\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n Lydia Cacho<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Durant un esdeveniment internacional en qu\u00e8 discut\u00edem estrat\u00e8gies per eradicar l’esclavitud humana, a la nostra taula, dedicada a plantejar com afeblir l’economia criminal dels responsables de la trata, hi havia la directora de la xarxa mundial de sexeservidores.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Un expert financer va fer la seva pon\u00e8ncia, tot seguit la dona australiana va prendre el micr\u00f2fon, va explicar que ella havia estat prostituta i va carregar contra les organitzacions que rescaten v\u00edctimes de tr\u00e0ta al m\u00f3n. Va dir que hi havia una mena de complot de dret humanistic per arrabassar a les dones i joves el dret a vendre el seu cos.<\/span><\/p>\n I va intentar desacreditar als qui han salvat milers de nenes i nens de les urpes d’explotadors per al turisme sexual al sud-est asi\u00e0tic. El sabotatge a l’esdeveniment va quedar clar, per\u00f2 per a les organitzadores angleses era pol\u00edticament incorrecte increpar la promotora de la ind\u00fastria sexual. Despr\u00e9s, un expert de la Interpol ens va dir a porta tancada que aquesta dona era sospitosa de promoure prost\u00edbuls en els quals hi havia una clara esclavitud de dones molt joves. Es va quedar en conversa de passad\u00eds ja que davant el m\u00e9s petit intent d’obrir aquesta discussi\u00f3, se’ns va acusar de moralitzar sobre el dret de les dones a usar el seu cos com els sembli.<\/span><\/p>\n Fa uns dies,El Universal, va revelar que les autoritats de la Ciutat de M\u00e8xic van detenir Alejandra “La Madrota<\/em>“<\/strong> del Carrer Sullivan<\/em>, que es presentava com a defensora sexeservidores i que, segons l’\u00e0mplia investigaci\u00f3 que va dur a terme la Procuradoria de Just\u00edcia, en realitat es dedicava a mantenir esclavitzades a 40 dones, a le quals juntament amb el seus fill mantenia amena\u00e7ades de mort i maltractades en una s\u00f2lida xarxa d’esclavitud sexual. Els testimonis de les joves que van aconseguir escapar i denunciar aquesta suposada activista de drets de treballadores sexuals, evidencien les estrat\u00e8gies que les i els responsables de trata utilitzen a tot el m\u00f3n a mesura que es creen noves lleis per eradicar el tr\u00e0fic.<\/span> <\/p>\n Per descomptat, no totes les activistes que defensen els drets de humans en la ind\u00fastria del sexe comercial s\u00f3n responsables de trata. Per\u00f2 hi ha moltes supervivents de trata que, inserides en la ind\u00fastria criminal, decideixen ser part d’ella i es convencen que ara \u00e9s el seu torn per explotar a una nova generaci\u00f3 de joves, normalitzant la trata com a falsa forma de llibertat econ\u00f2mica controlada per tercers. Hem vist centenars de casos de baix i alt perfil en qu\u00e8 la ind\u00fastria de l’explotaci\u00f3 gana; tal com el del clan Andrade<\/strong> \/ Trevi<\/strong>, que recolzats per la ind\u00fastria de l’entreteniment, van aconseguir sortir triomfants i m\u00e9s famosos despr\u00e9s de destrossar les vides de diverses jovenetes. Les lleis avancen m\u00e9s r\u00e0pid que els canvis culturals, i la cultura de la viol\u00e8ncia es converteix en un obstacle que impedeix l’avan\u00e7 de la just\u00edcia i l’evitaci\u00f3 del delicte.<\/span> <\/p>\n Hi ha una gran perversitat en el debat que impedeix aclarir les complexitats de l’esclavitud humana com a empresa criminal. Segles de normalitzaci\u00f3 de l’explotaci\u00f3 laboral en nom de l’avan\u00e7 econ\u00f2mic han abonat a crear un fals discurs que justifica les desigualtats de ra\u00e7a, de g\u00e8nere i econ\u00f2miques com una cosa inamovible. \u00c9s a dir, la noci\u00f3 que l’explotaci\u00f3, la pobresa, el racisme el classisme i el sexisme s\u00f3n inevitables i s’han d’assimilar, ha calat en la nostra cultura. La majoria de responsables de trata argumenten que el que fan \u00e9s administrar la seguretat, l’economia i la llibertat de les persones que s\u00f3n prostitu\u00efdes i que per aix\u00f2 tenen dret a una retribuci\u00f3 econ\u00f2mica i a controlar a les seves “treballadores”<\/span>.<\/span><\/p>\n Ning\u00fa ha dit que sigui senzill determinar com cada \u00e9sser hum\u00e0 assumeix les seves llibertats parcials, com i per qu\u00e8 milions de persones criades en contextos de viol\u00e8ncia familiar i social, reprodueixen els mateixos patrons de comportament i assumeixen el maltractament com una cosa merescuda. Ning\u00fa ha dit que sigui f\u00e0cil recon\u00e8ixer els components psico-emocionals i manipulaci\u00f3 afectiva i psicosexual que porten a alg\u00fa a ser esclavitzada i creure que mereixen la condici\u00f3 d’abjecci\u00f3.<\/span><\/p>\n Rafa\u00e9l Barret<\/strong> va dir: “Si el b\u00e9 no existeix, cal inventar-lo”. Parafrasejant podr\u00edem dir que \u00e9s hora de recordar que si la llibertat no existeix, cal inventar-la. Sens dubte l’\u00fanica manera d’eradicar l’esclavitud consisteix en denunciar cada grup que insisteix en justificar la venda d’\u00e9ssers humans com una empresa econ\u00f2micament rendible, perqu\u00e8 com hem vist en el recent cas de la madrota de Sullivan, <\/em>els responsables de trata estan asseguts a la taula que defensa la llibertat d’esclavitzar disfressada de llibertat d’escollir.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Lydia Cacho \u00a0 OPINI\u00d3 Durant un esdeveniment internacional en qu\u00e8 discut\u00edem estrat\u00e8gies per eradicar l’esclavitud humana, a la nostra taula, dedicada a plantejar com afeblir l’economia criminal dels responsables de la trata, hi havia la directora de la xarxa […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":29342,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-59860","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n