\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Recordo quan era jove, gaireb\u00e9 una nena, encara menor d’edat que una amiga em va explicar que recentment havia estat a Londres amb una altra amiga seva. Parlem de la primera meitat dels anys vuitanta.<\/strong> <\/span><\/p>\n <\/p>\n Passej\u00e0vem per la glorieta del meu poble i quan em vaig entusiasmar ella em va agafar pel bra\u00e7 i es va posar molt seriosa. Em va explicar que havia acompanyat a la seva amiga a avortar a la capital del Regne Unit. \u00d2bviament el meu entusiasme va desapar\u00e8ixer immediatament.<\/span><\/p>\n A casa ja s’havia parlat del tema i ten\u00edem un exemplar del “llibre vermell del cole”\u00a0 on ja es parlava dels perills dels avortaments clandestins, encara que la meva amiga no sabia que el ten\u00edem. En aquell moment aquell llibre crec recordar que no era legal o\u00a0 almenys no ho era del tot.<\/span><\/p>\n Con ja he dit, a casa s’havia parlat del tema i jo tenia una idea formada sobre la q\u00faesti\u00f3, encara que preferia no compartir-la als quatre vents, per\u00f2 malgrat aix\u00f2 les meves amigues la coneixien. Parlem d’anys en els quals cada dia hi havia noves pol\u00e8miques i que quan en algun grup apareixia aquest tema en la discussi\u00f3 sempre hi havia alguna persona fatxa al voltant que es posava a cridar i a comparar l’avortament amb la pena de mort i a exigir que l’avortament continu\u00e9s sent il\u00b7legal, de la mateixa manera “que els rojos havien abolit la pena de mort”. Us asseguro que era un debat pesat per a les i els que en aquells moments \u00e9rem adolescents amb m\u00e9s o menys maduresa.<\/span><\/p>\n Doncs b\u00e9 l’any vuitanta-cinc es va aprovar la despenalitzaci\u00f3 de l’avortament a l’Estat Espanyol en els sup\u00f2sits que totes i tots coneixem. Van passar els anys i m\u00e9s anys. I van passar els governs de diferent signes i aquella llei, clarament insuficient, continuava vigent.<\/span><\/p>\n A principis de dos mil vuit es va dur a terme la campanya d’auto inculpacions per haver avortat amb aquella llei i les agressions a les cl\u00edniques autoritzades per a realitzar les intervencions per interrompre volunt\u00e0riament els embarassos i va comen\u00e7ar, amb aix\u00f2 la pressi\u00f3 perqu\u00e8 l’actual i vigent Llei Org\u00e0nica 2\/2010 , de 3 de mar\u00e7\u00a0 de salut sexual i reproductiva i de la interrupci\u00f3 volunt\u00e0ria de l’ embar\u00e0s no tir\u00e9s endavant. Per\u00f2, malgrat tot es va aprovar i malgrat no ser la desitjada per moltes de nosaltres, per haver-se quedat molt curta en alguns aspectes i mantenir la manca de llibertat total per a les dones sobre les seves decisions respecte de la seva maternitat, va millorar molt l’anterior. I aix\u00f2, la millora en si mateixa, sempre \u00e9s bona.<\/span><\/p>\n I va arribar Rajoy i el seu (des) govern. I Gallard\u00f3n<\/strong>, amb el seu acabat d’estrenar Ministeri de Just\u00edcia i amb el benepl\u00e0cit de la ministra de Sanitat va anunciar les reformes en aquesta mat\u00e8ria sense esperar el dictamen del Tribunal Constitucional sobre el recurs que el seu partit va interposar quan es va aprovar l’actual llei.<\/span><\/p>\n I en aquestes estem en aquests moments. Amb una perspectiva gens falaguera en aquesta mat\u00e8ria per a les dones i les nenes que poden perdre drets que ja ten\u00edem. Que podem tornar a situacions anteriors a la qual es va legislar l’any vuitanta-cinc per les creences d’uns pocs i que pretenen imposar a totes les dones.<\/span><\/p>\n Si aquesta reforma del ultracat\u00f2lic Gallard\u00f3n, \u00e0lies fachard\u00f3n<\/em> tira endavant, a Londres podran anar, de nou, les dones que s’ho puguin permetre econ\u00f2micament, ja que ara, com abans, hi haur\u00e0 avortaments. <\/span><\/p>\n Les dones sense recursos per viatjar a Londres, tornaran a posar en riscs les seves vides amb avortaments clandestins, com fa m\u00e9s de trenta anys.<\/span><\/p>\n Del que es tracta \u00e9s que la vida de la mare que \u00e9s qui ha de gestar, tingui totes les garanties de decidir sobre la seva vida i sobre el seu propi cos. I aix\u00f2 \u00e9s el que aquest Govern fatxa pret\u00e9n evitar.<\/span><\/p>\n En aquell “Llibre vermell del cole” que va arribar a casa dels meus pares i que encara es conserva per all\u00e0, en el cap\u00edtol 4 dedicat a l’avortament ja deia textualment:<\/span><\/p>\n “Un nad\u00f3 t\u00e9 el dret de viure i ser criat en bones condicions. Si tu ets jove, si no et guanyes la vida, si est\u00e0s sense feina, tu imposar\u00e0s inevitablement al teu fill condicions de vida penoses que podrien marcar-lo per sempre.<\/span> Si no es donen aquestes circumst\u00e0ncies tan desfavorables pots acceptar lliurement el fill”.<\/span> Si pensem que aquell llibre va apar\u00e8ixer a l’Estat Espanyol de forma clandestina a finals dels anys setanta i ja ens indicava a qui aleshores \u00e9rem estudiants aquelles premisses que ja estaven vigents en alguns pa\u00efsos d’Europa, ens adonarem de la involuci\u00f3 que se’ns pret\u00e9n imposar a les dones.<\/span><\/p>\n \u00c9s totalment inacceptable aquesta regressi\u00f3 a temps de foscor i de manca de llibertats.<\/span> El fet d’interrompre volunt\u00e0riament un embar\u00e0s \u00e9s un moment molt dur per a qualsevol dona. Un moment al qual mai voldria arribar, per\u00f2 que ha de tenir llibertat d’utilitzar si ho necessita.<\/span><\/p>\n De la mateixa manera que les persones decidim casar-nos o no, divorciar-nos o no, conduir o no, estudiar o no, perqu\u00e8 tenim llibertat per a aix\u00f2 i ning\u00fa ens imposa seguir estudiant a partir dels setze anys, o ning\u00fa ens imposa casar-nos o treure’ns el perm\u00eds de conduir quan tenim els requisits, segueixo sense entendre perqu\u00e8 han d’imposar-nos maternitats for\u00e7ades.<\/span><\/p>\n Nom\u00e9s ho entenc des de la perspectiva de la dominaci\u00f3 i mai des de la llibertat d’elecci\u00f3. La dominaci\u00f3 implica que a les dones, que de moment som les \u00faniques persones que podem gestar, se’ns considera \u00e9ssers menys lliures que els homes, precisament per aquesta capacitat de donar la vida. I no ho entenc.<\/span><\/p>\n Als mateixos homes que ara pretenen retallar les nostres llibertats sobre les nostres pr\u00f2pies vides i sobre els nostres propis cossos, segurament els semblar\u00e0 una aberraci\u00f3 que hi hagi pa\u00efsos on s’impedeixi a les dones conduir un vehicle. I, almenys en p\u00fablic, requeriran a “La comunitat internacional que donin el passos necessaris perqu\u00e8 els drets de les dones quedin salvaguardats de la mateixa manera que els dels homes” (i aix\u00f2 \u00e9s un exemple), per\u00f2 quan arriben a casa, versus els seus or\u00edgens ens imposen a les dones que pretenen governar, normes que queden bastant allunyades d’aquestes premisses grandiloq\u00fcents que prediquen en p\u00fablic i en f\u00f2rums internacionals.<\/span><\/p>\n Fa uns anys vaig llegir una frase que em va impactar. Era de Claudia Acu\u00f1a<\/strong>, periodista i co-fundadora de LAVACA.ORG, que \u00e9s, entre altres coses, una ag\u00e8ncia de not\u00edcies de lliure circulaci\u00f3 i reproducci\u00f3 que es va fundar el 2001 a Argentina i deia el seg\u00fcent: “Els espais no s’aconsegueixen, sin\u00f3 que es construeixen”.<\/span><\/p>\n Doncs b\u00e9, fent meva (i crec que puc dir que nostra) aquesta frase, estic completament segura que les dones que creiem en la llibertat, que sabem que tenim drets i els exigim, les dones compromeses amb els drets humans que tamb\u00e9 exigim com a propis, que busquem una societat igualit\u00e0ria en tots els aspectes, que impulsem la coeducaci\u00f3 a les aules que tamb\u00e9 volem que siguin p\u00fabliques, laiques i de qualitat, les dones que considerem que les nostres maternitats han de ser sempre desitjades i lliures i que busquem protegir les nostres joves i nenes, com deia, les dones compromeses amb els drets de les persones, juntament amb aquells homes que s\u00f3n els nostres companys en aquestes lluites, construirem aquest espai de llibertat que Gallardon pret\u00e9n arrabassar-nos. Perqu\u00e8 no podem oblidar que cada dia tamb\u00e9 s\u00f3n m\u00e9s els companys que se sumen a la lluita per una maternitat m\u00e9s lliure que \u00e9s el que ens pret\u00e9n arrabassar aquest Govern fatxa. I no ho permetrem.<\/span><\/p>\n Exigeixo respecte a les meves decisions com a dona. Exigeixo respecte a la meva decisi\u00f3 de ser o no ser mare. Exigeixo respecte a ser-ho quan, com i amb qui vulgui fer-ho. I si un Govern fatxa intenta impedir-ho, plantar\u00e9 cara amb els mitjans de qu\u00e8 disposi, al costat de les meves companyes i companys per aturar-lo.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Recordo quan era jove, gaireb\u00e9 una nena, encara menor d’edat que una amiga em va explicar que recentment havia estat a Londres amb una altra amiga seva. Parlem de la primera meitat dels anys vuitanta.<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":59272,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26662],"tags":[],"class_list":["post-59886","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-salut"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n