\u00a0<\/p>\n
Una de les escriptores m\u00e9s reconegudes de la seva generaci\u00f3<\/strong><\/span><\/p>\n Nascuda a Barcelona, \u00e9s autora d’una extensa obra que compren poesia, novel.la, assaig i literatura infantil; a m\u00e9s de traductora, editora, articulista a diversos mitjans, cr\u00edtica liter\u00e0ria i agitadora cultural. <\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Va estar molt vinculada als moviments Intel.lectuals d’esquerra a la Barcelona dels anys seixanta i setanta. Va formar part de la revista “Vindicaci\u00f3n Feminista”.<\/span><\/p>\n Poeta preco\u00e7, va ser la \u00fanica dona representada a l’ Antolog\u00eda “Nueve nov\u00edsimos poetas espa\u00f1oles” de Josep Maria Castellet<\/strong> (1970) al costat de Pere Gimferrer<\/strong>, Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/strong>, Antonio Mart\u00ednez Sarri\u00f3n<\/strong>, Vicente Molina Foix<\/strong>, F\u00e9lix de Az\u00faa<\/strong>, Leopoldo Panero<\/strong>, Guillermo Carnero<\/strong> y Jos\u00e9 Maria \u00c1lvarez<\/strong>. Grup d’escriptors de la nova i jove l\u00edrica espanyola que va instaurar una poesia provocativa, m\u00e9s cosmopolita en oposici\u00f3 a la realista, social i compromesa, instal.lada en la primera \u00e9poca de la postguerra espa\u00f1ola.<\/span><\/p>\n Als 19 anys va comen\u00e7ar la seva activitat literaria i en el terme d’uns pocs anys (1969-1973) va publicar tres llibres: “Baladas del dulce Jim”, “Call me stones” i el que seria el seu primer premi “No time for flowers” (Premi Vizcaya de poes\u00eda, 1970), reunits posteriorment en el volum “A imagen y semejanza”; novel.les com la m\u00edtica “Julia” (1970), un cl\u00e0ssic i “Walter \u00bfpor qu\u00e9 te fuiste?” (1973), doble retrat, les dues, de la Barcelona dels anys setanta i del m\u00f3n adolescent rebel i universit\u00e0ri que es nega a cr\u00e8ixer, bussejant en la immaduresa; relats com “Ese chico pelirrojo a quien veo cada d\u00eda” (1971), el llibre infantil “La maravillosa colina de las edades primitivas”(1973) i “Veinticuatro sobre veinticuatro” (1970), s\u00e8rie d’entrevistes publicades en el diari Tele-Expr\u00e9s de Barcelona a membres destacats de l’anomenada “gauche divine” a la qual pertanyia i a la que consideraven la seva musa, posteriorment publicades com “24 horas de la gauche divine” per l’editorial Lumen el 2002.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s d’un llarg par\u00e8ntesi dedicada b\u00e0sicament a la traducci\u00f3, especialment d’autores franceses (Louis Aragon. Samuel Beckett, Marguerite Duras, Fran\u00e7ois Sagan, Amelie Nothomb<\/strong> i d’altres) reapareix amb dos llibres de relats, “Las virtudes peligrosas” que guanya el “Premi Ciutat de Barcelona” (1985) y “De mi vida real nada s\u00e9”, la novel.la tamb\u00e9 de culte per trencadora, sobre la vida de l’ Emperadriu Siss\u00ed “Vals Negro” a mig cam\u00ed entre la narrativa i l’evocaci\u00f3 biogr\u00e0fica, guanyadora del seu segon “Premi Ciutat de Barcelona” (1995).<\/span><\/p>\n Ana Mar\u00eda Moix<\/strong> deia que l’escriptora que m\u00e9s l’hav\u00eda influ\u00eft era Rosa Chacel<\/strong> amb qui va mantenir una freq\u00fc\u00e8nt correspond\u00e8ncia reflectida en la seva obra “De mar a mar: epistolari Rosa Chacel-Ana Mar\u00eda Moix”(1998).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ana Maria Moix. wikimujeres.net<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’any 2011, va publicar “Manifiesto personal” premonit\u00f2ri testament moral de la nostra propia situaci\u00f3 actual i que l’autora argumenta i justifica: “Ni assaig ni reportatge a peu de carrer, ni estudi sociol\u00f2gic, aquestes p\u00e0gines responen a un simple i, per a m\u00ed, excitant desig de reflectir per escrit una visi\u00f3 personal de les preocupacions, vicis morals particulars i p\u00fablics, mals socials i pol\u00edtics, apat\u00eda i d’altres tares an\u00edmiques que, al meu modest entendre, s’han abatut sobre la societat civil espanyola en els darrers anys. Agreujats per la crisi actual, el deteriorament de la vida, particular i p\u00fablica, de la ciutadan\u00eda, no \u00e9s una novetat ni un fen\u00f2men atribuible \u00fanicament a la present i angoixosa situaci\u00f3 econ\u00f3mica, sin\u00f3 que igual que l’hecatombe financera v\u00e9 de lluny. La meva intenci\u00f3, a l’emprendre l’escriptura d’aquest llibre, fa aproximadament un any, no va ser elaborar un estudi assag\u00edstic sin\u00f3 intentar captar, senzillament, com viu la gent d’avui al nostre pa\u00eds, quins problemes li treuen la son o quines il.lusions les empenyen a continuar lluitant amb un d\u00eda a d\u00eda cada vegada m\u00e9s dificult\u00f3s i en molt\u00edssimes ocasions, massa, dram\u00e0tic”.<\/span><\/p>\n De tot el que s’ha escrit i dit aquests dies despr\u00e9s de la seva mort sobre l’Ana Maria Moix mereixen ser recordades les paraules de la seva amiga, la periodista Maruja Torres<\/strong>: ” Ploreu-la s\u00ed voleu, per\u00f2 sobretot llegiu-la. \u00c9s una de les millors escriptores, per no dir la millor, de la seva generaci\u00f3”.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Ana Maria Moix. @escritores.org \u00a0 Una de les escriptores m\u00e9s reconegudes de la seva generaci\u00f3 Nascuda a Barcelona, \u00e9s autora d’una extensa obra que compren poesia, novel.la, assaig i literatura infantil; a m\u00e9s de traductora, editora, articulista a diversos […]<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":29391,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26521],"tags":[],"class_list":["post-59933","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-personatges"],"yoast_head":"\n![\"Ana](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/Ana_Maria_Moix.wikipedia_mujeres.net_.jpg\")
<\/span><\/p>\n