\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/p>\n
Voler veure’ns a l’abril, que no s\u00e9 per qu\u00e8 m’agrada tant, \u00e9s en tot cas filar prim, no oblidar. Abril ens obliga a recordar que en el seu punt hi ha la primavera i veure com s’obren les flors i s’omplen els verds de colors<\/span><\/strong>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n Abril \u00e9s per a les dones d’aquest segle diverses coses. Ensenyament, llibertat del cos, dones prenent consci\u00e8ncia. Morts i naixements, capdavanters, substantius.<\/span><\/p>\n El 22 d’abril va n\u00e9ixer Lenin<\/strong>, per\u00f2 aquell dia tamb\u00e9 van n\u00e9ixer moviments pol\u00edtics i obrers en molt indrets del m\u00f3n; el 17 d’abril va n\u00e9ixer Sor Juana In\u00e9s de la Creu<\/strong> i en la mateixa data diversos segles despr\u00e9s va morir la indestructible activista, lluitadora, aut\u00f2noma i militant Benita Galeana<\/strong>, que mai es va rendir i com Sor Juana va usar la paraula, l’orat\u00f2ria, el discurs com recurs substantiu en el proc\u00e9s democr\u00e0tic i de transformaci\u00f3 social.<\/span><\/p>\n \u00c9s degut a Benita que aquest abril complim set anys del dret a la interrupci\u00f3 legal de l’embar\u00e0s a la capital del pa\u00eds, al Districte Federal. Abril de les llunes vermelles i els tremolors inesperats, \u00e9s tamb\u00e9 un mes especial perqu\u00e8 hi ha una l\u00ednia d’esperan\u00e7a en aix\u00f2 de la just\u00edcia per a les dones violentades: diuen que per fi a Guanajuato es podr\u00e0 declarar l’alerta de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 Benita Galeana va tancar els ulls aquell 17 de abril de 1995, fa 19 anys, ferma i sencera. Uns dies abans de la seva emb\u00f2lia estava presta a denunciar la nova andanada econ\u00f2mica contra els pobres. Ella fundadora del sindicat de Correus, activista, conven\u00e7uda, fidel a les seves idees, tenia en la seva pell i en el seu esperit aquesta convicci\u00f3 sense barreres que val la pena lluitar per la just\u00edcia i contra els que produeixen la desigualtat i la fam.<\/span><\/p>\n Benita va ser molt m\u00e9s que una militant de base del comunisme dels anys 30 i 40 del segle XX, va ser, prenguin nota, la primera dona mexicana del segle passat que va donar testimoni de la seva vida i la seva experi\u00e8ncia en una autobiografia sense pantalla, parlant del seu pas per la vida de la inf\u00e0ncia a la joventut (Benita, primera edici\u00f3 1940, segona editorial extemporanis el 1974).<\/span><\/p>\n Ella \u00e9s potser l’antecedent m\u00e9s lluny\u00e0 en la nostra mem\u00f2ria, de dones que s’atreveixen a explicar la seva hist\u00f2ria i parlar de si mateixes, del seu cos violentat per pallisses infinites i repetides durant la seva inf\u00e0ncia; parlar del seu cos com un que li va permetre obrir-se un cam\u00ed a la capital del pa\u00eds, saber-se fort, capa\u00e7, parlar de la for\u00e7a del seu cos per plantar una bandera de vaga a la part alta d’un edifici.<\/span><\/p>\n Benita Galeana, a m\u00e9s, pot considerar-se com una herald de la llibertat de parlar, de dir, d’expressar, d’aquest article 19 de la Carta Universal dels Drets Humans, tan esmentada i aclamada aquests dies. En la seva autobiografia ens ho va explicar tot, tot el relatat i ens va dir com en la seva vida va usar la seva veu i les seves paraules com a elements fonamentals davant les masses, com va ser que va treure de la seva \u00e0nima la for\u00e7a per conv\u00e8ncer i cridar a la revoluci\u00f3 i a la just\u00edcia. Com va ser que va desenvolupar una rebel\u00b7lia substantiva, aquesta que la va fer transc\u00f3rrer fins els seus 88 anys amb una for\u00e7a cr\u00edtica sense lligam: ella s\u00ed aut\u00f2noma, enamorada de la paraula i enamorada de la vida.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2 recordar Benita Galeana, morta el mateix dia que el premi nobel Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez<\/strong> em sembla fonamental. Benita va poder ser un personatge de Macon<\/strong><\/span>do<\/strong>, ella de San Jeronimo, Guerrero tropical, xerraire i descriptora d’idees i paisatges, ella 58 vegades detinguda i enviada a la pres\u00f3, capa\u00e7 de ballar en un cabaret onejant els seus malucs i llan\u00e7ant al cel les seves trenes, com els personatges de Garc\u00eda M\u00e1rquez, capa\u00e7 de transitar per la ciutat de M\u00e8xic, entre troleibusos i carrers foscos repartint El<\/em> Machete<\/em>, \u00f2rgan de difusi\u00f3 del Partit Comunista en els anys 40, aquests de persecuci\u00f3 als comunistes, l’assassinat entre faccions com el de Trotski<\/strong> a M\u00e8xic, de la fundaci\u00f3 de l’avui PRI harmonitzant m\u00e9s de cent agrupacions pol\u00edtiques de tots els signes; ella confiada a l’estalinisme, va ser plural, cr\u00edtica, incorregible diriem.<\/span><\/p>\n Devota del general L\u00e1zaro C\u00e1rdenas<\/strong>, va ser sempre la mateixa que des de molt primerenc va reaccionar en contra de qui volgu\u00e9s tocar-la i utilitzar-la sexualment. Tot i que el gust pels homes l’acompany\u00e9s fins a la mort. La seva vitalitat tenia a veure amb la seva obertura a l’amor, al sexe, a l’aventura, en no tenir por i adorar la seva vida, al mateix nivell que adorava la seva m\u00e0quina d’escriure, quan la va descobrir com a instrument de la paraula.<\/span><\/p>\n Potser per aix\u00f2 Benita Galeana al final, ja en els anys 80, va decidir donar suport a les lluites feministes, aquelles que li van ser indiferents quan es va formar el Frente \u00danico Pro Derechos de la Mujer (1935), per\u00f2 com que era disciplinada, comunista, amiga de Consuelo Uranga<\/strong> i de Cuca Garc\u00eda<\/strong>, segurament va estar en algunes assemblees del Frente. Per\u00f2 res m\u00e9s. En canvi en els 80 va ser candidata i diputada suplent de la excomunista, ex governadora i avui diputada Amalia Garc\u00eda Medina<\/strong>.<\/span><\/p>\n I parlant d’abril, de Benita i aquestes dones hist\u00f2riques, precisament Mar\u00eda Refugio (Cuca) Garc\u00eda Mart\u00ednez va n\u00e9ixer a Taretan, Michoac\u00e1n, un 2 de abril de 1889 professora, feminista, sufragista i activista mexicana en pro dels drets de les dones.<\/span><\/p>\n Efectivament abril \u00e9s un mes sorprenent, sempre ho vaig pensar i ara esbrino que significa obertura, festivitat, frescor, vigor, frescor. Res a veure amb les catilin\u00e0ries pol\u00edtiques i \u00e9s tamb\u00e9 nom propi de moltes dones en el m\u00f3n.<\/span><\/p>\n Un 10 abril 1789 va n\u00e9ixer Leone Vicario<\/strong>, la independentista i primera periodista mexicana; el dia 15 de 1452 va n\u00e9ixer el geni Leonardo da Vinci<\/strong>, el 17 de 1695 va n\u00e9ixer la insubmisa sor Juana In\u00e9s de la Creu i el 19 de 1861, Benito Ju\u00e1rez<\/strong> va decretar la Ley de Instruccion\u00a0 P\u00fablica per a M\u00e8xic, donant forma i fons al nostre ferit la\u00efcisme.<\/span><\/p>\n Abril, el primer mes del calendari franc\u00e8s fins 1564, tenia a veure amb aquest sol de primavera que anuncia vigor i recomen\u00e7ament. Que anuncia obertura i cam\u00ed. Per alguna cosa va n\u00e9ixer el 23 abril 1564 William Shakespeare<\/strong>, una de les figures m\u00e9s c\u00e8lebres de la literatura universal que ens va portar a filar prim sobre les relacions familiars i va posar el dit a la nafra sobre la lliure opci\u00f3 sexual. El 22 abril 1870 va n\u00e9ixer Vlad\u00edmir Ilitx Ulyanov<\/strong>, Lenin, l’operador de la Revoluci\u00f3 sovi\u00e8tica.<\/span><\/p>\n Quin mes!, quina hist\u00f2ria ! A l’abril el 10 de 1919 va ser assassinat per tra\u00efci\u00f3 l’heroi de la pagesia mexic\u00e0 Emiliano Zapata<\/strong>, de la mateixa manera que el 15 abril 1865 va ser mort a mansalva Abraham<\/strong> Lincoln<\/strong>, el president dels Estats Units que es va oposar a l’esclavitud humana. Tamb\u00e9 un 18 d’abril va morir el cient\u00edfic Albert Einstein<\/strong>, qui digu\u00e9s un dia que \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil destruir un prejudici que desbaratar l’\u00e0tom, i un dia 19 va morir Octavio Paz<\/strong>, Premi Nobel de Literatura el 1990. Per alguna cosa deu ser, rumio.<\/span><\/p>\n Festiu pot resultar que el 1945, el 28 d’abril va ser assassinat el dictador Benito Mussolini<\/strong> i amb prou feines dos dies despr\u00e9s es va su\u00efcidar al costat d’Eva Braun<\/strong> l’altre feixista, Adolf Hitler<\/strong>.<\/span><\/p>\n Acabades les efem\u00e8rides, que no per senzilles, siguin simples o buides recordant que aquest mes ja no ser\u00e0 m\u00e9s que mem\u00f2ria infinita. Un fet sense precedents \u00e9s que a l’abril, a la Rep\u00fablica Dominicana de 1965, un nodrit grup de dones van participar en la guerra civil que va desencadenar la invasi\u00f3 dels Estats Units en aquest territori i va enderrocar al president Juan Bosch<\/strong>. Hi ha un llibre emblem\u00e0tic i testimonial d’aquella lluita, escrit per la periodista Margarita Cordero<\/strong>, que he volgut recordar pel sempre significat hist\u00f2ric de com les dones protagonitzen els processos democr\u00e0tics i encoratjadors.<\/span><\/p>\n Abril ve de aprilis com li van cridar els antics romans o del verb aperire que significa obrir la terra, les flors, deixar entrar al sol o b\u00e9 pot venir de aphoros que significa escuma a trav\u00e9s de la forma de aphrilis, semblant a Aphrodite<\/strong>, paraula grega que cont\u00e9 la paraula escuma i significa Afrodita, la mateixa deessa que els romans van cridar Venus<\/strong>, \u00e9s a dir l’amor a la primavera, per sembrar els camins d’una altra manera de viure d’esperan\u00e7a un abril que comen\u00e7a a passar i se’n va, com tots els abrils de cada any. Pen\u00e9lope<\/strong> i el teixit del temps.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Voler veure’ns a l’abril, que no s\u00e9 per qu\u00e8 m’agrada tant, \u00e9s en tot cas filar prim, no oblidar. Abril ens obliga a recordar que en el seu punt hi ha la primavera i veure com s’obren les […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":59417,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26636],"tags":[],"class_list":["post-60148","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-apoderament-i-lideratge"],"yoast_head":"\n