L’\u00cdndia, amb gaireb\u00e9 1.200 milions d’habitants, malgrat les seves elevades xifres macroecon\u00f2miques que la defineixen com a pa\u00eds emergent i de creixement imparable, \u00e9s tamb\u00e9 el pa\u00eds que ocupa al m\u00f3n el quart lloc en de perillositat per a les dones.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Conviuen en el seu territori l’inequitat, la injust\u00edcia, la viol\u00e8ncia, l’exclusi\u00f3, el masclisme i el patriarcat que impacten de la manera m\u00e9s cruenta en la vida i els cossos de les dones.<\/span><\/p>\n La Independent<\/strong> va dialogar amb Montse Ortiz<\/strong>, Coordinadora de Sensibilitzaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Vicente Ferrer, organitzaci\u00f3 que est\u00e0 present en aquest pa\u00eds fa m\u00e9s de 40 anys. La seva zona d’intervenci\u00f3 s’ubica a l’\u00cdndia rural, al Sud, en l’estat d’Andra Pradesh.<\/span><\/p>\n Ortiz ens comenta que “a l’\u00cdndia les dones pateixen m\u00faltiples discriminacions, per ser dona, per la casta, per tenir algun tipus de discapacitat o per la seva condici\u00f3 de salut. Hi ha una alta incid\u00e8ncia de dones afectades pel VIH, contagiades pels seus marits. Elles viuen amb l’estigmatitzaci\u00f3 i la culpabilitzaci\u00f3 de la malaltia. A m\u00e9s, en ser v\u00eddues tamb\u00e9 s\u00f3n discriminades, ja que es considera que la dona no \u00e9s un \u00e9sser complet si no est\u00e0 al costat d’un home. Per tant, les dones s\u00f3n un col\u00b7lectiu extremadament susceptible d’entrar en xarxes de trata i prostituci\u00f3, sobretot les m\u00e9s joves amb fills i filles petits, perqu\u00e8 al veure’s soles i v\u00eddues, no troben una altra escapat\u00f2ria.”<\/span><\/p>\n “La majoria de dones amb les que treballem s\u00f3n d\u00e0lits, un dels col\u00b7lectius m\u00e9s discriminats a l’\u00cdndia, fins i tot se situen fora del sistema de castes indi. Si ets dona i d\u00e0lit ets doblement discriminada. Per aix\u00f2, gran part del treball de la Fundaci\u00f3 Vicente Ferrer \u00e9s promoure l’autonomia econ\u00f2mica i l’apoderament de les dones com a estrat\u00e8gia per trencar amb el cercle de les viol\u00e8ncies i les desigualtats de g\u00e8nere”, afegeix Ortiz.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a9 Nagappa<\/span><\/p>\n Encara que les dones \u00edndies han fet enormes progressos en les \u00faltimes d\u00e8cades, sobretot implicant-se activament en el sector productiu del seu pa\u00eds, la seva participaci\u00f3 en la for\u00e7a de treball (millora de salaris, condicions dignes i formaci\u00f3 professional) continua sent molt inferior a la de els homes. Per a les dones \u00edndies seu g\u00e8nere significa perill, i evidencien major vulnerabilitat de ser violentades.<\/span><\/p>\n Montse Ortiz assenyala tres desafiaments importants que han d’afrontar les dones \u00edndies, sobretot les nenes. El primer \u00e9s “l’avortament selectiu que significa la discriminaci\u00f3 cap a les nenes abans de n\u00e9ixer. Tot i estar prohibit, es continua practicant. Segons les \u00faltimes dades del cens de 2011 a l’\u00cdndia, hi ha 7.100.000 menys de nenes que de nens. D’altra banda, l’infanticidi de nenes \u00e9s una realitat quotidiana. Un cop nascudes els donen menys atenci\u00f3 i cures, i tenen limitat acc\u00e9s a la salut en relaci\u00f3 amb els nens.”<\/span><\/p>\n El segon desafiament t\u00e9 a veure amb l’educaci\u00f3. “Dels 130 milions de nens i nenes de 6 a 11 anys que no van a l’escola, el 60 % s\u00f3n nenes, perqu\u00e8 es pensa que les dones tenen poc valor en el desenvolupament de les seves comunitats”, emfatitza Montse Ortiz.<\/span>\u00a0<\/p>\n I el tercer desafiament s\u00f3n els matrimonis i embarassos preco\u00e7os. “A l’\u00cdndia les nenes s\u00f3n casades molt joves. Sobretot a les zones rurals, on a partir de la primera menstruaci\u00f3 ja es poden casar. La mitjana d’edat est\u00e0 en 15 anys. Moltes fam\u00edlies les casen amb homes molt m\u00e9s grans, a trav\u00e9s de matrimonis acordats. Aquesta realitat genera l’abandonament escolar, estancament del seu desenvolupament personal, problemes de salut mental i f\u00edsic i embarassos primerencs.<\/span><\/p>\n Segons UNICEF, hi ha un 56% de casos de matrimoni preco\u00e7 a l’\u00cdndia rural i un 29% a l’\u00e0rea urbana. El 68 % de les dones \u00cdndies s\u00f3n mares per primera vegada entre els 15 i 19 anys”, reflexiona Ortiz.<\/span><\/p>\n Montse Ortiz afirma que “fins i tot hi ha un sistema patriarcal arrelat a l’\u00cdndia, fonamentat en unes pr\u00e0ctiques culturals i tradicions religioses que pretenen controlar i sotmetre les dones, de col\u00b7locar-les en situaci\u00f3 de permanent discriminaci\u00f3 i d’invisibilitat social dins la societat. Per exemple, la dot \u00e9s una de les principals causes de discriminaci\u00f3 i viol\u00e8ncia cap a les dones. Amb la dot s’arrela la visi\u00f3 en les comunitats que les nenes s\u00f3n una c\u00e0rrega econ\u00f2mica per a les fam\u00edlies.”<\/span><\/p>\n “La dot \u00e9s una transacci\u00f3 monet\u00e0ria que fa la fam\u00edlia de la nena al futur marit, \u00e9s un pagament cap a la futura fam\u00edlia perqu\u00e8 es faci c\u00e0rrec de la dona. Sent aix\u00ed, la dona \u00e9s vista com un b\u00e9 que passa d’una fam\u00edlia a una altra, \u00e9s nom\u00e9s un subjecte passiu. I encara que la dot est\u00e0 prohibida per la legislaci\u00f3 \u00cdndia, es continua practicant sense control i es camufla de diferents formes: a trav\u00e9s de regals, que depenent del nivell adquisitiu, poden anar de terres o propietats a joies i equips tecnol\u00f2gics, havent fam\u00edlies que s’endeuten per donar la dot. Aquesta realitat est\u00e0 directament vinculada amb l’alt \u00edndex de su\u00efcidis i feminicidis de les dones”, aclareix Ortiz.<\/span><\/p>\n “Per exemple, si un marit sent que no ha rebut la dot que ha pactat, pot matar a la dona per casar-se amb una altra i rebre una altra dot. Aix\u00ed, els feminicidis es camuflen en xifres de su\u00efcidis. \u00c9s una forma de pressi\u00f3 i viol\u00e8ncia que hi ha per cobrar m\u00e9s diners per dot “, alerta Ortiz.<\/span><\/p>\n Sent aquest un problema estructural li preguntem quin \u00e9s el cam\u00ed per eradicar les viol\u00e8ncies contra les dones i les desigualtats de g\u00e8nere a l’\u00cdndia. “D’una banda \u00e9s imprescindible una lesgislaci\u00f3 contundent. Si b\u00e9 \u00e9s cert que hi ha normatives que protegeixen els drets humans de les nenes a nivell nacional i internacional, aquestes no s’implementen. Cal impulsar campanyes de sensibilitzaci\u00f3 i d’educaci\u00f3, promogudes tant des del govern com de la societat civil organitzada, i assumir les demandes de col\u00b7lectius de dones que estan lluitant per eradicar la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a l’\u00ccndia.”<\/span><\/p>\n “Des de la Fundaci\u00f3 Vicente Ferrer incidim en les comunitats amb accions de sensibilitzaci\u00f3 dirigides cap a la infantesa, a les dones i homes joves i a les persones adultes. Es treballa amb grups mixtos a trav\u00e9s d’accions d’educaci\u00f3 popular (teatre, din\u00e0miques participatives, etc.) per promoure la igualtat entre homes i dones i que les fam\u00edlies i comunitats assumeixin l’important que \u00e9s, per exemple, que les nenes vagin a l’escola”, ens diu la Montse Ortiz.<\/span><\/p>\n L’integrant de la Fundaci\u00f3 Vicente Ferrer ens explica que treballen processos d’apoderament amb les dones, fet que est\u00e0 contribuint a superar la situaci\u00f3 d’inequitat i viol\u00e8ncia, tant per a les dones com per a les nenes. Per exemple, han promogut l’organitzaci\u00f3 dels Sanghams, que s\u00f3n espais col\u00b7lectius de dones on comparteixen els seus problemes, necessitats i s’organitzen per prioritzar els seus interessos estrat\u00e8gics. Aquest espai els permet sortir de l’\u00e0mbit privat i de la seva invisibilitzaci\u00f3 en l’espai p\u00fablic.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a9 Juan Alonso<\/span><\/p>\n “Els Sanghams s\u00f3n un espai de sororitat, de sinergia i reconeixement, on les dones enforteixen el seu rol com subjectes de dret, a nivell individual i col\u00b7lectiu. A m\u00e9s, contribueixen al fet que els homes prenguin consci\u00e8ncia que les dones s’han d’organitzar i que s\u00f3n un benefici per a la seva comunitat. Llavors, quan les dones estan organitzades les comunitats es beneficien ja que el seu teixit social s’enforteix per assumir amb m\u00e9s capacitat la reivindicaci\u00f3 dels seus drets davant els organismes competents”, emfatitza Ortiz.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a9 Juan Alonso<\/span><\/p>\n Segons ens explica, “els Sanghams tenen un doble impacte: l’apoderament personal i l’apoderament econ\u00f2mic, ja que en aquest espai les dones tenen la possibilitat d’accedir a microcr\u00e8dits, que els permet dur a terme iniciatives productives que enforteixen la seva independ\u00e8ncia econ\u00f2mica. Aix\u00ed guanyen en autoestima i en fonts d’ingr\u00e9s que contribueixen a l’economia familiar, fins i tot es converteixen en l’\u00fanica font d’ingr\u00e9s, revaloritzant la seva posici\u00f3 dins de la fam\u00edlia.”<\/span><\/p>\n Una altra de les apostes per l’apoderament de les dones, segons ens explica Ortiz, ha estat el promoure-hi l’acc\u00e9s i control de l’habitatge. “Estem apostant a que les dones tinguin la propietat de la terra i l’habitatge. Per aix\u00f2 tota la propietat que es construeix va a nom de les dones, d’aquesta manera el seu rol es revaloritza i pren una altra dimensi\u00f3, ja que comencen a ocupar un espai i rol diferents entre les seves fam\u00edlies.”<\/span><\/p>\n “Les campanyes per aturar els matrimonis infantils tamb\u00e9 \u00e9s una acci\u00f3 que es promou des de la Fundaci\u00f3 Vicente Ferrer. Fins al moment, s’han aturat 85 matrimonis infantils en aquest \u00faltim any.”<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a9 Adam<\/span><\/p>\n “L’\u00cdndia \u00e9s un pa\u00eds de contrastos”, afirma Montse. “\u00c9s imprescindible, malgrat aquesta realitat, evitar quedar-se amb una visi\u00f3 negativa del pa\u00eds, perqu\u00e8 hi ha molt\u00edssimes dones \u00edndies que estan lluitant per una societat m\u00e9s igualit\u00e0ria i m\u00e9s justa. \u00c9s un pa\u00eds de moltes desigualtats, on pots veure gent molt rica i la mis\u00e8ria m\u00e9s absoluta, on m\u00e9s del 50% de la poblaci\u00f3 viu sota el llindar de pobresa, per\u00f2 tot i aix\u00ed creiem fermament que la transformaci\u00f3 \u00e9s possible”, conclou.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a9 Adam<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Montse Ortiz – \u00a9 Juan Alonso L’\u00cdndia, amb gaireb\u00e9 1.200 milions d’habitants, malgrat les seves elevades xifres macroecon\u00f2miques que la defineixen com a pa\u00eds emergent i de creixement imparable, \u00e9s tamb\u00e9 el pa\u00eds que ocupa al m\u00f3n el quart lloc […]<\/p>\n","protected":false},"author":97,"featured_media":29348,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-59872","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n![\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/Nagappa_042.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"@Juan](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/Juan_Alonso_3.jpg\")
\u00a0\u00a9 Juan Alonso<\/span><\/p>\n![\"@Juan](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/Juan_Alonso_2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"@Juan](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/Juan_Alonso_118.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"@Adam\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/Adam_10.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"@Adam\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2014\/02\/Adam_12.jpg\")
<\/p>\n