\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n El de Clara Campoamor, Margarita Nelken, Dolores Ib\u00e1rruri, Tomasa Cuevas, Federica Montseny, Rosario la Dinamitera, Concha Carretero, les Tretze Roses, o el de totes les dones humiliades, vexades, empresonades, executades o a les que els van arrabassar els seus fills acabats de n\u00e9ixer.<\/strong> <\/span><\/p>\n <\/p>\n En definitiva, la cara i nom de les dones que van construir el r\u00e8gim democr\u00e0tic nascut el 14 d’abril de 1931 i que van patir la cruel repressi\u00f3 franquista en la seva doble condici\u00f3 de republicanes i dones.<\/span><\/p>\n Va ser la Segona Rep\u00fablica la primera experi\u00e8ncia plenament democr\u00e0tica de la hist\u00f2ria d’Espanya. En el seu codi fundacional hi havia la transformaci\u00f3 radical de la societat que havien rebut, endarrerida i jerarquitzada, caracteritzada per la manca de llibertat i el subdesenvolupament social i econ\u00f2mic, presa d’ at\u00e0vics prejudicis i temorosa del poder que s’exercia arbitr\u00e0riament per militars, cures i cacics. Trencar amb aquesta societat -la pr\u00f2pia de l’Espanya de la Restauraci\u00f3, recordeu- i transformar-la en una altra basada en els valors de llibertat, igualtat, solidaritat, responsabilitat i comprom\u00eds c\u00edvic va ser la vocaci\u00f3 amb qu\u00e8 va n\u00e9ixer el nou Estat; dotat aviat d’una Constituci\u00f3 mitjan\u00e7ant la qual es va implicar als poders p\u00fablics i a la ciutadania en la consecuci\u00f3 d’aquests valors. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Presidien el text constitucional de 1931 el principi d’igualtat davant la llei (art. 2) i la prohibici\u00f3 de privilegi per ra\u00f3 de sexe (art. 25: a m\u00e9s de per altres circumst\u00e0ncies, com la filiaci\u00f3, la classe social,\u00a0 la riquesa, les idees pol\u00edtiques o les creences religioses). Aix\u00f2 implicava canviar -tamb\u00e9 d’arrel- la posici\u00f3 que ocupaven les dones en aquesta Espanya patriarcal on la tradicional hegemonia de l’home es refor\u00e7ava per la jerarquia de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Per dur a terme aquest canvi, la Rep\u00fablica i la seva Constituci\u00f3, d’una banda, va convertir a les dones en ciutadanes, titulars de drets civils, pol\u00edtics i socials; i, de l’altra, es van treure a l’esfera p\u00fablica q\u00fcestions que fins llavors havien pertangut en l’\u00e0mbit privat, com ara les relacions entre els c\u00f2njuges en el matrimoni, la fam\u00edlia i, fins i tot, el treball dom\u00e8stic. \u00c9s a dir, les i els republicans van ampliar no nom\u00e9s drets, sin\u00f3 tamb\u00e9 espais protegits pels drets.<\/span><\/p>\n A ning\u00fa se li escapa l’impacte real d’aquestes mesures, ni la dificultat de la posada en marxa i extensi\u00f3. L’aferrissat debat que es va sostenir en les Corts constituents sobre el vot femen\u00ed n’\u00e9s un exemple. Davant els seus opositors, la Constituci\u00f3 del 31 va consagrar finalment la igualtat de drets electorals per a la ciutadania de tots dos sexes (arts. 36 i 53), aix\u00ed com l’acc\u00e9s de totes les persones a les ocupacions i c\u00e0rrecs p\u00fablics segons el seu m\u00e8rit i capacitat (art. 40).<\/span><\/p>\n Com a resultat d’aquestes previsions constitucionals, les dones van votar per primera vegada a Espanya en les eleccions generals del 19 de novembre de 1933. Que aquesta data no mereixi avui la consideraci\u00f3 de dia festiu a l’Estat espanyol \u00e9s una bona prova de les pol\u00edtiques de silenci imposades per la Transici\u00f3 i del conseg\u00fcent d\u00e8ficit en cultura democr\u00e0tica i de drets humans que arrossega la societat espanyola.<\/span><\/p>\n El reconeixement de drets a les dones no es va limitar a l’esfera electoral i pol\u00edtica. Aix\u00ed, el principi d’igualtat es va estendre a altres espais com el matrimoni i la fam\u00edlia (art. 43), el que va suposar la constitucionalitzaci\u00f3 d’esferes reservades tradicionalment al Dret can\u00f2nic o b\u00e9 directament a l’arbitri i voluntat de l’home. Per primera vegada en la hist\u00f2ria d’Espanya es va recon\u00e8ixer el matrimoni civil amb plena igualtat de drets per a tots dos sexes i el divorci per mutu acord o a petici\u00f3 de qualsevol dels c\u00f2njuges, amb al\u00b7legaci\u00f3 en aquest \u00faltim cas de justa causa. La llei reguladora del divorci es va aprovar al mar\u00e7 de 1932.<\/span><\/p>\n En aquest sentit, el delicte d’adulteri -aplicable hist\u00f2ricament nom\u00e9s a la dona- es va excloure del Codi penal republic\u00e0. M\u00e9s tard, el 1936, la Generalitat va aprovar un decret pel qual es legalitzava l’avortament i s’adoptaven mesures dirigides a garantir la lliure decisi\u00f3, els drets i la salut de la dona. Va ser el decret m\u00e9s avan\u00e7at sobre aquesta mat\u00e8ria a Europa. Sent Federica Montseny<\/strong> ministra de Sanitat va preparar un projecte de llei per estendre l’avortament a tot el territori estatal, per\u00f2 la curta durada del seu mandat va impedir que fos endavant.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed mateix, la fam\u00edlia va deixar de ser espai privat i patrimoni exclusiu de l’home, passant a ser objecte de protecci\u00f3 especial per part de l’Estat. Aix\u00ed, la Constituci\u00f3 republicana va establir el deure de l’Estat de vetllar perqu\u00e8 els pares complissin els seus deures envers els seus fills. I de tots els seus fills per igual, haguessin nascut dins o fora del matrimoni. La Rep\u00fablica va voler acabar amb la categoria dels “fills il\u00b7leg\u00edtims” i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, amb la discriminaci\u00f3 que aquests patien amb respecte als nascuts dins del matrimoni. Per refor\u00e7ar aquesta igualtat de drets, es va constitucionalitzar tamb\u00e9 l’obligaci\u00f3 dels poders p\u00fablics d’investigar la paternitat.<\/span><\/p>\n Els aven\u00e7os es van estendre a l’\u00e0mbit laboral, en el qual es va pretendre que les dones s’integressin amb plena normalitat. Des dels primers mesos de la Rep\u00fablica es van dictar mesures legals dirigides a protegir el treball de la dona. Mentre que al maig de 1931 es va garantir l’assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria a les treballadores i es va establir una asseguran\u00e7a obligat\u00f2ria de protecci\u00f3 de maternitat, al desembre d’aquest mateix any es van declarar nul\u00b7les les cl\u00e0usules dels contractes de treball que incloguessin la celebraci\u00f3 de matrimoni com a causa de finalitzaci\u00f3 del mateix. De nou, va ser la Generalitat qui m\u00e9s va avan\u00e7ar en aquest \u00e0mbit: la llei catalana sobre la capacitat jur\u00eddica de la dona i els c\u00f2njuges de juny de 1934 va suprimir per complet la necessitat de “llic\u00e8ncia marital” perqu\u00e8 aquella la pogu\u00e9s contractar.<\/span><\/p>\n Tots aquests drets i aven\u00e7os es van veure tallats en sec amb el cop d’Estat, que de la m\u00e0 de l’Esgl\u00e9sia va imposar la moral cat\u00f2lica a sang i foc. La dictadura va donar satisfacci\u00f3 a les principals obsessions de la jerarquia eclesi\u00e0stica: la prohibici\u00f3 de l’ avortament i el divorci; la penalitzaci\u00f3 de l’adulteri (com\u00e9s per la dona, \u00e9s clar); i , per descomptat, el retorn a la tradicional societat patriarcal i conseg\u00fcent submissi\u00f3 de la dona al marit. Encara avui patim les conseq\u00fc\u00e8ncies dels quaranta tenebrosos anys de dictadura … i dels m\u00e9s de trenta-cinc del r\u00e8gim actual, incapa\u00e7 d’abordar pol\u00edtiques de g\u00e8nere que contribueixin a revertir completament l’her\u00e8ncia del franquisme.<\/span><\/p>\n Hi ha moltes raons per rememorar la Segona Rep\u00fablica. Per\u00f2 el 14 d’abril, vull recordar la seva valentia a l’hora de proclamar la igualtat de g\u00e8nere i, sobretot, de les dones que ho van fer possible. El seu nom no quedar\u00e0 esborrat de la hist\u00f2ria i el seu exemple ens far\u00e0 m\u00e9s forts en la lluita per la Tercera.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n *Publicado en lamarea.com<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 El de Clara Campoamor, Margarita Nelken, Dolores Ib\u00e1rruri, Tomasa Cuevas, Federica Montseny, Rosario la Dinamitera, Concha Carretero, les Tretze Roses, o el de totes les dones humiliades, vexades, empresonades, executades o a les que els van arrabassar […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":29598,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26524],"tags":[],"class_list":["post-60163","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-memoria-historica"],"yoast_head":"\n