\u00a0<\/p>\n
La carn s’ha convertit en indispensable en els nostres \u00e0pats. Sembla que no puguem viure sense menjar-ne. Si fins fa pocs anys, ingerir-ne era un privilegi \u2013un \u00e0pat de dates assenyalades\u2013, avui \u00e9s un acte quotidi\u00e0.\u00a0<\/strong> <\/span><\/p>\n <\/p>\n Potser, fins i tot, massa quotidi\u00e0. Ens cal menjar tanta carn? Quin impacte t\u00e9 en el medi ambient?<\/span> Quines conseq\u00fc\u00e8ncies per al benestar animal? Per als drets dels treballadors i treballadores? I per a la nostra salut?<\/span><\/p>\n Menjar-ne s’associa a progr\u00e9s i modernitat. De fet, a l’Estat espanyol entre 1965 i 1991 la ingesta de carn es va multiplicar per quatre, especialment la de porc, segons dades del Ministeri d’Agricultura. En els darrers anys, per\u00f2, el consum als pa\u00efsos industrialitzats s’ha estancat o fins i tot ha disminu\u00eft, a causa, entre d’altres, dels esc\u00e0ndols alimentaris (vaques boges, grip avi\u00e0ria, pollastres amb dioxina, carn de cavall en lloc de carn de vaca, etc.) i una preocupaci\u00f3 m\u00e9s gran sobre el que mengem. De totes maneres, cal recordar que tamb\u00e9 aqu\u00ed, i m\u00e9s en un context de crisi, sectors amplis de la societat no poden optar a aliments frescos i de qualitat ni a escollir entre dietes amb carn o sense.<\/span><\/p>\n La tend\u00e8ncia als pa\u00efsos emergents, com el Brasil, R\u00fassia, l’\u00cdndia, la Xina i Sud-\u00e0frica, els anomenats BRICS, en canvi, va en augment. Concentren el 40% de la poblaci\u00f3 mundial i, entre el 2003 i el 2012, el consum de carn que van fer va augmentar un 6,3%, i s’espera que entre el 2013 i el 2022 creixi un 2,5%. El cas m\u00e9s espectacular \u00e9s el de la Xina, que ha passat en pocs anys, del 1963 al 2009, de consumir 90 kilocalories de carn per persona al dia a 694, com indica l’Atles de la Carn. Els motius? L’augment de la poblaci\u00f3 en aquests pa\u00efsos, la seva urbanitzaci\u00f3 i la c\u00f2pia d’un estil de vida occidental per part d’una \u00e0mplia classe mitjana. De fet, definir-se com a “no vegetari\u00e0” a l’\u00cdndia, un pa\u00eds vegetari\u00e0 per antonom\u00e0sia, s’ha convertit, entre alguns sectors, en un estatus social.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un consum car per al planeta<\/span><\/strong><\/p>\n Per\u00f2 l’increment de la ingesta de carn al m\u00f3n no resulta gratu\u00eft sin\u00f3 que surt molt car, tant en termes mediambientals com socials. Per produir un quilo de carn de vedella, per posar un exemple, calen 15.500 litres d’aigua; mentre que per produir un quilo de blat en fan falta 1.300, i per a un quilo de pastanagues, 131, segons dades de l’Atles de la Carn. Aleshores, si per satisfer la demanda actual de carn, ous i derivats lactis arreu del m\u00f3n calen cada any m\u00e9s de 60 mil milions d’animals de granja, engreixar-los surt car\u00edssim. De fet, la cria industrial d’animals genera fam, ja que 1\/3 de les terres de cultiu i un 40% de la producci\u00f3 de cereals al m\u00f3n es destina a alimentar-los, en lloc de donar menjar directament a les persones. I no tothom pot pagar un tros de carn de l’agroind\u00fastria. Segons dades del Grup ETC, 3.500 milions de persones, la meitat dels habitants del planeta, podrien nodrir-se amb el que consumeixen aquests animals.<\/span><\/p>\n A banda, vaques, porcs i gallines, en el model de producci\u00f3 industrial i intensiu actual, s\u00f3n alguns dels generadors principals de canvi clim\u00e0tic. Qui ho diria! Es calcula que la ramaderia i els seus subproductes generen el 51% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. De fet, una vaca i el seu vedell en una granja de carn emeten m\u00e9s emissions que un cotxe amb tretze mil quil\u00f2metres a l’esquena, segons dades de l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l’Agricultura i Alimentaci\u00f3 (FAO). Nosaltres, en menjar-nos-els, ens som coresponsables.<\/span><\/p>\n El maltractament \u00e9s la cara m\u00e9s cruenta de la ramaderia industrial, en qu\u00e8 els animals deixen de ser \u00e9ssers vius per convertir-se en coses i mercaderies. El documental Samsara, sense escenes de viol\u00e8ncia expl\u00edcita, mostra la brutalitat oculta, extrema, de les granges de producci\u00f3 de carn, llet…, on els animals malviuen i els treballadors els esquarteren, colpegen, esbudellen com si fossin objectes. Un model productiu que t\u00e9 els or\u00edgens en els escorxadors de Chicago, a principi del segle XX, on la producci\u00f3 en l\u00ednia permetia, en nom\u00e9s quinze minuts, matar i trossejar una vaca. Un m\u00e8tode tan “eficient” que Henry Ford<\/strong> el va adoptar per fabricar autom\u00f2bils. Per al capital, no hi ha difer\u00e8ncia entre un cotxe i un \u00e9sser amb vida. I per a nosaltres? La dist\u00e0ncia entre el camp i el plat s’ha fet tan gran en els darrers anys que, com a consumidors, ja no som conscients moltes vegades que rere un embotit, una lasanya o uns espaguetis a la carbonara hi havia vida.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Treball precari<\/span><\/strong><\/p>\n Les condicions laborals de les persones que treballen en aquestes granges deixen molt a desitjar. De fet, entre els animals que s’hi sacrifiquen i els empleats que hi treballen hi ha m\u00e9s punts en com\u00fa del que aquests \u00faltims es pensen. Upton Sinclair<\/strong>, en la seva brillant obra La jungla, en qu\u00e8 retratava la vida prec\u00e0ria dels treballadors dels escorxadors de Chicago els primers anys del segle passat, ho deixava clar: “All\u00e0 se sacrificaven homes igual que se sacrificava ramat: els tallaven els cossos i les \u00e0nimes a trossos i els convertien en d\u00f2lars i c\u00e8ntims”. Avui, molts escorxadors contracten en condicions prec\u00e0ries persones immigrants, mexicans als Estats Units, com retratava el film excel\u00b7lent de Richard Linklater<\/strong> Fast Food Nation, o de l’Est d’Europa als pa\u00efsos del centre de la Uni\u00f3. L’obra de Sinclair continua estan cent anys despr\u00e9s de plena actualitat.<\/span><\/p>\n La ind\u00fastria ramadera, aix\u00ed mateix, t\u00e9 un efecte nefast sobre la nostra salut. El subministrament sistem\u00e0tic de medicines de manera preventiva als animals perqu\u00e8 puguin sobreviure en condicions p\u00e8ssimes d’estabulaci\u00f3 fins a l’escorxador i per obtenir un engreix m\u00e9s r\u00e0pid, i amb menys cost per a l’empresa, fa que es desenvolupin bacteris resistents a aquests f\u00e0rmacs. Uns bacteris que f\u00e0cilment poden passar a les persones a trav\u00e9s, entre d’altres, de la cadena aliment\u00e0ria. En l’actualitat, segons l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, se subministren m\u00e9s antibi\u00f2tics a animals sans que a persones malaltes. A la Xina, per exemple, s’estima que cada any es donen m\u00e9s de 100 mil tones d’antibi\u00f2tics als animals, la majoria sense cap tipus de control, i als Estats Units, el 80% dels antibi\u00f2tics que se subministren van a parar al bestiar, com indica l’Atles de la Carn. I aix\u00f2 no \u00e9s tot, la mateixa FAO reconeix que en els darrers quinze anys, el 75% de les malalties humanes epid\u00e8miques tenen origen en els animals, com la grip avi\u00e0ria o la porcina, conseq\u00fc\u00e8ncia d’un model ramader insalubre.<\/span><\/p>\n Qui guanya amb aquest model? \u00d2bviament nosaltres no, encara que ens vulguin fer creure el contrari. Unes quantes multinacionals \u2013ben poques\u2013 controlen el mercat: Smithfield Foods, JBS, Cargill, Tyson Foods, BRF, Vion. I obtenen beneficis importants amb un sistema que contamina el medi ambient, genera canvi clim\u00e0tic, explota els treballadors, maltracta els animals i ens enmalalteix.<\/span><\/p>\n Una pregunta s’imposa: podem seguir menjant tanta carn?<\/span><\/p>\n *Article publicat a Etselquemenges.cat, 18\/02\/2014.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 La carn s’ha convertit en indispensable en els nostres \u00e0pats. Sembla que no puguem viure sense menjar-ne. Si fins fa pocs anys, ingerir-ne era un privilegi \u2013un \u00e0pat de dates assenyalades\u2013, avui \u00e9s un acte quotidi\u00e0.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":72,"featured_media":59259,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26419],"tags":[],"class_list":["post-59881","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-medi-ambient"],"yoast_head":"\n