comuns, fins que s\u2019han pogut explicar). Intentar trobar el denominador com\u00fa entre artistes i poblaci\u00f3. \u201cPer\u00f2 cal anar als barris per con\u00e8ixer les situacions \u2013afirm\u00e0- ja que \u00e9s aix\u00ed com se\u2019ns permet nodrir-nos de la quotidianitat i no d\u2019internet\u201d. Reconeix per\u00f2, que han ajuntat aspectes tradicionals amb aspectes moderns, com \u00e9s el fet que ara es poden despla\u00e7ar en el tr\u00e0iler i que fan molt bon us de la comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Feu per acabar una encesa defensa del seu ofici:\u201dLa cultura pot esdevenir una eina productiva de treball que serveixi per alimentar. \u00c9s un ofici i cal que sigui \u00fatil. I s\u00f3n els artistes d\u2019abans els que ens han perm\u00e8s ser on som ara\u201d.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Entre les preguntes del p\u00fablic, a destacar la de la jove que opin\u00e0 que: \u201cEs pot estar d\u2019acord amb l\u2019art de les revolucions per\u00f2 l\u2019art contemporani tamb\u00e9 ha de sortir i trobar el seu lloc en els espais p\u00fablics\u201d. O la de la dona ja m\u00e9s gran que retornava a una idea anterior sobre la identitat:\u201d \u2026El The\u00e0tre Nomade no \u00e9s gaire conegut al Marroc i potser no \u00e9s compren. No es pot imposar una cultura que no \u00e9s coneix\u201d. I d\u2019altres opinions com ara que l\u2019acci\u00f3 art\u00edstica no ha de produir sensacions est\u00e8tiques nom\u00e9s, sin\u00f3 que ha de suscitar a la gent la possibilitat de la cerca de la felicitat i la transformaci\u00f3 de la realitat. O de nou una altra intervenci\u00f3 \u201cL\u2019art no t\u00e9 nacionalitat, pa\u00efsos o fronteres. No t\u00e9 diplomes, ja que des de la primera passa ja \u00e9s un diploma. Es una pe\u00e7a per a tothom. No hi valen dretes o esquerres, ni ha de criticar la religi\u00f3 ni parlar malament de certes coses\u201d. I encara una altra a tall de resposta: \u201cNo es pot confrontar all\u00f2 que es desconeix\u201d. I una de provocadora: \u201c El vostre ofici \u00e9s una distracci\u00f3 nom\u00e9s?\u201d.<\/span><\/p>\n Les respostes de Mohammed El Hassouni a la primera pregunta foren en la l\u00ednia anterior: \u201cl\u2019ofici d\u2019artista \u00e9s un ofici molt dif\u00edcil, en els nostres espectacles hi ha, per exemple, dansa contempor\u00e0nia\u201d en al\u00b7lusi\u00f3 als llocs de consum de l\u2019art. Tamb\u00e9 llegint el fullet\u00f3 del T\u00e9\u00e2tre Nomade va reafirmar-se que no es tracta d\u2019actuar, sin\u00f3 de treballar actuant, d\u2019insuflar art, de fer reviure eines i instruments. I finalment va voler deixar clar que aix\u00ed com La Compagnie des Nouveaux Disparus ha assumit el risc a B\u00e8lgica amb belgues de barris populars, de la mateixa manera el T\u00e9\u00e2tre Nomade \u00e9s una historia de tothom, no tan sols local marroqu\u00ed.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Cultura i desenvolupament<\/strong><\/span><\/p>\n Arts i cultura haurien de fer una contribuci\u00f3 m\u00e9s activa en la transformaci\u00f3 social<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Eduard Miralles<\/strong>, de la Fundaci\u00f3 Interarts de Catalunya, feu una de les intervencions finals m\u00e9s complertes comen\u00e7ant per la pregunta de si: l\u2019art \u00e9s perill\u00f3s? I respongu\u00e9: \u201cDep\u00e8n. A vegades \u00e9s com un martell\u201d. Cit\u00e0 a Salvador Giner<\/strong> que en un assaig molt celebrat sobre cultura afirmava que la cultura era comuni\u00f3, dominaci\u00f3 i innovaci\u00f3. Dit aix\u00f2 continu\u00e0\u2026 \u201cQu\u00e8 fer? Hi ha un agenda? Hi ha full de ruta? Segur per\u00f2 s\u2019ha delegat a la pol\u00edtica i ens cal construir un espai legitimat\u201d. <\/span><\/p>\n Miralles digu\u00e9 en la seva reflexi\u00f3 que la relaci\u00f3 entre cultura i desenvolupament \u00e9s un afer nou, \u00e9s al segle XX que aix\u00f2 comen\u00e7a a succeir. Record\u00e0 que Alemanya, en un temps conegut, en va fer un us pervers de la cultura i que el turisme tamb\u00e9 t\u00e9 aspectes perversos. La utilitzaci\u00f3 de recursos ha de venir amb un desenvolupament sostenible. <\/span><\/p>\n De fet la cultura \u00e9s, segons Miralles, la quarta columna del desenvolupament i el seu bon us ha de permetre una vida millor per a la ciutadania i entre les diverses comunitats. De fet ja fa 30 anys que les Nacions Unides van fer informes sobre cultura i hi ha hagut diverses confer\u00e8ncies internacionals des d\u2019aleshores. La cultura pot ser un martell constru\u00eft des de les col\u00b7lectivitats locals per\u00f2 que esdev\u00e9 una reflexi\u00f3 internacional. Tamb\u00e9 anunci\u00e0 el President de la Fundaci\u00f3 Interarts que a nivell internacional el 2015 es reuniran per primera vegada els grans de la cultura, xarxes de xarxes que ajuntaran llurs esfor\u00e7os per posar en el centre la nova venda global del desenvolupament mundial. Opin\u00e0 que cal seguir aquest macro moviment i provar de trobar una nova consideraci\u00f3 de la pol\u00edtica cultural entre l\u2019Estat i el mercat. <\/span><\/p>\n Sobre la q\u00fcesti\u00f3 del finan\u00e7ament, explic\u00e0 la darrera experi\u00e8ncia de la seva fundaci\u00f3 en aconseguir l\u2019ajut de la Comissi\u00f3 Europea de 2 milions i mig d\u2019euros per a un projecte entre el seu pa\u00eds i Egipte, Jord\u00e0nia, Tun\u00edsia, Fran\u00e7a, Alemanya\u2026fins arribar a 9 pa\u00efsos que lideraran el projecte amb car\u00e0cter demostratiu de promoci\u00f3 de la societat civil. Al seu parer, la cultura en el marc de la Uni\u00f3 Europea ha esdevingut una q\u00fcesti\u00f3 transversal i de relacions exteriors.<\/span><\/p>\n La nova idea de pol\u00edtica cultural superaria la dicotomia de cultura culta i popular. Havent-hi molta excel\u00b7l\u00e8ncia en la proximitat local, les arts i la cultura haurien de fer una contribuci\u00f3 molt m\u00e9s activa en la transformaci\u00f3 social.<\/span> <\/span><\/p>\n La Fundaci\u00f3 Interarts \u00e9s una organitzaci\u00f3 privada d’abast internacional amb l’objectiu de donar suport al desenvolupament de les pol\u00edtiques culturals, facilitant el trasvassament\u00a0 de coneixements en el camp de la cultura.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Action Commune Inter R\u00e9seaux FAL a Taroudant 11-12.04.2014. Presentation Facult\u00e9 poly disciplinaires Taroudant. Debats 1: Art, Cultura, Revolucions, Poble, Democr\u00e0cia<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":29551,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26446],"tags":[],"class_list":["post-60165","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-educacio"],"yoast_head":"\n![\"P1090456\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090456.jpg\")
<\/p>\n![\"ipod](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/ipod_1_4-2014_149.jpg\")
<\/p>\n![\"ipod](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/ipod_1_4-2014_155.jpg\")
<\/p>\n![\"ipod](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/ipod_1_4-2014_161.jpg\")
<\/p>\n![\"ipod](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/ipod_1_4-2014_160.jpg\")
<\/p>\n![\"Debat](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/Debat_1.1_P1090493.jpg\")
<\/strong><\/span><\/p>\n![\"P1090482\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090482.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090477\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090477.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090479\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090479.jpg\")
<\/p>\n![\"ipod](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/ipod_1_4-2014_162.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090486\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090486.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090484\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090484.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090487\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090487.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090495\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090495.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090499\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090499.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090502\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090502.jpg\")
<\/p>\n![\"ipod](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/ipod_1_4-2014_171.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090503\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090503.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090509\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090509.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090511\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090511.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090513\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090513.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090514\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090514.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090520\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090520.jpg\")
<\/p>\n![\"ipod](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/ipod_1_4-2014_178.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090481\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090481.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090530\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090530.jpg\")
<\/p>\n![\"P1090534\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/04\/P1090534.jpg\")
<\/p>\n